28 de febrer 2010

COACHING (II i III)

Les tècniques de coaching són força complicades però és interessant tenir-les clares per poder implementar en qualsevol moment com sempre ens diu en José Antonio Peral.
L’aprenentatge et permet fer que lo impossible tingui la opció de ser possible. La base tot és l’aprenentatge.
La base de la millora de la comunicació és prendre consciencia de les esquerdes comunicatives.
La funció d’un líder és gestionar les emocions del seu grup i les seves emocions les ha de gestionar ell mateix. El líder ha d’aconseguir entusiasme o acatament. L’excel·lència és aconseguir entusiasme i participació.
I si, per si algú encara ho dubte...en el fons, en major o menor grau, manipulem...
 
VÍCTIMES I PROTAGONISTES
La pressa de responsabilitats, és la clau del coaching. Som responsables de la nostra idea de responsabilitat. T’has de centrar sempre en allò que vols però a l’hora has de poder estar a gust amb el que tens però alhora treballar per el teu objectiu.
Algunes preguntes que ens podem fer:
·         A priori, que és impossible?
·         Tot és possible?
·         Som lliures?
Tinguem en compte que la insatisfacció crònica redueix la possibilitat d’aconseguir alguna cosa.
Plantejar-nos un objectiu pot ser complicat, però podem arribar a aconseguir alguna cosa quaranta vegades més important del que hauríem aconseguit de no haver-nos plantejat primer l’objectiu.
Victor Frankl va escriure “El Hombre en Busca de Sentido” (el podeu descarregar aquí ). Era un psiquiatre austríac que va escriure la seva obra entre els camps de concentració de Auschwitz i Dachau i va dir entre d’altres coses quelcom tan important com “Si no está en tus manos cambiar una situación que te produce dolor, siempre podrás escoger la actitud con la que afrontes ese sufrimiento.” Va escriure la seva obra des de la realitat dels camps de concentració i gràcies als seus pensaments va ser l’únic supervivent de la seva família. Realment un home és lliure perquè ser lliure està a la seva ment i és un mateix qui pot escollir.

 
Jean Paul Sartre també va dir moltes coses en aquest sentit “estamos condenados a ser libres” y “Quien es auténtico, asume la responsabilidad por ser lo que es y se reconoce libre de ser lo que ser.” 

Stephen R. Covey va dir “Entre el Estímulo y la Respuesta hay un espacio - en este espacio descansa nuestro poder y nuestra libertad de escoger. En esa respuesta reside nuestra felicidad y nuestro crecimiento.”

De vegades confonem Llibertat amb Omnipotència. De vegades, el resultat de l’acció no és el que havies decidit prèviament.

En tota situació hi ha una part que depèn de nosaltres i l’altre part no està a les nostres mans. Claríssimament, hi ha situacions on tenim molta més influència i a d’altres on tenim molt poca influència. A partir d’això podem analitzar a les VICTIMES i als PROTAGONISTES, un i altre veuran la pel·lícula de diferent manera.

       VICTIMA                                                           PROTAGONISTA

0% SI depèn de mi                                       100% SI depèn de mi 
                                                                                 i tot ho centrarà aquí
100% NO depèn de mi                      0% NO depèn de mi                       
                      i amb això buscarà
                      totes les justificacions

ALLÀ ON ET CENTRIS, ALLÒ CREIXERÀ. Si et centres més en tot allò que no depèn de tu, progressivament anirà creixent allò que inicialment s’escapava de les meves mans. A més si et centres més en lo que realment depèn de tu, podràs fer més coses encara. T’has de centrar més en la teva actitud i no tan en la dels altres. Centrant-te en la teva àrea d’influència  desenvoluparàs més aquesta àrea.

Sigui el que sigui el que jo pugui fer, ho faré. Es qüestió de pro activitat i de reactivitat.

Jonan Fernández va dir “cuando luchas por algo no tienes que proponerte ese algo, porque ése es un enfoque de tu aspiración desde la soberbia: te crees un Dios que se ha propuesto una meta; si no la consigues, te frustras. Lo humilde es lo efectivo: no debes proponerte un objetivo cuando ese objetivo no depende sólo de ti, que es casi siempre, porque si no lo logras, te hundes. Sólo debes proponerte crear las condiciones que lo hagan posible. Y eso sí que sólo depende de ti”.

  
 INTEGRITAT vs EXIT

EXIT = RESULTAT – ESPECTATIVES

L’èxit és l’assoliment dels objectius desitjats. Ni l’èxit ni el resultat depèn només de nosaltres, però això pot fer que ens arribem a convertir en victimismes.

INTEGRITAT = CONDUCTA – VALORS

La integritat són les accions, els pensaments i els sentiments que han de ser coherents amb els nostres valors.

Lliure en quan a èxits no ho som, però lliures en quan a integritat no només ho som, sinó que no podem deixar de ser-ho.

Vivim en una societat molt irresponsable, sempre carreguem la culpa als altres quan som nosaltres els únics responsables de les nostres accions.

