Quan tothom, o gairebé tothom ha opinat d’un tema en concret, penses de vegades que potser tot està dit, però no podia deixar d’afegir alguna cosa....reflexions tardanes potser...
Dissabte em vaig sentir molt orgullosa de ser catalana i de ser socialista. Cavalcant entre les emocions del dia, no difoses encara, ni ara ni mai, penso que hem d’oblidar la manifestació que va mostrar el poble català enmig de Barcelona.
Amb l’excusa o no de la sentència de l’Estatut, dissabte vam sortir al carrer amb el desgast dels anys, amb la pell cremada d’injustícies amb el neguit del ja ni ha prou d’intoleràncies amb el poble català....cadascú amb les seves raons, respectables totes...sempre que fugim dels fanatismes que mai son bons. Es va sortir al carrer buscant la supervivència de la dignitat, el respecte que mai s’ha de perdre...buscant sempre el millor per Catalunya.
La retallada, l’agressió directa al nostre Estatut aprovat i votat democràticament, va acabar amb la calma d’un poble cansat de rebre sempre la intolerància i la crítica fàcil d’un sector de la societat estatal que l’únic que aconsegueix és enfortir encara més el sentiment d’unitat que tenim els catalans vers Catalunya, vers el sentiment d’identitat nacional. La indignació de tot un poble amb diferents inquietuds i sensibilitats va sortir al carrer amb el seny català, amb autoritat però amb calma, amb força però amb tranquil·litat, sabíem que la demostració d’unitat era el millor que es podia fer.
Després dels fets de dissabte, ha d’haver-hi un abans i un després, el clam de tot un poble no pot quedar en un no res. Ara cal que els missatges polítics siguin coherents amb aquesta realitat i demanin la totalitat del nostre Estatut. Un Estatut votat pel poble català que recull les màximes inquietuds d’un catalanisme coherent, i que sap on està i on vol estar.
Els idearis socialistes saben que més que mai toca impulsar l’esperit federalista i ara és el moment d’impulsar-lo amb força. La ciutadania ja es va pronunciar, ara toca que els polítics continuïn treballant en aquesta línia sense faltar als seus ideals, sense defallir...com ningú va defallir dissabte.
Visca Catalunya!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada