Qui em coneix sap que de sempre he admirat la sinceritat en la política, sempre he admirat la seguretat per mantenir les idees i defendre-les davant la resta. Sempre he admirat això en gent com en José Zaragoza, amb la claredat d’unes paraules que de vegades molts critiquen de directes i massa dures, però que denoten gran fermesa i seguretat i que les coses no s’han de deixar de dir per molt que a algú no li agradin.
Aquella nit vaig arribar just abans de les presentacions al sopar amb el José Zaragoza al venir del Consell de Federació del Vallès Oriental i tots estaven asseguts per sopar. Molts esperaven aquella nit rebre ànims en mig de la situació complicada que vivim, expectatives surrealistes potser, i per això, molts van acabar decebuts, però jo no. Una vegada més José Zaragoza va estar en la seva línia, sincer, directe, amb les idees clares en el seu ideari socialista. Com va dir “No som un partit creat sobre les eleccions sinó sobre les conviccions” afegint que “però no pots enganyar-te, si tenim conviccions de cor no podem oblidar que el cap existeix per prendre les decisions adequades i potser s'ha trigat massa a prendre decisions donant vida a la dreta populista. No oblidem que nosaltres tenim un model molt seriós i no ens agrada fer demagògia”.
Zaragoza ha portat durant molt de temps les campanyes electorals al PSC i continua formant part del comitè electoral, però ens va voler deixar clar que la campanya no ho és tot “les campanyes son només l’anècdota de la política, son un instrument més que utilitzem, però lo fonamental no deixa de ser la política en si. Una campanya no decideix unes eleccions perquè el context polític va canviant contínuament i no tot pot dependre només d’un eslògan” assegurava Pepe Zaragoza. El PSC té una ideologia i un projecte a mantenir que és el realment important, afegint que “la nostra batalla no és una elecció, és un projecte polític per canviar la societat i perdis o no les eleccions el que no has de perdre mai és el projecte, i el que realment has de fer és treballar encara una mica més cada dia “. I en la seva explicació va al•ludir a un relat de Kafka sobre la muralla xina on ens demostra que una gran obra que anava més enllà de la persona és va poder concloure fent petits mini projectes que permetien petits triomfs que donaven més seguretat i força als treballadors. La importància de crear petits fronts que es puguin anar treballant garantiran millors feines i molt més compromís evitant caure en la desídia al no veure mai com s'arriba al final del projecte. “I nosaltres hem de fer igual” deia Zaragoza Estem fent bona feina al llarg de tots aquests anys i per això podem anar sempre amb la cara ben alta perquè ara no ens poden retreure res i això és l’important, anar guanyant petites batalles que ens consoliden en els nostres compromisos amb la societat i amb el nostre programa, tot i que com deia Zaragoza “hem de convertir el nostre gran projecte en petites batalles que el fan cada vegada més eficient i just. La nostra feina no es només una batalla electoral, hi ha moltes més coses que hem d’anar fent entre tots en el dia a dia” .“ser d'esquerres no implica tornar-nos cecs davant determinats problemes que té la gent”. I parlant de projectes polítics va incidir també en les situacions actuals de CIU assegurant que “el problema que té CIU és que no se'ls creuen, ni ells mateixos s'ho creuen, amb aquestes polítiques tan canviants que fan. Ells no tenen una campanya clara i no saben realment on van”. Es perjudiquen ells sols i a nosaltres només ens cal fer la nostra campanya, mantenint la fortalesa en les nostres idees i prescindint de les seves.
Les situacions canviants t’obliguen a adequar-te contínuament a les circumstàncies i mai pots tenir una previsió estàtica d’actuació. Però, com afrontes les coses quan la situació és dolenta?...una gran pregunta...que requereix, se’ns dubte una gran resposta com la que ens va donar en José Zaragoza “doncs igual que quan la situació és bona...com deia Felipe González a les campanyes només hi ha dos escenaris possibles; quan vas de perdedor que el que has de fer és llençar una bomba que tot i que ningú sap exactament que pot suposar això com a mínim farà que es mogui l’escenari i ja obres una possibilitat al canvi, o quan vas per davant, de guanyador, que llavors t’has de fer el mor, perquè no es mogui res” afegint que “quan més complicat ho tens és quan cal fer més esforç de compromís”.
Actualment estem passant una situació política molt difícil perquè la crisi econòmica afecta a tota la nostra societat, i es que “l’economia ens ha debilitat a tots i per això de vegades s’han hagut de prendre decisions contra les nostres pròpies creences i no es un problema de les mesures presses sinó de les pròpies exigències econòmiques. Quan la gent té por, el que busca és altres confiances i genera reaccions normals perquè tenim una societat complexa i que no és homogènia i de vegades aquesta societat busca un culpable i molt sovint diferent segons les circumstàncies” i aquesta és la realitat amb la que hem de conviure a la nostra societat, una realitat que no afavoreix a la forma que estàvem acostumats de fer política i afirmava molt bé Zaragoza que “la crisi fa a la gent més insolidària però per això no hem de fer polítiques de “bonisme” sinó d’eficàcia”.
I Pepe Zaragoza va opinar també d’un dels gran temes d’actualitat; la burka “Jo sóc contrari a la burka, tot i que a Catalunya realment només hi ha 5 dones que porten la burka i no és un problema real sinó més aviat simbòlic. S’hauria de condemnar el seu ús però caldria tenir ben clares quines mesures de sanció s’haurien d’aplicar. Segons les nostres conviccions l’hem de prohibir, i hem de condemnar i regular el seu ús a llocs públic, però cal destil•lar bé les propostes i sancions necessàries que aplicaríem. Hem de tenir la intel•ligència per saber conviure amb les nostres pròpies contradiccions i per això hem de trobar un equilibri en una societat tan complexa com la que tenim.” Són una vegada més les nostres realitats del dia a dia les que ens fan actuar amb immediatesa i celeritat tenint clar que de vegades no és tan fàcil mantenir una línia d’equilibri i de coherència, i podem donar una imatge de més duresa i rigor, però s’ha de saber fer el que requereix cada circumstància.
A pocs mesos de les eleccions autonòmiques Pepe Zaragoza ens va deixar la seva opinió i les seves prediccions “Jo penso que a les Generals és probable que guanyem, difícil a les autonòmiques i molt més segur a Barcelona. No oblidem que Montilla és el dirigent autonòmic que més aprova, tot i que la crisi ha fet mal al nostre debat, i ara a més estem a un escenari complicat que ens perjudicarà a les autonòmiques però ens pot beneficiar a les municipals.” Si és cert que el PSC tot i no guanyar sempre acaba governant i és que “Som especialistes en pactar i buscar consens i aconseguim que siguin precisament les nostres polítiques les que es portin endavant. Però no podem caure en la demagògia i sempre hem de saber el que tenim davant i no difuminar tampoc els conflictes” assegurava Zaragoza i afegint que “El relat a nivell autonòmic per ara és mes sòlid i mes coherent, i en canvi a Barcelona potser hem copiat una mica el discurs d'Iniciativa perquè nosaltres mai hem sigut tan un partit de democràcies participatives i el que no pots fer mai és desviar-te del teu projecte polític.”
Entre moltes coses en Pepe Zaragoza va afirmar també que “un líder és aquella persona que és capaç d'unir a la gent en un projecte, però no hi ha un únic model de lideratge” tots poden ser bons líders si s’adeqüen a les circumstàncies reals de l’equip i de la situació que ha de liderar. Avui més que mai calen bons líder, líders compromesos i responsables, segurs i ferms, bons líders socialistes que mai perdin el seu nord per molt que la situació es compliqui.
Aquella nit vaig arribar just abans de les presentacions al sopar amb el José Zaragoza al venir del Consell de Federació del Vallès Oriental i tots estaven asseguts per sopar. Molts esperaven aquella nit rebre ànims en mig de la situació complicada que vivim, expectatives surrealistes potser, i per això, molts van acabar decebuts, però jo no. Una vegada més José Zaragoza va estar en la seva línia, sincer, directe, amb les idees clares en el seu ideari socialista. Com va dir “No som un partit creat sobre les eleccions sinó sobre les conviccions” afegint que “però no pots enganyar-te, si tenim conviccions de cor no podem oblidar que el cap existeix per prendre les decisions adequades i potser s'ha trigat massa a prendre decisions donant vida a la dreta populista. No oblidem que nosaltres tenim un model molt seriós i no ens agrada fer demagògia”.
Zaragoza ha portat durant molt de temps les campanyes electorals al PSC i continua formant part del comitè electoral, però ens va voler deixar clar que la campanya no ho és tot “les campanyes son només l’anècdota de la política, son un instrument més que utilitzem, però lo fonamental no deixa de ser la política en si. Una campanya no decideix unes eleccions perquè el context polític va canviant contínuament i no tot pot dependre només d’un eslògan” assegurava Pepe Zaragoza. El PSC té una ideologia i un projecte a mantenir que és el realment important, afegint que “la nostra batalla no és una elecció, és un projecte polític per canviar la societat i perdis o no les eleccions el que no has de perdre mai és el projecte, i el que realment has de fer és treballar encara una mica més cada dia “. I en la seva explicació va al•ludir a un relat de Kafka sobre la muralla xina on ens demostra que una gran obra que anava més enllà de la persona és va poder concloure fent petits mini projectes que permetien petits triomfs que donaven més seguretat i força als treballadors. La importància de crear petits fronts que es puguin anar treballant garantiran millors feines i molt més compromís evitant caure en la desídia al no veure mai com s'arriba al final del projecte. “I nosaltres hem de fer igual” deia Zaragoza Estem fent bona feina al llarg de tots aquests anys i per això podem anar sempre amb la cara ben alta perquè ara no ens poden retreure res i això és l’important, anar guanyant petites batalles que ens consoliden en els nostres compromisos amb la societat i amb el nostre programa, tot i que com deia Zaragoza “hem de convertir el nostre gran projecte en petites batalles que el fan cada vegada més eficient i just. La nostra feina no es només una batalla electoral, hi ha moltes més coses que hem d’anar fent entre tots en el dia a dia” .“ser d'esquerres no implica tornar-nos cecs davant determinats problemes que té la gent”. I parlant de projectes polítics va incidir també en les situacions actuals de CIU assegurant que “el problema que té CIU és que no se'ls creuen, ni ells mateixos s'ho creuen, amb aquestes polítiques tan canviants que fan. Ells no tenen una campanya clara i no saben realment on van”. Es perjudiquen ells sols i a nosaltres només ens cal fer la nostra campanya, mantenint la fortalesa en les nostres idees i prescindint de les seves.
