Participar en el debat de VOTV "Punt de Partida" al que em van convidar dijous passat per parlar de les xarxes socials i de si es tracta simplement d'una moda o de si han vingut realment per quedar-se, em va fer repensar molt en el tema i aquí us deixo les meves conclusions.
Si, crec que definitivament les xarxes socials han vingut per quedar-se, no hi marxa enrere, no podem negar l’evidència, són una autèntica realitat tan a nivell particular com a professional. Gràcies a elles s’aconsegueix una comunicació bidireccional, el ciutadà és receptor i alhora emissor, i augmentem molt el procés comunicatiu.
No podem oblidar que el que surt a les xarxes socials és el que realment interessa a la gent...es mouen les masses i davant d'això no es pot amagar el cap. Molts encara tenen al cap que això de les xarxes socials és només pels joves i pels frikis, però son una autèntica revolució. Costa poc entrar-hi però quedar-te a fora et pot sortir més car.
Els periodistes i els mitjans de comunicació han evolucionat ràpidament arrel de l’aparició d’Internet. La utilització de la xarxa de forma multi direccional, com a mitjà i alhora com a font d’informació, ha fet que la situació sigui ben diferent, creant-se un nou repte tant en l’àmbit laboral com en l’acadèmic. Els mitjans de comunicació s’estan adaptant a aquests canvis, i tot i que una part dels professionals consolidats encara son reacis, no crec que el rebuig de les noves tecnologies sigui la millor postura. Internet, com a mitjà de comunicació, s’ha establert com una eina única que permet alhora tots els tipus de comunicació; llegir, escoltar, veure... i permetent fins i tot la intervenció de l’espectador.
Definitivament les xarxes socials ja formen part del periodisme del segle XXI, i qui no entengui això, penso que té un greu problema. A la BBC ja ho van evidenciar a partir del tsunami que va assolar Indonèsia el 2005, quan l'audiència els va omplir de fotos, missatges i testimonis reals in situ sobre una tragèdia que cobrien a distància, i son fets que s'han estat repetint ara mateix a Egipte, i son realitats que estan passant dia darrera dia. I també cal fer-nos pensar, perquè el règim castrista té tanta por a twitter, com ha manifestat aquesta mateixa setmana?... qui té alguna cosa a amagar té por a la possibilitat que qualsevol pugui informar de la realitat del carrer. S'ha encetat un procés de més transparència i els periodistes ja no son propietaris de les noticies, qualsevol les te a l'abast, però hi juguen o s'hi queden fora.
Però del que realment es tracta, per ser efectius a la xarxa, és saber aportar valor i rigor a les informacions i això és el que poden aportar després els periodistes. És veritat que els valors que promou un mitjà tradicional i amb trajectòria encara no estan prou integrats a les xarxes socials i per això la desconfiança encara d’algun sector de la societat. Encara hi ha molta morralla a la xarxa però hi ha la llibertat d'escollir, cadascú pot decidir que vol i que no vol de la xarxa, on interactua i on no interactua...i això és el gran valor afegit que té la xarxa, no posa fronteres a la nostra llibertat.
La xarxa ha creat una nova realitat en un moment concret, en un moment on la societat reclamava nous paradigmes, noves formes de participació, d’opinió, de debat... A la xarxa s’han trobat bones opcions amb la comunicació 2.0 on s’han arribat a tocar moltes sensibilitats que fugien de lideratges massa jerarquitzats, i on molta gent era reticent a entrar-hi. A més, avui en dia es garanteix una connectivitat i una informació 24 hores, plenament integrada i creativa amb una participació activa i flexible i plenament transversal. Hi ha retorn, hi ha feedback instantani…a la xarxa es genera opinió pública al moment, i el que és encara més important, influencia. Trenquem el clàssic poder piramidal, el poder a la xarxa ja no depèn de les jerarquies, sinó que son les idees i el talent els que lideren les xarxes, i tu et guanyes el teu propi poder.
I la ciutadania ho sap i li agrada la informació sense intermediaris i on té la seva pròpia capacitat de control. La ciutadania exigeix al líder de la xarxa una informació continua, a qualsevol hora.
Les xarxes socials tenen molta capacitat mobilitzadora autònoma, creativa i individual, sumant forces, idees i iniciatives. Es difon creativitat, autenticitat i informació… i alhora generes valor a la informació. A la xarxa es creen comunitats completament obertes amb l'efecte bola de neu que és no es pot parar. Estem en una època de comunicació virtual i no podem tancar els ulls als avenços. No podem passar per alt aquests importants canals de socialització digital. No podem oblidar que Internet s’ha anat desenvolupant a mida que han anat augmentant el numero d’internautes i ho continuarà fent. Ara no hi ha fronteres a la comunicació. Com tenim un DNI, avui també cal tenir una identitat digital; hem d’estar a la xarxa i ser part de la xarxa, fer accions 2.0 amb mentalitat i dispositius 2.0, mai en 1.0.
Però també hi ha problemes a la xarxa, com el tema de la protecció de dades i el fet que les teves dades puguin estar a l'abast de tothom, però per això cal imposar els mitjans necessaris per estar a la xarxa de la forma més segura possible.
També cal vigilar amb l'ús del jovent on hi ha molt desconeixement, s’ha de fer un bon control que comenci des de casa, tot i que és difícil, perquè aquest desconeixement és sovint més gran als adults.
I un fet també preocupant és que sota el paraigües de l’anonimat es permeten encara massa coses que desacrediten el bon us de les xarxes, però per sort son fets minoritaris i que entre tots hem d’ajudar que desapareguin.
La xarxa és útil però tots hem de saber fer un bon ús, un ús responsable pel benefici de tots.
I només algunes dades per acabar;
- 1995 neix primera xarxa social.
- 2004 neix Facebook i al 2010 ja arriba a 500 milions d’usuaris.
- Twitter té 50 milions d'usuaris i té poc més de 4 anys.
- 22% del temps a Internet es passa a xarxes socials.
- El 80% dels nostres internautes pertany a alguna xarxa social.
- 5 dels 10 llocs visitats a Internet son xarxes socials.
- Espanya 7é país del món en xarxes socials i el 1er a Europa.
