“Un país ha de tenir sempre capacitat de rebost, capacitat de poder produir els seus propis aliments”
El Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Quim Llena va saber apropar-nos les polítiques d’Agricultura amb una visió progressista i molt propera.
A Catalunya, amb una superfície de 3.200.000 ha, hi ha una part forestal que es el 65%, es a dir 2.000.000 ha, i d’agrícola 922.000 ha i d’urbanitzat només 213.000 ha. Gairebé 3.000.000 ha son gestionades per nomes unes 60 ó 70.000 explotacions (pagesos), amb lo que el pitjor que ens pot passar es arribar a perdre aquest actiu de país que ens ajuda a que no es degradi el paisatge.
Inicialment a Catalunya es va voler agafar el model de medi natural de Canada, “però el problema inicial es saber diferenciar bé la diferencia entre espai verge i espai natural”-va insistir Quim Llena. Un espai natural és un espai verge humanitzat.
El bosc és un espai natural però l’has de netejar i cuidar pel bé de tots i per evitar la seva pròpia degradació i alhora evitar l’alt risc d’incendis que es genera sinó es neteja. “Molta part de boscos al nostre territori son paisatges altament humanitzats, no els hem d’entendre només com espais verges sinó que hem de tenir bona cura d’ells”- molt bones puntualitzacions que caldria que tota la societat entengués.
Però tot això fa alguna cosa més encara per nosaltres, les diferents explotacions del territori el fan fèrtil, fent que produeixi aliments. Abans produíem el 40% del que ens acabàvem menjant. Ara som la comunitat ramadera més gran de tota Espanya i gairebé també de tota Europa i la nostra industria carnica es la més important de tot el país. Hi ha 400 industries de transformació agroalimentària ben disperses per tot el territori. Hi ha uns 70.000 llocs de treball relacionat amb aquesta industria i uns 20.000 més de vinculats també. El 70% d’aquesta producció es va a la transformació i només el 20% es va directament a la venda de productes frescos. Tot l’engranatge que això suporta ens genera gran capacitat de producció.
A la segona meitat del segle XX, en més de 50 anys es va triplicar la població del món. Vam passar de 2.535 milions al 1950 a 6.671 milions al 2007 i el problema es que no estava garantit que es pogués cobrir l’abastiment a tota la població dels aliments necessaris. “Un país ha de tenir sempre capacitat de rebost, capacitat de poder produir els seus propis aliments.” – puntal clau segons ens explicava el Conseller.
Per motius com aquest es va renovar la política agrària per una política agrària més comuna, per fer que la gent es quedi al camp i no només vagi cap a la ciutat. “Hem de garantir la humanització del camp i la capacitat de producció que té.” –ens explicava. A més, si treballem bé el camps, es la única manera de lluitar contra el canvi climàtic. Actualment és la única política comunitària sectorial a Europa i es destinen partides molt importants de fons europeus.
Un altre punt prou important és l’aigua i està plenament relacionada. El 70% de tota l’aigua que es consumeix a Catalunya va per agricultura. L’aigua és una de les matèries primeres de l’alimentació i és una necessitat del tot estratègica.
L’agricultura té un valor molt important al territori; produeix alimentació, genera activitat econòmica i ajuda molt a la millora global del territori. “Si volem un país ben vertebrat no podem oblidar un dels actius importants que tenim com és l’agricultura.” Es vital per poder aplicar després bé polítiques més importants. El pagès està acostumat a viure de la terra i és important no oblidar-ho. Aquí tenim bon sol i bona terra i en quantitat i hem d’aprofitar-ho, si que és cert que on potser tenim més problemes es amb l’aigua.
Pel que fa a recerca s’està treballant força a la Conselleria d’agricultura. A Catalunya s’està demostrant bona capacitat de recerca i innovació i actualment es fa molta recerca bàsica segons ens va confirmar el Conseller. Amb la innovació tecnològica als Parcs Tecnològics podrem anticipar-nos a les necessitats de la societat. “L’aposta estratègica a Catalunya és una anella de Parcs Tecnològics; Lleida, Girona i Reus”. – va apuntar Quim Llena.
Pel que fa als transgènics el Conseller va deixar clara la seva postura. Realment la vida ja és de per si un procés d’evolució constant que es materialitza en canvis genètics, alguns induïts i d’altres espontanis. “Segons la Normativa Europea, a Catalunya no tenim competències per prohibir l’ús de transgènics.Es una discussió que està molt al carrer però que també és molt emocional. No hi ha perills reals demostrats. Hem de tenir clar que no tots els organismes modificats genèticament, no tenen perquè fer mal. Moltes de les nostres vaques estan alimentades amb transgènics.” -ens va explicar el Conseller sobre el tema, un tema on el problema es que es barregen moltes vegades també interessos comercials. A Catalunya només tenim blat de moro transgènics i res més. Al final la decisió sobre el SI/No dels transgènics és només emocional.
A la nostre Conselleria, va deixar clar Quim Llena “el que intentem es buscar equilibris al tot territori” En temes com l’agricultura hem de saber “fer una agricultura qualitativa donat que no produïm prou per cobrir totes les nostres necessitats” al menys s’han de poder cobrir qualitativament.
Ara hem d’aprofitar la presidència europea, aprofitant el paper estratègic del sector agroalimentari i hem de treballar per buscar una política agrària comuna. Ara tots aquests sectors, amb la crisi surten encara més perjudicats perquè amb la davallada de consum, les grans superfícies comencen a vendre més barat i això fa pressió sobre la matèria primera i sobre el cercle agroalimentari que es mou al voltant, i entre tots, com bé ens explicava el Conseller, hem de vetllar per no trencar aquests cercles i per no perjudicar a un dels sector més estratègics que tenim dins la nostra economia.
