Sense paraules
gairebé...només amb aquestes fotos de mostra, queda gairebé tot dit. Divendres
passat vam aprofitar entre el descans de les dues classes per celebrar els
aniversaris de tres companys; Martina, David i Pere. Moltes felicitats una
vegada més a cadascun d'ells!!!
Va ser una cosa
bastant improvisada, gràcies al facebook vam poder muntar-ho tot i tothom va col·laborar
com va poder. Gràcies companys!!!.
No van faltar els
pastissos ni la beguda, ni els regals, ni les postals de felicitacions...ni un
ram de flors que vam sortejar entre els tres i que al final li va tocar al
Pere.
A partir d’ara hem
decidit anar celebrant tots els aniversaris dels companys, però una vegada al
mes...tampoc es qüestió de estar de festa cada setmana, no?....
El sopar tertúlia de divendres passat va ser prou interessant en temes de lideratge i vam tenir els consells d’una bona mestra. Una bona cuinera, com ella mateix deia, dels afers interns de un bon cap de gabinet que fins i tot va viure la complicació de conviure en una època de “dos alcaldes” a Barcelona durant la sortida de Maragall i l’entrada de Clos. Ara com a Regidora de Seguretat del Ajuntament de Barcelona està al capdavant i no entre fogons com abans, però ens va voler parlar del que més li agrada com a bona cap de gabinet. Pel que fa a la seguretat em vaig quedar amb una frase que em va agradar molt “la seguretat es un mal que vol poc soroll” quan menys parlis generes menys inseguretat.
Per saber com organitzar el lideratge,hem de saber per començar que el lideratge no està centrat en el líder i si en la capacitat de motivar a l’equip. Però el gabinet no ha de destacar mai per sobre del propi líder, acabaria desvirtuant la imatge del líder. El cap de gabinet es la imatge del poder a molts llocs però no hauria de ser-ho, es qui coordina un equip; qui el crea, l’equilibra i l’implica plenament en el projecte. I en aquests cassos s’ha de fugir molt de la prepotència, cal cultura d’equip, que es un tema que potser no arrela massa, però que és de vital importància.
Algú té que manar, i aquest és el referent polític però algú ha de reestructurar tots els imputs per saber-los coordinar bé i transmetre-li al visible cap polític. Es a dir, cal algú amb temps per pensar, per que el cap polític només té temps per actuar.
Per poder tenir un bon equip cal, entre altre coses, lleialtat, però no pots demanar lleialtat per la lleialtat interna sinó per el convenciment polític. El criteri empatia personal també és important tenir-lo dintre l’equip, però cal sobretot lleialtat política i sobretot sinceritat. Has de poder generar sinceritat i confiança dintre del teu equip, sinó l’equip està abocat al fracàs, i si l’equip fracassa, el líder té tots números per fracassar. Si un és capaç d’enfocar bé un equip, es un líder.
Sempre es diu que no pots fabricar un líder, per que s’ha de creure en els valors necessaris i ell mateix s’ho ha de creure. Un punt important d’un líder es saber transmetre amb el cor i posar ànima a les coses i si ens ho creiem bé, ho podrem transmetre bé i tindrem molt de guanyat en el tema lideratge.
Cal no oblidar que en política la gent valora molt més el consens que la crispació i això també s’ha de saber transmetre i ha de ser imprescindible dintre d’un bon equip.
Els ingredients està sobre la taula, només cal que ens sapiguem posar a cuinar...
Un expert en
la matèria com es en Xavier Mateu ens va fer una extensa explicació de les
polítiques mediambientals que s’estan fent actualment al nostre país.
Per començar
cal tenir clar un objectiu bàsic, mantenir sempre l’equilibri i per això
precisament es normal que el medi ambient i la gestió mediambiental tingui
patrons diferents a cada zona. No oblidem que podem parlar de medi ambient o d’entorn.
