CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS POLÍTIC; COMUNICACIÓ PERSONAL I MEDIATICA (Part II)

L’Empatia és quelcom molt important en la comunicació, i en comunicació política encara més. Empatia és realment posar-se en el lloc de l’altre, si et poses al seu lloc podràs arribar millor a ell. Davant d’una mateixa imatge, cadascú té la seva percepció i això ho hem d’entendre. El mapa no és el territori, el mapa és el teu món.

Un missatge tan actual i que ha arribat a tot el món és el YES WE CAN! de la campanya d’Obama ha sapigut arribar i empatitzar amb tothom al tractar-se d’una frase inacabada que cadascú pot acabar com millor vulgui i això és una gran manera d’arribar a tothom.

La comunicació assertiva és la ideal, pots dir el que vulguis però amb educació i sense agredir a l’altre. No pots ser ni passiu ni agressiu, t’has de quedar al mig...ser assertiu.

Hi ha una sèrie de drets assertius:

1.       Dret a equivocar-se i fer-se responsable dels errors.

2.       Dret a ser el primer. Saber posicionar-se com a líder.

3.       Dret a tenir valors, opinions i creències pròpies.

4.       Dret a canviar d’opinió, idea o línea d’acció.

Generalment ens costa ser assertius en les eleccions dels nostres líders perquè la gent no es posiciona com a líder.

Hi ha diferents tècniques per poder argumentar de formar assertiva:

·         DISC RALLAT: Es tracta de repetir constantment la idea. Tot i que a vegades to posin difícil has de continuar amb la teva idea. Una bona mostra de persona assertiva és el President Montilla.

·         BANC DE BOIRA: Es trobar alguna cosa del que diu el contrari, amb lo que tu puguis estar una mica d’acord dient “podria estar d’acord però no creus que...”

·         ASSERTIVITAT POSITIVA:  Saber expressar l’afecte i l’aprecio per altres persones dient alguna cosa semblant a “saps l’aprecio que et tinc, però...”

L’Iñaki ens va recordar una frase d’Antoni Gutierrez-Rubí “Los tristes no ganan elecciones” ni lideren, ni sedueixen, ni convencen...has de saber generar il·lusió contínuament i per això el somriure és fonamental.

Aquí hi ha gràfic de l’evolució de una comunicació, estant a la part superior el que fa l’emissor i a la inferior el receptor. A mida que anem avançant de cuadret en cuadret anem perdent un fil de la comunicació, es a dir, es va degradant cada vegada més la comunicació amb lo que hi ha gran diferència entre el que pensem i el que arriba a fer el receptor que ens escolta en base al missatge que ha rebut.

LO QUE PIENSO --> LO QUE DIGO --> COMO LO DIGO    

LO QUE HACE  <-- LO QUE ENTIENDE <-- LO QUE OYE 

La persuasió és primordial en tota comunicació, hem de persuadir quan parlem, hem de poder persuadir al nostre receptor perquè li arribi correctament el nostre missatge.

Persuasió és:

1.       Captar l’atenció.

2.       Que sigui comprés per la seva argumentació.

3.       Acceptació de les conclusions per part del receptor

4.       Que el receptor faci seva la conclusió

5.       Que aquesta convicció nova es tradueixi en conducta

Model Processual McGuire

Algunes frases;

“Sin una comunicación auténtica, los comunicaciones y las mentes de los demás no se capturan jamás.”

“Sé quién eres y no impostes”  sigues tu mateix sempre, no copiïs.

El discurs polític ha de tenir el següent contingut:

1.       Inventio (recopilar)

2.       Dispositio (estructurar)

3.       Elocutio (formular – retòrica)

4.       Memoria (mnemotecnia)

5.       Pronuntiatio (Oratòria)

 Realment la construcció d’un discurs polític ha de ser com un castell de focs d’artifici;

·         Introducció,  amb uns avisos que han de ser sobretot impactants.

·         Nus, SUCCES és a dir èxit, que detallat seria; Simple+Unexpected+Concret+Credible+Emotion+Story

·         Desenllaç, s’ha de buscar un final que sigui sempre efectiu

Y sobretot no oblidem que “guanya sempre la millor història” i si nosaltres no la expliquem la millor, un altre l’explicarà.

S’han de fer un seguit de propostes estructurades en diferents fases;

1.       Allò que beneficia de forma racional

2.       Allò que solucionaria de forma racional

3.       Conseqüències negatives des de una visió emocional

4.       Com canviaria la seva vida, en positiu, visió emocional

5.       Beneficis racionals i emocionals

Comunicació amb els mitjans

El més important és dominar al mitjà.

El 20 % es comunicació racional i el 8% emocional. A la part racional incideix el domini del mitjà per fer la comunicació exitosa. A la part emocional incideix l’actitud per fer la comunicació exitosa.

                     COMUNICACIÓ

Racional                                   Emocional

                          EXITOSA

Al mitja li has de donar tu el titular, sense titular no hi ha notícia, i sinó els hi dones el titular, el posarà el mitjà. A més has de tenir sobretot molta disciplina en el missatge, i no deixar de dir sempre el que vols dir. Però si hauràs de saber dosificar la informació que dones en tot moment. També cal tenir en conte que no has de mentir, mai has de dir cap mena de mentida.

La premsa escrita, moltes vegades acostuma a tenir una interpretació no del tot encertada. Pel que fa a la ràdio és quan has d’intentar empastissar,  persuadir i seduir el més possible per tal de que el missatge pugui arribar el millor possible a uns receptors que no ens veuen i tot els hi ha d’arribar només per la veu. A la televisió tot és imatge, només imatge. Hem de saber com comunicar sempre en funció del mitja on comuniquem, els mitjans son determinants.