11 de novembre 2009

POLITIQUES PÚBLIQUES DE JUSTICIA AMB LIDIA SANTOS




Per començar, va explicar molt bé la Lidia Santos, tots hem de tenir clara una cosa; justícia es la igualtat de tothom davant la llei.
La justícia es també un servei públic que ha de tenir els mateixos requeriments de  qualitat que qualsevol servei públic, però el que s’inverteix en justícia suposa només un 1% del PIB espanyol. I si es cert que es van incrementant els recursos, però tampoc no llueixen i a més hi ha dèficits històrics que pesen molt encara. El gran problema es que la justícia no llueix per molt que es faci. Tenim un model una mica obsolet, basat en un model que es va implantar a finals del segle XIX i que no ha tingut canvis substancials. S’hauria de modernitzar l’administració de justícia per que sigui eficient, eficaç i sobretot, treballi sempre al servei del ciutadà. El pitjor problema es que és un dels serveis menys valorats pels ciutadans i per contra, sempre es va incrementant la seva demanda de servei.
Tampoc cal oblidar que els jutges son un poder de l’estat, cadascun d’ells es un poder de l’estat. I un jutge sempre ha de dominar totalment la llei.

 La Comunitat que més inverteix en justícia es Canàries i després Catalunya.
Catalunya té competència en l’administració de justícia però està més limitada al no poder per exemple seleccionar el seu personal i això la deixa més lligada. Amb números a la mà; al 2001 a justícia a Catalunya es destinaven 54 euros/habitant (Catalunya posava 41 i 13 l’estat espanyol), i al 2008 se’n destinaven 86 euros/habitant (Catalunya posava 71 i l’estat  espanyol 15).

Però quins canvis necessitem?
Es necessita poder assolir el complert desplegament de l’estatut ,que vol adaptar millot el títol de justícia, més federalitzador. També caldria que el Tribunal Superior de Justícia pogués acabar tots els seus plecs i que al Suprem només es vagi per unificació de doctrines. Segur que des de la proximitat moltes situacions es podrien resoldre millor.  També caldria canviar la forma d’accés a la carrera judicial que es potser massa dura, i a més a Catalunya hi ha molt poca tradició de voler ser jutges. Per això caldria també modernitzar els processos organitzatius i de gestió. També es important fomentar la justícia de proximitat, una justícia de pau urbana que neix de la demanda de les pròpies ciutats i que no les soluciona la justícia normal. S’ha d’actuar amb flexibilitat per buscar la reconciliació i restauració de la convivència i per això els implicats han de ser corresponsables de la solució.


L’advocat és també un important operador jurídic. Ara hi ha una demanda enorme de justícia gratuïta,  s’estan gastant 8 euros per persona, es a dir el 11.6% de la despesa total. Aquest dret a la justícia gratuïta es últimament insostenible per que es difícil saber qui té dret i qui no.
No oblidem tampoc el torn d’ofici, que garanteix el dret a ser defensat, tot i que s’ha de dignificar molt el torn d’ofici que està massa devaluat. I aquest és un punt que tampoc podem oblidar.

Un altre tema també preocupant es el fet que els acords de mediació es compleixen en un 90% només, per que no son uns acords executius, tot i que es podrien fer complir per incompliment de contracte.
I un darrer plantejament que va  sorgir...perquè no es dona una factura del que ens hauria costat un servei judicial com es fa en sanitat? ...potser això ajudaria a prendre més consciencia de la despesa que suposa...no estaria malament...