VIATGE A BRUSSEL.LES

Va ser una gran experiència, el primer viatge de grup amb gairebé tots els companys del màster, un munt de gent que feia molt poc temps que ens coneixíem i que anàvem a compartir 48 hores a Brussel·les...quin panorama...!

Vam compartir moltes hores, molta son, molt cansament i molt fred i aire i pluja...però també molts riures, moltes anècdotes, moltes cerveses...va ser fantàstic i va valer molt la pena. Ens hem conegut, i crec que puc dir que ens hem fet amics...d’uns més que d’altres...es inevitable, però  ara som al menys capaços de dir-nos tots pel  nom i de compartir qualsevol  xerrada....Ningú va fer grups tancats,  i si un dia anaves amb uns l’altre dia canviaves de parella i cap problema, això va ser el més important. Em vaig emportar un fort refredat (que encara em dura)...però fins i tot això va valer la pena. 

A part d’això, el  viatge va ser prou interessant i vam poder visitar la Delegació de la Generalitat  a Brussel·les amb una xerrada de Santiago Mondragón i visitar el Parlament Europeu amb una xerrada de Raimon Obiols i Maria Badia. Després dinar de germanor amb Raimon Obiols...tot un luxe.  No va faltar la visita guiada a la ciutat amb una particular guia que no semblava tenir molt bon concepte del catalans, però ens va brindar anècdotes gratuïtes del que ella anomenava l’ humor belga...va ser ,si més no, interessant.

A nivell particular ens vam encarregar de conèixer més a fons el centre de la ciutat, botigues, galeries, xocolateries, botigues de souvenirs...i vam comprar un munt de coses...i vam entrar a fer un cafè, o dos o tres... i a fer una cervesa, o dos o tres...o fins i tot quatre....i vam compartir riures i més riures i entremig fotos i més fotos...com un bon grapat d’amics que comparteixen una sortida ...que més podem demanar...només pensem en repetir la sortida a qualsevol altre lloc...

Gràcies a tots i a totes per compartir-ho.

 

MARXEM CAP A BRUSSEL.LES

Demà marxem a Brussel•les, visitarem la Delegació de la Generalitat i el Parlament Europeu i no ens perdrem la visita turistica per la ciutat...un complert programa.

Realment marxem aquesta matinada, a les 4:40 hem d’estar a la T1...quina matinada ens espera...uf!!! ...quina son!!!

Però ja està tot preparat, maletes llestes…roba d’abric i paraigües (mireu el temps que posa)...

Avui: Ennuvolat 8 °C

Vent;S a 24 km/h

Humitat; 81%

dimecres

10 °C

8 °C

dijous

10 °C

5 °C

...i no oblideu la càmera de fotos i les ganes de passar-ho bé, això es el més important.

Per cert, gràcies per la “encerrona” amb la que ens van escollir de Delegats, al Rafa Cuenca i a mi....en fi...ara només esperem que no ens doneu molts mals de cap...je,je.je...i estigueu preparats per tot el que us anirem preparant...la primera prova demà i demà passat a Brussel•les....

POLÍTIQUES DE SEGURETAT PÚBLICA

El David Pérez va ser l’encarregat de conduir la segona part de la tarda amb la classe de Polítiques de seguretat pública.

 

Hi ha tres punts claus i bàsics com a eix vertebrador de les polítiques de seguretat:

•  La seguretat es un àmbit de gestió i els poders públics l’han d’assegurar.
• La competència la tenen les administracions no els cossos de seguretat, tot i que aquests no deixen de ser una peça important.
• La autoritat en matèria de seguretat la tenen el Ministre de l’Interior, el Conseller d’Interior i els alcaldes.

 

La funció policial es sempre la protecció del lliure exercici dels teus drets i de la llibertat pública i això s’ha de tenir ben clar.

 

Dintre d’Europa hi ha 4 models de polítiques de seguretat ben diferenciats; el francès, l’alemany, el britànic i el belga.

 

Nosaltres som el únics que tenim els tres cossos de seguretat, a nivell nacional, autonòmic i local. La voluntat sempre es molt important per una bona coordinació, i a més cossos no té perquè haver pitjor coordinació. La valoració dels diferents cossos es sempre molt relativa i depenent del lloc però actualment es destacable que es va apropant la valoració dels mossos a la policia local; mossos 6’5 i local 6’1 quan abans estaven pitjor valorats.

 

La participació ciutadana, com sempre, ajuda a millorar la gestió de la seguretat. Lo ideal es que imaginem un model amb autoritats i competències.

 

Tenim un ràtio de 4’5 policies autonòmics per cada 1000 habitants i estem bastant bé si ens comparem amb la resta de Europa. Es relativa la major efectivitat amb l’augment d’efectius, encara que al carrer, molta gent, encara ho continuï pensant.

 

L’ urbanisme inclusiu influeix però no es determinant per millorar la seguretat a les nostres ciutats.

En seguretat ens hem de comparar amb educació i sanitat, on el metge es el metge, i el profe el profe i no es poden substituir, doncs en seguretat igual, el policia es el policia i tampoc es pot substituir mai, no podem fer invents.

 

La policia ha de ser contundent però on està la línea per no passar-se o no arribar???...es complicat, però se l’ha de respectar sempre, i sinó...s’ha de fer respectar.

  

POLÍTICA PENITENCIARIA

La política penitenciari es la gran desconeguda de la societat i sobre la que circulen masses tòpics. L’Albert Batlle ens va fer una acurada i extensa explicació del que es la política penitenciaria a Catalunya, una competència exclusiva de la generalitat des del 1/1/84, fet que dóna més caràcter d’Estat a Catalunya.

Es important entendre la política penitenciaria com una política social donat que es una llei que s’activa quan no funcionen d’altres polítiques socials, realment una part d’aquest fracàs s’aboca cap a les polítiques penitenciaries. També per això la privacitat de llibertat va orientada sempre a la reinserció.

Al 2008 van passar 43298 persones als serveis d’execució penal, dels que 16308 van ser interns i 7405 van ser menors. Cal tenir en compte que més de la meitat de les penes s’executen en l’entorn.

Catalunya es el tercer país d’Europa amb la taxa més elevada de presos; té 136 per cada cent mil habitants. Davant només té a Espanya amb 159 i al Regne Unit amb 153, però en canvi a Catalunya tenim una de les taxes de delinqüència més baixes d’Europa, sense oblidar que ara hi ha nous perfils delictius.

Tenim un 42’7% d’estrangers a les nostres presons i tenim la taxa mes alta de tota l’Europa Occidental.

Els eixos d’actuació passen bàsicament  per l’impuls de la participació social i la col·laboració institucional. Seria important aprofitar l’experiència penitenciaria per incidir en la resta de polítiques socials.

El perfil de la població reclusa es:

93% homes

57% espanyol

36% de 31-40 anys

79% penat

55% robatoris

16% estupefaents

3’8% homicidis

Destacar que Espanya es el tercer país en encarcerament de dones, després de USA i Rússia.

Dintre de la presó es fan moltes polítiques d’intervenció, destacant que el 42% de la població reclusa estudia i el 35’5%  dels reclusos treballen, importants elements de socialització. També es fan intervencions socio-sanitàries i especialitzades depenent de la tipologia del delicte. Destacar també les mesures penals alternatives (MPA) que han passat de ser només 1041 al 2004 a ser a l’actualitat 7308 les que compleixen mesures alternatives.

Un dels gran problemes es la reincidència que actualment està sobre el 40%, fet que es un fracàs de la societat. Un altre problema es que el 65% de les condemnes son superiors a 5 anys i un 25% es superior a 10 anys. Tenim condemnes massa llargues, caldrien més penes però més curtes.

Pel que fa a la justícia juvenil no oblidem que als joves no se’ls condemna sinó que se’l imposa una mesura, i només excepcionalment s’internen; 6 de cada 10 mesures son de medi obert i només 1 de cada 10 son internats.