FRASES DE COACHING

El José Antonio Peral ens va donar un bon munt de frases que poden canviar el món, o no…però que si més no, ens poden ajudar a veure la vida amb altres perspectives:

"El camino que conduce a nuestro propio cielo siempre pasa por la voluptuosidad de nuestro propio infierno." Frederich Nietzsche

"Cada uno de nosotros es una fortaleza inexpugnable que únicamente puede ser devastada desde dentro." Timothy J. Flynn

"La buena madera no crece con facilidad, cuanto más fuerte es el viento, más fortaleza tienen los árboles."
J. Willard Marriot

"Todo obstáculo es un compañero de armas que nos fuerza a lo mejor." OgMandino

"Quien contra nosotros lucha, fortalece nuestros nervios y aguza nuestro ingenio, de modo que el antagonista se convierte en protector." Edmund Burke

"La vida no es estática. Los únicos que no cambian de propósito y de ideas son los inquilinos de los manicomios y los del cementerio". Everett Dirkensen

"¿y cuando piensas realizar tu sueño?", le preguntó el Maestro al discípulo. "Cuando tenga la oportunidad de hacerlo", respondió éste. El Maestro le contestó: "La oportunidad nunca llega. La oportunidad ya está aquí". Anthony de Mello

"Sólo el cambio perdura" Heráclito

"Cuando las cosas llegan a su máxima fuerza, empiezan a declinar." Laozi

"Las posturas extremas no llevan a eliminar la oposición, sino a fortalecerlas" Paul Watzlawick

"Donde amenaza el peligro crece también la salvación" HOlderlin

"La paz de la que había gozado hasta entonces no había sido más que un armisticio: siempre había habido un conflicto latente, sólo que ahora estallaba" Paul Watzlawick

"A menudo necesitamos una crisis para romper nuestros modelos usuales del mundo. Una crisis es un regalo, una oportunidad, y quizá una muestra de que la vida nos hace señas para que ampliamos la danza que ahora ejecutamos" Leslie Lebeau

"La angustia ha sido mal interpretada. La angustia es buena porque logra que la gente actúe." Rollo May

"La confusión es el umbral de la nueva comprensión, una oportunidad para reordenar la experiencia y organizarla de manera diferente para aprender a crear algo nuevo, a ver y oír el mismo mundo de diferente manera. Cada vez que se sientan confundidos, pueden empezar a alegrarse por la nueva comprensión que les aguarda” Richard Bandler

"Una de las mejores maneras para sentir muchas desilusiones y decepciones en la vida, es construirnos una imagen rígida de cómo nos gustaría que fueran las cosas y luego tratar de que todo se ajuste a ella" John Grinder & Richard Bandler

"¡Que empeño en desbrozar al mundo de su magia y de su interés, de disecarlo todo! ¡Cuanta saliva gastaba acarreando razones y defensas contra lo irrazonable: cuantos libros, proyectos, cursillos, conferencias palabras y más palabras para erigir un dique contra lo misterioso! Y es que cierto tipo de arcanos no aguantan un criterio de sumas y restas" C. M. Gaite

"No busque ahora las respuestas, que no se le pueden dar, porque usted no podría vivirlas. Y se trata de vivirlo todo. Viva usted ahora las preguntas. Quizá luego, poco a poco, sin darse cuenta, vivirá un día lejano entrando en la respuesta" Rainer Maria Rilke

"Por fortuna habían quedado muy atrás las inútiles aspiraciones que pretendían extirpar todas las causas del desorden social. Una ciudad ecuánime consigo misma sabía que la justicia ya no consistía en hurgar en las heridas sino en disponer de suficiente maquillaje para disimular las cicatrices." Rafael Argullol

"El caos es un orden por descifrar." José Saramago

"Nadie más esclavo que el que se cree libre sin serlo: en cuanto uno se declara libre, enseguida se siente ligado. En cuanto se atreve a declararse ligado, empieza a liberarse". J.W. Goethe

"Los grandes peligros crean los grandes recursos" Joseph Freiherr

"A las semillas también las entierran, y, precisamente por ello, acaban germinando." José Saramago

"Ahora te dolerá: todo lo que vuelve a la vida, duele" Toni Morrison

"Las cadenas que nos aprietan de más cerca son las que pesan menos" S. Soymonof

"A medida que va pasando el tiempo, una misteriosa fuerza comienza a intentar probar que es imposible realizar la Leyenda Personal. Pero, en realidad, está preparando tu espíritu y tu coraje. Está enseñándote como realizarla" Paulo Coelho

« C'est fou ce qu'on découvre comme choses intéressants quand on est perdu et qu'on cherche son chemin. » Bernard Werber

"Todo lo que empieza nace de lo que se acabó" José Saramago

"Persuádete de que estás enamorado y te convertirás en un amante elocuente. Muchas veces, el que empezó fingiendo acabó amando de veras" Ovidio

"Para llegar al milagro tienes que pasar mucho tiempo no entendiendo nada." Carmen Martín Gaite

« C'est quoi la peur? C'est la volonté de ne pas tomber dans de situations qu'on ne peut pas maltriser » Bernard Werber

"Cuando lo viejo ha muerto y lo nuevo no acaba de nacer" Antonio Gramsci

"Cuando el pasado deja de iluminar el futuro y el espíritu avanza entre las tinieblas del presente" Alexis Tocqueville

"Haroun había desarrollado la incontenible tozudez del hombre auténticamente estúpido" Salman Rushdie

"Las antiguas y ordinarias opiniones me vienen todavía a pensamiento, pues el largo y familiar trato que han tenido conmigo les da derecho a ocupar mi espíritu contra mi voluntad y casi hacerse dueñas de mis creencias. Pero, definitivamente, ya no son mías. Ya soy mucho más que esas antiguas opiniones que no me dejaban ser todo lo que soy" Réné Descartes

"Pasa algo muy curioso en la vida: cuando uno se niega a aceptar nada que no sea lo mejor, muy a menudo lo consigue." W. Samerset Moghan

"Creo muchísimo en la suerte y descubro que cuanto más trabajo, más suerte tengo." Stephen Leacock

"Nuestras dudas son traidoras, y por ellas perdemos el bien que con frecuencia pudimos ganar, por miedo a intentarlo" William Shakespeare

