Per començar, va explicar molt bé la Lidia Santos, tots
hem de tenir clara una cosa; justícia es la igualtat de tothom davant la llei.
La justícia es
també un servei públic que ha de tenir els mateixos requeriments de qualitat que qualsevol servei públic, però el
que s’inverteix en justícia suposa només un 1% del PIB espanyol. I si es cert que es van
incrementant els recursos, però tampoc no llueixen i a més hi ha dèficits
històrics que pesen molt encara. El gran problema es
que la justícia no llueix per molt que es faci. Tenim un model una mica
obsolet, basat en un model que es va implantar a finals del segle XIX i que no ha
tingut canvis substancials. S’hauria de modernitzar l’administració de justícia
per que sigui eficient, eficaç i sobretot, treballi sempre al servei del
ciutadà. El pitjor problema es que és un dels serveis
menys valorats pels ciutadans i per contra, sempre es va incrementant la seva
demanda de servei.
Tampoc cal oblidar
que els jutges son un poder de l’estat, cadascun d’ells es un poder de l’estat.
I un jutge sempre ha de dominar totalment la llei.
La Comunitat que
més inverteix en justícia es Canàries i després Catalunya.
Catalunya té competència
en l’administració de justícia però està més limitada al no poder per exemple seleccionar
el seu personal i això la deixa més lligada. Amb números a la mà; al 2001 a justícia
a Catalunya es destinaven 54 euros/habitant (Catalunya posava 41 i 13 l’estat
espanyol), i al 2008 se’n destinaven 86 euros/habitant (Catalunya posava 71 i l’estat espanyol 15).
Però quins canvis
necessitem?
Es necessita poder
assolir el complert desplegament de l’estatut ,que vol adaptar millot el títol
de justícia, més federalitzador. També caldria que el Tribunal Superior de Justícia
pogués acabar tots els seus plecs i que al Suprem només es vagi per unificació
de doctrines. Segur que des de la proximitat moltes situacions es podrien
resoldre millor. També caldria canviar
la forma d’accés a la carrera judicial que es potser massa dura, i a més a
Catalunya hi ha molt poca tradició de voler ser jutges. Per això caldria també
modernitzar els processos organitzatius i de gestió. També es important fomentar
la justícia de proximitat, una justícia de pau urbana que neix de la demanda de
les pròpies ciutats i que no les soluciona la justícia normal. S’ha d’actuar
amb flexibilitat per buscar la reconciliació i restauració de la convivència i
per això els implicats han de ser corresponsables de la solució.
L’advocat és també
un important operador jurídic. Ara hi ha una demanda enorme de justícia gratuïta,
s’estan gastant 8 euros per persona, es
a dir el 11.6% de la despesa total. Aquest dret a la justícia gratuïta es últimament
insostenible per que es difícil saber qui té dret i qui no.
No oblidem tampoc
el torn d’ofici, que garanteix el dret a ser defensat, tot i que s’ha de
dignificar molt el torn d’ofici que està massa devaluat. I aquest és un punt que tampoc podem oblidar.
Un altre tema també preocupant es el fet que els acords de
mediació es compleixen en un 90% només, per que no son uns acords executius,
tot i que es podrien fer complir per incompliment de contracte.
I un darrer
plantejament que va sorgir...perquè no
es dona una factura del que ens hauria costat un servei judicial com es fa en
sanitat? ...potser això ajudaria a prendre més consciencia de la despesa que
suposa...no estaria malament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada