31 d’octubre 2009

POLÍTIQUES ECONÒMIQUES I D’IMMIGRACIÓ






L’odre mai es pot perdre, es a dir que el que toca primer es el resum de les classes del divendres 23 que gràcies al company Antonio Manrique m’ha proporcionat uns fantàstics apunts. Moltes gràcies Toni!!!.
Marcel Prunera va fer la primera classe, Polítiques Econòmiques on la crisi va ser l’eix vertebrador. L’economia catalana ha patit la pitjor crisi de la seva història, la primera crisi de la globalització, la primera amb l’euro.  L’atur a Catalunya ha passat en un any del 6% al 15% i tenim un major dèficit i endeutament i massa economia submergida. En part l’endeutament  no es tant de l’estat sinó de les famílies i empreses , que son qui demanen préstecs als bancs i aquests a altres bancs i quan es trenca aquesta cadena de pagaments, és l’estat qui ha de respondre als problemes dels particulars i/o empreses.




La possible solució passa per aconseguir un canvi de nivell productiu com a forma d’evitar futures crisis, es a dir, canviar les activitats  que fins ara feien de motor econòmic per intentar anar cap a la societat del coneixement, però el problema és com podrem fer-ho amb un una taxa de fracàs escolar del 30%?.
L’educació s’ha de convertir en la principal eina de l’economia futura  i tots ho hem de tenir ben clar, però sobretot a nivell de totes i cadascuna de les diferents administracions.
S’han de buscar solucions, que no son fàcils ni iguals per a tots el països. S’està treballant però s’ha de continuar treballant.


Dani de Torres es va encarregar de la classe de Polítiques d’immigració, unes polítiques relativament noves. Han hagut dos etapes de la immigració a Espanya; del 2000 al 2004 immigració massiva i del 2005 al 2006 reagrupament familiar, i que han estat bàsicament provocades pel nostre tipus d’economia basada en la construcció i en els serveis que han requerit molta mà d’obra i també degut a les nostres lleis.
A Barcelona la primera nacionalitat estrangera es la italiana, la segona la equatoriana i la tercera la pakistanesa. A destacar també que entre d’immigració sud-americana hi ha més dones que homes el que provoca sovint tensions quan es produeix el reagrupament familiar.
A nivell europeu s s’han viscut onades d’immigració desprès de la II Guerra Mundial, però a partir de la crisi dels 70 es va produir un tancament de fronteres i un enduriment de les lleis, amb el que el cas actual d’Espanya és únic a Europa.
Davant d’aquest fenomen, s’han donat dos tipus de resposta, Multiculturalisme a països anglosaxons i Asimilacionisme a França. Als primers s’han provocat l’aparició d’una mena de guetos, s’han potenciat les cultures foranies i els resultat era la no integració i per tant la dificultat per a la cohesió social, i al segon han provocat una forta confusió identitària i el fet de lligar la condició econòmica a l’origen de la persona.

A Espanya, cada vegada més la diversitat es gestiona a nivell municipal, perquè resulta massa difícil donar una resposta centralitzada. Els ajuntaments creen les seves pròpies polítiques d’acolliment, i tenen competències sobre habitatge i controlen el padró, el que els hi permet tenir dades que poden tornar a revertir en les polítiques d’acolliment.

 



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona feina Amanda!!

Olga

Amanda Ramos ha dit...

Moltes gràcies Olga!!!