"Si haces lo que siempre has hecho, no llegarás más lejos de lo que SIempre has llegado" Anónimo

"El noventa por ciento del éxito se basa simplemente en insistir" W oody Allen

"Sólo triunfa en el mundo quien se levanta y busca las circunstancias, y las crea si no las encuentra." Bernard Shaw

"Muchas personas piensan que tener talento es una suerte, 'pocas sin embargo piensan que la suerte puede ser cuestión de talento." Jacinto Benavente

"Imposible es la palabra que usan los hombres débiles para vivir fácilmente en el mundo que se les dio, sin atreverse a explorar el poder que tienen para cambiarlo. Imposible NO es un hecho, es una opinión." Mohammed Ali

"Dios, dame coraje para cambiar lo que puedo cambiar, serenidad para aceptar lo que no puedo cambiar y sabiduría para distinguirlo." Santo Tomás de Aquino

« La suerte es el pretexto de los fracasados » Pablo Neruda

"La mente es como un paracaídas, no sirve de nada si no se abre" Anónimo

« Cuando no se tiene el coraje de vivir como se piensa, se termina por pensar como se vive" Victoria Ocampo

"A partir de programar una falsa información se obtienen falsos resultados. Todo lo demás acontece luego con fatalidad independiente de nuestra voluntad." Paul Watzlawick

"Los hombres razonable se adaptan al mundo. Los insensatos hacen que el mundo se adapte a ellos. Por eso el progreso depende de hombres insensatos" George B. Shaw

"Sé que dispones de una gran variedad de recursos de los que tu mente consciente no tiene la menor idea. Todos y cada uno de vosotros tiene la capacidad de sorprenderos a vosotros mismos" Milton Erikson

"El mundo que hemos hecho es el resultado de nuestra manera de pensar, y nos hemos creado una serie de problemas que no podremos resolver pensando de la misma manera en que lo hicimos cuando los creamos" Albert Einstein

"En cierto modo, es verdad: estoy ciega de vuestra ceguera, tal vez pudiese empezar a ver mejor si fuésemos más los que vemos. Abramos los ojos, No podemos, dijo el médico, Es una gran verdad, eso de que el peor ciego es el que no quiere ver, Pero yo quiero ver, No por eso vas a ver, la (mica diferencia es que dejarías de ser el peor de los ciegos" José Saramago

"No busque ahora las respuestas, que no se le pueden dar, porque usted no podría vivirlas. Y se trata de vivirlo todo. Viva usted ahora las preguntas. Quizá luego, poco a poco, sin darse cuenta, vivirá un día lejano entrando en la respuesta" Rainer Maria Rilke

" ... de los rieles no te sales nunca, Laurita, ése es el secreto, admitir que hay rieles pero usarlos para escapar, para liberarte ..." Carlos Fuentes

"A veces trabajas mucho en algo que luego pasa por sí solo, pero que no hubiera sucedido sin ese trabajo previo. Yo lo llamo estado de gracia" Lawrence Weschler

"Lo curioso es que he olvidado la época en que me metí en una calle que tenía una sola dirección, pero el hecho es que cuando me metí en esa calle dejé de pensar que hubiera cualquier otra" Rafael Argullol

"La gran victoria que hoy parece fácil es el resultado de una serie de pequeñas victorias que nos pasaron desapercibidas" Paulo Coelho

"La vergüenza de confesar(nos) el primer error nos hace cometer otros muchos" Jean de la Fontaine

"Es inútil luchar por el amor día a día, aunque fingirlo sea la única remota posibilidad de que perdure el amor" Manuel Vázquez Montalbán

"Ciertamente, nadie se lo había prohibido nunca excepto -y ahora lo descubría-su propia ignorancia." Ana María Matute

"Las utopías no son más que verdades prematuras" Lamartine

"Quant aux hornmes, ce n'est pas ce qu'ils sont qui m'intéresse mais ce qu'ils pourront devenir" Jean Paul Sartre

"Que difícil es descubrir la verdad, especialmente cuando se tiene que ver el mundo en tajadas; las instantáneas ocultan tanto como revelan" Salman Rushdie

COACHING amb José Antonio Peral


Coaching, PNL (programació neurolingüística) i Intel·ligència emocional, seran les tres grans parts que tractarem a les classes del José Antonio Peral. Tot un repte!
Crear un ambient distés i amb bones energies és primordial per qualsevol cosa, l’ambient inicial condicionarà la predisposició que tindrem per afrontar allò que vulguem fer.  Cal tenir en compte l’estat emocional de les persones i invertir en aquest estat emocional, és la millor inversió que podem fer per afavorir la capacitat d’aprenentatge. Per mesurar aquesta energia tenim el que s’anomena “termòmetre emocional” que ens mesurarà el grau d’energia i si es positiva (productiva) o negativa (improductiva).
10        Rabia                      Euforia
             Odi                         Alegria
         Resentiment              Amor
5   
         Aborriment                Relaxat
         Apatia/Desidia          Tranquil
          Preocupació              Obert
 0     -                                                     +
UTILITATS QUE PERMET
10       Atacar                  Brainstorming
           Lluitar                 Team building
         Oposar-se             Participació
5   
         Reflexió                 Cocentració
         Trobar errors          Qualitat
          Desconfiança        Consens
0     -                                                     +
L’emoció té molta importància en l’eficiència. Cap persona avorrida és eficient. Emociona’t, viu sempre el moment.
Les emocions es tenen per adaptar-nos al medi i tota emoció és útil depenent del context.
Un líder ha de tenir la capacitat d’engrescar i controlar les emocions del seu equip, L’eina bàsica dels líders és l’emoció. I la principal tasca d’un líder és liderar les energies del seu equip.
“Mirar d’aprendre només a partir de la teoria és como olorar una flor a través d’una fotografia”. Potier.
L’objectiu es poder tenir eines de coaching i intel·ligència emocional per poder millorar la nostra capacitat de lideratge.
Per tal d’implementar el software que serà el coaching abans necessitarem un hardware que estarà composat de tot allò que ens servirà per millorar el nostre mitjà, la comunicació i la resolució de problemes i objectius. La fi de tot això és el lideratge. Realment, per convertir-te en un bon líder, has de començar per tu mateix. I amb el coaching comença el nostre entrenament personal.
Límits del impossible, REALI QUÈ?
La immensa majoria dels límits que tenim, son autoimposats. Com diu el refranys “La verdad era verde y se la comió un burro”.
El problema, molt sovint es que tenim una capacitat d’atenció limitada. El contrari d’una veritat és una mentida, però això no és del tot cert perquè hi ha realitats complementaries  que ens poden ajudar si focalitzem l’atenció en una altre realitat.  És veure el got mig ple o mig buit. Tot depèn d’allà on orientem la nostra llanterna, la nostra capacitat d’atenció, tria bé on enfoques, que això serà el que veuràs.
PROBLEMA VISUAL: Es tracta d'unir aquets nou punts negres només amb cuatre linees rectes:
           

Solució:


 
Es fàcil trobar la solució si no ens haguéssim autoimposat la suposició de que no podíem sortir del quadrat que formen els nou punts


Des de les limitacions que ens autoimposem hi ha moltes coses impossibles, que en realitat no tenen perquè ser impossibles.
 “Per trobar una solució no podem continuar pensant de la mateixa manera que ens ha portat al problema “ Einstein
"Imposible es sólo una palabra que usan los hombres débiles para vivir fácilmente en el mundo que se les dio, sin atreverse a explorar el poder que tienen para cambiarlo. Imposible no es un hecho, es una opinión. Imposible no es una declaración, es un reto. Imposible es potencial. Imposible es temporal. Imposible es nada."  Mohamed Ali
“La diferencia básica entre un hombre ordinario y un guerrero es que el guerrero toma todo como un reto, mientras que un hombre ordinario toma todo como una bendición o una maldición.“  Don Juan.
“Dios, dame el coraje para cambiar las cosas que puedo cambiar; Dame la serenidad para aceptar las cosas que no puedo cambiar; Y dame la sabiduría para distinguir la diferencia.” San Francisco de Asís . Realment cal intel·ligència per acceptar el que podem canviar i coratge per acceptar el que no podem.
Llibre recomanat: “Oncología del lenguaje” de Rafael Echeverría
                                                                                            JUDICIS
                                                                   FACTIVITAT                  POSSIBILITAT
                           Oposició                             Resentiment                        Resignació


APTITUTS
                           Acceptació                              Pau                                  Ambició

Aquests son els estats emocionals essencials amb les diferents combinacions possibles.
 
 
El coaching no aconsella, no diu el que s’ha de fer però hi ha un seguit de fórmules a tenir en compte.
EXIT = FRACÀS + UN
Qualsevol de les nostres habilitats es poden optimitzar un milió de vegades.
La competició ha de ser també amb tu mateix.
SATISFACCIO = RESULTATS – EXPECTATIVES
L’aprenentatge és la única eina que tenim. Hi ha quatre etapes d’aprenentatge:
1.    Incompetència Inconscient: No sé que sé
2.    Incompetència conscient:  Sé que no sé
3.    Competència conscient: Sé que sé
4.    Competència inconscient: No sé que sé (automatitzem la metodologia)
Mai no ens podem negar el joc d’aprendre, però el problema es voler passar del 1 al 4 directament. També cal tenir en compte que l’aprenentatge té deu enemics: ceguera, por, vergonya, temptació, orgull, arrogància, peresa, impaciència, desconfiança i empipament-confusió. Per poder superar tot això...hem d’actuar.
L’estructura cognitiva de la condició humana, és com pensem. Realment la obra de tota una vida comença sempre en allò que pensem. Pensem en paraules.
Cuida tus Pensamientos... 
Porque se volverán Palabras. 
Cuida tus Palabras... 
Porque se volverán Actos. 
Cuida tus Actos... 
Porque se harán Costumbre. 
Cuida tus Costumbres..
Porque forjarán tu Carácter. 
Cuida tu Carácter 
porque formará tu destino 
y tu Destino será tu vida. 
Mahatma Gandi 

Estructura subjectiva:
Realitat objectiva –> percepció sensorial -> emocions -> sentiments -> judicis i avaluacions -> conclusions i decisions -> ACTUAR   
Però les reaccions son sistèmiques i es pot passar de ser victimista a no ser-ho. La realitat objectiva té uns filtres biològics. La percepció sensorial té uns filtres racionals. La emoció té el filtre de les creences. Els sentiments tenen el filtre dels valors. I entre els judicis i les conclusions estan sempre les diferents opinions. Realment tot comença en el primer que percebem. I com hi ha una realitat objectiva, ens amaguem sota la avaluació subjectiva de la interpretació. Per tant, tota conclusió, decisió o interpretació es basa només en una anàlisis subjectiu.
Es lògic, no?....o algú ho dubtava encara....?

TIC’s (Part II)

No farà ni dos setmanes que em vaig obrir la meva conta de Twitter i ja un tràfic prou important de tweets i seguidors, i això no ha fet més que començar....tot és posar-s’hi, però més que res, és trobar-li un sentit i jo penso que li he trobat.

La comunicació 2.0 és cada vegada més una gran realitat i ho vaig poder comprovar el cap de setmana a la Catosfera (#cdigital2010) al mateix Granollers. A més dels seguidors físics, va ser continu el seguiment a la xarxa, fent-se un debat paral•lel pel twitter sobre el que deien els ponents que s’anava vinculant contínuament a la realitat de la sala.

La comunicació en política ha de ser una comunicació 2.0 per no despenjar-se de la realitat. Tenim un gran repte amb les eines 2.0 i hem d’aconseguir la implicació col•lectiva per poder treure’ls-hi tot el suc. Tenim les eines, hem comprovat que funcionen, ara només ens resta fer-les servir. Hem d’impulsar el ciberactivisme a la xarxa per reactivar la comunicació transversal i en el nostre cas, per fer política també a la xarxa. Una política, oberta, transparent i com deia l’expert convençut @donAire hem de treballar per aconseguir una democràcia deliberativa mitjançant les noves eines 2.0.

Però el meu post no havia d’anar de la Catosfera 2010, ni de les expectatives cobertes en l’edició d’ enguany, ni de com hem aconseguit fer de Granollers un referent en la comunicació 2.0, ni de com hauríem d’aconseguir mantenir el debat obert entre Catosfera i Catosfera, ni de com hem d’acabar de convèncer a molts dels nostres propis polítics una mica escèptics encara...”pasen, prueben y vean..” hauríem de dir.. Però el meu post no havia d’anar de la Catosfera 2010 ...tot i que no està de més aprofitar i dir-ho.

La Raquel Querol i la Jessica Fillol a la darrera xerrada al Citilab de Cornellà, ens van parlar de les xarxes socials, Facebook i com no Twitter amb eines com el HootSuite i el TweetDeck. Com crear hashtags (#), com escurçar links amb el bit.ly...i sobretot com aprofitar aquestes eines per fer xarxa (crear, compartir, opinar...) el nostre gran objectiu.

També vam parlar de com crear i compartir coneixement mitjançant:

• Google.doc, crear documents amb accés comú.

• Wiki, definicions de conceptes i contra argumentar.

• Diferents eines de e-learning, ensenyament on-line

Fer estratègia comunicativa a la xarxa ha de ser el nostre objectiu i per els de “jo no tinc temps i això son tonteries” o “això es perdre el temps tot el dia penjat d’Internet”...que pensin si no els hi recorda a les mateixes opinions sobre els primers telèfons mòbils i mira ara...o estàs o no estàs...tu decideixes...

EL CONSELLER QUIM LLENA I L'AGRICULTURA A CATALUNYA

“Un país ha de tenir sempre capacitat de rebost, capacitat de poder produir els seus propis aliments”

El Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Quim Llena va saber apropar-nos les polítiques d’Agricultura amb una visió progressista i molt propera.

A Catalunya, amb una superfície de 3.200.000 ha, hi ha una part forestal que es el 65%, es a dir 2.000.000 ha, i d’agrícola 922.000 ha i d’urbanitzat només 213.000 ha. Gairebé 3.000.000 ha son gestionades per nomes unes 60 ó 70.000 explotacions (pagesos), amb lo que el pitjor que ens pot passar es arribar a perdre aquest actiu de país que ens ajuda a que no es degradi el paisatge.

Inicialment a Catalunya es va voler agafar el model de medi natural de Canada, “però el problema inicial es saber diferenciar bé la diferencia entre espai verge i espai natural”-va insistir Quim Llena. Un espai natural és un espai verge humanitzat.

El bosc és un espai natural però l’has de netejar i cuidar pel bé de tots i per evitar la seva pròpia degradació i alhora evitar l’alt risc d’incendis que es genera sinó es neteja. “Molta part de boscos al nostre territori son paisatges altament humanitzats, no els hem d’entendre només com espais verges sinó que hem de tenir bona cura d’ells”- molt bones puntualitzacions que caldria que tota la societat entengués.

Però tot això fa alguna cosa més encara per nosaltres, les diferents explotacions del territori el fan fèrtil, fent que produeixi aliments. Abans produíem el 40% del que ens acabàvem menjant. Ara som la comunitat ramadera més gran de tota Espanya i gairebé també de tota Europa i la nostra industria carnica es la més important de tot el país. Hi ha 400 industries de transformació agroalimentària ben disperses per tot el territori. Hi ha uns 70.000 llocs de treball relacionat amb aquesta industria i uns 20.000 més de vinculats també. El 70% d’aquesta producció es va a la transformació i només el 20% es va directament a la venda de productes frescos. Tot l’engranatge que això suporta ens genera gran capacitat de producció.
 
A la segona meitat del segle XX, en més de 50 anys es va triplicar la població del món. Vam passar de 2.535 milions al 1950 a 6.671 milions al 2007 i el problema es que no estava garantit que es pogués cobrir l’abastiment a tota la població dels aliments necessaris. “Un país ha de tenir sempre capacitat de rebost, capacitat de poder produir els seus propis aliments.” – puntal clau segons ens explicava el Conseller.

Per motius com aquest es va renovar la política agrària per una política agrària més comuna, per fer que la gent es quedi al camp i no només vagi cap a la ciutat. “Hem de garantir la humanització del camp i la capacitat de producció que té.” –ens explicava. A més, si treballem bé el camps, es la única manera de lluitar contra el canvi climàtic. Actualment és la única política comunitària sectorial a Europa i es destinen partides molt importants de fons europeus.

Un altre punt prou important és l’aigua i està plenament relacionada. El 70% de tota l’aigua que es consumeix a Catalunya va per agricultura. L’aigua és una de les matèries primeres de l’alimentació i és una necessitat del tot estratègica.

L’agricultura té un valor molt important al territori; produeix alimentació, genera activitat econòmica i ajuda molt a la millora global del territori. “Si volem un país ben vertebrat no podem oblidar un dels actius importants que tenim com és l’agricultura.” Es vital per poder aplicar després bé polítiques més importants. El pagès està acostumat a viure de la terra i és important no oblidar-ho. Aquí tenim bon sol i bona terra i en quantitat i hem d’aprofitar-ho, si que és cert que on potser tenim més problemes es amb l’aigua.

Pel que fa a recerca s’està treballant força a la Conselleria d’agricultura. A Catalunya s’està demostrant bona capacitat de recerca i innovació i actualment es fa molta recerca bàsica segons ens va confirmar el Conseller. Amb la innovació tecnològica als Parcs Tecnològics podrem anticipar-nos a les necessitats de la societat. “L’aposta estratègica a Catalunya és una anella de Parcs Tecnològics; Lleida, Girona i Reus”. – va apuntar Quim Llena.

Pel que fa als transgènics el Conseller va deixar clara la seva postura. Realment la vida ja és de per si un procés d’evolució constant que es materialitza en canvis genètics, alguns induïts i d’altres espontanis. “Segons la Normativa Europea, a Catalunya no tenim competències per prohibir l’ús de transgènics.Es una discussió que està molt al carrer però que també és molt emocional. No hi ha perills reals demostrats. Hem de tenir clar que no tots els organismes modificats genèticament, no tenen perquè fer mal. Moltes de les nostres vaques estan alimentades amb transgènics.” -ens va explicar el Conseller sobre el tema, un tema on el problema es que es barregen moltes vegades també interessos comercials. A Catalunya només tenim blat de moro transgènics i res més. Al final la decisió sobre el SI/No dels transgènics és només emocional.
A la nostre Conselleria, va deixar clar Quim Llena “el que intentem es buscar equilibris al tot territori” En temes com l’agricultura hem de saber “fer una agricultura qualitativa donat que no produïm prou per cobrir totes les nostres necessitats” al menys s’han de poder cobrir qualitativament.
 
