Polítiques públiques; Angel Ros i el model de Lleida

Per liderar una ciutat la clau principal és saber el rol d’aquella ciutat per poder encarar millor els problemes i implementar millor les solucions. Clau vital per poder aplicar amb un bon lideratge les polítiques públiques a qualsevol ciutat. Pel que fa concretament a la ciutat de Lleida, el seu alcalde Angel Ros, ens va parlar dels trets característics de la ciutat que lidera “Lleida té més del doble del terme municipal de Barcelona, però és important estar lo suficientment lluny de Barcelona com per no ser ciutat dormitori de la capital, i és alhora un important eix d’encaix amb Aragó i exerceix de capital en la part interior de Catalunya. I aquest son els diferents rols amb els que estem treballant a la nostra ciutat”. Un ajuntament és un govern local que presta els seus serveis i per això l’objectiu principal de tot ajuntament ha de ser sempre el progrés del seu poble. Afirmacions que compartim plenament amb l’alcalde Ros que afegia que “l’alcalde és el primer venedor de la seva ciutat, buscant sempre la millor promoció per ella”. I és que el lideratge d’una ciutat s’ha de basar en el seu Ajuntament, un lideratge fort farà una ciutat forta “des d’un ajuntament es crea ciutat, es crea futur, i la garantia que avanci la ciutat és que hi hagi un lideratge de ciutat que la faci avançar”. Un Ajuntament gestiona políticament la complexa realitat de la ciutat i, per tant, la controla, la coordina, l’impulsa i opera sobre el teixit social, econòmic i cultural que hi ha a tota la ciutat. Ros va dir que “moltes vegades als ajuntaments som massa presidencialistes” però realment “és el nivell de govern amb l’elecció més directa que hi ha, perquè la gent vota realment a aquell que li ha de governar més directament.” Un Ajuntament té un àmbit de gestió polític que és la gestió de l’ urbanisme de la ciutat. Un Ajuntament és un espai d’intersecció conflictiva i dialèctica dels diferents interessos, que reflexa una realitat ciutadana definida per les contradiccions i pels interessos contraposats entre les diverses classes i grups socials que hi han. Els Ajuntaments presten bàsicament necessitats socials i això ha de ser una de les grans prioritats a nivell municipal. Angel Ros va destacar que a Lleida “Es té el ratio més alt de les ciutats de tota Espanya amb escoles bressol, actualment tenim 18 i ja estem fent la numero 19. A més estem fent un interessant projecte de monitorització de la canalla amb risc escolar fent un seguiment continu”. Lleida té una xifra important d’immigració, un 21% repartit proporcionalment entre els quatre grans grups d’immigrants i s’ha de treballar molt en aquest sentit. Tenen el gran repte de poder integrar als trenta mil immigrants de 118 nacionalitats diferents que han arribat a la ciutat a la darrera dècada, garantit el principi clau de la convivència democràtica com afirmava el seu alcalde. A més hi ha 20 religions diferents i per això es va crear l’Assemblea de Religions que està ajudant molt a una bona convivència i a un bon control dels problemes. La fragmentació del poder ha portar també a la fragmentació d’organismes a la societat i per això explicava Ros que “hem anat posant organismes autònoms a la nostra administració”. I un tema que destacava en aquest sentit és la importància que les organitzacions no siguin mai estàtiques “les organitzacions han de ser canviants” i obertes sempre a les possibilitats de canvi que marquin les circumstàncies que les envolten “ara, per exemple a Lleida toca tornar a la centralització, toca treure els organismes autònoms. Encara que costi canviar el xip, és bo per l’organització estar sempre obert als possibles canvis marcats pel tempo”. L’organització ha d’estar al servei de l’estratègia i no al revés “l’organització mai pot condicionar l’estratègia, tot i que per desgràcia això encara no funciona a molts llocs” deia Ros. Ens hem de preguntar que és el que és bo?...el que és bo, és el que sigui bo per la meva organització. I un punt també important que ens va apuntar Angel Ros és el fet de les diferencies en els àmbits organitzacions afirmant que “no és bo visualitzar de forma massa clara, les diferencies en els àmbits organitzatius. Les organitzacions no han de buscar la diferenciació, sinó sempre estar a l’ordre de la seva estratègia”. I va dir una gran frase aplicable no tan sols a l’àmbit polític “Quan una persona té dos barrets, no pot ser, perquè realment només té un cap”. Angel Ros també ens va parlar d’un tema que ell considera molt important; tenir regidors de barris. Persones que puguin conèixer de primera mà el teixit de cada barri concret i que puguin arribar a tenir la gran importància que hauria de tenir un regidor de barri o de districte insistint que “cal que hi hagin tan regidors de districte o de barri com regidors d’àrees funcionals” perquè es puguin coordinar i gestionar millor els veritables problemes de la gent, afegint que “el realment important, al final, és el districte i si guanyes batalles conflictives al barri tens molt de guanyat a la teva carrera política”. I va anar encara més enllà “amb el que has fet, et posen una medalla però realment et voten pel projecte il•lusionat de futur, però s’ha de tenir en conte que si no has fet res, tampoc seràs creïble i el teu discurs de futur perdrà la credibilitat necessària”. “Molt sovint”- deia Angel Ros – “s’aprèn només dels fracassos”....però del que es tracta és d’aprendre, d’aprendre i de tenir la capacitat d’implementar aquests aprenentatges en el nostre àmbit més proper.

PERIODISTES I POLÍTICS, POLÍTICS I PERIODISTES

La relació entre el periodista i el polític és una d'aquelles relacions d'amor - odi que per complicada que sigui, no hi ha més remei que arribar a una convivència perquè ambdós estan obligats a conviure. Tenint clares aquestes premisses, del que es tracta és de fer-ho de la millor forma possible per les dues parts. Segons Jordi Martí, director de continguts de la SER“la relació real entre els dos col·lectius és de conflicte, i sobretot s’ha de tenir molta cura amb el ‘compadreo’ i encara més en èpoques de transició ” més o menys el mateix que ve a dir Toni Bolaño en la seva intervenció on assegurava entre d’altres coses que “s’ha d’anar amb molta cura amb les distàncies amb els periodistes perquè tots tenen una intencionalitat política”.

Una bona comunicació és necessària pel benefici de les dues parts, i sobretot per fer que la informació pugui arribar sense interferències ni per part del polític ni del mitjà. Per Jordi Martí “el periodistes son en definitiva els que validen l’acció política i el periodisme està molt compromès amb la política. Hem de treballar sempre per un periodisme responsable i compromès, perquè el missatge polític entri de forma nítida i s’imposi a l’agenda” . Bolaño apunta un seguit de requisits per no agredir aquesta comunicació entre mitjà i polític “mai aneu de sobrats davant d’ells, i sobretot doneu la cara sempre. Un polític ha d’estar sempre molt hàbil al comunicar i no fer errades de comunicació. I sobretot el que mai ha de fer és mentir ni fingir, i no dir mai el que no vols dir...confidències les justes amb la premsa”.

Com ja hem dit al principi, tots dos es necessiten mútuament, i tard o d’hora fins i tot potser s’han de demanar favors. Mai serà una relació d’amics, això seria enganyar-se, però tampoc han de ser enemics declarats. Com bé deia Martí “hem de ser realistes i afirmar que uns no podrien subsistir sense els altres. Hi ha una relació obligatòria entre els dos i han d’aconseguir que siguiel més planer possible. Ha d’haver-hi una relació honesta entre les dues parts” afegint Bolaño que “per tractar a un polític l’has de conèixer bé i tot anirà millor , a més no oblideu que la política i els mitjans son molts efímers”. Toni Bolaño, que va assegura a la seva presentació que mai ha sigut una “monja” ens va assegurar que “el polític ha de llençar bé el seu missatge i si no ho fas bé i fiques la pota, la culpa és teva i no del mitjà. Tampoc oblideu que l’opinió publicada no és una opinió pública. I sobretot, sempre s’han de preparar prèviament totes les intervencions que fem davant la premsa, mai s’ha d’improvisar” i un punt que va destacar i que és prou important “mai graveu una entrevista, les circumstàncies poden variar notablement d’un dia a l’altre i pot ser un problema dir una cosa amb un context que hagi variat”. Jordi Martí, en el dia a dia amb els periodistes assegura que no és pas fàcil, però res hi ha fàcil avui en dia. “ El periodisme és una batalla diària contra la propaganda” assegurava Martí i a més “el periodista s’ha de cohesionar sempre amb les fonts i un punt que no es pot obviar és que un periodista rep pressions cada dia”.

Els problemes mai son únics, però sempre hi ha de més importants. Per Bolaño “el gran problema dels polítics és a vegades la vanitat i si estàs en un partit has de ser responsable de les teves accions” i Martí, per la seva banda, va destacar un dels problemes que té la política a l’actualitat “la corrupció a la llarga passa factura i no és que generi desafecció, sinó molt pitjor, genera una gran pèrdua de confiança”. Un problema que afecta tan a polítics com a periodistes son els joves, intentar captar l’atenció d’aquest col·lectiu és un dels reptes pendents “a l’igual que als polítics”-deia Jordi Martí- “als periodistes també ens costa arribar als joves, hem de revisar encara més els nostres continguts i assabentar-nos bé de què parlen realment i que els interessa”. Jordi Martí, va acabar fent un interessant comentari “de vegades hi ha un moviment de fons que sembla que ens qualifiqui als periodistes de marcians i aquí no es tracta ni de serbis ni de croates, però no oblidem que Espanya està ara confosa, estem en un moment delicat on la gent desorientada opta per desplegar-se”.

Tècniques electorals i màrqueting polític amb Enric Casas (II)

El polític sempre ha de ser conscient que la seva comunicació ha de passar el filtre dels mitjans de comunicació, tot i que de vegades pot ser més o menys dràstic i més o menys casual.

Els periodistes estan jerarquitzats i els mitjans tenen propietaris i directius perquè és un negoci com qualsevol altre. El periodista és avui en dia corporatiu i gremialista, i son els mitjans qui fan la selecció de les notícies com ens assegurava Enric Casas. Això és una realitat i no la podem obviar.

Hi ha un seguit de punts claus que mai hem d’oblidar:

· El periodista no pot ser un amic, és qui és.

· Al periodista no l’hem de pressionar mai.

· Al periodista l’hem de tractar sempre amb respecte.

· Al periodista no se li pot mentir mai. Se li pot no donar tota la informació, però mai cap mentida, mai enganyar-lo o estem perduts.

· Al periodista no se li pot amenaçar mai.

· Mai hem de perdre els papers davant un periodista, les relacions son moltes vegades a llarg plac.

· El respecte mutu és important, possiblement nosaltres tampoc li caiem bé al periodista.

· Els hi podem fer la vida molt fàcil i ells ens la faran fàcil a nosaltres.

· És una utopia pensar que els mitjans siguin completament imparcials, però sempre hi ha espais per influir.

La política és comunicació, i per això és tan important comunicar bé. I en aquest sentit cal buscar un equilibri pel benefici conjunt d’una bona comunicació. Un equilibri on guanyem tots, i tot i que no guanyem el partit contra els periodistes, com a mínim, hem de buscar l’empat.

Intentar preparar una campanya política, com a exercici pràctic pot arribar a ser molt interessant, i sobretot ens pot ajudar molt per agafar bones directrius que podem arribar a posar en pràctica.

D’entrada el primer indicador que hem d'analitzar és la situació real d’aquell moment, en definitiva, on ens movem. Amb aquest anàlisis previ arribarem a un tipus de campanya depenent de la situació real del moment concret. I després cal buscar les millors formes de mobilització, buscant l’efectivitat de la campanya, buscant aconseguir el nostre objectiu, que el nostre candidat guanyi.

Algunes idees a tenir en compte;

· Ordre i disciplina al llarg de la campanya.

· Explicar les coses de forma senzilla, a l’abast de tothom.

·No podem donar una sensació de dubtes. Hem de mostrar seguretat sempre en el nostre missatge, en el nostre candidat, en definitiva en la nostra campanya.

· Promoure la imatge del candidat.

· Vendre futur, quan vens futur vens esperança.

· Explicar el balanç del que hem fet, i defensant la seva gestió.

· Promoure drets i deures.

· Tenir un clar missatge central i dos o tres de més petits.

· Guanyar la batalla a la gestió en temes d’immigració.

· Mobilitzar al nostre electorat. No ens podem permetre que la gent es quedi a casa.

I un petit anàlisis de la dreta,del PP, al nostre país. El que busca sempre la dreta és fer-se forta en la seva base ideològica més dura, contrastant encara més les seves posicions amb l’esquerra. Ells no intenten aconseguir vots de l’electorat d’esquerres, però si treballen per aconseguir que gran part d’aquest electorat d’esquerres es quedi a casa. I contra això si funcionen les campanyes agressives per mobilitzar l’electorat anti-PP i per aprofitar el vot útil.

Les circumstàncies fan les campanyes i hem de tenir la capacitat per fer un bon anàlisi previ de la situació, crear després una campanya adequada i tenir finalment la capacitat d’implementar-la correctament...amb això els resultats vindran sols.

ABC DEL LIDERATGE POLITIC

¿Què és un líder?...¿com ha de ser un bon líder?...¿com podem ser bons líders?....si tenim la resposta a totes aquestes preguntes…tindrem molt guanyat per aconseguir ser un bon líder. Per ajudar-nos a trobar bones respostes, van ser molt interessants els consells que ens va donar un bon líder, en Xavier Sabaté Ibarz. Una bona definició de líder ens diu que "un líder es aquella persona que encomana passió per una causa". Encomanar entusiasme i no manifestar mai debilitats serien dos de les característiques claus que hauria de tenir sempre un líder. Un líder ha de saber sortir d'una "melé" i mirar sempre més enllà. Un líder ha de pensar molt i com deia fa molts anys Enrique Tierno Galván, el que va ser alcalde Madrid, davant la pregunta de què feia els primers 20 minuts de la seva jornada, va contestar “pensar”. Es molt important pensar ben bé tot abans d’actuar tenint sempre ben clar el que hem de fer i com ho hem de fer.

Algunes de les condicions d’un bon líder serien;

• Aixecar sempre la mirada.
• Contextualitzar sempre (abans, al costat i després).
• No caure en la temptació de creure’t que ets molt important. Com els hi deien als herois romans perquè no ho oblidessin “no ets un déu, ets mortal”. I en aquest sentit, un bon líder ha de tenir sempre al costat persones de confiança però que ens diguin sempre la veritat i no tot el dia que som perfectes. Un líder no pot viure enganyat.
• Tenir sempre contacte amb la realitat, i sinó s’ha de buscar sempre aquest contacte.
• Millor el treball en equip, és molt millor ser un líder d’equip que en solitari.
• S’ha de dedicar temps a ser humà i a estar disposat a plorar sol moltes vegades.
• Saber valorar els esforços dels col·laboradors i no col·laboradors, de la gent que està al teu costat en moments claus, disposats a donar molt i rebre poc.
• Ha de ser capaç d’arriscar i tirar sempre endavant.
• Ha d’assumir riscos.
• Ha de treballar més que ningú. No es pot assumir un lideratge sense treballar, a més que seria molt poc gratificant.
• Ha de ser el més disposat al canvi, fins i tot al canvi del propi líder. Amb aquesta disposició de canvi es guanya lideratge.
• Ha de tenir un esperit d’obertura constant.
• Ha de posar sempre tota la passió en tot. La gent vol un líder que s’emocioni, pateixi i frueixi amb ells.
• Un líder no ha de visitar a la gent sinó “viure a dins”. Ha de participar amb la gent, formar part de les coses que ells formen part. No mirar sinó protagonitzar amb ells (a la vida diària, a l’oci...i fins i tot a les xarxes)...estar allà on la gent està.
• Ha de deixar que el controlin per la responsabilitat que té. I això per exemple es pot fer molt bé a la xarxa segons Xavier Sabaté “és obligatori estar a la xarxa i que sàpiguen sempre el que estàs fent i aprofitar-ho fins i tot per humanitzar-te mitjançant la xarxa explicant coses normals del dia a dia”.
• Ha d’informar-se sempre de tot i estudiar-ho tot molt. Un líder no pot improvisar mai.
• Ha d’observar, pensar, PROCESSAR, no copiar gaire i sobretot aplicar.
• Ha d’evitar sempre l’analfabetisme comunicatiu en política. Qualsevol decisió ha de portar afegit un bon procés de comunicació, és vital perquè la gent ho pugui arribar a assumir. S’ha de destinar molt de temps a la comunicació. Si el que fas en política no fas que s’assabenti la gent, no hauràs fet res.
• El poder polític és petit i per això un bon líder polític ha de ser sempre ben conscient de les seves limitacions.
• S’han de reconèixer els errors i les incompetències. La gent sempre estarà en millors condiciones de creure’t si no els hi dius sempre que tot és perfecte. Així et veuran sempre més humà i guanyaràs molta més credibilitat en les teves accions.
• S’ha de fugir dels localismes i dels nominalismes. Com deia Julieta a Romeo “The which we call a rose by any other name would smell a sweet” (“si a una rosa l’anomenem per qualsevol altre nom, continuarà olorant igual de dolç”).
• El líder ha de transmetre missatges repetitius però també conscients i amb contingut.
• Un líder sempre ha de poder fer amics dintre del partit.

