Per liderar una ciutat la clau principal és saber el rol d’aquella ciutat per poder encarar millor els problemes i implementar millor les solucions. Clau vital per poder aplicar amb un bon lideratge les polítiques públiques a qualsevol ciutat.
Pel que fa concretament a la ciutat de Lleida, el seu alcalde Angel Ros, ens va parlar dels trets característics de la ciutat que lidera “Lleida té més del doble del terme municipal de Barcelona, però és important estar lo suficientment lluny de Barcelona com per no ser ciutat dormitori de la capital, i és alhora un important eix d’encaix amb Aragó i exerceix de capital en la part interior de Catalunya. I aquest son els diferents rols amb els que estem treballant a la nostra ciutat”.
Un ajuntament és un govern local que presta els seus serveis i per això l’objectiu principal de tot ajuntament ha de ser sempre el progrés del seu poble. Afirmacions que compartim plenament amb l’alcalde Ros que afegia que “l’alcalde és el primer venedor de la seva ciutat, buscant sempre la millor promoció per ella”. I és que el lideratge d’una ciutat s’ha de basar en el seu Ajuntament, un lideratge fort farà una ciutat forta “des d’un ajuntament es crea ciutat, es crea futur, i la garantia que avanci la ciutat és que hi hagi un lideratge de ciutat que la faci avançar”. Un Ajuntament gestiona políticament la complexa realitat de la ciutat i, per tant, la controla, la coordina, l’impulsa i opera sobre el teixit social, econòmic i cultural que hi ha a tota la ciutat.
Ros va dir que “moltes vegades als ajuntaments som massa presidencialistes” però realment “és el nivell de govern amb l’elecció més directa que hi ha, perquè la gent vota realment a aquell que li ha de governar més directament.” Un Ajuntament té un àmbit de gestió polític que és la gestió de l’ urbanisme de la ciutat. Un Ajuntament és un espai d’intersecció conflictiva i dialèctica dels diferents interessos, que reflexa una realitat ciutadana definida per les contradiccions i pels interessos contraposats entre les diverses classes i grups socials que hi han. Els Ajuntaments presten bàsicament necessitats socials i això ha de ser una de les grans prioritats a nivell municipal. Angel Ros va destacar que a Lleida “Es té el ratio més alt de les ciutats de tota Espanya amb escoles bressol, actualment tenim 18 i ja estem fent la numero 19. A més estem fent un interessant projecte de monitorització de la canalla amb risc escolar fent un seguiment continu”.
Lleida té una xifra important d’immigració, un 21% repartit proporcionalment entre els quatre grans grups d’immigrants i s’ha de treballar molt en aquest sentit. Tenen el gran repte de poder integrar als trenta mil immigrants de 118 nacionalitats diferents que han arribat a la ciutat a la darrera dècada, garantit el principi clau de la convivència democràtica com afirmava el seu alcalde. A més hi ha 20 religions diferents i per això es va crear l’Assemblea de Religions que està ajudant molt a una bona convivència i a un bon control dels problemes.
La fragmentació del poder ha portar també a la fragmentació d’organismes a la societat i per això explicava Ros que “hem anat posant organismes autònoms a la nostra administració”. I un tema que destacava en aquest sentit és la importància que les organitzacions no siguin mai estàtiques “les organitzacions han de ser canviants” i obertes sempre a les possibilitats de canvi que marquin les circumstàncies que les envolten “ara, per exemple a Lleida toca tornar a la centralització, toca treure els organismes autònoms. Encara que costi canviar el xip, és bo per l’organització estar sempre obert als possibles canvis marcats pel tempo”.
L’organització ha d’estar al servei de l’estratègia i no al revés “l’organització mai pot condicionar l’estratègia, tot i que per desgràcia això encara no funciona a molts llocs” deia Ros. Ens hem de preguntar que és el que és bo?...el que és bo, és el que sigui bo per la meva organització.
I un punt també important que ens va apuntar Angel Ros és el fet de les diferencies en els àmbits organitzacions afirmant que “no és bo visualitzar de forma massa clara, les diferencies en els àmbits organitzatius. Les organitzacions no han de buscar la diferenciació, sinó sempre estar a l’ordre de la seva estratègia”. I va dir una gran frase aplicable no tan sols a l’àmbit polític “Quan una persona té dos barrets, no pot ser, perquè realment només té un cap”.
Angel Ros també ens va parlar d’un tema que ell considera molt important; tenir regidors de barris. Persones que puguin conèixer de primera mà el teixit de cada barri concret i que puguin arribar a tenir la gran importància que hauria de tenir un regidor de barri o de districte insistint que “cal que hi hagin tan regidors de districte o de barri com regidors d’àrees funcionals” perquè es puguin coordinar i gestionar millor els veritables problemes de la gent, afegint que “el realment important, al final, és el districte i si guanyes batalles conflictives al barri tens molt de guanyat a la teva carrera política”. I va anar encara més enllà “amb el que has fet, et posen una medalla però realment et voten pel projecte il•lusionat de futur, però s’ha de tenir en conte que si no has fet res, tampoc seràs creïble i el teu discurs de futur perdrà la credibilitat necessària”.
“Molt sovint”- deia Angel Ros – “s’aprèn només dels fracassos”....però del que es tracta és d’aprendre, d’aprendre i de tenir la capacitat d’implementar aquests aprenentatges en el nostre àmbit més proper.
Un ajuntament és un govern local que presta els seus serveis i per això l’objectiu principal de tot ajuntament ha de ser sempre el progrés del seu poble. Afirmacions que compartim plenament amb l’alcalde Ros que afegia que “l’alcalde és el primer venedor de la seva ciutat, buscant sempre la millor promoció per ella”. I és que el lideratge d’una ciutat s’ha de basar en el seu Ajuntament, un lideratge fort farà una ciutat forta “des d’un ajuntament es crea ciutat, es crea futur, i la garantia que avanci la ciutat és que hi hagi un lideratge de ciutat que la faci avançar”. Un Ajuntament gestiona políticament la complexa realitat de la ciutat i, per tant, la controla, la coordina, l’impulsa i opera sobre el teixit social, econòmic i cultural que hi ha a tota la ciutat.
Ros va dir que “moltes vegades als ajuntaments som massa presidencialistes” però realment “és el nivell de govern amb l’elecció més directa que hi ha, perquè la gent vota realment a aquell que li ha de governar més directament.” Un Ajuntament té un àmbit de gestió polític que és la gestió de l’ urbanisme de la ciutat. Un Ajuntament és un espai d’intersecció conflictiva i dialèctica dels diferents interessos, que reflexa una realitat ciutadana definida per les contradiccions i pels interessos contraposats entre les diverses classes i grups socials que hi han. Els Ajuntaments presten bàsicament necessitats socials i això ha de ser una de les grans prioritats a nivell municipal. Angel Ros va destacar que a Lleida “Es té el ratio més alt de les ciutats de tota Espanya amb escoles bressol, actualment tenim 18 i ja estem fent la numero 19. A més estem fent un interessant projecte de monitorització de la canalla amb risc escolar fent un seguiment continu”.
Lleida té una xifra important d’immigració, un 21% repartit proporcionalment entre els quatre grans grups d’immigrants i s’ha de treballar molt en aquest sentit. Tenen el gran repte de poder integrar als trenta mil immigrants de 118 nacionalitats diferents que han arribat a la ciutat a la darrera dècada, garantit el principi clau de la convivència democràtica com afirmava el seu alcalde. A més hi ha 20 religions diferents i per això es va crear l’Assemblea de Religions que està ajudant molt a una bona convivència i a un bon control dels problemes.
La fragmentació del poder ha portar també a la fragmentació d’organismes a la societat i per això explicava Ros que “hem anat posant organismes autònoms a la nostra administració”. I un tema que destacava en aquest sentit és la importància que les organitzacions no siguin mai estàtiques “les organitzacions han de ser canviants” i obertes sempre a les possibilitats de canvi que marquin les circumstàncies que les envolten “ara, per exemple a Lleida toca tornar a la centralització, toca treure els organismes autònoms. Encara que costi canviar el xip, és bo per l’organització estar sempre obert als possibles canvis marcats pel tempo”.
L’organització ha d’estar al servei de l’estratègia i no al revés “l’organització mai pot condicionar l’estratègia, tot i que per desgràcia això encara no funciona a molts llocs” deia Ros. Ens hem de preguntar que és el que és bo?...el que és bo, és el que sigui bo per la meva organització.
I un punt també important que ens va apuntar Angel Ros és el fet de les diferencies en els àmbits organitzacions afirmant que “no és bo visualitzar de forma massa clara, les diferencies en els àmbits organitzatius. Les organitzacions no han de buscar la diferenciació, sinó sempre estar a l’ordre de la seva estratègia”. I va dir una gran frase aplicable no tan sols a l’àmbit polític “Quan una persona té dos barrets, no pot ser, perquè realment només té un cap”.
Angel Ros també ens va parlar d’un tema que ell considera molt important; tenir regidors de barris. Persones que puguin conèixer de primera mà el teixit de cada barri concret i que puguin arribar a tenir la gran importància que hauria de tenir un regidor de barri o de districte insistint que “cal que hi hagin tan regidors de districte o de barri com regidors d’àrees funcionals” perquè es puguin coordinar i gestionar millor els veritables problemes de la gent, afegint que “el realment important, al final, és el districte i si guanyes batalles conflictives al barri tens molt de guanyat a la teva carrera política”. I va anar encara més enllà “amb el que has fet, et posen una medalla però realment et voten pel projecte il•lusionat de futur, però s’ha de tenir en conte que si no has fet res, tampoc seràs creïble i el teu discurs de futur perdrà la credibilitat necessària”.
“Molt sovint”- deia Angel Ros – “s’aprèn només dels fracassos”....però del que es tracta és d’aprendre, d’aprendre i de tenir la capacitat d’implementar aquests aprenentatges en el nostre àmbit més proper. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada