Tot i no parar d’estudiar i per suposat d’aprendre en aquest màster que estem fent aquest curs, de tant en tant ens permetem uns moments de disbauxa tots plegats, sincerament per tornar a agafar amb més força la part final de la classe que toqui. Però la deformació professional de la gran majoria, fa que sempre, en moments de “recreo”, de celebracions, de viatges o de cafès, acabem tard o d’hora parlant de la nostra amiga la política...qui ens ho hauria de dir...oi?...
El fet de celebrar una vegada al mes els aniversaris d’aquell mes, ja és un fet plenament instaurat i al febrer en teníem quatre; José Antonio Villuendas, Arantxa Calvera, Fatima Ahmet i Jordina Freixenet, però coses de la vida, van fer que finalment fos només el company Villu qui assistís a la celebració...ell va sortir guanyant...
Aquí us deixo algunes fotos.
PD - La resta, per cert, teniu guardat el regalet de rigor...no som tan dolents...
Posar energies, ganes i il·lusió en tot allò que fem és un sentiment
essencial per estar actius. Això i sentir-se jove és bàsic per poder tirar
endavant qualsevol cosa, i sobretot per fer política, segons ens va explicar Joan
Rangel, l’actual delegat del govern a Catalunya i que ens va recordar la frase
de Mateo Alemán, “La juventud no es un tiempo de la vida, es un estado del
espíritu”.
L’optimisme i les ganes de tirar endavant les coses, ja és una garantia i
com deia Rangel“no ens podem desanimar davant situacions adverses com
ara. Si algú que està al capdavant està desanimat o desorientat, el naufragi
està garantit. Governar la nau és portar-la a port, no al naufragi” I Joan
Rangel té molt clar que “només es podrà liderar amb actitud, aptitud, bon
estat d’ànim, coneixement i treball en xarxa”.
I es que fer política, bona política, tenim ben clar que no es pas tan
fàcil “fer política és dirigir un projecte i ser alhora permeable i proper a
la societat, i tenint molta empatia”. Aquest és cada vegada un punt més
important per gran part dels nostres polítics i Joan Rangel afegia “és molt
important interactuar amb l’entorn per fer que la gent senti la política més
propera, més seva”.
Però per Rangel, de vegades ens limitem a la política del dia a dia, sense
pensar tant en l’objectiu final d’un projecte “de vegades nosaltres estem
massa acostumats només al debat curt i al titular, i oblidem una mica el govern
a llarg termini, es a dir perdent la possibilitat de tenir un bon projecte” i afegint que “hem de saber com
portarem a terme una decisió i la mecanització dels processos per tal de
portar-la a terme” i continuant amb els símils marítims Joan Rangel va
afegir “No podem encendre només els fars curts de la barca, hem d’encendre també els llargs”.
Si ens limitem en el curt plac no donem visió al futur, i això és un gran
problema.
Un altre punt important és també saber respondre en els moments més complicats,
quan el poble vol veure als polítics “hem de tenir la capacitat de resposta
també en les situacions crítiques. I sempre, abans de començar a remar, hem de
tenir clar on estan els nostres valors i només això ens durà a l’èxit” deia
Joan Rangel, destacant també la importància de la transparència “hem de governar amb totes les cartes sobre
la taula i no fer-nos trampa a nosaltres mateixos” perquè sinó els primers
perjudicats serem nosaltres. Els projectes s’han de fer sobretot amb claretat i
transparència per tenir garantit el seu èxit. “Seria interessant aconseguir
eficiència en la gestió. Hem de ser capaços de millorar l’eficiència a la
gestió pública” deia Rangel “eficiència
i eficàcia per fer de la nostra
Administració un model d’eficiència que pugui tenir els suficients diners com
per finançar tots els projectes”.
Amb 31 anys de dilatada experiència en diferents institucions polítiques,
Joan Rangel ens va explicar com al front del govern de cada comunitat hi ha un
delegat que té una sèrie de competències importants. No oblidem que ell és
actualment la tercera autoritat a Catalunya.
Va parlar del tema dels residus nuclears deixant clar que “hem de buscar un moment adequat i un consens adequat sobre el lloc
que reuneixi les condicions més adequades” alhora que també va parlar de
punts també prou importants com “gestionar
bé el flux migratori i les fonts d’energia, dos gran temes que hem de saber
tractar amb claredat”
Ragel va afirma amb orgull que “em proclamo socialista, catalanista i
federalista i això marca l’horitzó de la meva acció política, els meus valors i
els meus projectes” una ideologia
socialista que se’ns dubte compartim.
I em permeto acabar amb una frases que escriu el propi Joan Rangel al seu bloc
i que també ens va explicar aquella nit “La
meva formació acadèmica i la pràctica professional com oficial de la marina
mercant m’inclinen a definir algunes de les condicions per liderar un projecte
polític: saber on anem, fixar bé el rumb, disposar de bona tripulació i una nau
adequada per poder superar amb èxit els temporals que trobem en les nostre
singladures i mirar lluny, tenint la capacitat de veure en l’horitzó allò que
altres no saben veure-hi. Governar vol dir portar el timó de la nau. Una nau en
la que tots hi som embarcats, volen o sense.”
Les tècniques de
coaching són força complicades però és interessant tenir-les clares per poder
implementar en qualsevol moment com sempre ens diu en José Antonio Peral.
L’aprenentatge et
permet fer que lo impossible tingui la opció de ser possible. La base tot és
l’aprenentatge.
La base de la millora
de la comunicació és prendre consciencia de les esquerdes comunicatives.
La funció d’un líder és gestionar les emocions del seu
grup i les seves emocions les ha de gestionar ell mateix. El
líder ha d’aconseguir entusiasme o acatament. L’excel·lència és aconseguir
entusiasme i participació.
I si, per si algú
encara ho dubte...en el fons, en major o menor grau, manipulem...
VÍCTIMES I PROTAGONISTES
La pressa de
responsabilitats, és la clau del coaching. Som responsables de la nostra idea
de responsabilitat. T’has de centrar sempre en allò que vols però a l’hora has
de poder estar a gust amb el que tens però alhora treballar per el teu
objectiu.
Algunes preguntes que
ens podem fer:
·A priori, que és impossible?
·Tot és possible?
·Som lliures?
Tinguem en compte que
la insatisfacció crònica redueix la possibilitat d’aconseguir alguna cosa.
Plantejar-nos un
objectiu pot ser complicat, però podem arribar a aconseguir alguna cosa
quaranta vegades més important del que hauríem aconseguit de no haver-nos
plantejat primer l’objectiu.
Victor Frankl va escriure “El Hombre en Busca de Sentido” (el
podeu descarregar aquí ). Era un psiquiatre
austríac que va escriure la seva obra entre els camps de concentració de Auschwitz i
Dachau i va dir entre d’altres coses quelcom tan important com “Si no está en tus manos cambiar una situación que te produce dolor,
siempre podrás escoger la actitud con la que afrontes ese sufrimiento.” Va escriure la
seva obra des de la realitat dels camps de concentració i gràcies als seus
pensaments va ser l’únic supervivent de la seva família. Realment un home és
lliure perquè ser lliure està a la seva ment i és un mateix qui pot escollir.
Jean Paul Sartre
també va dir moltes coses en aquest sentit “estamos
condenados a ser libres” y “Quien es
auténtico, asume la responsabilidad por ser lo que es y se reconoce libre de
ser lo que ser.”
Stephen R. Covey va dir “Entre el Estímulo y la Respuesta hay un espacio
- en este espacio descansa nuestro poder y nuestra libertad de escoger. En esa respuesta
reside nuestra felicidad y nuestro crecimiento.”
De vegades
confonem Llibertat amb Omnipotència. De vegades, el resultat de l’acció no és
el que havies decidit prèviament.
En tota
situació hi ha una part que depèn de nosaltres i l’altre part no està a les
nostres mans. Claríssimament, hi ha situacions on tenim molta més influència i
a d’altres on tenim molt poca influència. A partir d’això podem analitzar a les
VICTIMES i als PROTAGONISTES, un i altre veuran la pel·lícula de diferent
manera.
VICTIMA PROTAGONISTA
0% SI depèn de
mi 100% SI depèn de mi i tot ho centrarà aquí
100%NO depèn de mi0% NO depèn de mi
i amb això buscarà totes les justificacions
ALLÀ ON ET
CENTRIS, ALLÒ CREIXERÀ. Si et centres més en tot allò que no depèn de tu,
progressivament anirà creixent allò que inicialment s’escapava de les meves
mans. A més si et centres més en lo que realment depèn de tu, podràs fer més
coses encara. T’has de centrar més en la teva actitud i no tan en la dels
altres. Centrant-te en la teva àrea d’influència desenvoluparàs més aquesta àrea.
Sigui el que
sigui el que jo pugui fer, ho faré. Es qüestió de pro activitat i de
reactivitat.
Jonan
Fernández va dir “cuando luchas por algo no tienes que proponerte ese algo, porque ése es un
enfoque de tu aspiración desde la soberbia: te crees un Dios que se ha
propuesto una meta; si no la consigues, te frustras. Lo humilde es lo efectivo:
no debes proponerte un objetivo cuando ese objetivo no depende sólo de ti, que
es casi siempre, porque si no lo logras, te hundes. Sólo debes proponerte crear
las condiciones que lo hagan posible. Y eso sí que sólo depende de ti”.
INTEGRITAT vs EXIT
EXIT = RESULTAT – ESPECTATIVES
L’èxit és l’assoliment
dels objectius desitjats. Ni l’èxit ni el resultat depèn només de nosaltres,
però això pot fer que ens arribem a convertir en victimismes.
INTEGRITAT = CONDUCTA – VALORS
La integritat
són les accions, els pensaments i els sentiments que han de ser coherents amb
els nostres valors.
Lliure en
quan a èxits no ho som, però lliures en quan a integritat no només ho som, sinó
que no podem deixar de ser-ho.
