22 de gener 2010

SECTORIAL DE PARTICIPACIÓN DEL PSOE con Julio del Valle

“El partido ha de ser un reflejo de la sociedad”


Julio del Valle nos habló de la participación ciudadana desde el ámbito más político como parte importante de la Sectorial de Participación del PSOE desde Valladolid. En deferencia a él mi post de hoy no será en catalán.

Dentro del PSOE hay una importante trayectoria asociativa que cada vez va incrementándose. El propio partido ya es realmente un instrumento de participación. La única diferencia con otro tipo de organización no política es que luego la ley nos faculta para presentarnos en unas elecciones. Somos un elemento de participación ciudadana y no somos sólo una organización para ganar elecciones.

Dónde aún se puede incidir, según Julio, es en la mejora de la participación interna en el partido. Temas como el proceso de primarias ahora ya lo tenemos interiorizado pero antes no se hacía, era y era la principal muestra de falta de participación interna.

El partido se encarga de hacer la interlocución entre los ciudadanos y el espacio de lo público. Hemos de saber trasladar el mensaje que nos da la sociedad y a partir de ahí saber elaborar propuestas políticas. Gestionar esa información, optimizarla y hacer llegar a dónde deba llegar es la labor de la Sectorial de Participación Ciudadana dónde está Julio del Valle.

En el PSOE hay actualmente una estructura territorial en la que hay 6 sectoriales, seis grandes pilares organizativos; EDUCACIÓN, SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, EMPRENDEDORES, MEDIO AMBIENTE, SANIDAD y PARTICIPACIÓN CIUDADANA. Antes únicamente había una serie de grupos para poder participar pero no tenían esta estructura organizativa de sectorial. Es una forma de funcionar similar a cómo lo han hecho desde hace mucho tiempo, los sindicatos.

Trabajando de forma sectorial se puede trabajar más en las auténticas necesidades del militante, canalizando luego la información recibida para hacerla llegar a los órganos centrales del partido. Además cabe destacar que la participación en las sectoriales no se limita a los militantes pues se da también cabida a los simpatizantes.

Concretando más sobre la Sectorial de Participación Ciudadana, Julio del Valle, afirmó que el ámbito es estatal y que se trabaja de forma transversal. Hay un Plenario, un Comité Coordinador y una Coordinadora que a su vez participa directamente en el Comité Federal del partido.


Según Julio “somos una fábrica de ideas, de creatividad continua y estaría bien a ver si hacemos ideas de lo imposible, de los sueños, que de lo posible ya se habla demasiado”.
El partido se logra movilizar cuando somos capaces de poner en práctica opiniones e ideas captadas de la gente. Hemos de ser muy permeables a lo que dice la sociedad, captar el pulso de la sociedad y poder extrapolarlo. Realmente los problemas muchas veces se ven más en la calle, a pie de obra pero ha de haber alguien ahí para poder captarlos y trasladárnoslos.

Estamos en el gobierno para hacer cosas y para poder cambiar cosas y eso se puede hacer gracias a las acciones conjuntas con las diferentes asociaciones que hay en la sociedad. Debemos educar desde pequeños a nuestros hijos en la participación para coger buenos hábitos y para ir creando una buena base para una sociedad lo más participativa posible.

La eficiencia y la eficacia de una ley será mayor cuanto más participativa sea. Como partido hemos de tener siempre la capacidad de poder elevar propuestas aunque luego se aprueben o no. Hemos de saber escuchar siempre y tener además la capacidad de poder devolver a la sociedad ese feedback sobre sus inquietudes más concretas. El objetivo global es fomentar la participación pero para lograrla en condiciones óptimas ha de poder ser recíproca. Hemos de lograr agilidad en poder gestionar toda esa información. Se han de poder atender los retos diarios que nos suele plantear la sociedad civil. Y ese es nuestro hándicap.

Un punto preocupante que destacó Julio del Valle en su intervención, es la poca capacidad de mucha gente para asociarse, para hacer ese tejido asociativo que fomenta la participación. A nivel de Sectorial destacó que la elaboración de propuestas es continua, y que no es sólo en época electoral. Tienen claro que la democracia participativa es muy importante para hacer partido y por eso saben que han de fomentarla e implementarla continuamente. El beneficio será global para todos y eso es lo mejor que nos puede pasar. No olvidemos que como bien dijo Julio “el partido ha de ser un reflejo de la sociedad” y nosotros hemos de ocuparnos de que siga siéndolo siempre.

21 de gener 2010

JOFRE VILLANUEVA I EL MOVIMENT LAIC PROGRESSITA “Nosaltres apostem per la laïcitat, el progrés i el país”


El secretari del MLP, Moviment Laic Progressista, ens va parlar del que és i de com va començar el Moviment Laic Progressista a Catalunya.

