Juan Echaniz i el futur dels governs locals

Governs locals a Espanya... però de què parlem realment?... posem sobre la taula algunes dades...

Hi ha 8112 municipis a Espanya, dels que 6822 tenen menys de 5000 habitants.

               

Hi ha 946 municipis a Catalunya, i d’aquests, el 50% tenen més de 1000 habitants.

Hi ha 81 comarques a Espanya, de les que 41 són de Catalunya.

La despesa pública a Espanya:

                13’2% Administracions locals (Ajuntaments, Diputacions i Consells Comarcals)

                28’8% Seguretat Social

                35% CCAA

La despesa pública a Catalunya:

                4’42% Consells Comarcals

                10’8% Diputacions

                84’8% Ajuntaments

Els Ajuntaments son bàsicament entitats inversores, A Catalunya gran part de la inversió ve dels Ajuntaments, que son alhora productors de dèficit públic i per això necessiten rebre molta financiació.

Al 2005, el 23’66% dels treballadors del sector públic treballaven a les Administracions locals.

La panoràmica dels governs locals a Europa

A Europa cada país és diferent. Per exemple Alemanya, Àustria i Bèlgica son estats federals, i Itàlia i Espanya tenen una estructura bastant complexa. Hi ha un problema de poder fragmentat.

El grau de descentralització local de la despesa pública es del 16’7% i estem a la cua d’Europa perquè la mitjana d’Europa està sobre el 27% i a França arriba fins a un 30%.

El sistema de govern local a Espanya tindríem el model comunitari amb competències subsidiàries, més pes i responsabilitat fiscal baixa. No oblidem que les estructures dels governs locals a Europa està cíclicament en discussió.

Tendències del govern i la governança metropolitana;  cada area metropolitana segueix un model, no hi ha model universal. Tenim diferents formules que han seguit els països:

·         Instruments de planificació estratègica

·         Cooperació Horitzontal, mancomunada entre governs locals

·         Coordinació vertical, agències sectorials i consorcis

·         Govern metropolità fort

FRANÇA

                Informe Balladue, “Reforma dels governs locals 2009”

·         Reagrupament de regions i departaments, suprimir 3000 càrrecs electes

·         Culminar el mapa de mancomunitats ó sindicats com diuen ells

·         Creació d’aglomeracions urbanes

·         Especialització competencial

·         Responsabilitat i autonomia financera.

ITALIA

·         Aquest any s’han presentat 6 lleis de país.

·         Hi ha una presentació política ingovernable

De l’administració local al govern local

El nivell local ha estat molt temps bàsicament un àmbit de descentralització en la prestació de serveis.

El concepte de govern implica com a mínim polítiques pròpies i de legitimitat política.

L’emergència de les polítiques locals és un procés relativament nou en la història política

Amb el desenvolupament econòmic, social i polític, que es produeix a l’Europa Occidental després d ela guerra, comença una reflexió sobre el fet local i les polítiques territorials pròximes

Hi ha una emergència del fet local com a valor polític (polítiques locals de proximitat).

Fins els anys 90, els governs locals no han estat objecte d’estudi.

Els concepte polític del poder local:

·         Crear i mantenir el sentiment de pertinença, el municipi ajuda a crear aquest sentiment

·         La identificació de l’individu amb un territori ajuda a conservar tradicions, paisatge i en general cultura i patrimoni local.

·         Existència d’entitats locals democràtiques és una condició necessària per un desenvolupament social i econòmic equilibrat i homogeni del territori.

·         La cohesió social, que es incomplerta sense la cohesió territorial.

·         A Espanya hi ha 66.099 regidors dels que 8932 son a Catalunya.

·         A Catalunya a las darreres eleccions es van presentar 3759 candidatures.

Carta Europea de l’autonomia local

És l’equivalent a un tractat internacional. Aprovada al comitè de Ministres del Consell d’Europa juny 1985.

Ratificada per Espanya el 20 de gener 1988, menys art. 2.3

Els seus fonaments bàsics han estat recollits al tractat de Lisboa. Té principis de subsidiarietat i proporcionalitat.

Té valor de llei, una llei que fa un autèntic cant pel poder local.

Als preàmbuls parla de que les entitats locals son uns dels principals fonaments del règim democràtic i que la ciutadania té tot el dret a participar.

En el contingut parla entre altres coses de l’autonomia local, que tenen el dret i la capacitat efectiva de les entitats locals d’ordenar i gestionar una part important dels afers públics en el marc de la llei i sota la seva responsabilitat i sempre en benefici dels seus habitants.

Parla també de que les competències de les entitats locals han de ser plenes i complertes, que és el que et permet fer polítiques públiques. I també deixa clar que s’han de rebre uns ajuts econòmics a les competències,i les subvencions que rebin majoritàriament han de venir no condicionades.

Reptes i reformes

·         Fragmentació institucional, cooperació horitzontal i estructura de segon nivell i xarxes

·         Integració urbana a escala europea, la globalització i les metròpolis.

·         Governança multi nivell, articulació institucional a nivell vertical (molts actors que fan polítiques)

·         Democràcia local; integració nova ciutadania, participació i rendició de comptes

Agenda de reformes

Nous Estatuts d’Autonomia i legislació de règim local autonòmica. Hi ha tres idees claus:

1.       Enfortiment competencial dels governs locals (municipis + províncies + vegueries)

2.       Autonomia i suficiència financera del governs locals

3.       Nova arquitectura de relació govern local, CCAA, consells dels governs locals.

Andalusia, tenen lleis en debat, mentres a  Catalunya, un desenvolupament legislatiu.

 

Organització territorial de Catalunya, L’Estatut

Antecedents; des de la LBRL 1985 i la LRHL de 1988 Catalunya ha innovat poc. L’aposta estatutària pel govern local es tracta de la forma més ambiciosa fins el moment.

Perquè?

·         Ampli capítol sobre govern local

·         Garanteix nucli de competències pels municipis.

·         Expressa perquè les competències tindran en compte subsidiarietat, diferenciació i suficiència financera

·         Protegeix i reconeix l’autonomia dels governs locals amb la seva capacitat auto organitzativa i la seva potestat normativa

Que s’hauria de desenvolupar a l’area local?

·         Municipi: Element central que té la legitimitat política.

·         Vegueria: Ens bàsics amb la missió de garantir el funcionament del sistema al territori.

·         Comarca: Ens territorial de caràcter instrumental sense competències.

L’aposta socialista o de les esquerres en general és la millora dels nostres pobles i ciutats.

El desenvolupament es podria desenvolupar amb diferents estratègies.

En el sistema dels governs locals catalans i les seves competències cal definir el perfil institucional de cadascun dels components i decidir la relació que hi ha entre ells.

Cal destacar, i tenir en compte que aproximadament el 30% de la despesa que fan els Ajuntaments de Catalunya es considera despesa NO obligatòria i un 30% d’aquest percentatge l’hauria de fer una altre administració (seria despesa supletòria) i el 70% d’aquesta despesa, directament no tocaria fer-la.

També destacar també que els fons de cooperació local que es rep és un 0’84%.