Primer hem de tenir
clar com hem de definir bé el nostre estat. Els estats federals sempre tenen data de naixement . Es un fet que
dels Estats Units s’ha traslladat també a Sud-America i alguns indrets de
Europa.
Un estat federal clàssic
és simètric, amb totes les competències iguals a tot arreu.
Un estat federals
ha d’estar format per diferents parts federals que s’anomenen de diferents
maneres depenent del lloc cantons, landers... En un estat federal, qualsevol
reforma de la constitució no es pot fer sense contar amb els diferents estats
que formen la unió, es necessiten com a mínim les tres quartes parts dels
estats.
Aquí no tenim les
parts d’un estat federal clàssic. El federalisme sorgeix de la fusió de diferents entitats integrades
en un únic estat federal sense perdre la seva autonomia. Es a dir que aquí,
realment hem fet el procés invers als estats federals, primer eren tot un i ara
hi ha diferents ens o autonomies dintre.
A Espanya, a la Constitució
no està definit que haguessin d’haver-hi autonomies. Es adir, es reconeix el dret
a l’autonomia però no existeix l’obligació.
Les comunitats autònomes
no formen part del poder constituent al nostre país. El poder constituent és l’únic
que pot modificar la constitució. En canvi, per exemple, el Rei es un poder constituït
perquè es una ordre de la constitució. Les comunitats autònomes també son un
poder constituït.
El senat el òrgan
de representació dels estats.
No tenim un estat
federal però si som un estat amb tendències federalistes, però s’hauria de
canviar la constitució per ser un estat federal.
La constitució, no
es qüestió de que es canviés cada any però tampoc hauria de ser tan sagrada com
per no canviar-se mai. Realment, i sobretot en temes autonòmics, si que potser
necessitaria una extensa reforma.
La constitució
parla molt poc de l’organització territorial de l’estat.
Les autonomies, no
estava previst de que tinguessin assemblea legislativa pròpia. Andalusia va ser
la primera però va tenir molt problemes.
Catalunya, el País Basc
i Galícia
havien aprovat Estatus d'Autonomia durant la Segona República Espanyola, i van rebre
autonomia per a la seva gestió interna. No obstant això, altres regions van
demanar consideracions similars, la primera va ser Andalusia, que també seria
inclosa en el grup de "nacionalitats. La versió final de la constitució
reconeixia la dicotomia de les "nacionalitats" i "regions" dintre
de la nació espanyola, i garantia el dret a l'autonomia per a totes. A les
primeres tres "nacionalitats històriques" i a Andalusia, se'ls va
atorgar autonomia per mitjà d'un procés simplificat i gairebé automàtic. La
resta de les regions havien de seguir el camí estipulat pels articles 143 i 152
de la constitució, si volien accedir a l'autonomia. Totes les províncies es van
conformar en comunitats autònomes entre1979 i 1983 i van aprovar, cadascuna, el
seu Estatut d'Autonomia.
El sistema que
tenim es simètric dintre de cada comunitat però funciona ben diferent en
cadascuna. Els drets històrics porten associades més diferències encara, iaixò
molta gent no ho entén. Les competències lingüístiques també són elements d’asimetria,
hi ha les que tenen llengua pròpia i les que no. També hi ha drets històrics
propis i drets civils propis. I també hi ha un element més d’asimetria que no
deriva de la constitució i que es la policia.
De Competències
generals a Catalunya tenim només tres; la SS, Hisenda i Justícia.
L'Estatut d'Autonomia
de Catalunya és la norma institucional bàsica. Defineix els drets i deures de
la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat
catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la
Generalitat de Catalunya. Aquesta llei va ser referendada per la ciutadania el
18 de juny de 2006 i substitueix l'Estatut de Sau, que datava de 1979.
Els Estatuts d’Autonomia
son el que s’encarreguen de cobrir les mancances de la Constitució, formant una
part important del nostre sistema constitucionals i realment tenen molt de
valor. Els Estatuts s’aproven primer per els parlaments regionals i després van
a les Corts Generals per aprovar-los com a llei orgànica i allà tenen la opció
de poder-lo modificar. Però a Catalunya, Navarra i al País Basc va diferent, es
pacta amb l’acord de dos legisladors, el poder espanyol i el poder català en el
nostre cas. Unilateralment ni el Parlament Espanyol ni el català no el poden
modificar per si sols. Després a Catalunya l’estatut va tornar i és quan es va
aprovar per referèndum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada