La segona classe de divendres ja era a priori una de les meves preferides i com m’esperava, no em va defraudar pas.
En Jaume Badia, que ell mateix es va definir com el “ventríloc de les titelles més grans del país” ha sigut i és un dels assessors de reconeguts polítics del país....el seu dia a dia es la construcció de discursos i d’això ens va venir a parlar...jo m’hauria quedat escoltant-lo i aprenent un munt d’hores més.
Per començar hem de tenir clar que del que es tracta es de dir allò que volem comunicar però de la manera més efectiva possible. Comunicar es més que parlar, es acostar un auditori cap a la nostra posició, és SEDUIR, dominar els estats d’ànim durant un moment....però que necessitem per fer-ho bé?
D’entrada hem de defugir dels tòpics, no podem seduir a l’auditori dient sempre el mateix. Fins i tot els agraïments inicials han de ser puntuals, no podem sempre començar de forma retòrica i si s’ha de fer, ha de ser cortès i que no es vegi forçat.
Un punt clau es saber que si la intervenció es més aviat breu, hi ha prou amb una bona idea ben explicada i ben defensada. Hem de saber expressar-la i desenvolupar-la i defensar-la sobretot amb convicció, no es qüestió de només omplir minuts.
El triangle de l’èxit ens diu que hem de tenir:
Bon olfacte
Molt coratge
El triangle al revés; poc coratge, bon olfacte i moltes idees, seria el triangle del fracàs.
Tinguem clara una cosa, no volem impressionar al nostra auditori, sinó comunicar-nos amb ell. Per això hem de fer frases senzilles, que siguin breus i s’entenguin i que no tinguin frases subordinades. I sobretot, no podem oblidar que quan ens plagiem a nosaltres mateixos, sempre empitjorem, per això no hem de fer-ho mai. Per fer sevir una mateixa cosa s’hauria de recrear de nou, reimprimir-la i refer-la.
El fet d’introduir cites tampoc és obligatori, si que ajuden a guanyar credibilitat i nivell intel•lectual i ens pot acostar a tot allò que s’associa al personatge del que estem parlant al discurs però per norma no es poden anar introduint un munt de cites; una cita dona brillantor però moltes carregen.
DIGUEU-ME DE QUÉ VOLEU PARLAR I US DIRÉ COM
El discurs públic es el teatre del discurs escrit que hem preparat, i no podem oblidar mai la naturalitat que s’ha d’ajustar al personatge que l’està llegint. S’ha de crear un discurs amb els ingredients ben proporcionats, les crosses lingüístiques sobren si l’hem estructurat bé. Per això cal revisar-lo bé, al primer text que fem li acostuma a sobrar el 10 ó 15% del total; no podem mai donar a l’auditori la opció de desendollar, no els podem enfarfegar innecessàriament. Tampoc podem tenir tendència a la retòrica, doncs caurem en un debat pla. Si parlem d’una cosa ha de ser clara, però densa i consistent. No podem oblidar que es necessari ficar-se en la pell de qui dirà el discurs, per saber ben bé com ho dirà ell, perquè és ell que haurà d’assumir les conseqüències del que dirà. No li podem fer dir sempre el mateix ni amb les mateixes paraules. Si hi ha només una idea, s’haurà de reescriure mil vegades de mil formes diferents, repetir només ho pot fer el propi personatge que llegirà el discurs si ell es troba còmode explicant la mateixa situació diferents vegades. Li haurem d’imprimir el discurs en formats gran i fent servir la tipografia Verdana, Arial o MS Sans Serif a 18 i a 1.5 d’interlineat. Es pot destacar coses importants en negreta o en requadres . Per fer un canvi de registre al discurs, o canviar de tema hi ha formules com un “senyores i senyors” o “em permetreu que us parli també de...”.
I no oblidem que NO ES DEMÈRIT LLEGIT UNA INTERVENCIÓ.
Tot comunica, no només les paraules i per això el moviment de les mans es bàsic sempre a l’hora de fer un discurs. Hem de saber completar-lo bé amb tota l’expressió del nostre cos i per això és millor tenir la certesa de que el teu text no et deixarà penjat. Has de poder tenir aquesta seguretat per sortir segur a parlar.
Hem de pensar sempre en l’auditori que tindrem davant, tant important és qui ens escoltarà com què els hi volem dir. Cal no oblidar que no els hi podem explicar la seva pròpia història però si demostrar-lis lo important que son per la resta. Es gratuït recitar-lis la seva pàgina web però és completament inefectiu, podem fer alguna referència però no fer un tòpic. Has de connectar amb la seva realitat però amb una visió més ampla, buscar potser alguna cosa que els hi faci referència en el temps.
Un dels defectes més recurrents de molts discursos es estar preparats sense respondre a:
- Que els vull dir?
- Que esperen que digui?
- Que m’agradaria que els diaris de demà diguin de la meva intervenció?
Consells:
- Tenir present el mitjà per on es farà el discurs. El format serà diferent si es radio, televisió, taula rodona, brindis, conferència, intervenció pública, entrevista...hi han 15 ambients diferents on es pot fer un intervenció pública i tot això condiciona el format, el to i l’estil.
- Tenir en compte en quin moment serà el discurs. Si fem de teloners tenim el privilegi de que tot el que parlem serà nou, sinó hem de pensar que poder haver dit els nostres predecessors.
- Pensar en quina posició física parlarem; drets, sentats, davant un atril...
- Pensar en el tipus de públic que tindrem davant
- Pensar en quines condiciones ens escoltaran, per exemple sempre es millor abans de menjar que no després.
EL LIDERATGE ES VENDRE, I VENDRE ES PARLAR, LLAVORS SAPIGUEM COM PARLAR.
Hi ha una sèrie de poders que hem de saber utilitzar per saber parlar bé;
- El poder la pausa. Aturar-se allà on s’hauria de començar a parlar. Un segon de silenci pot ser el nostre èxit.
- El poder de l’obertura. Comença sempre trepitjant fort, però sobretot, després no defraudis.
- El poder la presència. Cuida sempre com et mostraràs davant l’auditori.
- El poder del missatge. Parla pla i sempre enfocat cap a l’objectiu.
- El poder de la gravetat, “lo breve si bueno dos veces bueno”.
- El poder de la cita. Posem cites però no abusem d’elles.
- El poder de l’estadística. Va bé posar alguna dada però tampoc es bó abusar.
- El poder de la tecnologia. També es bo poder fer servir alguna presentació però sense abusar gaire tampoc.
- El poder de la paràbola. Es pot explicar alguna cosa amb un exemple simple.
- El poder del gest. Alguns silencis i gestos poder dir tant com algunes paraules.
- El poder de la lectura. Pots llegir però no oblidis mai mirar a l’auditori.
- El poder de la poesia. Procura recitar la teva prosa.
- El poder de la frase. Tenir una frase potent es molt important.
- El poder de la pregunta. Ajuda a formular algun interrogant però no oblidis tenir sempre la resposta.
- El poder de la veu activa i la veu passiva. Es important saber intercalar-les.
- El poder del interruptor. Tallar quan has de tallar i dir alguna cosa semblant a “això es el que volia dir” i anar-te al començament i “si he aconseguit això ja em dono per satisfet” o quelcom semblant.
No podem oblidar que partim del principi de que el sector polític està molt desprestigiat. La veracitat es molt important en un discurs. Has de poder seduir al teu auditori sent veraç, sent autèntic. Si estàs convençut convens, sigues sempre autèntic com si estiguessis parlant directament només a una persona. Si aconsegueixes això tindràs molt guanyat, seduiràs...i seduint guanyaràs.