Medi ambient
es un terme confús, que es mou en un marc complexa i que es un concepte
subjectiu. Es un mou en un marc complexa i a més s’enfronta a postures
radicals, interessades i/o proactives. Mentre que les actuacions es concentren
a nivell local, global o en plataformes. El pitjor problema que hi ha son les
postures dels negacionistes que neguen tots els problemes ambientals.
A peu de
carrer, però, també hi ha confusions, molt sovint diem medi ambient quan volem
dir paisatge i no es el mateix. Una cosa es l’afecció paisatgista, que ens
agradi o no un lloc, es a dir que quedi malament en un paisatge un molí o una
línea d’alta tensió, però això no té perquè tenir una afecció
mediambiental...no es el mateix i no es pot confondre. De vegades idealitzem un
paisatge ambiental idíl·lic que ja no existeix, que fa molt de temps que no
existeixen, i per això de vegades es difícil assumir i acceptar aquests canvis.
Als parcs naturals i han bones mesures per protegir el medi ambient i el
paisatge que es defensen arreu del territori. Però no ens enganyem, mai no ha
hagut tanta quantitat de bosc com ara, allò de “planta un arbre” es veu que va
funcionar prou bé, però ara ja no cal plantar-ne més, hem de cuidar i arreglar
bé tot el que tenim, tenir bona cura del que ja tenim és el millor que ara
podem fer.
Tampoc podem
oblidar que els recursos son escassos i per això hem de tenir bona cura d’ells.
L’aigua per exemple es diu que és un bé escàs, però jo penso que hi ha
prou aigua però que està mal gestionada.
L’entorn es
vulnerable i afecta molt a les persones per això hem de cuidar-lo i no
contaminar-lo. Contaminar té un cost, i els beneficis son privats però els
costos son públics. Potser s’hauria d’arribar a la internalització dels costos
ambientals. Avui en dia la innovació tecnològica aporta molt, però tampoc no ho
resol tot.
Hem de tenir
tres conceptes clars:
1.Gestió
ambiental.
2.Finançament
polítiques ambientals.
3.Educació
ambiental.
Amb una
xifra sobre la taula; 1m³ d’aigua costa 2’1 euros/m³ a l’administració i de
mitja al ciutadà li surt a 1’7 euros/m³
Hi ha un
vectors ambientals que ens serveixen per controlar el medi ambient:
·Aire
·Aigua
·Sòl
Que son
els tres aspectes més mesurables, però també tenim en compte;
· Residus
· Medi
natural i biodiversitat
· Energia
Catalunya té
competències en medi ambient, però l’estat té les competències bàsiques i no
oblidem que la Unió Europea es qui ens marca les directives mediambientals. Les
Administracions locals només tenen competències de gestió en el seu territori. Les normatives no son
transposables d’un país a l’altre perquè no oblidem que les costums son molts
diferents i condicionen massa en les polítiques mediambientals.
Les
estratègies a seguir poder ser diferents:
·Innacció,
no fer res i seguir igual donat que hi ha altres prioritats més importants.
·Prohibició
o autorització expressa d’activitats o productes.
·Qui
contamina paga
·Eco-eficiència
I
per finalitzar, deu consells pràctic sen temes de medi ambient:
1.Quantificar abans d’actuar. Tot
s’ha de quantificar per anar bé.
2.Objectius realistes i amb poca
burocràcia. L’excés de burocràcia paralitza les iniciatives.
3.No oblidem al client. El
client és qui pagarà els costos.
4.Ser transparent. Sempre s’ha
de dir la veritat.
5.Insertar les iniciatives en el
context de l’escala de prioritats dels destinataris.
6.Crear coalicions positives. El
protagonisme solitari no es bo.
7.Preparar-se pels conflictes.
8.Mantenir la coherència.
9.Ser flexible.
10.Finalment, DECIDIR. Decidir
amb convicció i determinació.
