09 d’octubre 2009

TÀCTICA I ESTRATÈGIA



La planificació estratègica serà el tema d’avui al màster.


Si busquem la definició trobaríem que es “el procés de desenvolupament que estableix i determina les actuacions previstes per aconseguir els objectius d’una organització en un plac determinat” .

Amb uns objectius marcats s’estableix un pla d’acció, un pla estratègic. Al sector d’ automoció, sector on treballava abans, es treballa molt la planificació estratègica i son molts els cursos al respecte.

No sé si es arrel d’un poema que m’encanta de Mario Benedetti "Táctica y Estrategia" , que sempre ha pensat que son dos conceptes que van molt lligats i que un no pot existir un sense l’altre. Sense una bona estratègia global, la tàctica no tindria objectius clars i no es podria aplicar correctament. I sense tàctica, la estratègia mai es podria concretar perque no podríem trobar el camí a seguir per arribar a l’objectiu final, per la qual cosa penso que son conceptes que no es poden aplicar de forma independent. Vaig llegir una vegada que “has de conjugar amb intel•ligència la tàctica i la estratègia i tenir sempre un bon pla a llarg plac, de vegades es possible guanyar la batalla i perdre la guerra”. Primer hem de definir una bona estratègia d’actuació abans de perdre’ns en els detalls tàctics. Si la tàctica per avançar no funciona, es que en realitat no havíem definit una bona estratègia.

Diuen que l’estratègia ha de respondre a la pregunta de què ha de fer-se en una determinada situació. S’ha d’establir un pla d’acció propi però sense oblidar els condicionants externs i opositors que puguin influir en el seu desenvolupament i hem de tenir clara la previsió de com evolucionarà el pla.

Diuen que la tàctica ha de respondre a la pregunta de com portem a terme els nostres plans i les nostres idees. S’han de preveure i calcular els moviments, maniobres i recursos per les diferents accions establertes.

Es això i és molt més, es definir globalment un forma continuada d’avançar (tàctica) cap a una fita ben definida (estratègia) tenint ben presents tots els condicionants que puguin alterar el bon curs definit.

Però bé...es la meva visió...sé que amb la classe d’avui, podrem tenir una visió encara més ample i clara del tema...ja us explicaré...



04 d’octubre 2009

DIVENDRES 2 D’OCTUBRE; INICI MÀSTER EN LIDERATGE PER A LA GESTIÓ POLÍTICA

 


Vam ser 46 persones, 23 homes i 23 dones, paritat perfecta, bon començament.
Poc abans de les 4 tan sols alguns estàvem voltant per l’Escola de Postgrau de la UAB i els minuts de cortesia van ser benèvols per ser la primera jornada del Màster.  Tot va passar molt ràpid, molta informació, moltes presentacions...noms, dades...molts nervis, però també moltes ganes per part de tots.  Memoritzant una i altre vegada les nostres dades personals que ens vam avisar que les haurem de repetir per activa i per passiva més d’una vegada al dia...”Em dic Amanda Ramos i sóc de Granollers, sóc...bla,bla,bla...”
Al final van ser quatre els pobles del Vallès Oriental representats al Màster; Les Franqueses,  Canovelles, La llagosta i Granollers, junt a un munt de pobles d’arreu de Catalunya i fins i tot de fora de Espanya. La diversitat d’orígens i l’ampli ventall d’edats pot enriquir notablement totes les ensenyances que ens oferiran i que estarà a la nostra mà aprofitar.
Les sorpreses també van ser importants; les practiques al teatre, els viatges a Brucel·les i a Madrid...ja ens ho estem imaginant...i les ganes ja les tenim preparades!
Brice Kouassi de Costa de Marfil va ser el tutor que em va  tocar pel Màster. Tutories en grupets de cinc alumnes em sembla una molt bona idea i realment va ser molt interessant la primera pressa de contacte just abans del primer sopar - tertúlia.  
El sopar va resultar una molt bona vetllada, bona taula, bons companys i molt bona conversa. Josep María Sala es va portar una gran companyia per obrir la primera jornada del curs; Dani Fernández,  Demetrio Madrid y Oscar López, el passat i el futur de la Comunitat de Castella Lleó. Un debat interessant i on tots vam poder conèixer de primera mà la realitat d’aquesta comunitat que esperem que pròximament sigui governada pel nostre company Oscar López.
No m’agrada mai conduir de nit, i eren passades les 12, però tot i això valdrà la pena, no hi tinc cap dubte.
Això només és el començament, queda tot un curs per davant.
Bona feina companys!.