12 de maig 2010

Tècniques electorals i màrqueting polític amb Enric Casas (II)

El polític sempre ha de ser conscient que la seva comunicació ha de passar el filtre dels mitjans de comunicació, tot i que de vegades pot ser més o menys dràstic i més o menys casual.

Els periodistes estan jerarquitzats i els mitjans tenen propietaris i directius perquè és un negoci com qualsevol altre. El periodista és avui en dia corporatiu i gremialista, i son els mitjans qui fan la selecció de les notícies com ens assegurava Enric Casas. Això és una realitat i no la podem obviar.

Hi ha un seguit de punts claus que mai hem d’oblidar:

· El periodista no pot ser un amic, és qui és.

· Al periodista no l’hem de pressionar mai.

· Al periodista l’hem de tractar sempre amb respecte.

· Al periodista no se li pot mentir mai. Se li pot no donar tota la informació, però mai cap mentida, mai enganyar-lo o estem perduts.

· Al periodista no se li pot amenaçar mai.

· Mai hem de perdre els papers davant un periodista, les relacions son moltes vegades a llarg plac.

· El respecte mutu és important, possiblement nosaltres tampoc li caiem bé al periodista.

· Els hi podem fer la vida molt fàcil i ells ens la faran fàcil a nosaltres.

· És una utopia pensar que els mitjans siguin completament imparcials, però sempre hi ha espais per influir.

La política és comunicació, i per això és tan important comunicar bé. I en aquest sentit cal buscar un equilibri pel benefici conjunt d’una bona comunicació. Un equilibri on guanyem tots, i tot i que no guanyem el partit contra els periodistes, com a mínim, hem de buscar l’empat.

Intentar preparar una campanya política, com a exercici pràctic pot arribar a ser molt interessant, i sobretot ens pot ajudar molt per agafar bones directrius que podem arribar a posar en pràctica.

D’entrada el primer indicador que hem d'analitzar és la situació real d’aquell moment, en definitiva, on ens movem. Amb aquest anàlisis previ arribarem a un tipus de campanya depenent de la situació real del moment concret. I després cal buscar les millors formes de mobilització, buscant l’efectivitat de la campanya, buscant aconseguir el nostre objectiu, que el nostre candidat guanyi.

Algunes idees a tenir en compte;

· Ordre i disciplina al llarg de la campanya.

· Explicar les coses de forma senzilla, a l’abast de tothom.

·No podem donar una sensació de dubtes. Hem de mostrar seguretat sempre en el nostre missatge, en el nostre candidat, en definitiva en la nostra campanya.

· Promoure la imatge del candidat.

· Vendre futur, quan vens futur vens esperança.

· Explicar el balanç del que hem fet, i defensant la seva gestió.

· Promoure drets i deures.

· Tenir un clar missatge central i dos o tres de més petits.

· Guanyar la batalla a la gestió en temes d’immigració.

· Mobilitzar al nostre electorat. No ens podem permetre que la gent es quedi a casa.

I un petit anàlisis de la dreta,del PP, al nostre país. El que busca sempre la dreta és fer-se forta en la seva base ideològica més dura, contrastant encara més les seves posicions amb l’esquerra. Ells no intenten aconseguir vots de l’electorat d’esquerres, però si treballen per aconseguir que gran part d’aquest electorat d’esquerres es quedi a casa. I contra això si funcionen les campanyes agressives per mobilitzar l’electorat anti-PP i per aprofitar el vot útil.

Les circumstàncies fan les campanyes i hem de tenir la capacitat per fer un bon anàlisi previ de la situació, crear després una campanya adequada i tenir finalment la capacitat d’implementar-la correctament...amb això els resultats vindran sols.