Els valors importants d’un líder serien;

• Eternitat (poder comunicar elements que es puguin perpetuar en el temps com per exemple els voluntariats).
• Solidaritat.
• Austeritat.
• Treball.
• Cohesió social.

La política no és pas tan diferent de la realitat, és la nostra realitat, però has de fer que aquesta realitat estigui sempre dintre de la societat que és la veritable realitat de la gent. I acabem amb un parell de frases que vaig llegir una vegada “només liderada la teva ment, pots llavors liderar als altres” és a dir que hem de començar primer per nosaltres mateixos. I una altra que diu “No posis a les persones en el teu lloc: posat tu en lloc d’elles" i això un bon líder tampoc hauria d’oblidar-ho mai.

SOPAR AMB MAR SERNA, CONSELLERA DE TREBALL

El Departament de treball, segons la Consellera Mar Serna “ha treballat i continuarà treballant pel futur” afegint que “estem treballant per les empreses, per fer-les més competitives i perquè tinguin més llocs de treball. I ara ens hem adonat que el més important que és invertir en les persones, en una formació continuada i això és el que estem intentant fer”...formació, formació i més formació per pensar no només en el present sinó també en el futur de la nostra societat. La millora de la societat comportarà una clara millor del país, perquè una millora col·lectiva comença per una millora individual i això és molt important.

En només dos anys hem passat d’una taxa d’atur del 6.6% al 17’9%,i realment ha crescut d’una forma exagerada però s’ha de ser prudent amb les xifres. Fins ara l’atur ha afectat majoritàriament als homes pel tipus de sector on més ha afectat, però en canvi, l’atur de llarga durada continua sent majoritàriament femení. Però hi ha també altres xifres bones a tenir en compte, com és el fet d’haver passat de tenir una temporalitat del 24% a tenir ara menys d’un 17% i la mitjana espanyola està 5 punts pers sobre. Del total de persones aturades el 31% son estrangeres.

El que es necessitem son empreses que puguin aportar un valor afegit a la societat, per poder així fer bons fonaments “al Departament hem implantat la responsabilitat social, però ara s’ha d’implantar a tota la cadena productiva” deia la Consellera. Amb el clar objectiu d’un treball de present orientat cap al futur, cal una formació enfocada a les necessitats reals dels aturats. Acompanyant i orientant a l’aturat a trobar el millor camí per aconseguir globalment una societat molt més competitiva. Hem de poder oferir tan experiència com formació però fent sempre un ús eficient dels recursos.

Al Departament de treball es prioritzen sobretot tres línies de formació actualment;

• Rehabilitació d’edificis.
• Noves tecnologies.
• Estalvi energètic.

Alhora s’està treballant també en punts importants com son les polítiques de motivació i conciliació, així com el treball per la igualtat i les mesures importants contra la sinistralitat a la feina. Aquestes campanyes de seguretat a la feina estan sent molt efectives i és un tema que podem afirmar que està avui en dia molt assumit per gairebé tothom. Han estat clares polítiques de progrés en el tema de riscos laborals i això és qualitat com afirmava Mar Serna, afegint que tot i això “encara queda molt per fer en riscos psicosocials i noves malalties químiques”.

