Realment vaig sortir bastant trasbalsada de la classe amb el Gabi Colomé, i va ser necessària la conversa amb ell i amb l’ Isidre Molas d’uns dies després, per entendre-la millor.
Aquest sacsejament a que ens va sotmetre en Gabriel és la realitat que moltes vegades ens trobem. Va posar-nos al límit, va fer-nos dubtar de nosaltres mateixos, dels nostres valors, dels nostres ideals...amb l’únic objectiu de saber reaccionar davant comentaris adversos i davant la qüestionablilitat de les nostres idees o valors i per tant de les nostres opinions i de les nostres accions en un tema concret. La seguretat en tu mateix, en les teves idees i en les teves creences, amb fermesa i rigor, no faran mai trontollar les teves accions i si algú les qüestiona, tindràs arguments suficients per rebatre’l. Amb seguretat i amb lleialtat a tu mateix, sense faltar mai als teus principis per més que et facin dubtar. Això és el més important que vaig aprendre, tot i que pugui ser una cosa que tots sabem lo important que és, però sovint necessitem que ens diguin les coses per donar-li realment la importància necessària. Es a dir, gracies Gabi.
Estem a una democràcia mediàtica, la política és cada cop més una batalla mediàtica a tot arreu. Els mitjans tenen moltes armes i les fan servir, i el polític fa servir també, en alguns casos, els mitjans pels seus propis interessos, però quan no tens als mitjans,has d’arribar amb la teva gent i amb un bon missatge. Per cercar la informació que volem, triem un determinat mitjà per informar-nos però hem de saber triar, en funció de la informació que volem rebre. Qualsevol informació que rebem acostuma a estar polititzada i et van colant valors subliminals en les diferents series o pel·lícules. Tot ho hauríem de veure amb una consciencia critica, amb la mateixa que podem veure les noticies, que tenim molt clar el que ens arriba i com volem que ens afecti el que ens arriba.
Els republicans llencen constantment publicitats subliminal amb les series de la FOX (series mundialment famoses com “House”, “CSI”, “The good wife”,” Lost”, “Sex and the city”...) sobretot gràcies a gent com Karl Rove que era un gran estratega de Bush. “The west winy” seria la única del partit demòcrata. Inimaginable la influència que ens van fent mig en silenci setmana a setmana, ensenyant-nos com a normals determinades situacions i opinions que poden estar ben lluny dels nostres autèntics valors, però que sense aquesta visió crítica anem assumint i creient com a normals.
El gran problema es que actualment fins i tot s’arriba a frivolitzar la política amb programes com "Polònia", on es fa una clara destrucció del sistema polític que va endinsant-se en un jovent que veu la sèrie com a quelcom frívol i divertit i se li ensenya que la política és això. Si no ensenyem a veure i només a mirar, com volem que respectin, valorin i estimin la política en el futur?... Hem de saber mirar-ho tot sempre amb sentit crític per tenir la capacitat de valorar i analitzar al detall. No tot es dolent, però tampoc tot és bo.
També cal tenir clar que una opinió publicada no es més important que una opinió pública. Cada cosa al seu lloc però no per això hem de treure importància ni a una cosa ni a l’altre. El missatge polític es transmet per els líders d’opinió principalment i hem de saber argumentar-los i defensar-los amb bons arguments perquè és la nostra primera línea de defensa. La segona línea seran els figurants i hem de saber cuidar-los també molt. Amb tot això ben controlat, la batalla està guanyada, que és l’objectiu que tenim.
Com ens deia Gabi Colomé “Hem de tenir clar que és possible guanyar les eleccions per vots, mai els països tornen enrere i en canvi Mas vol fer tornar a Catalunya enrere. Mas és el símbol de 23 anys de pujolisme, i no té res nou que oferir al país. A més és CIU qui té turbulències no pas el PSC i això és una bona senyal...i a partir de setembre les coses canviaran... Guanyes el dia que et voten no abans”.
