TÈCNIQUES TEATRALS APLICADES A LA COMUNICACIÓ POLÍTICA (II)

Con diez cañones por banda

viento en popa a toda vela, me pregunto,

si no es verdad ángel de amor

que en esta apartada orilla,

tu me gustas cuando callas

porque estás como ausente.

Y entonces mi táctica es mirarte

y aprender como sos

y preguntarme que es poesía,

mientras un niño soñaba

con un caballo de cartón.

Y yo aprendía y aprendía

y la lengua me mordía

y mi cuerpo era mi voz

y mi voz mi pensamiento. 

Sé que avui em puc permetre aquesta llicència que de ben segur tots els companys del Grup B de teatre podreu entendre...

La darrera sessió amb el Pepelu al Institut del Teatre, va ser el complement perfecte a la primera. Primer vam obrir boca i el segon dia vam poder aprofundir  una mica més, llàstima que només una mica. però el que si vam poder assegurar es que ens va saber a poc. Segur que tots insistirem en aquella trobada que ens van prometre cap a final de curs, per poder veure les nostres evolucions.

El que ens van donar  no es una doctrina estricta, ni molt menys. Son un seguit de pautes i consells a seguir en el moment en que cadascú els necessiti, i això pot ser molt valuós.

Vam aprendre la importància del relaxament; la llengua, la cara, les mans i tot el nostre cos, podrà ser molt menys rígid i molt més flexible i per tant molt més agradable i molt més proper, si  abans hem aconseguit aquest relaxament.

Els gestos son tan o més importants que  les nostres paraules, si ho sabem expressar gesticulant sabrem entonar i arribar molt més al nostre auditori. Transmetre aquesta seguretat, aquesta sinceritat, és primordial per fer-nos més propers a qui ens escolta.

Mosseguem-nos la llegua, badallem, gesticulem amb tota la nostre cara i tot el nostre cos, aprofitem el silenci, juguem amb ell, fem-lo nostre...i després...sentim la seguretat de controlar-lo, de controlar-nos i tindrem molt de guanyat.

PD- Més fotos al Facebook (...quan pugui!)