POLÍTIQUES ECONÒMIQUES I D’IMMIGRACIÓ

L’odre mai es pot perdre, es a dir que el que toca primer es el resum de les classes del divendres 23 que gràcies al company Antonio Manrique m’ha proporcionat uns fantàstics apunts. Moltes gràcies Toni!!!.

Marcel Prunera va fer la primera classe, Polítiques Econòmiques on la crisi va ser l’eix vertebrador. L’economia catalana ha patit la pitjor crisi de la seva història, la primera crisi de la globalització, la primera amb l’euro.  L’atur a Catalunya ha passat en un any del 6% al 15% i tenim un major dèficit i endeutament i massa economia submergida. En part l’endeutament  no es tant de l’estat sinó de les famílies i empreses , que son qui demanen préstecs als bancs i aquests a altres bancs i quan es trenca aquesta cadena de pagaments, és l’estat qui ha de respondre als problemes dels particulars i/o empreses.

La possible solució passa per aconseguir un canvi de nivell productiu com a forma d’evitar futures crisis, es a dir, canviar les activitats  que fins ara feien de motor econòmic per intentar anar cap a la societat del coneixement, però el problema és com podrem fer-ho amb un una taxa de fracàs escolar del 30%?.

L’educació s’ha de convertir en la principal eina de l’economia futura  i tots ho hem de tenir ben clar, però sobretot a nivell de totes i cadascuna de les diferents administracions.

S’han de buscar solucions, que no son fàcils ni iguals per a tots el països. S’està treballant però s’ha de continuar treballant.

Dani de Torres es va encarregar de la classe de Polítiques d’immigració, unes polítiques relativament noves. Han hagut dos etapes de la immigració a Espanya; del 2000 al 2004 immigració massiva i del 2005 al 2006 reagrupament familiar, i que han estat bàsicament provocades pel nostre tipus d’economia basada en la construcció i en els serveis que han requerit molta mà d’obra i també degut a les nostres lleis.

A Barcelona la primera nacionalitat estrangera es la italiana, la segona la equatoriana i la tercera la pakistanesa. A destacar també que entre d’immigració sud-americana hi ha més dones que homes el que provoca sovint tensions quan es produeix el reagrupament familiar.

A nivell europeu s s’han viscut onades d’immigració desprès de la II Guerra Mundial, però a partir de la crisi dels 70 es va produir un tancament de fronteres i un enduriment de les lleis, amb el que el cas actual d’Espanya és únic a Europa.

Davant d’aquest fenomen, s’han donat dos tipus de resposta, Multiculturalisme a països anglosaxons i Asimilacionisme a França. Als primers s’han provocat l’aparició d’una mena de guetos, s’han potenciat les cultures foranies i els resultat era la no integració i per tant la dificultat per a la cohesió social, i al segon han provocat una forta confusió identitària i el fet de lligar la condició econòmica a l’origen de la persona.

A Espanya, cada vegada més la diversitat es gestiona a nivell municipal, perquè resulta massa difícil donar una resposta centralitzada. Els ajuntaments creen les seves pròpies polítiques d’acolliment, i tenen competències sobre habitatge i controlen el padró, el que els hi permet tenir dades que poden tornar a revertir en les polítiques d’acolliment.

 

PROPERES CLASSES AMB L'ALBERT BATLLE I EL DAVID PEREZ

Demà divendres dos classes del grup segon; política penitenciària i polítiques de seguretat pública, la primera amb l’Albert Batlle i la segona amb el meu amic David Pérez. Dos grans veterans del nostre partit que segur tindran moltes coses que explicar-nos.

A l’Albert Batlle l’he vist varies edicions corrent la mitja marató de Granollers i al David Pérez fent classes d’oratòria i visitant el Parlament...divendres ni un parlarà d’esports ni l’altre d’oratòria i comunicació...es la grandesa de saber moltes coses, de poder assumir diferents responsabilitats i de poder parlar de coses ben diferents. Segur que l’amalgama serà perfecta i els dos sabran expressar i ensenyar molt de les seves pròpies experiències. Ja veurem que tal resulta....

Per cert, al final mitja horeta per acabar d’explicar-nos detalls de la sortida a Brussel•les...quin nervis...ja queda poc...marxem el dimecres de matinada....a les 4:40 a l’aeroport.

SOPAR AMB CARME CHACON A GRANOLLERS

Aquest divendres vaig fer campana del curs, em vaig perdre dos interessants classes; Polítiques econòmiques amb Marcel Prunera i Polítiques d’immigració amb Dani de Torres i encara estic esperant els apunts del companys per poder fer el corresponent post al bloc....espero que algú se’n recordi.

De totes maneres, era ben justificada la campana; a Granollers organitzàvem un sopar amb la Ministra Carme Chacón, la co-directora científica del nostre Màster i evidentment que no me’l podia perdre. Com a secretaria de comunicació i premsa i relacions institucionals tenia que estar al peu del canó al llarg de tot el sopar i com adjunta a organització, em vaig carregar tota la feina organitzativa. Portava uns dies amb un mono-tema al cap, sopar Carme Chacón i els darrers dos dies ja van ser exagerats. Tot i que semblava tot controlat, els nervis no em deixaven, no havia manera de treure-me’ls de sobre, encara que aparentment ho portava força bé. Trucades, mails, encàrrecs, taules, menús, alcaldes...ufs!!!....realment només desitjava arribar ja a dissabte i que tot hagués passat.

Un cop va començar a arribar la gent, tot va avançar ràpidament, la feina ben controlada va permetre que tot girés sense cap problema.  Després del parlaments  del nostre Primer Secretari  Juanma Segovia, de l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral; del secretari de Polítiques de Medi ambient del PSC i diputat al Parlament, Jordi Terrades; i del primer secretari del PSC del Vallès Oriental i diputat al Congrés dels Diputats, Roman Ruiz, Carme Chacón va fer el seu esperat discurs.  La comparació del Cas Gürtel amb el del Palau de la Música va ser un dels puntals del seu parlament assegurant que CIU i PP utilitzen “la mateixa tàctica de Rajoy és la de Mas: la tàctica del calamar, amagar-se i tirar tinta als altres” va dir la Ministra. Destacant la seva preocupació pel Palau de la Música “perquè diners que havien d’anar al foment de la música van pagar campanyes de CiU”. Nota a la web PSC Granollers

Les felicitacions no es van fer esperar, fins i tot abans de començar a sopar i van continuar al llarg de la nit.  Tot va sortir molt bé i tothom va sortir molt content i aquestes coses no es dissimulen.

Es una satisfacció, poder respirar al final i tenir la tranquil·litat que dona la feina ben feta . Ha valgut la pena, Granollers es mereixia un èxit així i més de 300 persones al Municipal de Granollers ho van corroborar aquest divendres.