Les situacions canviants t’obliguen a adequar-te contínuament a les circumstàncies i mai pots tenir una previsió estàtica d’actuació. Però, com afrontes les coses quan la situació és dolenta?...una gran pregunta...que requereix, se’ns dubte una gran resposta com la que ens va donar en José Zaragoza “doncs igual que quan la situació és bona...com deia Felipe González a les campanyes només hi ha dos escenaris possibles; quan vas de perdedor que el que has de fer és llençar una bomba que tot i que ningú sap exactament que pot suposar això com a mínim farà que es mogui l’escenari i ja obres una possibilitat al canvi, o quan vas per davant, de guanyador, que llavors t’has de fer el mor, perquè no es mogui res” afegint que “quan més complicat ho tens és quan cal fer més esforç de compromís”.
Actualment estem passant una situació política molt difícil perquè la crisi econòmica afecta a tota la nostra societat, i es que “l’economia ens ha debilitat a tots i per això de vegades s’han hagut de prendre decisions contra les nostres pròpies creences i no es un problema de les mesures presses sinó de les pròpies exigències econòmiques. Quan la gent té por, el que busca és altres confiances i genera reaccions normals perquè tenim una societat complexa i que no és homogènia i de vegades aquesta societat busca un culpable i molt sovint diferent segons les circumstàncies” i aquesta és la realitat amb la que hem de conviure a la nostra societat, una realitat que no afavoreix a la forma que estàvem acostumats de fer política i afirmava molt bé Zaragoza que “la crisi fa a la gent més insolidària però per això no hem de fer polítiques de “bonisme” sinó d’eficàcia”.
I Pepe Zaragoza va opinar també d’un dels gran temes d’actualitat; la burka “Jo sóc contrari a la burka, tot i que a Catalunya realment només hi ha 5 dones que porten la burka i no és un problema real sinó més aviat simbòlic. S’hauria de condemnar el seu ús però caldria tenir ben clares quines mesures de sanció s’haurien d’aplicar. Segons les nostres conviccions l’hem de prohibir, i hem de condemnar i regular el seu ús a llocs públic, però cal destil•lar bé les propostes i sancions necessàries que aplicaríem. Hem de tenir la intel•ligència per saber conviure amb les nostres pròpies contradiccions i per això hem de trobar un equilibri en una societat tan complexa com la que tenim.” Són una vegada més les nostres realitats del dia a dia les que ens fan actuar amb immediatesa i celeritat tenint clar que de vegades no és tan fàcil mantenir una línia d’equilibri i de coherència, i podem donar una imatge de més duresa i rigor, però s’ha de saber fer el que requereix cada circumstància.
A pocs mesos de les eleccions autonòmiques Pepe Zaragoza ens va deixar la seva opinió i les seves prediccions “Jo penso que a les Generals és probable que guanyem, difícil a les autonòmiques i molt més segur a Barcelona. No oblidem que Montilla és el dirigent autonòmic que més aprova, tot i que la crisi ha fet mal al nostre debat, i ara a més estem a un escenari complicat que ens perjudicarà a les autonòmiques però ens pot beneficiar a les municipals.” Si és cert que el PSC tot i no guanyar sempre acaba governant i és que “Som especialistes en pactar i buscar consens i aconseguim que siguin precisament les nostres polítiques les que es portin endavant. Però no podem caure en la demagògia i sempre hem de saber el que tenim davant i no difuminar tampoc els conflictes” assegurava Zaragoza i afegint que “El relat a nivell autonòmic per ara és mes sòlid i mes coherent, i en canvi a Barcelona potser hem copiat una mica el discurs d'Iniciativa perquè nosaltres mai hem sigut tan un partit de democràcies participatives i el que no pots fer mai és desviar-te del teu projecte polític.”
Entre moltes coses en Pepe Zaragoza va afirmar també que “un líder és aquella persona que és capaç d'unir a la gent en un projecte, però no hi ha un únic model de lideratge” tots poden ser bons líders si s’adeqüen a les circumstàncies reals de l’equip i de la situació que ha de liderar. Avui més que mai calen bons líder, líders compromesos i responsables, segurs i ferms, bons líders socialistes que mai perdin el seu nord per molt que la situació es compliqui.