Ara hem d’aprofitar la presidència europea, aprofitant el paper estratègic del sector agroalimentari i hem de treballar per buscar una política agrària comuna. Ara tots aquests sectors, amb la crisi surten encara més perjudicats perquè amb la davallada de consum, les grans superfícies comencen a vendre més barat i això fa pressió sobre la matèria primera i sobre el cercle agroalimentari que es mou al voltant, i entre tots, com bé ens explicava el Conseller, hem de vetllar per no trencar aquests cercles i per no perjudicar a un dels sector més estratègics que tenim dins la nostra economia.

MEDIACIÓ COM A ESTRATÈGIA POLÍTICA amb Javier Wilhelm

La mediació és una oportunitat d’un espai de diàleg que posa l’Ajuntament a disposició dels ciutadans. Es un procediment voluntari que ens dona una opció d’aprofitament dins un espai de reconeixement.


Mai no hi ha només una única forma per resoldre conflictes i tampoc hi ha una única eina. Hi ha diferents eines i diferents formes de resoldre un conflicte. La mediació es una forma més de resoldre conflictes però hem de tenir clar que no s’ha creat per reemplaçar les mancances del sistema judicial, ha de ser una eina bona per si mateixa.


La mediació va començar a Catalunya amb el “Programa de mediació juvenil” a l’any 92. Al 1998 es va encetar el mateix programa per adults. Al 2001 comença el programa de mediació familiar, i al juliol passat va aprovar-se una llei que la va reemplaçar. La mediació ciutadana va començar al 2002 a San Pere de Ribes. Al 2007 va fer-ho a la Diputació de Barcelona i aquest anys es van obrir de cop 24 centres mes. També cal destacar que un 85% dels Instituts de Catalunya tenen avui en dia programes de mediació escolar per tal de gestionar els propis conflictes dintre de les escoles. També a diferents Centres Sanitaris hi ha serveis de mediació sanitària per tal de intervenir en diferents problemes que poden sorgir. La mediació a Catalunya està tota subvencionada gràcies a la Fundació Godó.

Actualment hi ha 92 Ajuntaments a Catalunya que disposen d’aquests serveis i 23 consells comarcals i més de 4 milions de beneficiats. To plegat, una bona mostra de la bona voluntat política que hi ha al nostre territori.

A l’àmbit laboral es fa més aviat un arbitratge, no pas una mediació. A la resta d’Espanya, hi ha molt pocs serveis de mediació, coses molt puntuals i esporàdiques, i en canvi arreu d’Europa és una pràctica molt estesa.

La diversificació del problemes abordats a mediació és enorme. Els conflictes de convivència que arriben a mediació son deguts a diferents factors que els aboquen a recórrer a la mediació;
• No tenen resposta de l’administració local
• Es té l’hàbit d’aguantar i suportar massa
• El ciutadà es troba desemparat
• Hi ha multi parts implicades
• La fantasia (amb pensaments com “el tiempo lo cura todo”...)

La primera pregunta que farà sempre primer un mediador a qui se li sol•liciti el servei serà “Has parlat amb l’altre part del conflicte?” donat que la primera funció dels mediadors és intentar que es pugui aprendre a parlar, a resoldre entre els implicats el propi conflicte. Un cop desestimada aquesta possibilitat el servei de medició farà la seva feina intentant mediar entre uns i d’altres. Un dels grans problemes que es troben es que tothom davant el seu problema es pensa que ell sempre té la raó. I el sentiment de justícia pròpia és el que sempre està més present.

Hi ha diferents formes de resolució de conflictes:
• Amb PODER
• Amb NORMES (per Dret)
• Amb NECESSITATS, INTERESSOS ó PREOCUPACIONS

Des del 15 de juliol hi ha una Llei que regula tot el tema de la mediació a Catalunya, una llei que es va aprovar per unanimitat; “Llei de mediació en l’àmbit del dret privat a Catalunya”. La llei ens parla de mediadors professionals, no qualsevol pot ser mediador. La mediació parla de la voluntarietat, de la confidencialitat i de la imparcialitat entre les parts, factors claus perquè la mediació funcioni correctament. Lo important és també que cada Ajuntament pot tenir un servei de mediació a la seva mida, ajustat a les seves necessitats, a la seva realitat més propera.

Arrel dels darrers estudis fets a Barcelona queda reflexada la pro-activitat i efectivitat del servei que s’està oferint. De mitja només es triguen uns 5 dies en contactar per una sol•licitud de mediació presentada. Actualment a Europa, en un 50% dels casos la part contrària accepta la mediació i a la província de Barcelona és fins a un 78% el percentatge de casos en que la part contrària accedeix. Es nota que la gent confia en els seus Ajuntaments, i els hi dona confiança els serveis oferts. Seguint amb estadístiques, trobem que hi ha un 80% en nivell d’acords en serveis de mediació i el 90% d’aquests acords és compleixen en el temps establert. De mitja, els problemes familiars s’acostumen a resoldre en unes 6 setmanes i els veïnals en només 1 ó 2 sessions, tot i que tampoc són formules matemàtiques. Després de les resolucions es fa seguiment i sobretot si hi ha nens pel mig, i a més, la gent té clar que pot tornar a trucar si hi ha qualsevol problema un altre vegada.

Exemple de mediació i convivència recomanat per Javier Wilhelm.
http://www.facebook.com/l/ee3e7;www.youtube.com/watch?v=ier7iC9C3HE&feature=related

La mediació com a estratègia política pot ser:
• Paternalisme vs. Delegació de poder.
• No resposta vs. Prevenció i resolució.
• Intermediaris vs. Servei de mediació. Això dona més independència al Ajuntament al tractar-se d’un professional extern.

Hem d’entendre la mediació com:
• Un dret ciutadà.
• La interacció positiva entre veïns dona més seguretat (treballes la cohesió social)
• La inclusió de la diversitat i la convivència com a política social.


Hi ha una xarxa de pobles i ciutats per la mediació i la convivència. A més, cal no oblidar que la mediació es una clara estratègia socialista, una clara aposta i per això, per promoure la mediació ciutadana es fan polítiques en funció del tipus de conflicte, polítiques que tenen en compte el factor temps, polítiques en funció del context, polítiques que fomenten el reconeixement i la empatia entre els ciutadans, polítiques que fomenten l’autonomia i la capacitat dels ciutadans, i polítiques preventives i anticipatives de la judicialització del conflicte. Es la importància del treball de governs progressistes amb una ideologia socialista que promou tot un seguit de valors que lliguen molt bé amb els mateixos interessos que té la mediació per si mateixa.

“El mediador per sobre de tot,ha de ser una persona que faciliti sempre la negociació” va concloure l’expert en la matèria Javier Wilhelm.
Adjuntem el ppt preparat pel Javier http://www.slideshare.net/secret/apJRcDlUjOlzoU

SECTORIAL DE PARTICIPACIÓN DEL PSOE con Julio del Valle

“El partido ha de ser un reflejo de la sociedad”


Julio del Valle nos habló de la participación ciudadana desde el ámbito más político como parte importante de la Sectorial de Participación del PSOE desde Valladolid. En deferencia a él mi post de hoy no será en catalán.

Dentro del PSOE hay una importante trayectoria asociativa que cada vez va incrementándose. El propio partido ya es realmente un instrumento de participación. La única diferencia con otro tipo de organización no política es que luego la ley nos faculta para presentarnos en unas elecciones. Somos un elemento de participación ciudadana y no somos sólo una organización para ganar elecciones.

Dónde aún se puede incidir, según Julio, es en la mejora de la participación interna en el partido. Temas como el proceso de primarias ahora ya lo tenemos interiorizado pero antes no se hacía, era y era la principal muestra de falta de participación interna.

El partido se encarga de hacer la interlocución entre los ciudadanos y el espacio de lo público. Hemos de saber trasladar el mensaje que nos da la sociedad y a partir de ahí saber elaborar propuestas políticas. Gestionar esa información, optimizarla y hacer llegar a dónde deba llegar es la labor de la Sectorial de Participación Ciudadana dónde está Julio del Valle.

En el PSOE hay actualmente una estructura territorial en la que hay 6 sectoriales, seis grandes pilares organizativos; EDUCACIÓN, SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, EMPRENDEDORES, MEDIO AMBIENTE, SANIDAD y PARTICIPACIÓN CIUDADANA. Antes únicamente había una serie de grupos para poder participar pero no tenían esta estructura organizativa de sectorial. Es una forma de funcionar similar a cómo lo han hecho desde hace mucho tiempo, los sindicatos.

Trabajando de forma sectorial se puede trabajar más en las auténticas necesidades del militante, canalizando luego la información recibida para hacerla llegar a los órganos centrales del partido. Además cabe destacar que la participación en las sectoriales no se limita a los militantes pues se da también cabida a los simpatizantes.

Concretando más sobre la Sectorial de Participación Ciudadana, Julio del Valle, afirmó que el ámbito es estatal y que se trabaja de forma transversal. Hay un Plenario, un Comité Coordinador y una Coordinadora que a su vez participa directamente en el Comité Federal del partido.


Según Julio “somos una fábrica de ideas, de creatividad continua y estaría bien a ver si hacemos ideas de lo imposible, de los sueños, que de lo posible ya se habla demasiado”.
El partido se logra movilizar cuando somos capaces de poner en práctica opiniones e ideas captadas de la gente. Hemos de ser muy permeables a lo que dice la sociedad, captar el pulso de la sociedad y poder extrapolarlo. Realmente los problemas muchas veces se ven más en la calle, a pie de obra pero ha de haber alguien ahí para poder captarlos y trasladárnoslos.

Estamos en el gobierno para hacer cosas y para poder cambiar cosas y eso se puede hacer gracias a las acciones conjuntas con las diferentes asociaciones que hay en la sociedad. Debemos educar desde pequeños a nuestros hijos en la participación para coger buenos hábitos y para ir creando una buena base para una sociedad lo más participativa posible.

La eficiencia y la eficacia de una ley será mayor cuanto más participativa sea. Como partido hemos de tener siempre la capacidad de poder elevar propuestas aunque luego se aprueben o no. Hemos de saber escuchar siempre y tener además la capacidad de poder devolver a la sociedad ese feedback sobre sus inquietudes más concretas. El objetivo global es fomentar la participación pero para lograrla en condiciones óptimas ha de poder ser recíproca. Hemos de lograr agilidad en poder gestionar toda esa información. Se han de poder atender los retos diarios que nos suele plantear la sociedad civil. Y ese es nuestro hándicap.

Un punto preocupante que destacó Julio del Valle en su intervención, es la poca capacidad de mucha gente para asociarse, para hacer ese tejido asociativo que fomenta la participación. A nivel de Sectorial destacó que la elaboración de propuestas es continua, y que no es sólo en época electoral. Tienen claro que la democracia participativa es muy importante para hacer partido y por eso saben que han de fomentarla e implementarla continuamente. El beneficio será global para todos y eso es lo mejor que nos puede pasar. No olvidemos que como bien dijo Julio “el partido ha de ser un reflejo de la sociedad” y nosotros hemos de ocuparnos de que siga siéndolo siempre.

JOFRE VILLANUEVA I EL MOVIMENT LAIC PROGRESSITA “Nosaltres apostem per la laïcitat, el progrés i el país”


El secretari del MLP, Moviment Laic Progressista, ens va parlar del que és i de com va començar el Moviment Laic Progressista a Catalunya.

El MLP comparteix molta ideologia de base amb el PSC i els valor que els mouen son gairebé els mateixos que al PSC “Ens il·luminen els valor de la Il·lustració, Llibertat, Igualtat i Fraternitat” va apuntar Jofre “ però nosaltres apostem per la laïcitat, el progrés i el país”.
La laïcitat és progressivament un valor que cada vegada està més en la nostra societat, mentre que històricament, a Catalunya, era un valor només assolit per l’esquerra.
La wiquipèdia ens diu que;
 “El laïcisme és una posició d'autoafirmació basada en què les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religió, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. El laïcisme doncs, és el sistema que exclou qualsevol mena d'església de l'exercici del poder polític, administratiu o educatiu entre d'altres. Les seves arrels estan fonamentades en l'humanisme renaixentista i en els canvis de la Il·lustració. Laic, del grec λαϊκός, laikós - algú del poble de l'arrel λαός, laós – poble.