El MLP comparteix molta ideologia de base amb el PSC i els valor que els mouen son gairebé els mateixos que al PSC “Ens il·luminen els valor de la Il·lustració, Llibertat, Igualtat i Fraternitat” va apuntar Jofre “ però nosaltres apostem per la laïcitat, el progrés i el país”.
La laïcitat és progressivament un valor que cada vegada està més en la nostra societat, mentre que històricament, a Catalunya, era un valor només assolit per l’esquerra.
La wiquipèdia ens diu que;
 “El laïcisme és una posició d'autoafirmació basada en què les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religió, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. El laïcisme doncs, és el sistema que exclou qualsevol mena d'església de l'exercici del poder polític, administratiu o educatiu entre d'altres. Les seves arrels estan fonamentades en l'humanisme renaixentista i en els canvis de la Il·lustració. Laic, del grec λαϊκός, laikós - algú del poble de l'arrel λαός, laós – poble.


Jofre va destacar que per ells la laïcitat és un mètode de construcció d’un espai públic laïc. La laïcitat no és la negació de les religions, sinó que es demana que l’espai públic sigui lliure de totes i cadascuna de les diferents religions. Realment laïcitat seria la separació de l’església i l’estat, però això seria realment laïcitat política i el MLP busca una laïcitat més filosòfica. Els laïcistes busquen garantir la llibertat de pensament, no imposar normes ni valors morals de cap religió o creença. Realment s’anteposa un interès global per sobre de l’individual permetent la seva autorealització sense imposar-li creences preestablertes a ningú, evitant que les normes religioses s’estenguin cap a la societat. Per ells, el concepte de progrés és el compromís amb l’estat del benestar.
“Que és un país?...el país són les persones i una nació” deia Jofre “és una unió lliure de ciutadans. Per el MLP “la catalanitat” ha de ser una voluntat de construcció de la societat però sempre en una idea federalista”.
Arreu del territori català, el Moviment laic i progressista suma una totalitat d’unes 180 entitats. Si fem una mica d’història veurem tot l’engranatge que ha anat teixint el MLP a Catalunya. Es va començar amb l’Esplac, l’associació d’esplais catalans que es va crear al any 1982 i es va considerar laica. Al 1987 es va crear la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i plegades van crear l’Escola Lliure el Sol al 1992. Aquesta va ser l’escola de dirigents laics i progressistes i va ser quan es va escriure l’Ideari. Per la seva banda, l’Esplac, en aquell temps, sobre el 1992 va crear la Cooperativa Entorn. Al 1996 es va adherir l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya ACJ i al 1997 la Fundació Terra també es va adherir. No va ser fins l’any 2000 que no es va posar nom a tot plegat “Moviment Laic i Progressista”.
Després encara van continuar creixent. Al 2005 es va afegir l’Acció Escolta de Catalunya i al 2006 Cooperació. Més tard, al 2008 es van crear també els Ateneus. En total 9 entitats que formen plegades el Moviment Laic i Progressista. Del que es tracta, segons ens va explicar Jofre Villanueva és de fer xarxa i crear teixit associatiu sobretot a través de l’escola, engrescant als joves amb activitats que els hi puguin semblar interessants. Però les tècniques de com treballar millor no les tenen ben clares, “s’aprenen amb la pràctica” deia Jofre.

El seu repte més gran és aconseguir visibilitat publica i un dels seus objectius es mirar de fer algun tipus d’Ateneu on hi càpiguen totes les diferents entitats.

20 de gener 2010

CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS POLÍTIC; COMUNICACIÓ PERSONAL I MEDIATICA (Part II)


L’Empatia és quelcom molt important en la comunicació, i en comunicació política encara més. Empatia és realment posar-se en el lloc de l’altre, si et poses al seu lloc podràs arribar millor a ell. Davant d’una mateixa imatge, cadascú té la seva percepció i això ho hem d’entendre. El mapa no és el territori, el mapa és el teu món.

