La comunicació no verbal al debat de l’estat de la nació

Ja diuen que “la cara es el espejo del alma” i que “una imagen vale más que mil palabras” però sembla que encara hi ha gent que no ho té clar. Els nostres polítics saben prou bé la importància de la comunicació no verbal i cada vegada intenten ser més curosos en aquests aspectes. No oblidem que ja diuen que hi ha molta part innata però també molta que no ho és.

No podem oblidar que entre el 65% i el 70% del que arriba a l’ interlocutor d’una comunicació, és la comunicació no verbal, i la resta serien les paraules. El missatge que rep qui ens escolta es configura arrel de tots els diferents elements que hi prenen part; la postura, els gestos, l’expressió de la cara, l’aspecte, el somriure, la mirada, el to, el ritme, el volum… tot suma o tot resta quan estem parlant.

Cada vegada més s’està prenent consciencia de la importància de controlar els gestos i les expressions corporals que poden arribar a distreure a qui ens està escoltant, per això cal tenir molt clara la interacció que té la comunicació no verbal amb les nostres paraules, fins el punt que qui ens escolta pot arribar a intuir les nostres intencions emocionals. És a dir, cal tenir molt clar que és el que volem deixar al descobert i què no. La comunicació no verbal, alhora que ajuda a acompanyar i a completar al missatge, també el pot arribar a modificar o inclús a substituir en alguna ocasió. És tan fàcil com decidir que volem...i posar-ho en pràctica. És una arma més que tenim per millorar l'efectivitat de la nostra comunicació i que cal saber aprofitar. Però tot això venia arrel de l’anàlisi que ahir vaig seguir de l’amic Antonio Gutierrez-Rubí i que us enllaço “La comunicación política en el debate del estado de la nación” on analitza molt correctament tots els aspectes de la comunicació no verbal a tenir en compte en els dos principals protagonistes i les reacciones dels diputats tan socialistes com del PP. Inclús al final aporta un interessant núvol de tags tan amb les paraules del President José Luis Rodríguez Zapatero com de Mariano Rajoy. Fixeu-vos com Rajoy no convenç amb paraules però tampoc amb el seu aspecte ni amb els seus gestos.

Arrel d’això queda ben clar qui es va emportar el debat, fet que corroborem amb algunes de les valoracions que han sortit a diferents mitjans de comunicació:

La Vanguardia

ZP: 62 %

RAJOY: 38%

20 Minutos

ZP:44

RAJOY:42%

RTVE

ZP: 61%

RAJOY: 26 %

Público

ZP: 77%

RAJOY: 16%

El Correo Gallego

ZP: 56%

RAJOY: 39%

REFLEXIONS TARDANES DEL 10J

Quan tothom, o gairebé tothom ha opinat d’un tema en concret, penses de vegades que potser tot està dit, però no podia deixar d’afegir alguna cosa....reflexions tardanes potser...

Dissabte em vaig sentir molt orgullosa de ser catalana i de ser socialista. Cavalcant entre les emocions del dia, no difoses encara, ni ara ni mai, penso que hem d’oblidar la manifestació que va mostrar el poble català enmig de Barcelona.

Amb l’excusa o no de la sentència de l’Estatut, dissabte vam sortir al carrer amb el desgast dels anys, amb la pell cremada d’injustícies amb el neguit del ja ni ha prou d’intoleràncies amb el poble català....cadascú amb les seves raons, respectables totes...sempre que fugim dels fanatismes que mai son bons. Es va sortir al carrer buscant la supervivència de la dignitat, el respecte que mai s’ha de perdre...buscant sempre el millor per Catalunya.

La retallada, l’agressió directa al nostre Estatut aprovat i votat democràticament, va acabar amb la calma d’un poble cansat de rebre sempre la intolerància i la crítica fàcil d’un sector de la societat estatal que l’únic que aconsegueix és enfortir encara més el sentiment d’unitat que tenim els catalans vers Catalunya, vers el sentiment d’identitat nacional. La indignació de tot un poble amb diferents inquietuds i sensibilitats va sortir al carrer amb el seny català, amb autoritat però amb calma, amb força però amb tranquil·litat, sabíem que la demostració d’unitat era el millor que es podia fer.

Després dels fets de dissabte, ha d’haver-hi un abans i un després, el clam de tot un poble no pot quedar en un no res. Ara cal que els missatges polítics siguin coherents amb aquesta realitat i demanin la totalitat del nostre Estatut. Un Estatut votat pel poble català que recull les màximes inquietuds d’un catalanisme coherent, i que sap on està i on vol estar.

Els idearis socialistes saben que més que mai toca impulsar l’esperit federalista i ara és el moment d’impulsar-lo amb força. La ciutadania ja es va pronunciar, ara toca que els polítics continuïn treballant en aquesta línia sense faltar als seus ideals, sense defallir...com ningú va defallir dissabte.

Visca Catalunya!!!

Sopar final Màster Lideratge Gestió política

Després de tants mesos sembla mentida que ja haguem arribat al final del màster...i al darrer sopar (oficial) va ser el moment dels agraïments i alhora de les queixes, de les inquietuds i dels desitjos... i dels somnis futurs...

Costa fer una valoració i no oblidar-te de res, visualitzar-ho tot i ordenar-ho al cap, rememorant moments i més moments.

Evidentment que hi ha coses que podrien haver anat millor, sempre hi ha coses millorables o evitables inclús, però en línies generals la valoració ha estat per mi molt positiva.

He conegut molta gent, e inclús puc dir amb orgull que he fet alguns bons amics. Hem fet una bona pinya i això s'ha notat en molts moments. És el més important que em porto, vosaltres...companys i companyes.

També bons coneixements, nous aprenentatges sen's dubte i tots ells prou importants. I també molt bones experiències, i de ben diferents... He pogut evolucionar molt en aquests mesos, tots hem evolucionat des d'aquell primer dia. Hem madurat en coneixements i experiències del lideratge polític que és del que es tractava. Ara el tornaria a repetir el màster i no deixaré de recomanar-li a tot aquell que tingui l'oportunitat de fer-lo. És una gran experiència que val la pena aprofitar.

Jo ho he intentat, i crec que ho he aconseguit; he aprofitat al màxim tot el que he viscut aquest curs...ara toca continuar, implementar tots els coneixements i mai deixar d'aprendre de nous, mai s'ha de deixar d'aprendre per poder evolucionar....aquest blog va néixer també arrel d'aquest màster, i continuarà arrel d'ell...gràcies....GRÀCIES A TOTS!!!