PARÀMETRES BÀSICS DEL COACHING

Quan et marques un objectiu, el que realment vols és satisfer una necessitat que tens.

No hi ha fracassos, hi ha aprenentatges. Amb els fracassos ens anem apropant cada vegada més al èxit.

Recordem que com ja vam dir ÈXIT = FRACASSOS + UN

Preguntes importants per fer-nos davant una situació concreta
·         Que vols aconseguir d’això?
·         Que és el millor que passarà quan ho aconsegueixis?
·         Com et sentiràs al aconseguir-ho?
·         Quina emoció sents?
·         Aquesta emoció és adient per a fer què? i Quina emoció et convé?
·         Que vaig a fer per a passar de A a B (l’emoció més adient)?

L’ideal és fer preguntes obertes. No oblidem que la base de la influència és la empatia. Si no escoltem demostrem que no ens interessa. Escoltar legitima a l’altre com a interlocutor. Tenir la voluntat d’escoltar és tenir molt camí guanyat. Estar en silenci també és important. I una altre pregunta també important és dir-li “Exactament que vols dir amb això?” gran pregunta que farà que ens tingui que tornar a explicar el problema. 

Entre els dos interessos sempre hi ha una posició d’interacció i des de la que podrem aconseguir solucions.

La millor manera de crear empatia és la comunicació no verbal. Estar atent amb la comunicació no verbal de l’altre no ha d’aturar el diàleg interior.

“Yo no veo el hombre que es, sino el que podría llegar a ser“ com deia Jean Paul Sartre, cadascú és ell i les seves circumstàncies i afegia “Incluso el pasado puede modificarse, los historiadores no paran de demostrarlo”

Michel E. de Montaigne va escriure “Encuentro tanta diferencia entre yo y yo mismo como entre yo y los demás”.  

  
DEFINICIÓ DE COACHING
El coaching és l’art de cobrir la distància que separa un estat actual del nostre estat desitjat, i és fer-ho de la manera més fàcil, elegant i agradable possible”
Estat Actual -----------------------> Estat Desitjat
                      Pla d’Acció

Per millorar sempre cal pensar en que podem fer per sortir de la situació actual, i sempre és important tenir al cap l’estat desitjat al que volem arribar.

I que tenir en compte que molt sovint “cuando abrimos la boca nos quedamos en pelotas”.

Per tenir una major eficiència, la base del coaching és fer un bon pla d’acció. Un pla d’acció ha de ser quantificat i específic  i no pot ser només una declaració d’intencions amb lo que no podem fer servir mitjans ambigus.

El coaching és un procés dialèctic on el coach ajuda al coachee a que el coachee s’ajudi doncs tu estàs només de facilitador. Li has de donar més i millor informació del que està fent i dels diferents camins que pot agafar, però ho ha d’esbrinar ell sol, ell ha de trobar la seva pròpia solució. No podem qüestionar-lo ni desautoritzar-lo, sinó informar-li de lo millor per ell.

Que tinc?              Que vull?
     Com aconseguir-ho?

Estructura del procés; Mètode GROW

1.    Exploració general. Explicació del procés
2.    Primera aproximació a GOALS. Definició genèrica de l’estat desitjat.
3.    Exploració de la realitat. Exploració de l’estat actual.
4.    Definició específica, positiva i mesurable dels GOALS.
5.    Llista de possibles opcions de l’acció. Accions que ens portin elegant i fàcilment de l’estat actual a l’estat desitjat.
6.    Pla d’acció. Què, quan, on qui, will (voluntad)...Es la selecció de les opcions més poderoses i adequades.
7.    Recapitulació general. Correccions al pla d’acció Tancament de l’ampliació de aliança de coaching.

Eixos Transversals; Mètode CAR

C –> Consciència, auto coneixement d’allò que es considera possible i impossible.
A –> Auto creença, la part emocional, valor i confiança per poder aconseguir-ho.
R –> Responsabilitat, voluntat i perseverança per aconseguir-ho.

“Sinó et consideres part del problema tampoc no ho seràs de la solució”. “Independentment de que jo no hagi calat for al bosc, sinó surto corrent seré jo el que em cremaré”....a la vida i davant qualsevol situació sempre tenim una galleda d’aigua i una de benzina.

No es el mateix...
 
RESPONSABILITAT ≠ CULPA Per exemple, un nen de 2 anys no té la culpa de no caminar, però en canvi si és l’únic responsable de no fer-ho.
FACILITAR LA REFLEXIÓ  ≠ ACONSELLAR
ESCOLTAR  ≠ PARLAR
INDAGAR  ≠  PROPOSAR
SOLUCIÓ  ≠  PROBLEMA
PRESENT  ≠  PASAT
FUTUR  ≠  PRESENT
AUTOCONEIXEMENT ≠ CONEIXEMENT INDUÏT La primera funció del cervell és donar sentit a tot, i el que no ens quadri, directament ens provoca rebuig.