ERNEST MARAGALL I LES POLITIQUES D’EDUCACIÓ

El problema pitjor que pot patir qualsevol sistema és aturar el seu avançar natural, la seva evolució, i el sistema educatiu no ha de ser menys. Ha de seguir avençant amb fermesa i sobretot amb l'obligatorietat complir una missió amb uns objectius qualitatius com és fer ciutadans responsables i aptes dins la societat. Això hauria de ser una obligatorietat universal que segons Ernest Maragall encara no hem aconseguit complir al cent per cent. Hi ha un percentatge massa alt de gent que no acaba els seus estudis i això és un dels gran problemes que tenim.

Amb números a la mà, tenim el mateix índex de gent amb educació superior que a tota Europa però en canvi a nivell d’ ESO arribem tan sols a un 15-20% i a Europa arriben fins a un 40% en educació secundària, i aquí és on fallem. S’ha de treballar per augmentar el percentatge d’alumnes amb educació secundaria i arribar a la línia Europea i garantir un nivell de futur al nostre país en aquest sentit.

Pel que fa a la immigració ha suposat 150.000 alumnes més, assolint-los amb el mateix nivell de recursos però amb el compromís de mantenir la qualitat. Partint d’aquesta realitat s’ha buscat treballar en l'equitat en l'exigència en això el sistema educatiu té una responsabilitat central que ha de mantenir. Hi ha complexitat als centres per temes d’immigració, però hem de poder crear condicionants positius i no negatius, i aquesta hauria de ser una característica general a tots els centres.

Molt sovint hem confós servei públic amb funció pública i això és un error, hem de traslladar la igualtat de drets amb la igualtat de servei. L’escola, a més, és l’organització més difícil que hi ha doncs són persones actuant sobre persones. “Hem donat les eines per tal que funcioni el millor possible” – deia Maragall – “que hi hagi un projecte educatiu per poder aconseguir els seus objectius buscant l’autonomia del centre. “ Abans es controlava molt més el procediment sense fitxar-nos tant en el que cada centre era capaç de fer per si mateix. Volem centres amb autonomia, amb una direcció conscient i amb compromisos i sobretot amb garanties davant la societat. És a dir, “autonomia, direcció i avaluació hauria de ser la columna vertebral dels centres”, ens explicava Ernest Maragall. I per tal que tot això funcioni, cal un equilibri entre famílies i escola, és vital que hi hagi compromisos per les dues bandes. Amb la LOGSE es va passar del 6-14 al 3-16, que ja va ser un gran canvi a nivell educatiu ampliant tan per dalt com per baix, un gran avenç que inicialment va ser un trasbalsament. I continuem avençant cada any, però un dels temes problemàtics que tenim, segons Ernest Maragall, “és que s’ha anat donant un distanciament entre l’escola, que està molt més a la defensiva, i entre la societat, que molt més exigent, sovint vol deixar tota la responsabilitat a l’escola.”

Calen drets i deures per aconseguir un equilibri entre l’escola pública i la concertada. Les preferències anaven molt més cap a la concertada, inicialment per una important mancança de l’escola pública durant molts anys i això s’està superant a poc a poc però s’ha de continuar treballant encara. L’educació ha de funcionar per zones educatives, per poder funcionar com una xarxa al territori, podent sumar recursos entre elles. “La societat vol ser lliure en tot”-insistia Maragall-“però no és un dret absolut escollir-ho tot, i en educació tampoc, però si hem de fer possible poder oferir un equilibri i som nosaltres qui hem de poder garantir un equilibri entre escola pública i privada”. Un tema on també va insistir Ernest Maragall va ser en la professionalitat “fa falta una professionalitat molt més complexa a educació. Hi ha un sector que no és tan vocacional i això no és bo i acaba afectant a tot el sistema educatiu i en aquest sentit cal canviar l’educació d’aquestes mestres” i afegia “un mestre és un artesà, no un replicador de llibres de text. Ha de ser capaç de gestionar les emocions individuals de tots i cadascun dels seus alumnes i ha de saber atendre aquesta diversitat. Els mestres hauríem de ser la primera referència del que vol dir un adult per un nen”. En aquest sentit, també destacar la importància que se li està donant cada vegada més a treballar també per l’excel·lència. Cal treballar per un nivell mínim de coneixements a assolir però també treballar per poder reconèixer els nivells i possibilitats d’excel·lència en alumnes concrets que no tenen perquè no aprofitar-se. Son valor afegits i se’ls hi ha de donar la importància necessària pel bé del nostre sistema educatiu.

I com a tot arreu, “sempre falten recursos però realment hem de tenir clar que no tan sols depèn tot de tenir més o menys recursos” deia Ernest Maragall. S’ha de continuar creixent en recursos per arribar al 6% del PIB en educació i ara estem en un 4% només, i ho hem de fer, però per millorar en eficiència. Entre d’altres coses, seria interessant pensar també en apostar més per la formació humanística dins el nostre sistema educatiu.

Hi ha cinc línies de treball segons el Conseller Ernest Maragall:

1. Invertir en qualitat del professorat, i fins i tot intervenint en qui s’apunta tenint en compte l’aptitud, perquè no qualsevol serveix per fer de mestre.
2. Actuar a fons i buscar aclarir entre funció pública i servei públic. Objectiu poder donar estabilitat als equips docents.
3. Introducció a les noves tecnologies de la informació com a eina normalitzada. La capacitat que es donava abans per tot un centre, ara s’ha de poder donar per cada aula, per poder garantir el servei amb les noves tecnologies.
4. Actualitzar el concepte “d’Educació gratuïta”, parlant clar i dient quina part cal posar en co-pagament.
5. Donar més llibertat al sistema per tal que el ciutadà digui quin tipus d’escola vol. Responsabilitat explicita en l' elaboració del servei.

“En definitiva calen més criteris i menys normes” deia Maragall, més criteris i molta més coherència que moltes més normes, com passa gairebé a tot arreu. I un tema important i que tots hem de difondre des del convenciment es que “No podem acceptar el tòpic que l’escola concertada és millor, avui en dia pot arribar a ser igual i fins i tot molt millor que l’escola concertada” i en aquest sentit ha treballat i continua treballant l’equip de la Conselleria d’Educació de la Generalitat segons ens explicava el Conseller Ernest Maragall.