Con diez cañones
por banda
viento en popa a
toda vela, me pregunto,
si no es verdad ángel
de amor
que en esta
apartada orilla,
tu me gustas
cuando callas
porque estás como
ausente.
Y entonces mi
táctica es mirarte
y aprender como
sos
y preguntarme que
es poesía,
mientras un niño
soñaba
con un caballo de
cartón.
Y yo aprendía y
aprendía
y la lengua me
mordía
y mi cuerpo era mi
voz
y mi voz mi
pensamiento.
Sé que avui em puc permetre aquesta llicència que de ben segur tots els companys del Grup B de teatre podreu entendre...
Sé que avui em puc permetre aquesta llicència que de ben segur tots els companys del Grup B de teatre podreu entendre...
La darrera sessió
amb el Pepelu al Institut del Teatre, va ser el complement perfecte a la
primera. Primer vam obrir boca i el segon dia vam poder aprofundir una mica més, llàstima que només una mica. però
el que si vam poder assegurar es que ens va saber a poc. Segur que tots
insistirem en aquella trobada que ens van prometre cap a final de curs, per
poder veure les nostres evolucions.
El que ens van
donar no es una doctrina estricta, ni
molt menys. Son un seguit de pautes i consells a seguir en el moment en que
cadascú els necessiti, i això pot ser molt valuós.
Vam aprendre la
importància del relaxament; la llengua, la cara, les mans i tot el nostre cos,
podrà ser molt menys rígid i molt més flexible i per tant molt més agradable i
molt més proper, si abans hem aconseguit
aquest relaxament.
Els gestos son tan
o més importants que les nostres
paraules, si ho sabem expressar gesticulant sabrem entonar i arribar molt més
al nostre auditori. Transmetre aquesta seguretat, aquesta sinceritat, és
primordial per fer-nos més propers a qui ens escolta.
Mosseguem-nos la
llegua, badallem, gesticulem amb tota la nostre cara i tot el nostre cos,
aprofitem el silenci, juguem amb ell, fem-lo nostre...i després...sentim la
seguretat de controlar-lo, de controlar-nos i tindrem molt de guanyat.
PD- Més fotos al Facebook
(...quan pugui!)
