Governs locals a Espanya... però de què parlem realment?... posem sobre la taula
algunes dades...
Hi ha 8112
municipis a Espanya, dels que 6822 tenen menys de 5000 habitants.
Hi ha 946
municipis a Catalunya, i d’aquests, el 50% tenen més de 1000 habitants.
Hi ha 81
comarques a Espanya, de les que 41 són de Catalunya.
La despesa
pública a Espanya:
13’2% Administracions locals (Ajuntaments, Diputacions i Consells Comarcals)
28’8% Seguretat Social
35% CCAA
La despesa
pública a Catalunya:
4’42% Consells Comarcals
10’8% Diputacions
84’8% Ajuntaments
Els Ajuntaments
son bàsicament entitats inversores, A Catalunya gran part de la inversió ve
dels Ajuntaments, que son alhora productors de dèficit públic i per això
necessiten rebre molta financiació.
Al 2005, el
23’66% dels treballadors del sector públic treballaven a les Administracions
locals.
La panoràmica dels governs locals a Europa
A Europa cada
país és diferent. Per exemple Alemanya, Àustria i Bèlgica son estats federals,
i Itàlia i Espanya tenen una estructura bastant complexa. Hi ha un problema de
poder fragmentat.
El grau de
descentralització local de la despesa pública es del 16’7% i estem a la cua
d’Europa perquè la mitjana d’Europa està sobre el 27% i a França arriba fins a
un 30%.
El sistema de
govern local a Espanya tindríem el model comunitari amb competències subsidiàries,
més pes i responsabilitat fiscal baixa. No oblidem que les estructures dels
governs locals a Europa està cíclicament en discussió.
Tendències del
govern i la governança metropolitana; cada area metropolitana segueix un
model, no hi ha model universal. Tenim diferents formules que han seguit els
països:
·
Instruments de
planificació estratègica
·
Cooperació
Horitzontal, mancomunada entre governs locals
·
Coordinació
vertical, agències sectorials i consorcis
·
Govern
metropolità fort
FRANÇA
Informe Balladue, “Reforma dels governs locals 2009”
·
Reagrupament de
regions i departaments, suprimir 3000 càrrecs electes
·
Culminar el
mapa de mancomunitats ó sindicats com diuen ells
·
Creació
d’aglomeracions urbanes
·
Especialització
competencial
·
Responsabilitat
i autonomia financera.
ITALIA
·
Aquest any
s’han presentat 6 lleis de país.
·
Hi ha una
presentació política ingovernable
De l’administració local al govern local
El nivell local
ha estat molt temps bàsicament un àmbit de descentralització en la prestació de
serveis.
El concepte de
govern implica com a mínim polítiques pròpies i de legitimitat política.
L’emergència de
les polítiques locals és un procés relativament nou en la història política
Amb el
desenvolupament econòmic, social i polític, que es produeix a l’Europa
Occidental després d ela guerra, comença una reflexió sobre el fet local i les
polítiques territorials pròximes
Hi ha una
emergència del fet local com a valor polític (polítiques locals de proximitat).
Fins els anys
90, els governs locals no han estat objecte d’estudi.
Els concepte
polític del poder local:
·
Crear i
mantenir el sentiment de pertinença, el municipi ajuda a crear aquest sentiment
·
La
identificació de l’individu amb un territori ajuda a conservar tradicions,
paisatge i en general cultura i patrimoni local.
·
Existència
d’entitats locals democràtiques és una condició necessària per un
desenvolupament social i econòmic equilibrat i homogeni del territori.
·
La cohesió
social, que es incomplerta sense la cohesió territorial.
·
A Espanya hi ha
66.099 regidors dels que 8932 son a Catalunya.
·
A Catalunya a
las darreres eleccions es van presentar 3759 candidatures.
Carta Europea de l’autonomia local
És l’equivalent
a un tractat internacional. Aprovada al comitè de Ministres del Consell
d’Europa juny 1985.
Ratificada per
Espanya el 20 de gener 1988, menys art. 2.3
Els seus
fonaments bàsics han estat recollits al tractat de Lisboa. Té principis de
subsidiarietat i proporcionalitat.
Té valor de
llei, una llei que fa un autèntic cant pel poder local.
Als preàmbuls
parla de que les entitats locals son uns dels principals fonaments del règim
democràtic i que la ciutadania té tot el dret a participar.
En el contingut
parla entre altres coses de l’autonomia local, que tenen el dret i la capacitat
efectiva de les entitats locals d’ordenar i gestionar una part important dels
afers públics en el marc de la llei i sota la seva responsabilitat i sempre en
benefici dels seus habitants.
Parla també de
que les competències de les entitats locals han de ser plenes i complertes, que
és el que et permet fer polítiques públiques. I també deixa clar que s’han de
rebre uns ajuts econòmics a les competències,i les subvencions que rebin
majoritàriament han de venir no condicionades.
Reptes i reformes
·
Fragmentació
institucional, cooperació horitzontal i estructura de segon nivell i xarxes
·
Integració
urbana a escala europea, la globalització i les metròpolis.
·
Governança
multi nivell, articulació institucional a nivell vertical (molts actors que fan
polítiques)
·
Democràcia
local; integració nova ciutadania, participació i rendició de comptes
Agenda de reformes
Nous Estatuts
d’Autonomia i legislació de règim local autonòmica. Hi ha tres idees claus:
1. Enfortiment competencial dels governs locals
(municipis + províncies + vegueries)
2. Autonomia i suficiència financera del governs locals
3. Nova arquitectura de relació govern local, CCAA,
consells dels governs locals.
Andalusia,
tenen lleis en debat, mentres a Catalunya,
un desenvolupament legislatiu.
Organització territorial de Catalunya, L’Estatut
Antecedents; des de la LBRL 1985 i la LRHL de 1988 Catalunya ha innovat
poc. L’aposta estatutària pel govern local es tracta de la forma més ambiciosa
fins el moment.
Perquè?
·
Ampli capítol sobre govern
local
·
Garanteix nucli de
competències pels municipis.
·
Expressa perquè les
competències tindran en compte subsidiarietat, diferenciació i suficiència
financera
·
Protegeix i reconeix l’autonomia
dels governs locals amb la seva capacitat auto organitzativa i la seva potestat
normativa
Que s’hauria de desenvolupar a l’area local?
·
Municipi: Element central
que té la legitimitat política.
·
Vegueria: Ens bàsics amb la
missió de garantir el funcionament del sistema al territori.
·
Comarca: Ens territorial de
caràcter instrumental sense competències.
L’aposta socialista o de les esquerres en general és la millora dels
nostres pobles i ciutats.
El desenvolupament es podria desenvolupar amb diferents estratègies.
En el sistema dels governs locals catalans i les seves competències cal
definir el perfil institucional de cadascun dels components i decidir la
relació que hi ha entre ells.
Cal destacar, i tenir en compte que aproximadament el
30% de la despesa que fan els Ajuntaments de Catalunya es considera despesa NO obligatòria
i un 30% d’aquest percentatge l’hauria de fer una altre administració (seria
despesa supletòria) i el 70% d’aquesta despesa, directament no tocaria fer-la.
També destacar també que els fons de cooperació local que es rep és un 0’84%.