Vivim en una
societat molt irresponsable, sempre carreguem la culpa als altres quan som
nosaltres els únics responsables de les nostres accions.
PARÀMETRES BÀSICS DEL COACHING
Quan et
marques un objectiu, el que realment vols és satisfer una necessitat que tens.
No hi ha fracassos,
hi ha aprenentatges. Amb els fracassos ens anem apropant cada vegada més al
èxit.
Recordem que
com ja vam dir ÈXIT =
FRACASSOS + UN
Preguntes
importants per fer-nos davant una situació concreta
·Que vols aconseguir d’això?
·Que és el millor que passarà quan ho
aconsegueixis?
·Com et sentiràs al aconseguir-ho?
·Quina emoció sents?
·Aquesta emoció és adient per a fer què? i
Quina emoció et convé?
·Que vaig a fer per a passar de A a B (l’emoció
més adient)?
L’ideal és
fer preguntes obertes. No oblidem que la base de la influència és la empatia.
Si no escoltem demostrem que no ens interessa. Escoltar legitima a l’altre com
a interlocutor. Tenir la voluntat d’escoltar és tenir molt camí guanyat. Estar
en silenci també és important. I una altre pregunta també important és dir-li “Exactament
que vols dir amb això?” gran pregunta que farà que ens tingui que tornar a
explicar el problema.
Entre els dos
interessos sempre hi ha una posició d’interacció i des de la que podrem
aconseguir solucions.
La millor
manera de crear empatia és la comunicació no verbal. Estar atent amb la comunicació
no verbal de l’altre no ha d’aturar el diàleg interior.
“Yo no veo el hombre que es, sino el que podría llegar a ser“com deia Jean
Paul Sartre, cadascú és ell i les seves circumstàncies i afegia “Incluso el pasado puede modificarse, los historiadores no paran de
demostrarlo”
Michel E. de
Montaigne va escriure “Encuentro tanta diferencia entre
yo y yomismo como entre yo y los demás”.
DEFINICIÓ DE COACHING
El coaching
és l’art de cobrir la distància que separa un estat actual del nostre estat
desitjat, i és fer-ho de la manera més fàcil, elegant i agradable possible”
Estat Actual
-----------------------> Estat
Desitjat
Pla d’Acció
Per millorar
sempre cal pensar en que podem fer per sortir de la situació actual, i sempre
és important tenir al cap l’estat desitjat al que volem arribar.
I que tenir
en compte que molt sovint “cuando abrimos la boca nos quedamos
en pelotas”.
Per tenir una
major eficiència, la base del coaching és fer un bon pla d’acció. Un pla d’acció
ha de ser quantificat i específic i no
pot ser només una declaració d’intencions amb lo que no podem fer servir
mitjans ambigus.
El coaching
és un procés dialèctic on el coach ajuda al coachee a que el coachee s’ajudi
doncs tu estàs només de facilitador. Li has de donar més i millor informació
del que està fent i dels diferents camins que pot agafar, però ho ha d’esbrinar
ell sol, ell ha de trobar la seva pròpia solució. No podem qüestionar-lo ni desautoritzar-lo,
sinó informar-li de lo millor per ell.
Que
tinc? Que
vull?
Com aconseguir-ho?
Estructura del procés; Mètode GROW
1.Exploració general. Explicació del procés
2.Primera aproximació a GOALS. Definició
genèrica de l’estat desitjat.
3.Exploració de la realitat. Exploració de l’estat
actual.
4.Definició específica, positiva i mesurable
dels GOALS.
5.Llista de possibles opcions de l’acció.
Accions que ens portin elegant i fàcilment de l’estat actual a l’estat desitjat.
6.Pla d’acció. Què, quan, on qui, will
(voluntad)...Es la selecció de les opcions més poderoses i adequades.
7.Recapitulació general. Correccions al pla d’acció
Tancament de l’ampliació de aliança de coaching.
Eixos Transversals; Mètode CAR
C –> Consciència,
auto coneixement d’allò que es considera possible i impossible.
A –> Auto creença, la
part emocional, valor i confiança per poder aconseguir-ho.
R –> Responsabilitat,
voluntat i perseverança per aconseguir-ho.
“Sinó et consideres
part del problema tampoc no ho seràs de la solució”. “Independentment de que jo
no hagi calat for al bosc, sinó surto corrent seré jo el que em cremaré”....a
la vida i davant qualsevol situació sempre tenim una galleda d’aigua i una de
benzina.
No es el mateix...
RESPONSABILITAT
≠ CULPA Per exemple, un nen de 2 anys no té la culpa de no caminar, però en
canvi si és l’únic responsable de no fer-ho.
FACILITAR LA
REFLEXIÓ ≠ ACONSELLAR
ESCOLTAR ≠ PARLAR
INDAGAR ≠ PROPOSAR
SOLUCIÓ ≠ PROBLEMA
PRESENT ≠ PASAT
FUTUR ≠ PRESENT
AUTOCONEIXEMENT
≠ CONEIXEMENT INDUÏT La primera funció del cervell és donar sentit a tot, i el
que no ens quadri, directament ens provoca rebuig.
