Política Territorial i Obres Publiques amb Quim Nadal

El Conseller de Política territorial i Obres publiques Quim Nadal ens va explicar al detall el funcionament de les dues secretaries.

Dins de la política territorial sembla que hi ha dos països diferents, dos móns apart i ben diferenciats; el país dels arquitectes i el dels enginyers, és a dir, el planificat i el somiat, tot i que el Conseller insisteix en que volen aconseguir una bona unitat entre els dos. “S’ha d’aconseguir integrar tot en una mateixa línea de pensament, i només junts, el territori i la gent, podrem arribar a bon port” segons Quim Nadal, que afegia que “no es pot pensar en un país dibuixat amb espais d’exclusió, hem de fer una escala de valors, sinó estem perduts”.

Actualment estan aprovats els 7 grans plans territorials parcials;

• Alt Pirineu i Aran
• Area Metropolitana de Barcelona
• Camp de Tarragona
• Ponent (Terres de Lleida)
• Comarques centrals
• Comarques gironines
• Terres de l’Ebre

Aquest plans són els instruments que serviran per a definir els objectius d'equilibri d'una part del territori de Catalunya i seran el marc orientador de les accions que s'hi emprendran. Tenen un àmbit que és, com a mínim, d'extensió comarcal però que pot agrupar les unitats comarcals establertes en la divisió territorial de Catalunya però, en cap cas, no les pot dividir.

A nivell organitzatiu trobem; a dalt de tot el Pla territorial general de Catalunya, tenint per sota els 7 Plans territorials parcials (que hem anomenat), més avall els Plans directors territorials, per sota els Plans directors urbanístics i més avall els Plans d’ordenació urbanística municipal (POUMS).

Alguns Plans directors urbanístics son per definir un marc supramunicipals o comarcal en alguns casos. També hi ha plans directors urbanístics a nivell temàtic com el del “sistema costaner” o el de la “química i el turisme al camp de Tarragona”, un tipus de plans que busquen definir els usos i els aprofitaments de zones concretes.

La organització urbanística territorial amb tots aquests diferents plans, és possible gracies a una bona política planificadora, on tot encaixat i ben integrat ens ajuda a tenir una optima visió lògica del territori.

I pel que fa a infraestructures, cal tenir clar que aquestes han de ser sempre un mitjà, no un fi. A més del Pacte Nacional per les Infraestructures i han tres grans plans; Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, Pla de ports i el Pla d’infraestructures de transports. Tots aquests plans defineixen les línies a seguir per una bona integració i coordinació a tot Catalunya dels seus diferents àmbits.

Al Pacte Nacional d’Infraestructures, l’objectiu passa per garantir la mobilitat com a un dret, buscant fer una oferta de transport públic que doni opcions a tothom. I pel que fa al transport de mercaderies, l’objectiu és intentar passar del 4% que tenim ara i arribar fins a un 20% aproximadament.

Aquest pacte inclou també temes d’aigua, energia i regadiu, realment és un pacte transversal de cinc departaments diferents de la Generalitat. Importants son també els temes de millora ferroviària, tant a nivell d’usuaris com a nivell de mercaderies que interessa molt augmentar. A nivell ferroviari els objectius passen sobretot per garantir el dret a la mobilitat, incrementar el nombre d’usuaris, reduint la factura energètica (passant de l’ús de la carretera al tren), estendre les rodalies a Tarragona, Girona i Lleida, completar la xarxa d’alta velocitat i millorar la mobilitat pel que fa a les mercaderies.

Una organització complexa que ens ha de garantir una bona estructura per obtenir una bona visió global de país, però sense oblidar les necessitats individuals i col·lectives dels diferents usuaris del territori...tot un teixit difícil de coordinar.