Pel que fa als temes dels autònoms, també s’han treballat pro activament per cercar bones solucions. Així com també s’ha fet amb col·lectius més específics com poden ser els joves i els discapacitats buscant sempre la igualtat d’oportunitats. I com assegurava la Consellera Serna “sempre des del diàleg i el consens perquè així és molt més fàcil d’implementar-ho”. El govern ha tingut la voluntat d’estar al costat de les persones, incrementant les noves competències i encara queda molt per fer, molt per continuar treballar en aquesta línia, en aquesta política de treballar per les persones.

I temes com l’emprenedoria també son importants, i d’aquí podem destacar la Xarxa INICIA que està funcionant a uns 150 municipis de Catalunya. S’ha de potenciar, encara més, l’esperit emprenedor dels catalans i s’ha d’intentar que ningú es quedi enrere.

Un objectiu important que també apuntava Mar Serna és lluitar contra l'economia submergida, sobre gent que fa competència deslleial, que en aquests moments tornen a aparèixer. Hem d’avançar amb seguretat i amb fermesa, buscant també la igualtat entre immigrants i no immigrants, però amb una bona informació de drets i deures.

Al Departament de treball hi ha també una clara estratègia 2.0. Actualment el Departament està en moltes xarxes socials amb informació exacta i puntual per arribar també des d’aquí a tots els ciutadans que ho necessitin perquè com reconeixia la pròpia Consellera “la xarxa en política, és el futur”.

POLITIQUES D’OCUPACIÓ AMB JUANJO BERBEL

Juanjo Berbel, director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ens va fer una interessant xerrada sobre les polítiques d’ocupació. El treball dona llibertat i autonomia a la persona i per això és tan important. La paraula “treball” té el seu origen al terme llatí “tripalium”, que és com s’anomenava a un instrument de tortura format per tres pals (com una creu per triplicat) i allà s’enganxava al condemnat per torturar-lo...es a dir...treball bé de tortura. Però després va evolucionar fins a la paraula ocupació i avui en dia, treball, feina, ocupació...és una part molt important de les nostres vides...encara que per molts pugui encara ser una tortura o una necessitat, per la gran majoria és una realització. Pot ser una obligació però amb la importància d’aportar-te un valor afegit tan social com individualment. En Juanjo Berbel ens va deixar moltes xifres, però algunes prou importants; La inversió mensual que fa Catalunya a l’atur és actualment de 50 milions d’euros al mes. Una altra xifra també important és que un 73% de les persones en atur cobren una renta o subsidi. És important tenir clar que els recursos s’han d’abocar pro activament cap a la gent que té un clar interès en trobar feina. Quan hi ha una crisi econòmica sempre creix el percentatge de l’atur i no podem oblidar que darrera l’atur no està l’oci sinó la pobresa. Hi ha dos components importants com son primer el component econòmic i segon el component social. Al 2007 teníem un 7% d’atur i cap a l’abril del 2008 va començar a créixer i ara estem fins a un 17’9% amb una crescuda molt pronunciada. Però cal no oblidar que al 93-94 estàvem a un 21’7%, a xifra molt més alta que ara, ens explicava Juanjo Berbel. Al 2008 va canviar el cicle econòmic i es va decidir treballar més per les persones aturades i que necessiten ajud. Del que es tracta és d’acompanyar-los reconeixent les necessitats i donar-li els serveis necessaris per trobar feina el més aviat possible. En aquest moment, el creixement de l’atur és molt més lent i en canvi està creixent la tendència de creació de llocs de treball. La lluita contra la crisi és en el fons la lluita contra el creixement de l’atur. El SOC, servei d’ocupació de Catalunya té 1774 persones de plantilla (2200 amb els temporals). Té 70 oficines d’INEM + 690 centres de formació homologats. Es treballa amb 600 ajuntaments que ajuden a la capil·laritat del servei. Ara 604.038 persones en atur. Ara 803.423 demandants d’ocupació. Es destinen 710 milions/any en subvencions a ocupació i formació. Una bona política d’ocupació per Juanjo Berbel hauria de:

1. Ser previsible en el temps. Ser estable.
2. Ha d’estar consensuada entre ajuntaments, patronals i sindicats.
3. Tenir una bona capil·laritat. Necessitem els municipis per fer una política de proximitat.

