El que sé de mi...

Sóc una persona normal, però caldria veure si entenem el mateix per normal... Treballo, treballo i treballo una mica més...el normal.


Diuen que sóc molt perseverant, molt pro activa i molt rigorosa en la meva feina. M’agraden els reptes, no les coses fàcils. Participativa, eloqüent i de vegades amb una mica de mal geni, una amalgama estranya, oi?, però m’agrada com sóc...sempre he sentit que un s’ha d’acceptar i estimar perquè l’acceptin i l’estimin els altres...

Sóc socialista de cap a peus, del dret i del revés...es miri com es miri. I m’agrada. M’agrada la política i cada dia més. No és un món fàcil, però que hi ha de fàcil a la vida. I per això és un bon repte que a més és gratificant. És gratificant poder fer coses que poden ajudar a altres persones. És gratificant implicar-te en el que fas i fer-ho amb el cor...sempre amb el cor per davant.

Tot i que de petita vivia a Llinars, visc a Granollers de fa molts anys i m’agrada la meva ciutat. M’agrada tenir temps de gaudir-la, de fer-la una mica més meva cada dia.

A nivell polític estic a l’Executiva de Granollers com a Secretaria de Comunicació, Premsa i Relacions Institucionals i com Adjunta a Organització. També sóc Consellera de Federació del Vallès Oriental i formo part del Consell de l’Esport de l’Ajuntament de Granollers i del Consell d’Administració de Granollers Audiovisual.

Alhora sóc Responsable de Compres i Logística a una empresa de Las Franqueses del Vallès a més de corresponsal esportiva de premsa escrita d’Agència EFE a Granollers.

Tinc dos fills, una nena i un nen que omplen encara més la meva vida. Potser no els hi puc dedicar tot el temps que ells voldrien però sempre he cregut que importa més la qualitat que la quantitat. A més tinc la sort de tenir una gran ajuda amb la meva mare i sé que mai li podré agrair prou tot el que està fent. Tinc també una gossa i una gata...i una vida, només una, i per això haig d’aprofitar-la al màxim, cada segon, cada minut és important...per això m’agrada gaudir de tot el que faig i el més important és que m'agrada viure, m’agrada viure sempre plenament.

M'agrada fer moltes coses; pintar, llegir, viatjar...somiar... Sempre he pensat que les coses no es poden fer a mitges, o es fan o no es fan, però les mitges tintes mai son bones. Un s’ha d’implicar en tot el que fa i sentir-ho i emocionar-se amb tot, per això em costa entendre les manques de responsabilitats, les manques d’implicacions...

T’ha d’agradar el que fas per poder fer-ho el millor possible, seria una pena desaprofitar el temps que tenim sense gaudir-ne... Res no torna quan marxa, ja l’hem perdut i no vull tenir que em penedir-me de, com a mínim, no haver-ho intentat. Els trens només passen una vegada...