SOPAR AMB PEP MARTÍ

“Un dels objectius clars és saber les preocupacions de la gent”ens deia Pep Martí “són tècniques de màrqueting que potser les posem poc en pràctica”...saber el que inquieta a la gent, saber el que no els deixa dormir, preocupar-nos en saber quins son realment els seus problemes hauria de estar dintre del nostres objectius principals.

En Pep Martí liderarà l'equip que redactarà el programa electoral, i ja va estar també amb el programa marc del PSC. Martí és actualment director general de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat. Ens va explicar com va anar la creació del programa marc i, com amb les mateixes bases i amb les idees ben clares, s'està fent el programa electoral.

El programa marc ja tenia un clar esforç de qualitat des del 1999 i llavors es va fer una reflexió programàtica entre 28 grups que estaven formats per un total d’unes 500 persones amb les que es van fer tres nivells de dinamització. En aquell punt va començar a actuar el Consell de redacció i va arribar-se a un text d’unes 200 pàgines. Es va treballar de forma itinerant i també amb un observatori de seguiment, però tot i això, com reconeixia Pepe Martí "és complicat arribar sempre a tot però s’intenta".

La idea es no fer grans totxos segons explicava Martí sinó “compilar idees , tenint clar que volem ser una síntesis realista de la identitat catalana” i a més ha de ser un text a 10 anys vista afegia "i hem de ser ambiciosos amb això, la ciutadania ens està reclamant parlar de futur". Un futur que passa per tots els àmbits de la societat, que ha de tocar totes les tecles i alhora "anar al gra, amb lo que realment l’importa a la gent".

Les línees programàtiques ja estan ben definides i elles marcaran el full de ruta de la campanya i del programa. Martí afegia que “el candidat es presentarà amb una agenda de reformes, hem de parlar d’un moment de canvi" però alhora, i com a punt molt important, "hem d'explicar tot el que hem fet. Pots tenir credibilitat si has fet alguna cosa i nosaltres les hem fet i moltes” i això hem d’aprofitar-ho, aprofitar el que hem dit tantes vegades, Fets i no paraules. “Tot el partit, tota la gent del partit s’ha d’aprendre bé tota la feina que s’ha fet i explicar-la”"no podem mostrar ambició sinó mostrem orgull” insistia Pep Martí (gran frase...!).

Martí va defensar també la importància del Municipalisme com a branques claus d'un govern ben cohesionat i ben organitzat “tots nosaltres necessitem i molt el món local per desplegar les nostres polítiques” tot i que de vegades, afegia Martí “ ens falta una mica de consciencia col·lectiva”. No oblidem, però, que per poder desplegar amb majors garanties un projecte local, es bo sempre contar amb un govern que sigui del mateix color, es a dir, que sigui socialista. "Es molt important governar, com ara, a tots els estaments" puntualitzava Pep Martí,i això no ho hauríem de perdre.

Un punt que haurem encara d'acabar de superar és el tema de les obres, com deia Martí "estem malats de pedra, hem de limitar el recurs de la pedra, però és difícil perdre la inèrcia que portem, i tampoc podem ficar més tensió encara al nostre electorat" però no hauria de ser el recurs principal en moltes de les nostres propostes i argumentacions.

I per acabar un punt molt important. Saber ser crític, constructivament es clar, sempre és important, però per això també hem de saber formar a persones crítiques, persones que tinguin la capacitat de qüestionar i d'ajudar amb les seves opinions i crítiques, però alhora hem de saber gestionar-ho perquè sinó no tindrà cap validesa. Deia Martí que "hem de parlar del que la gent vol parlar, que no vol dir que sigui el que volen sentir, sinó que hem de dir-li el que realment pensem sigui o no el que volen que els hi diem". En aquest sentit, hem de ser ferms i parlar del que realment volem parlar,sense pors, però sempre amb les eines necessàries per qualsevol moment, amb la seguretat que et donen per poder argumentar amb garanties.

OPINIÓ PUBLICA, OPINIÓ PUBLICADA amb Gabriel Colomé

Realment vaig sortir bastant trasbalsada de la classe amb el Gabi Colomé, i va ser necessària la conversa amb ell i amb l’ Isidre Molas d’uns dies després, per entendre-la millor. Aquest sacsejament a que ens va sotmetre en Gabriel és la realitat que moltes vegades ens trobem. Va posar-nos al límit, va fer-nos dubtar de nosaltres mateixos, dels nostres valors, dels nostres ideals...amb l’únic objectiu de saber reaccionar davant comentaris adversos i davant la qüestionablilitat de les nostres idees o valors i per tant de les nostres opinions i de les nostres accions en un tema concret. La seguretat en tu mateix, en les teves idees i en les teves creences, amb fermesa i rigor, no faran mai trontollar les teves accions i si algú les qüestiona, tindràs arguments suficients per rebatre’l. Amb seguretat i amb lleialtat a tu mateix, sense faltar mai als teus principis per més que et facin dubtar. Això és el més important que vaig aprendre, tot i que pugui ser una cosa que tots sabem lo important que és, però sovint necessitem que ens diguin les coses per donar-li realment la importància necessària. Es a dir, gracies Gabi. Estem a una democràcia mediàtica, la política és cada cop més una batalla mediàtica a tot arreu. Els mitjans tenen moltes armes i les fan servir, i el polític fa servir també, en alguns casos, els mitjans pels seus propis interessos, però quan no tens als mitjans,has d’arribar amb la teva gent i amb un bon missatge. Per cercar la informació que volem, triem un determinat mitjà per informar-nos però hem de saber triar, en funció de la informació que volem rebre. Qualsevol informació que rebem acostuma a estar polititzada i et van colant valors subliminals en les diferents series o pel·lícules. Tot ho hauríem de veure amb una consciencia critica, amb la mateixa que podem veure les noticies, que tenim molt clar el que ens arriba i com volem que ens afecti el que ens arriba. Els republicans llencen constantment publicitats subliminal amb les series de la FOX (series mundialment famoses com “House”, “CSI”, “The good wife”,” Lost”, “Sex and the city”...) sobretot gràcies a gent com Karl Rove que era un gran estratega de Bush. “The west winy” seria la única del partit demòcrata. Inimaginable la influència que ens van fent mig en silenci setmana a setmana, ensenyant-nos com a normals determinades situacions i opinions que poden estar ben lluny dels nostres autèntics valors, però que sense aquesta visió crítica anem assumint i creient com a normals. El gran problema es que actualment fins i tot s’arriba a frivolitzar la política amb programes com "Polònia", on es fa una clara destrucció del sistema polític que va endinsant-se en un jovent que veu la sèrie com a quelcom frívol i divertit i se li ensenya que la política és això. Si no ensenyem a veure i només a mirar, com volem que respectin, valorin i estimin la política en el futur?... Hem de saber mirar-ho tot sempre amb sentit crític per tenir la capacitat de valorar i analitzar al detall. No tot es dolent, però tampoc tot és bo. També cal tenir clar que una opinió publicada no es més important que una opinió pública. Cada cosa al seu lloc però no per això hem de treure importància ni a una cosa ni a l’altre. El missatge polític es transmet per els líders d’opinió principalment i hem de saber argumentar-los i defensar-los amb bons arguments perquè és la nostra primera línea de defensa. La segona línea seran els figurants i hem de saber cuidar-los també molt. Amb tot això ben controlat, la batalla està guanyada, que és l’objectiu que tenim. Com ens deia Gabi Colomé “Hem de tenir clar que és possible guanyar les eleccions per vots, mai els països tornen enrere i en canvi Mas vol fer tornar a Catalunya enrere. Mas és el símbol de 23 anys de pujolisme, i no té res nou que oferir al país. A més és CIU qui té turbulències no pas el PSC i això és una bona senyal...i a partir de setembre les coses canviaran... Guanyes el dia que et voten no abans”. Les enquestes son importants si venen d’una bona font i fan un bon anàlisis. Hem de tenir en compte que la nostra guia ha de ser la matriu de transvasament i un partit podrem dir que està mobilitzat si està per sobre del 70% i això és lo important, això és el que hauríem d’aconseguir, mobilitzar al nostre electorat, i ensenyar-li quelcom molt important, els nostres valors. Els nostres engranatges, que son molts i ben sòlids; llibertat, igualtat, solidaritat, laïcitat, justícia social...uns valors progressistes que mai els hem de perdre, ni un granet, perquè granet a granet fem la nostra platja, una platja de tots i per tots.

Política Territorial i Obres Publiques amb Quim Nadal

El Conseller de Política territorial i Obres publiques Quim Nadal ens va explicar al detall el funcionament de les dues secretaries.

Dins de la política territorial sembla que hi ha dos països diferents, dos móns apart i ben diferenciats; el país dels arquitectes i el dels enginyers, és a dir, el planificat i el somiat, tot i que el Conseller insisteix en que volen aconseguir una bona unitat entre els dos. “S’ha d’aconseguir integrar tot en una mateixa línea de pensament, i només junts, el territori i la gent, podrem arribar a bon port” segons Quim Nadal, que afegia que “no es pot pensar en un país dibuixat amb espais d’exclusió, hem de fer una escala de valors, sinó estem perduts”.

Actualment estan aprovats els 7 grans plans territorials parcials;

• Alt Pirineu i Aran
• Area Metropolitana de Barcelona
• Camp de Tarragona
• Ponent (Terres de Lleida)
• Comarques centrals
• Comarques gironines
• Terres de l’Ebre

Aquest plans són els instruments que serviran per a definir els objectius d'equilibri d'una part del territori de Catalunya i seran el marc orientador de les accions que s'hi emprendran. Tenen un àmbit que és, com a mínim, d'extensió comarcal però que pot agrupar les unitats comarcals establertes en la divisió territorial de Catalunya però, en cap cas, no les pot dividir.

A nivell organitzatiu trobem; a dalt de tot el Pla territorial general de Catalunya, tenint per sota els 7 Plans territorials parcials (que hem anomenat), més avall els Plans directors territorials, per sota els Plans directors urbanístics i més avall els Plans d’ordenació urbanística municipal (POUMS).

Alguns Plans directors urbanístics son per definir un marc supramunicipals o comarcal en alguns casos. També hi ha plans directors urbanístics a nivell temàtic com el del “sistema costaner” o el de la “química i el turisme al camp de Tarragona”, un tipus de plans que busquen definir els usos i els aprofitaments de zones concretes.

La organització urbanística territorial amb tots aquests diferents plans, és possible gracies a una bona política planificadora, on tot encaixat i ben integrat ens ajuda a tenir una optima visió lògica del territori.

I pel que fa a infraestructures, cal tenir clar que aquestes han de ser sempre un mitjà, no un fi. A més del Pacte Nacional per les Infraestructures i han tres grans plans; Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, Pla de ports i el Pla d’infraestructures de transports. Tots aquests plans defineixen les línies a seguir per una bona integració i coordinació a tot Catalunya dels seus diferents àmbits.

Al Pacte Nacional d’Infraestructures, l’objectiu passa per garantir la mobilitat com a un dret, buscant fer una oferta de transport públic que doni opcions a tothom. I pel que fa al transport de mercaderies, l’objectiu és intentar passar del 4% que tenim ara i arribar fins a un 20% aproximadament.

Aquest pacte inclou també temes d’aigua, energia i regadiu, realment és un pacte transversal de cinc departaments diferents de la Generalitat. Importants son també els temes de millora ferroviària, tant a nivell d’usuaris com a nivell de mercaderies que interessa molt augmentar. A nivell ferroviari els objectius passen sobretot per garantir el dret a la mobilitat, incrementar el nombre d’usuaris, reduint la factura energètica (passant de l’ús de la carretera al tren), estendre les rodalies a Tarragona, Girona i Lleida, completar la xarxa d’alta velocitat i millorar la mobilitat pel que fa a les mercaderies.

Una organització complexa que ens ha de garantir una bona estructura per obtenir una bona visió global de país, però sense oblidar les necessitats individuals i col·lectives dels diferents usuaris del territori...tot un teixit difícil de coordinar.