POLÍTIQUES DE SEGURETAT PÚBLICA

El David Pérez va ser l’encarregat de conduir la segona part de la tarda amb la classe de Polítiques de seguretat pública.

 

Hi ha tres punts claus i bàsics com a eix vertebrador de les polítiques de seguretat:

•  La seguretat es un àmbit de gestió i els poders públics l’han d’assegurar.
• La competència la tenen les administracions no els cossos de seguretat, tot i que aquests no deixen de ser una peça important.
• La autoritat en matèria de seguretat la tenen el Ministre de l’Interior, el Conseller d’Interior i els alcaldes.

 

La funció policial es sempre la protecció del lliure exercici dels teus drets i de la llibertat pública i això s’ha de tenir ben clar.

 

Dintre d’Europa hi ha 4 models de polítiques de seguretat ben diferenciats; el francès, l’alemany, el britànic i el belga.

 

Nosaltres som el únics que tenim els tres cossos de seguretat, a nivell nacional, autonòmic i local. La voluntat sempre es molt important per una bona coordinació, i a més cossos no té perquè haver pitjor coordinació. La valoració dels diferents cossos es sempre molt relativa i depenent del lloc però actualment es destacable que es va apropant la valoració dels mossos a la policia local; mossos 6’5 i local 6’1 quan abans estaven pitjor valorats.

 

La participació ciutadana, com sempre, ajuda a millorar la gestió de la seguretat. Lo ideal es que imaginem un model amb autoritats i competències.

 

Tenim un ràtio de 4’5 policies autonòmics per cada 1000 habitants i estem bastant bé si ens comparem amb la resta de Europa. Es relativa la major efectivitat amb l’augment d’efectius, encara que al carrer, molta gent, encara ho continuï pensant.

 

L’ urbanisme inclusiu influeix però no es determinant per millorar la seguretat a les nostres ciutats.

En seguretat ens hem de comparar amb educació i sanitat, on el metge es el metge, i el profe el profe i no es poden substituir, doncs en seguretat igual, el policia es el policia i tampoc es pot substituir mai, no podem fer invents.

 

La policia ha de ser contundent però on està la línea per no passar-se o no arribar???...es complicat, però se l’ha de respectar sempre, i sinó...s’ha de fer respectar.