I li caldria tenir dos línies estratègiques bàsiques:

1. Garantir una xarxa de protecció social.
2. Provocar que la gent busqui activament una feina.

Les línies ideològiques serien:

1. Serveis. Posar serveis a les persones aturades. El posicionament del SOC és clar en la fortalesa pública. Invertim en formació i en orientació treballant per tots i sense deixar a ningú enrere.
2. Territori. Treballar en els llocs on hi hagi més desequilibri i això és una fortalesa social.
3. Formació. Apostar sobretot per la formació professional. La formació és un factor estratègic. Tota insistència en la formació és poca. Tenim molt per créixer en sectors que configuren un millor estat del benestar i que arriben a tenir un valor afegit. Hem d’universalitzar la formació de qualsevol tipus i diversificant els instruments. La formació es garantia per sortir cap a una societat molt més qualificada.
4. Joves. La taxa d’atur entre els joves supera la mitjana de la taxa d’atur. Hi ha un 40% d’atur de joves (menors de 30 any).

Des del SOC, segons Juanjo Berbel, s’està treballant per qui més ho necessiti, per fer que aquestes persones no surtin del mercat de treball, i per aconseguir una equitat a tot Catalunya. Temes com una bona conciliació també son importants, però hem de saber que no funcionarà sinó es fa des d’una perspectiva del treball. I pel que fa als discapacitats, s’han creat més de 200 llocs de treball i s’ha treballat molt en aquest sentit i fins i tot fora del que son només les subvencions. Temes on també s’ha treballat força des del Departament ha estat la sinistralitat i seguretat a la feina amb una bona línia estratègica de treballar per la seguretat. “Un dels objectius és aconseguir que s’arribi a considerar l’ocupació com una de les potes de l’estat del benestar” una gran afirmació de Juanjo Berbel per concloure.

ERNEST MARAGALL I LES POLITIQUES D’EDUCACIÓ

El problema pitjor que pot patir qualsevol sistema és aturar el seu avançar natural, la seva evolució, i el sistema educatiu no ha de ser menys. Ha de seguir avençant amb fermesa i sobretot amb l'obligatorietat complir una missió amb uns objectius qualitatius com és fer ciutadans responsables i aptes dins la societat. Això hauria de ser una obligatorietat universal que segons Ernest Maragall encara no hem aconseguit complir al cent per cent. Hi ha un percentatge massa alt de gent que no acaba els seus estudis i això és un dels gran problemes que tenim.

Amb números a la mà, tenim el mateix índex de gent amb educació superior que a tota Europa però en canvi a nivell d’ ESO arribem tan sols a un 15-20% i a Europa arriben fins a un 40% en educació secundària, i aquí és on fallem. S’ha de treballar per augmentar el percentatge d’alumnes amb educació secundaria i arribar a la línia Europea i garantir un nivell de futur al nostre país en aquest sentit.

Pel que fa a la immigració ha suposat 150.000 alumnes més, assolint-los amb el mateix nivell de recursos però amb el compromís de mantenir la qualitat. Partint d’aquesta realitat s’ha buscat treballar en l'equitat en l'exigència en això el sistema educatiu té una responsabilitat central que ha de mantenir. Hi ha complexitat als centres per temes d’immigració, però hem de poder crear condicionants positius i no negatius, i aquesta hauria de ser una característica general a tots els centres.

