01 de novembre 2009

POLÍTICA PENITENCIARIA




La política penitenciari es la gran desconeguda de la societat i sobre la que circulen masses tòpics. L’Albert Batlle ens va fer una acurada i extensa explicació del que es la política penitenciaria a Catalunya, una competència exclusiva de la generalitat des del 1/1/84, fet que dóna més caràcter d’Estat a Catalunya.
Es important entendre la política penitenciaria com una política social donat que es una llei que s’activa quan no funcionen d’altres polítiques socials, realment una part d’aquest fracàs s’aboca cap a les polítiques penitenciaries. També per això la privacitat de llibertat va orientada sempre a la reinserció.
Al 2008 van passar 43298 persones als serveis d’execució penal, dels que 16308 van ser interns i 7405 van ser menors. Cal tenir en compte que més de la meitat de les penes s’executen en l’entorn.
Catalunya es el tercer país d’Europa amb la taxa més elevada de presos; té 136 per cada cent mil habitants. Davant només té a Espanya amb 159 i al Regne Unit amb 153, però en canvi a Catalunya tenim una de les taxes de delinqüència més baixes d’Europa, sense oblidar que ara hi ha nous perfils delictius.
Tenim un 42’7% d’estrangers a les nostres presons i tenim la taxa mes alta de tota l’Europa Occidental.
Els eixos d’actuació passen bàsicament  per l’impuls de la participació social i la col·laboració institucional. Seria important aprofitar l’experiència penitenciaria per incidir en la resta de polítiques socials.
El perfil de la població reclusa es:
93% homes
57% espanyol
36% de 31-40 anys
79% penat
55% robatoris
16% estupefaents
3’8% homicidis
Destacar que Espanya es el tercer país en encarcerament de dones, després de USA i Rússia.
Dintre de la presó es fan moltes polítiques d’intervenció, destacant que el 42% de la població reclusa estudia i el 35’5%  dels reclusos treballen, importants elements de socialització. També es fan intervencions socio-sanitàries i especialitzades depenent de la tipologia del delicte. Destacar també les mesures penals alternatives (MPA) que han passat de ser només 1041 al 2004 a ser a l’actualitat 7308 les que compleixen mesures alternatives.
Un dels gran problemes es la reincidència que actualment està sobre el 40%, fet que es un fracàs de la societat. Un altre problema es que el 65% de les condemnes son superiors a 5 anys i un 25% es superior a 10 anys. Tenim condemnes massa llargues, caldrien més penes però més curtes.
Pel que fa a la justícia juvenil no oblidem que als joves no se’ls condemna sinó que se’l imposa una mesura, i només excepcionalment s’internen; 6 de cada 10 mesures son de medi obert i només 1 de cada 10 son internats.

2 comentaris:

GAJÉATE ha dit...

Amanda: crec que fas una visió objectiva i no sempre és fàcil quan es tracta d'un tema que és rebutjat per una gran part de la població. A la societat li costa entendre que la funció penitenciària també és una política social. Li enviaré el link a l'Albert. EStic segura que li agradarà molt.
Un petó ben fort.

Amanda Ramos ha dit...

Moltes gràcies Erika, ja em diràs que li sembla. Un Petó i fins dimecres