Ja diuen que “la cara es el espejo del alma” i que “una imagen vale más que mil palabras” però sembla que encara hi ha gent que no ho té clar. Els nostres polítics saben prou bé la importància de la comunicació no verbal i cada vegada intenten ser més curosos en aquests aspectes. No oblidem que ja diuen que hi ha molta part innata però també molta que no ho és.
No podem oblidar que entre el 65% i el 70% del que arriba a l’ interlocutor d’una comunicació, és la comunicació no verbal, i la resta serien les paraules. El missatge que rep qui ens escolta es configura arrel de tots els diferents elements que hi prenen part; la postura, els gestos, l’expressió de la cara, l’aspecte, el somriure, la mirada, el to, el ritme, el volum… tot suma o tot resta quan estem parlant.
Cada vegada més s’està prenent consciencia de la importància de controlar els gestos i les expressions corporals que poden arribar a distreure a qui ens està escoltant, per això cal tenir molt clara la interacció que té la comunicació no verbal amb les nostres paraules, fins el punt que qui ens escolta pot arribar a intuir les nostres intencions emocionals. És a dir, cal tenir molt clar que és el que volem deixar al descobert i què no. La comunicació no verbal, alhora que ajuda a acompanyar i a completar al missatge, també el pot arribar a modificar o inclús a substituir en alguna ocasió. És tan fàcil com decidir que volem...i posar-ho en pràctica. És una arma més que tenim per millorar l'efectivitat de la nostra comunicació i que cal saber aprofitar.
Però tot això venia arrel de l’anàlisi que ahir vaig seguir de l’amic Antonio Gutierrez-Rubí i que us enllaço “La comunicación política en el debate del estado de la nación” on analitza molt correctament tots els aspectes de la comunicació no verbal a tenir en compte en els dos principals protagonistes i les reacciones dels diputats tan socialistes com del PP. Inclús al final aporta un interessant núvol de tags tan amb les paraules del President José Luis Rodríguez Zapatero com de Mariano Rajoy. Fixeu-vos com Rajoy no convenç amb paraules però tampoc amb el seu aspecte ni amb els seus gestos.
Però tot això venia arrel de l’anàlisi que ahir vaig seguir de l’amic Antonio Gutierrez-Rubí i que us enllaço “La comunicación política en el debate del estado de la nación” on analitza molt correctament tots els aspectes de la comunicació no verbal a tenir en compte en els dos principals protagonistes i les reacciones dels diputats tan socialistes com del PP. Inclús al final aporta un interessant núvol de tags tan amb les paraules del President José Luis Rodríguez Zapatero com de Mariano Rajoy. Fixeu-vos com Rajoy no convenç amb paraules però tampoc amb el seu aspecte ni amb els seus gestos.
Arrel d’això queda ben clar qui es va emportar el debat, fet que corroborem amb algunes de les valoracions que han sortit a diferents mitjans de comunicació:
La Vanguardia
ZP: 62 %
RAJOY: 38%
20 Minutos
ZP:44
RAJOY:42%
RTVE
ZP: 61%
RAJOY: 26 %
Público
ZP: 77%
RAJOY: 16%
El Correo Gallego
ZP: 56%
RAJOY: 39%
2 comentaris:
Hola Amanda, yo al menos a Rajoy le pillé que se lo traía ensayado, porque no le vi sus típicos tics con los ojos y con los labios. Y cuando escuchaba a ZP hacía gestos de desprecio y desdén, que normalmente no los hace, supongo que porque está tratando de escuchar y/o entender para poder rebatir. Como tu dices estas estrategias te pueden hacer ganar y perder, pero para alguien como el que ya le conocemos, tanto cambio canta mucho y solo con que te lo destape un humorista te puede hacer perder mucho más de lo que hubieras ganado si nadie se da cuenta.
Tienes toda la razón, es que encima intentan hacerlo y lo hacen más, ya se suele decir que dónde no hay no se puede sacar. Es muy interesante fijarse en la comunicaicón no verbal, a veces entiendes más cosas, realmente se pueden poner muy al descubierto ellos mismos y como ya hemos dicho para bien o para mal. De todas maneras, para mi es un tema, fascinante...y ahora me fijo muchísimo en todo esto.
Un abrazo y sigue pasando por aquí.
Publica un comentari a l'entrada