Molt sovint hem confós servei públic amb funció pública i això és un error, hem de traslladar la igualtat de drets amb la igualtat de servei. L’escola, a més, és l’organització més difícil que hi ha doncs són persones actuant sobre persones. “Hem donat les eines per tal que funcioni el millor possible” – deia Maragall – “que hi hagi un projecte educatiu per poder aconseguir els seus objectius buscant l’autonomia del centre. “ Abans es controlava molt més el procediment sense fitxar-nos tant en el que cada centre era capaç de fer per si mateix. Volem centres amb autonomia, amb una direcció conscient i amb compromisos i sobretot amb garanties davant la societat. És a dir, “autonomia, direcció i avaluació hauria de ser la columna vertebral dels centres”, ens explicava Ernest Maragall. I per tal que tot això funcioni, cal un equilibri entre famílies i escola, és vital que hi hagi compromisos per les dues bandes. Amb la LOGSE es va passar del 6-14 al 3-16, que ja va ser un gran canvi a nivell educatiu ampliant tan per dalt com per baix, un gran avenç que inicialment va ser un trasbalsament. I continuem avençant cada any, però un dels temes problemàtics que tenim, segons Ernest Maragall, “és que s’ha anat donant un distanciament entre l’escola, que està molt més a la defensiva, i entre la societat, que molt més exigent, sovint vol deixar tota la responsabilitat a l’escola.”

Calen drets i deures per aconseguir un equilibri entre l’escola pública i la concertada. Les preferències anaven molt més cap a la concertada, inicialment per una important mancança de l’escola pública durant molts anys i això s’està superant a poc a poc però s’ha de continuar treballant encara. L’educació ha de funcionar per zones educatives, per poder funcionar com una xarxa al territori, podent sumar recursos entre elles. “La societat vol ser lliure en tot”-insistia Maragall-“però no és un dret absolut escollir-ho tot, i en educació tampoc, però si hem de fer possible poder oferir un equilibri i som nosaltres qui hem de poder garantir un equilibri entre escola pública i privada”. Un tema on també va insistir Ernest Maragall va ser en la professionalitat “fa falta una professionalitat molt més complexa a educació. Hi ha un sector que no és tan vocacional i això no és bo i acaba afectant a tot el sistema educatiu i en aquest sentit cal canviar l’educació d’aquestes mestres” i afegia “un mestre és un artesà, no un replicador de llibres de text. Ha de ser capaç de gestionar les emocions individuals de tots i cadascun dels seus alumnes i ha de saber atendre aquesta diversitat. Els mestres hauríem de ser la primera referència del que vol dir un adult per un nen”. En aquest sentit, també destacar la importància que se li està donant cada vegada més a treballar també per l’excel·lència. Cal treballar per un nivell mínim de coneixements a assolir però també treballar per poder reconèixer els nivells i possibilitats d’excel·lència en alumnes concrets que no tenen perquè no aprofitar-se. Son valor afegits i se’ls hi ha de donar la importància necessària pel bé del nostre sistema educatiu.

I com a tot arreu, “sempre falten recursos però realment hem de tenir clar que no tan sols depèn tot de tenir més o menys recursos” deia Ernest Maragall. S’ha de continuar creixent en recursos per arribar al 6% del PIB en educació i ara estem en un 4% només, i ho hem de fer, però per millorar en eficiència. Entre d’altres coses, seria interessant pensar també en apostar més per la formació humanística dins el nostre sistema educatiu.

Hi ha cinc línies de treball segons el Conseller Ernest Maragall:

1. Invertir en qualitat del professorat, i fins i tot intervenint en qui s’apunta tenint en compte l’aptitud, perquè no qualsevol serveix per fer de mestre.
2. Actuar a fons i buscar aclarir entre funció pública i servei públic. Objectiu poder donar estabilitat als equips docents.
3. Introducció a les noves tecnologies de la informació com a eina normalitzada. La capacitat que es donava abans per tot un centre, ara s’ha de poder donar per cada aula, per poder garantir el servei amb les noves tecnologies.
4. Actualitzar el concepte “d’Educació gratuïta”, parlant clar i dient quina part cal posar en co-pagament.
5. Donar més llibertat al sistema per tal que el ciutadà digui quin tipus d’escola vol. Responsabilitat explicita en l' elaboració del servei.

“En definitiva calen més criteris i menys normes” deia Maragall, més criteris i molta més coherència que moltes més normes, com passa gairebé a tot arreu. I un tema important i que tots hem de difondre des del convenciment es que “No podem acceptar el tòpic que l’escola concertada és millor, avui en dia pot arribar a ser igual i fins i tot molt millor que l’escola concertada” i en aquest sentit ha treballat i continua treballant l’equip de la Conselleria d’Educació de la Generalitat segons ens explicava el Conseller Ernest Maragall.