Un missatge tan actual i que ha arribat a tot el món és el YES WE CAN! de la campanya d’Obama ha sapigut arribar i empatitzar amb tothom al tractar-se d’una frase inacabada que cadascú pot acabar com millor vulgui i això és una gran manera d’arribar a tothom.
La comunicació assertiva és la ideal, pots dir el que vulguis però amb educació i sense agredir a l’altre. No pots ser ni passiu ni agressiu, t’has de quedar al mig...ser assertiu.
Hi ha una sèrie de drets assertius:
1.       Dret a equivocar-se i fer-se responsable dels errors.
2.       Dret a ser el primer. Saber posicionar-se com a líder.
3.       Dret a tenir valors, opinions i creències pròpies.
4.       Dret a canviar d’opinió, idea o línea d’acció.
Generalment ens costa ser assertius en les eleccions dels nostres líders perquè la gent no es posiciona com a líder.
Hi ha diferents tècniques per poder argumentar de formar assertiva:
·         DISC RALLAT: Es tracta de repetir constantment la idea. Tot i que a vegades to posin difícil has de continuar amb la teva idea. Una bona mostra de persona assertiva és el President Montilla.
·         BANC DE BOIRA: Es trobar alguna cosa del que diu el contrari, amb lo que tu puguis estar una mica d’acord dient “podria estar d’acord però no creus que...”
·         ASSERTIVITAT POSITIVA:  Saber expressar l’afecte i l’aprecio per altres persones dient alguna cosa semblant a “saps l’aprecio que et tinc, però...”

L’Iñaki ens va recordar una frase d’Antoni Gutierrez-Rubí “Los tristes no ganan elecciones” ni lideren, ni sedueixen, ni convencen...has de saber generar il·lusió contínuament i per això el somriure és fonamental.
Aquí hi ha gràfic de l’evolució de una comunicació, estant a la part superior el que fa l’emissor i a la inferior el receptor. A mida que anem avançant de cuadret en cuadret anem perdent un fil de la comunicació, es a dir, es va degradant cada vegada més la comunicació amb lo que hi ha gran diferència entre el que pensem i el que arriba a fer el receptor que ens escolta en base al missatge que ha rebut.
LO QUE PIENSO --> LO QUE DIGO --> COMO LO DIGO    

LO QUE HACE  <-- LO QUE ENTIENDE <-- LO QUE OYE 
La persuasió és primordial en tota comunicació, hem de persuadir quan parlem, hem de poder persuadir al nostre receptor perquè li arribi correctament el nostre missatge.
Persuasió és:
1.       Captar l’atenció.
2.       Que sigui comprés per la seva argumentació.
3.       Acceptació de les conclusions per part del receptor
4.       Que el receptor faci seva la conclusió
5.       Que aquesta convicció nova es tradueixi en conducta
Model Processual McGuire
Algunes frases;
“Sin una comunicación auténtica, los comunicaciones y las mentes de los demás no se capturan jamás.”
“Sé quién eres y no impostes”  sigues tu mateix sempre, no copiïs.

El discurs polític ha de tenir el següent contingut:
1.       Inventio (recopilar)
2.       Dispositio (estructurar)
3.       Elocutio (formular – retòrica)
4.       Memoria (mnemotecnia)
5.       Pronuntiatio (Oratòria)
 Realment la construcció d’un discurs polític ha de ser com un castell de focs d’artifici;
·         Introducció,  amb uns avisos que han de ser sobretot impactants.
·         Nus, SUCCES és a dir èxit, que detallat seria; Simple+Unexpected+Concret+Credible+Emotion+Story
·         Desenllaç, s’ha de buscar un final que sigui sempre efectiu
Y sobretot no oblidem que “guanya sempre la millor història” i si nosaltres no la expliquem la millor, un altre l’explicarà.
S’han de fer un seguit de propostes estructurades en diferents fases;
1.       Allò que beneficia de forma racional
2.       Allò que solucionaria de forma racional
3.       Conseqüències negatives des de una visió emocional
4.       Com canviaria la seva vida, en positiu, visió emocional
5.       Beneficis racionals i emocionals
Comunicació amb els mitjans

El més important és dominar al mitjà.
El 20 % es comunicació racional i el 8% emocional. A la part racional incideix el domini del mitjà per fer la comunicació exitosa. A la part emocional incideix l’actitud per fer la comunicació exitosa.
                     COMUNICACIÓ

Racional                                   Emocional
                          EXITOSA


Al mitja li has de donar tu el titular, sense titular no hi ha notícia, i sinó els hi dones el titular, el posarà el mitjà. A més has de tenir sobretot molta disciplina en el missatge, i no deixar de dir sempre el que vols dir. Però si hauràs de saber dosificar la informació que dones en tot moment. També cal tenir en conte que no has de mentir, mai has de dir cap mena de mentida.
La premsa escrita, moltes vegades acostuma a tenir una interpretació no del tot encertada. Pel que fa a la ràdio és quan has d’intentar empastissar,  persuadir i seduir el més possible per tal de que el missatge pugui arribar el millor possible a uns receptors que no ens veuen i tot els hi ha d’arribar només per la veu. A la televisió tot és imatge, només imatge. Hem de saber com comunicar sempre en funció del mitja on comuniquem, els mitjans son determinants.