La Carme Figueras, ben coneixedora del tema ens va explicar la situació actual de tot el que es el món de les polítiques socials. La crisi, que tot ho arreplega i ho trasbalsa es avui en dia la prioritat més gran, i en politiques socials, combatre la crisi es l’eix més important que tenim. Combatre la crisi i saber reaccionar son les grans prioritats que avui en dia no podem perdre de vista.
A la crisi que va patir el país als anys 80, el coixí dels serveis socials era molt més limitat que ara. Actualment hem tingut la sort de poder donar moltes més ajudes gràcies a tenir un bon coixí que ens ha salvat la situació.
Ara tenim un tema molt important sobre la taula com es la Llei de Dependència per la que s’ha fet un bon fons de contingència, s’han incrementat molt els ajuts i cada any s’incrementaran més. Això és bo per que hi ha molta demanda d’aquests ajuts socials. Hem d’aconseguir desenvolupar bé el quart pilar de l’estat del benestar; ja tenim ben consolidats salut, pensions i educació, i ara falta acabar de fer-ho igual de bé amb la Llei de la Dependència. Hem de poder garantir el dret de les persones dependents a ser ateses per l’Estat en les seues necessitats bàsiques.
Zapatero va començar a plantejar aquesta llei en el seu primer debat de la nació, començant a aplicar-se inicialment només amb una ampliació de l’assistència. El model de la Llei de Dependència que es va triar, era similar al dels països nòrdics on s’opta per donar més finançament als serveis.
La finalitat de la llei, que es va aprovar al desembre del 2006, era i és donar a cada persona dependent el tractament adequat, sense excloure a ningú. Es va considerar un dret subjectiu i es va regular per graus de dependència en funció dels majors o menors ajuts que necessitaven per la seva autonomia personal, aprovant-ne un sistema de valoració en funció d’uns paràmetres objectius que mesuren la capacitat d’autonomia.
Tenim tres tipus de dependència:
- Gran dependència (grau III).
- Dependència elevada (grau II)
- Dependència moderada (grau I)
La llei regula prestacions econòmiques directes a les persones dependents o l’ ingrés i assistència en institucions i residències adequades. Es contemplen ajudes econòmiques a favor dels familiars que es facin càrrec de les persones dependents i diverses activitats formatives complementàries.
L’Estat va entrar a legislar una Llei de Dependència tot i no tenir autonomia en servei social però es va fer un Consell Inter-territorial per tal d’agafar els mateixos barems.
A Catalunya va ser a l’abril del 2007 que es van poder començar a demanar els ajuts. El retard de l’aplicació de la Llei de Dependència es deu principalment a que la demanda va ser molt més gran del que s’esperava, hi havia moltes més necessitats a les cases que no estaven controlades. També es van tenir que formar a tots els equips de valoració i també tenir en compte que a Catalunya s’estava llavors creant una nova llei de Serveis Socials en el primer govern d’en Pasqual Maragall. La Llei de Serveis Socials, al desembre del 2006, va ser la primera llei que va aprovar el President Montilla.
Ara el 60% ho paga l’estat i el 40% ho paga la comunitat autònoma. Al 2015 la Llei hauria d’estar aplicada al 100%. Destacar que actualment ja son més de 90000 les persones que reben serveis o prestacions de dependència i volem acabar la legislatura podent dir que hem pogut complir les dates previstes i s’ha fet un correcte i coherent desplegament d’una llei tan important com es la Llei de la Dependència.
La Carme va parlar també l’Atenció als infants, dels “Dret dels infants i adolescents” que va paral•lel a la Llei d’Educació i que ja està en via d’aprovar-se al Parlament. S’han de poder garantir, com a necessitat prioritària, tots els drets dels nostres infants. Actualment hi han 7000 nens i nenes tutelats per la Generalitat, ja sigui en centres o en famílies (que poden ser extenses o alienes), sempre buscant el dret de l’Infant, que hauria de prevaldre per sobre de tot. L’objectiu ha de ser sempre buscar i poder garantir la seva estabilitat.