Jofre va destacar que per ells la laïcitat és un mètode de construcció d’un espai públic laïc. La laïcitat no és la negació de les religions, sinó que es demana que l’espai públic sigui lliure de totes i cadascuna de les diferents religions. Realment laïcitat seria la separació de l’església i l’estat, però això seria realment laïcitat política i el MLP busca una laïcitat més filosòfica. Els laïcistes busquen garantir la llibertat de pensament, no imposar normes ni valors morals de cap religió o creença. Realment s’anteposa un interès global per sobre de l’individual permetent la seva autorealització sense imposar-li creences preestablertes a ningú, evitant que les normes religioses s’estenguin cap a la societat. Per ells, el concepte de progrés és el compromís amb l’estat del benestar.
“Que és un país?...el país són les persones i una nació” deia Jofre “és una unió lliure de ciutadans. Per el MLP “la catalanitat” ha de ser una voluntat de construcció de la societat però sempre en una idea federalista”.
Arreu del territori català, el Moviment laic i progressista suma una totalitat d’unes 180 entitats. Si fem una mica d’història veurem tot l’engranatge que ha anat teixint el MLP a Catalunya. Es va començar amb l’Esplac, l’associació d’esplais catalans que es va crear al any 1982 i es va considerar laica. Al 1987 es va crear la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i plegades van crear l’Escola Lliure el Sol al 1992. Aquesta va ser l’escola de dirigents laics i progressistes i va ser quan es va escriure l’Ideari. Per la seva banda, l’Esplac, en aquell temps, sobre el 1992 va crear la Cooperativa Entorn. Al 1996 es va adherir l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya ACJ i al 1997 la Fundació Terra també es va adherir. No va ser fins l’any 2000 que no es va posar nom a tot plegat “Moviment Laic i Progressista”.
Després encara van continuar creixent. Al 2005 es va afegir l’Acció Escolta de Catalunya i al 2006 Cooperació. Més tard, al 2008 es van crear també els Ateneus. En total 9 entitats que formen plegades el Moviment Laic i Progressista. Del que es tracta, segons ens va explicar Jofre Villanueva és de fer xarxa i crear teixit associatiu sobretot a través de l’escola, engrescant als joves amb activitats que els hi puguin semblar interessants. Però les tècniques de com treballar millor no les tenen ben clares, “s’aprenen amb la pràctica” deia Jofre.

El seu repte més gran és aconseguir visibilitat publica i un dels seus objectius es mirar de fer algun tipus d’Ateneu on hi càpiguen totes les diferents entitats.

CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS POLÍTIC; COMUNICACIÓ PERSONAL I MEDIATICA (Part II)


L’Empatia és quelcom molt important en la comunicació, i en comunicació política encara més. Empatia és realment posar-se en el lloc de l’altre, si et poses al seu lloc podràs arribar millor a ell. Davant d’una mateixa imatge, cadascú té la seva percepció i això ho hem d’entendre. El mapa no és el territori, el mapa és el teu món.

Un missatge tan actual i que ha arribat a tot el món és el YES WE CAN! de la campanya d’Obama ha sapigut arribar i empatitzar amb tothom al tractar-se d’una frase inacabada que cadascú pot acabar com millor vulgui i això és una gran manera d’arribar a tothom.
La comunicació assertiva és la ideal, pots dir el que vulguis però amb educació i sense agredir a l’altre. No pots ser ni passiu ni agressiu, t’has de quedar al mig...ser assertiu.
Hi ha una sèrie de drets assertius:
1.       Dret a equivocar-se i fer-se responsable dels errors.
2.       Dret a ser el primer. Saber posicionar-se com a líder.
3.       Dret a tenir valors, opinions i creències pròpies.
4.       Dret a canviar d’opinió, idea o línea d’acció.
Generalment ens costa ser assertius en les eleccions dels nostres líders perquè la gent no es posiciona com a líder.
Hi ha diferents tècniques per poder argumentar de formar assertiva:
·         DISC RALLAT: Es tracta de repetir constantment la idea. Tot i que a vegades to posin difícil has de continuar amb la teva idea. Una bona mostra de persona assertiva és el President Montilla.
·         BANC DE BOIRA: Es trobar alguna cosa del que diu el contrari, amb lo que tu puguis estar una mica d’acord dient “podria estar d’acord però no creus que...”
·         ASSERTIVITAT POSITIVA:  Saber expressar l’afecte i l’aprecio per altres persones dient alguna cosa semblant a “saps l’aprecio que et tinc, però...”

L’Iñaki ens va recordar una frase d’Antoni Gutierrez-Rubí “Los tristes no ganan elecciones” ni lideren, ni sedueixen, ni convencen...has de saber generar il·lusió contínuament i per això el somriure és fonamental.
Aquí hi ha gràfic de l’evolució de una comunicació, estant a la part superior el que fa l’emissor i a la inferior el receptor. A mida que anem avançant de cuadret en cuadret anem perdent un fil de la comunicació, es a dir, es va degradant cada vegada més la comunicació amb lo que hi ha gran diferència entre el que pensem i el que arriba a fer el receptor que ens escolta en base al missatge que ha rebut.
LO QUE PIENSO --> LO QUE DIGO --> COMO LO DIGO    

LO QUE HACE  <-- LO QUE ENTIENDE <-- LO QUE OYE 
La persuasió és primordial en tota comunicació, hem de persuadir quan parlem, hem de poder persuadir al nostre receptor perquè li arribi correctament el nostre missatge.
Persuasió és:
1.       Captar l’atenció.
2.       Que sigui comprés per la seva argumentació.
3.       Acceptació de les conclusions per part del receptor
4.       Que el receptor faci seva la conclusió
5.       Que aquesta convicció nova es tradueixi en conducta
Model Processual McGuire
Algunes frases;
“Sin una comunicación auténtica, los comunicaciones y las mentes de los demás no se capturan jamás.”
“Sé quién eres y no impostes”  sigues tu mateix sempre, no copiïs.

El discurs polític ha de tenir el següent contingut:
1.       Inventio (recopilar)
2.       Dispositio (estructurar)
3.       Elocutio (formular – retòrica)
4.       Memoria (mnemotecnia)
5.       Pronuntiatio (Oratòria)
 Realment la construcció d’un discurs polític ha de ser com un castell de focs d’artifici;
·         Introducció,  amb uns avisos que han de ser sobretot impactants.
·         Nus, SUCCES és a dir èxit, que detallat seria; Simple+Unexpected+Concret+Credible+Emotion+Story
·         Desenllaç, s’ha de buscar un final que sigui sempre efectiu
Y sobretot no oblidem que “guanya sempre la millor història” i si nosaltres no la expliquem la millor, un altre l’explicarà.
S’han de fer un seguit de propostes estructurades en diferents fases;
1.       Allò que beneficia de forma racional
2.       Allò que solucionaria de forma racional
3.       Conseqüències negatives des de una visió emocional
4.       Com canviaria la seva vida, en positiu, visió emocional
5.       Beneficis racionals i emocionals
Comunicació amb els mitjans

El més important és dominar al mitjà.
El 20 % es comunicació racional i el 8% emocional. A la part racional incideix el domini del mitjà per fer la comunicació exitosa. A la part emocional incideix l’actitud per fer la comunicació exitosa.
                     COMUNICACIÓ

Racional                                   Emocional
                          EXITOSA


Al mitja li has de donar tu el titular, sense titular no hi ha notícia, i sinó els hi dones el titular, el posarà el mitjà. A més has de tenir sobretot molta disciplina en el missatge, i no deixar de dir sempre el que vols dir. Però si hauràs de saber dosificar la informació que dones en tot moment. També cal tenir en conte que no has de mentir, mai has de dir cap mena de mentida.
La premsa escrita, moltes vegades acostuma a tenir una interpretació no del tot encertada. Pel que fa a la ràdio és quan has d’intentar empastissar,  persuadir i seduir el més possible per tal de que el missatge pugui arribar el millor possible a uns receptors que no ens veuen i tot els hi ha d’arribar només per la veu. A la televisió tot és imatge, només imatge. Hem de saber com comunicar sempre en funció del mitja on comuniquem, els mitjans son determinants.



TICs APLICADES A LA POLÍTICA



No estaria de més per començar definir exactament que son les TIC o NIC, “Noves tecnologies de la Informació y de la comunicació” o més internacionalment IT “Information Technology” que son els elements i les tècniques, principalment d’Informàtica, Internet i Telecomunicacions, que fem servir per el tractament i transmissió de la informació.
La evolució de les noves tecnologies és continua i evoluciona molt ràpidament, o l’agafes  i la segueixes o la perds i et quedes despenjat....és així i no hi ha més, o estàs a la xarxa o gairebé no existeixes.
La tecnologia web basada en la comunitats d’usuaris ha passat en poc temps de la web 1.0 (pàgines estàtiques programades en HTML) a la web 2.0, una web multicanal orientada a la interacció i a l’associació a les xarxes socials. La web 2.0 genera informació, crea sinergies (xarxa en comunitats) creant així el que s’anomena infociutadania.



La importància d’aquesta infociutadania ha fet que els partits polítics creguin cada dia més en aquestes noves tecnologies i apostin per “estar” a la xarxa. Els objectius son claus;
·         Potenciar el feedback electoral (interacció)
·         Cercar a la gent usuària (argumentant i convencent)
·         Coordinar estratègia
·         Crear continguts en el format més adient
·         Mobilitzar a la militància (recursos per ciberactivisme)
·         Calibrar la comunicació. Crear un pla estructurat de comunicació pensant en la comunicació a la xarxa
·         Immediatesa amb les relacions de partit i en el posicionament sobre la realitat
·         Explotar les possibilitats comunicatives de la tecnologia (multiformats)
·         Segmentació de l’acció política a la xarxa. Definir bé el targets (perfils)per poder enviar micro missatges a les diferents comunitats
·         Sensibilitat lingüística (possibilitats de penjar-ho a la xarxa en diferents idiomes)
El ciberactivisme té una sèrie de factors a tenir en consideració;
1.       Objectius
2.       Propostes
3.       Arguments
4.       Lideratges més compartits
5.       Activistes
6.       Pluralitat
7.       Influència (la credibilitats és molt important)
Ús del ciberactivisme;
1.       Informar (generar opinió a la xarxa)
2.       Mobilitzar
3.       Organitzar (segmentar perfils i fer escola activa)
Accions bàsiques;
1.       Publicar opinions pròpies
2.       Contra argumentar
3.       Difondre material del partit
4.       Crear comunitat

El PSC, i se’ns dubte, també la resta de partit, fa servir una sèrie d’eines pel ciberactivisme;
·         Web
·         Blogosfera.socialistes.cat
·         Twitter                http://twitter.com
·         Facebook           http://www.facebook.com
·         Multimedies...
Alguns exemples;
http://www.slideshare.net/      per poder compartir power points
http://www.youtube.com/       per compartir qualsevol vídeo
Cercadors:          http://www.google.es/
                               http://m.es.yahoo.com/
                               http://es.ask.com/#subject:ask|pg:1
                               http://blogsearch.google.es/
                               http://www.google.es/reader  per organitzar com compartim tots els nostres enllaços i pagines d’interès.
Actualment el format de la font web pot ser en format RSS o en format ATOM. A totes les pàgines trobarem el “compartir en RSS” o en “compartir missatges ATOM”. Si ens organitzem la nostra informació, la podrem rebre millor, de forma més ordenada i coherent i alhora podrem retransmetre-la millor, amb agilitat i rapidesa. La informació ha de fluir al moment a la xarxa, la notícia perd tota la seva força si es dilata en el temps, si volem informar, ajudar o opinar a la xarxa hem d’interactuar el més ràpidament possible, sinó, algú ho farà per nosaltres i potser no amb els mateixos interessos.
(*)Fotos al Citilab de Cornellà a la classe impartida per Raquel Querol i Jessica Fillol