MEDIACIÓ COM A ESTRATÈGIA POLÍTICA amb Javier Wilhelm

La mediació és una oportunitat d’un espai de diàleg que posa l’Ajuntament a disposició dels ciutadans. Es un procediment voluntari que ens dona una opció d’aprofitament dins un espai de reconeixement.

Mai no hi ha només una única forma per resoldre conflictes i tampoc hi ha una única eina. Hi ha diferents eines i diferents formes de resoldre un conflicte. La mediació es una forma més de resoldre conflictes però hem de tenir clar que no s’ha creat per reemplaçar les mancances del sistema judicial, ha de ser una eina bona per si mateixa.

La mediació va començar a Catalunya amb el “Programa de mediació juvenil” a l’any 92. Al 1998 es va encetar el mateix programa per adults. Al 2001 comença el programa de mediació familiar, i al juliol passat va aprovar-se una llei que la va reemplaçar. La mediació ciutadana va començar al 2002 a San Pere de Ribes. Al 2007 va fer-ho a la Diputació de Barcelona i aquest anys es van obrir de cop 24 centres mes. També cal destacar que un 85% dels Instituts de Catalunya tenen avui en dia programes de mediació escolar per tal de gestionar els propis conflictes dintre de les escoles. També a diferents Centres Sanitaris hi ha serveis de mediació sanitària per tal de intervenir en diferents problemes que poden sorgir. La mediació a Catalunya està tota subvencionada gràcies a la Fundació Godó.

Actualment hi ha 92 Ajuntaments a Catalunya que disposen d’aquests serveis i 23 consells comarcals i més de 4 milions de beneficiats. To plegat, una bona mostra de la bona voluntat política que hi ha al nostre territori.

A l’àmbit laboral es fa més aviat un arbitratge, no pas una mediació. A la resta d’Espanya, hi ha molt pocs serveis de mediació, coses molt puntuals i esporàdiques, i en canvi arreu d’Europa és una pràctica molt estesa.

La diversificació del problemes abordats a mediació és enorme. Els conflictes de convivència que arriben a mediació son deguts a diferents factors que els aboquen a recórrer a la mediació;

• No tenen resposta de l’administració local
• Es té l’hàbit d’aguantar i suportar massa
• El ciutadà es troba desemparat
• Hi ha multi parts implicades
• La fantasia (amb pensaments com “el tiempo lo cura todo”...)

La primera pregunta que farà sempre primer un mediador a qui se li sol•liciti el servei serà “Has parlat amb l’altre part del conflicte?” donat que la primera funció dels mediadors és intentar que es pugui aprendre a parlar, a resoldre entre els implicats el propi conflicte. Un cop desestimada aquesta possibilitat el servei de medició farà la seva feina intentant mediar entre uns i d’altres. Un dels grans problemes que es troben es que tothom davant el seu problema es pensa que ell sempre té la raó. I el sentiment de justícia pròpia és el que sempre està més present.

Hi ha diferents formes de resolució de conflictes:
• Amb PODER
• Amb NORMES (per Dret)
• Amb NECESSITATS, INTERESSOS ó PREOCUPACIONS

Des del 15 de juliol hi ha una Llei que regula tot el tema de la mediació a Catalunya, una llei que es va aprovar per unanimitat; “Llei de mediació en l’àmbit del dret privat a Catalunya”. La llei ens parla de mediadors professionals, no qualsevol pot ser mediador. La mediació parla de la voluntarietat, de la confidencialitat i de la imparcialitat entre les parts, factors claus perquè la mediació funcioni correctament. Lo important és també que cada Ajuntament pot tenir un servei de mediació a la seva mida, ajustat a les seves necessitats, a la seva realitat més propera.

Arrel dels darrers estudis fets a Barcelona queda reflexada la pro-activitat i efectivitat del servei que s’està oferint. De mitja només es triguen uns 5 dies en contactar per una sol•licitud de mediació presentada. Actualment a Europa, en un 50% dels casos la part contrària accepta la mediació i a la província de Barcelona és fins a un 78% el percentatge de casos en que la part contrària accedeix. Es nota que la gent confia en els seus Ajuntaments, i els hi dona confiança els serveis oferts. Seguint amb estadístiques, trobem que hi ha un 80% en nivell d’acords en serveis de mediació i el 90% d’aquests acords és compleixen en el temps establert. De mitja, els problemes familiars s’acostumen a resoldre en unes 6 setmanes i els veïnals en només 1 ó 2 sessions, tot i que tampoc són formules matemàtiques. Després de les resolucions es fa seguiment i sobretot si hi ha nens pel mig, i a més, la gent té clar que pot tornar a trucar si hi ha qualsevol problema un altre vegada.

Exemple de mediació i convivència recomanat per Javier Wilhelm.
http://www.facebook.com/l/ee3e7;www.youtube.com/watch?v=ier7iC9C3HE&feature=related

La mediació com a estratègia política pot ser:
• Paternalisme vs. Delegació de poder.
• No resposta vs. Prevenció i resolució.
• Intermediaris vs. Servei de mediació. Això dona més independència al Ajuntament al tractar-se d’un professional extern.

Hem d’entendre la mediació com:
• Un dret ciutadà.
• La interacció positiva entre veïns dona més seguretat (treballes la cohesió social)
• La inclusió de la diversitat i la convivència com a política social.

Hi ha una xarxa de pobles i ciutats per la mediació i la convivència. A més, cal no oblidar que la mediació es una clara estratègia socialista, una clara aposta i per això, per promoure la mediació ciutadana es fan polítiques en funció del tipus de conflicte, polítiques que tenen en compte el factor temps, polítiques en funció del context, polítiques que fomenten el reconeixement i la empatia entre els ciutadans, polítiques que fomenten l’autonomia i la capacitat dels ciutadans, i polítiques preventives i anticipatives de la judicialització del conflicte. Es la importància del treball de governs progressistes amb una ideologia socialista que promou tot un seguit de valors que lliguen molt bé amb els mateixos interessos que té la mediació per si mateixa.

“El mediador per sobre de tot,ha de ser una persona que faciliti sempre la negociació” va concloure l’expert en la matèria Javier Wilhelm.
Adjuntem el ppt preparat pel Javier http://www.slideshare.net/secret/apJRcDlUjOlzoU