PERIODISTES I POLÍTICS, POLÍTICS I PERIODISTES

La relació entre el periodista i el polític és una d'aquelles relacions d'amor - odi que per complicada que sigui, no hi ha més remei que arribar a una convivència perquè ambdós estan obligats a conviure. Tenint clares aquestes premisses, del que es tracta és de fer-ho de la millor forma possible per les dues parts. Segons Jordi Martí, director de continguts de la SER“la relació real entre els dos col·lectius és de conflicte, i sobretot s’ha de tenir molta cura amb el ‘compadreo’ i encara més en èpoques de transició ” més o menys el mateix que ve a dir Toni Bolaño en la seva intervenció on assegurava entre d’altres coses que “s’ha d’anar amb molta cura amb les distàncies amb els periodistes perquè tots tenen una intencionalitat política”.

Una bona comunicació és necessària pel benefici de les dues parts, i sobretot per fer que la informació pugui arribar sense interferències ni per part del polític ni del mitjà. Per Jordi Martí “el periodistes son en definitiva els que validen l’acció política i el periodisme està molt compromès amb la política. Hem de treballar sempre per un periodisme responsable i compromès, perquè el missatge polític entri de forma nítida i s’imposi a l’agenda” . Bolaño apunta un seguit de requisits per no agredir aquesta comunicació entre mitjà i polític “mai aneu de sobrats davant d’ells, i sobretot doneu la cara sempre. Un polític ha d’estar sempre molt hàbil al comunicar i no fer errades de comunicació. I sobretot el que mai ha de fer és mentir ni fingir, i no dir mai el que no vols dir...confidències les justes amb la premsa”.

Com ja hem dit al principi, tots dos es necessiten mútuament, i tard o d’hora fins i tot potser s’han de demanar favors. Mai serà una relació d’amics, això seria enganyar-se, però tampoc han de ser enemics declarats. Com bé deia Martí “hem de ser realistes i afirmar que uns no podrien subsistir sense els altres. Hi ha una relació obligatòria entre els dos i han d’aconseguir que siguiel més planer possible. Ha d’haver-hi una relació honesta entre les dues parts” afegint Bolaño que “per tractar a un polític l’has de conèixer bé i tot anirà millor , a més no oblideu que la política i els mitjans son molts efímers”. Toni Bolaño, que va assegura a la seva presentació que mai ha sigut una “monja” ens va assegurar que “el polític ha de llençar bé el seu missatge i si no ho fas bé i fiques la pota, la culpa és teva i no del mitjà. Tampoc oblideu que l’opinió publicada no és una opinió pública. I sobretot, sempre s’han de preparar prèviament totes les intervencions que fem davant la premsa, mai s’ha d’improvisar” i un punt que va destacar i que és prou important “mai graveu una entrevista, les circumstàncies poden variar notablement d’un dia a l’altre i pot ser un problema dir una cosa amb un context que hagi variat”. Jordi Martí, en el dia a dia amb els periodistes assegura que no és pas fàcil, però res hi ha fàcil avui en dia. “ El periodisme és una batalla diària contra la propaganda” assegurava Martí i a més “el periodista s’ha de cohesionar sempre amb les fonts i un punt que no es pot obviar és que un periodista rep pressions cada dia”.

Els problemes mai son únics, però sempre hi ha de més importants. Per Bolaño “el gran problema dels polítics és a vegades la vanitat i si estàs en un partit has de ser responsable de les teves accions” i Martí, per la seva banda, va destacar un dels problemes que té la política a l’actualitat “la corrupció a la llarga passa factura i no és que generi desafecció, sinó molt pitjor, genera una gran pèrdua de confiança”. Un problema que afecta tan a polítics com a periodistes son els joves, intentar captar l’atenció d’aquest col·lectiu és un dels reptes pendents “a l’igual que als polítics”-deia Jordi Martí- “als periodistes també ens costa arribar als joves, hem de revisar encara més els nostres continguts i assabentar-nos bé de què parlen realment i que els interessa”. Jordi Martí, va acabar fent un interessant comentari “de vegades hi ha un moviment de fons que sembla que ens qualifiqui als periodistes de marcians i aquí no es tracta ni de serbis ni de croates, però no oblidem que Espanya està ara confosa, estem en un moment delicat on la gent desorientada opta per desplegar-se”.