Les enquestes son importants si venen d’una bona font i fan un bon anàlisis. Hem de tenir en compte que la nostra guia ha de ser la matriu de transvasament i un partit podrem dir que està mobilitzat si està per sobre del 70% i això és lo important, això és el que hauríem d’aconseguir, mobilitzar al nostre electorat, i ensenyar-li quelcom molt important, els nostres valors. Els nostres engranatges, que son molts i ben sòlids; llibertat, igualtat, solidaritat, laïcitat, justícia social...uns valors progressistes que mai els hem de perdre, ni un granet, perquè granet a granet fem la nostra platja, una platja de tots i per tots.
Estem a una democràcia mediàtica, la política és cada cop més una batalla mediàtica a tot arreu. Els mitjans tenen moltes armes i les fan servir, i el polític fa servir també, en alguns casos, els mitjans pels seus propis interessos, però quan no tens als mitjans,has d’arribar amb la teva gent i amb un bon missatge. Per cercar la informació que volem, triem un determinat mitjà per informar-nos però hem de saber triar, en funció de la informació que volem rebre. Qualsevol informació que rebem acostuma a estar polititzada i et van colant valors subliminals en les diferents series o pel·lícules. Tot ho hauríem de veure amb una consciencia critica, amb la mateixa que podem veure les noticies, que tenim molt clar el que ens arriba i com volem que ens afecti el que ens arriba.
Els republicans llencen constantment publicitats subliminal amb les series de la FOX (series mundialment famoses com “House”, “CSI”, “The good wife”,” Lost”, “Sex and the city”...) sobretot gràcies a gent com Karl Rove que era un gran estratega de Bush. “The west winy” seria la única del partit demòcrata. Inimaginable la influència que ens van fent mig en silenci setmana a setmana, ensenyant-nos com a normals determinades situacions i opinions que poden estar ben lluny dels nostres autèntics valors, però que sense aquesta visió crítica anem assumint i creient com a normals.
El gran problema es que actualment fins i tot s’arriba a frivolitzar la política amb programes com "Polònia", on es fa una clara destrucció del sistema polític que va endinsant-se en un jovent que veu la sèrie com a quelcom frívol i divertit i se li ensenya que la política és això. Si no ensenyem a veure i només a mirar, com volem que respectin, valorin i estimin la política en el futur?... Hem de saber mirar-ho tot sempre amb sentit crític per tenir la capacitat de valorar i analitzar al detall. No tot es dolent, però tampoc tot és bo.
També cal tenir clar que una opinió publicada no es més important que una opinió pública. Cada cosa al seu lloc però no per això hem de treure importància ni a una cosa ni a l’altre. El missatge polític es transmet per els líders d’opinió principalment i hem de saber argumentar-los i defensar-los amb bons arguments perquè és la nostra primera línea de defensa. La segona línea seran els figurants i hem de saber cuidar-los també molt. Amb tot això ben controlat, la batalla està guanyada, que és l’objectiu que tenim.
Com ens deia Gabi Colomé “Hem de tenir clar que és possible guanyar les eleccions per vots, mai els països tornen enrere i en canvi Mas vol fer tornar a Catalunya enrere. Mas és el símbol de 23 anys de pujolisme, i no té res nou que oferir al país. A més és CIU qui té turbulències no pas el PSC i això és una bona senyal...i a partir de setembre les coses canviaran... Guanyes el dia que et voten no abans”.
Les enquestes son importants si venen d’una bona font i fan un bon anàlisis. Hem de tenir en compte que la nostra guia ha de ser la matriu de transvasament i un partit podrem dir que està mobilitzat si està per sobre del 70% i això és lo important, això és el que hauríem d’aconseguir, mobilitzar al nostre electorat, i ensenyar-li quelcom molt important, els nostres valors. Els nostres engranatges, que son molts i ben sòlids; llibertat, igualtat, solidaritat, laïcitat, justícia social...uns valors progressistes que mai els hem de perdre, ni un granet, perquè granet a granet fem la nostra platja, una platja de tots i per tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada