27 d’abril 2010

SOPAR AMB PEP MARTÍ

“Un dels objectius clars és saber les preocupacions de la gent”ens deia Pep Martí “són tècniques de màrqueting que potser les posem poc en pràctica”...saber el que inquieta a la gent, saber el que no els deixa dormir, preocupar-nos en saber quins son realment els seus problemes hauria de estar dintre del nostres objectius principals.

En Pep Martí liderarà l'equip que redactarà el programa electoral, i ja va estar també amb el programa marc del PSC. Martí és actualment director general de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat. Ens va explicar com va anar la creació del programa marc i, com amb les mateixes bases i amb les idees ben clares, s'està fent el programa electoral.

El programa marc ja tenia un clar esforç de qualitat des del 1999 i llavors es va fer una reflexió programàtica entre 28 grups que estaven formats per un total d’unes 500 persones amb les que es van fer tres nivells de dinamització. En aquell punt va començar a actuar el Consell de redacció i va arribar-se a un text d’unes 200 pàgines. Es va treballar de forma itinerant i també amb un observatori de seguiment, però tot i això, com reconeixia Pepe Martí "és complicat arribar sempre a tot però s’intenta".

La idea es no fer grans totxos segons explicava Martí sinó “compilar idees , tenint clar que volem ser una síntesis realista de la identitat catalana” i a més ha de ser un text a 10 anys vista afegia "i hem de ser ambiciosos amb això, la ciutadania ens està reclamant parlar de futur". Un futur que passa per tots els àmbits de la societat, que ha de tocar totes les tecles i alhora "anar al gra, amb lo que realment l’importa a la gent".

Les línees programàtiques ja estan ben definides i elles marcaran el full de ruta de la campanya i del programa. Martí afegia que “el candidat es presentarà amb una agenda de reformes, hem de parlar d’un moment de canvi" però alhora, i com a punt molt important, "hem d'explicar tot el que hem fet. Pots tenir credibilitat si has fet alguna cosa i nosaltres les hem fet i moltes” i això hem d’aprofitar-ho, aprofitar el que hem dit tantes vegades, Fets i no paraules. “Tot el partit, tota la gent del partit s’ha d’aprendre bé tota la feina que s’ha fet i explicar-la”"no podem mostrar ambició sinó mostrem orgull” insistia Pep Martí (gran frase...!).

Martí va defensar també la importància del Municipalisme com a branques claus d'un govern ben cohesionat i ben organitzat “tots nosaltres necessitem i molt el món local per desplegar les nostres polítiques” tot i que de vegades, afegia Martí “ ens falta una mica de consciencia col·lectiva”. No oblidem, però, que per poder desplegar amb majors garanties un projecte local, es bo sempre contar amb un govern que sigui del mateix color, es a dir, que sigui socialista. "Es molt important governar, com ara, a tots els estaments" puntualitzava Pep Martí,i això no ho hauríem de perdre.

Un punt que haurem encara d'acabar de superar és el tema de les obres, com deia Martí "estem malats de pedra, hem de limitar el recurs de la pedra, però és difícil perdre la inèrcia que portem, i tampoc podem ficar més tensió encara al nostre electorat" però no hauria de ser el recurs principal en moltes de les nostres propostes i argumentacions.

I per acabar un punt molt important. Saber ser crític, constructivament es clar, sempre és important, però per això també hem de saber formar a persones crítiques, persones que tinguin la capacitat de qüestionar i d'ajudar amb les seves opinions i crítiques, però alhora hem de saber gestionar-ho perquè sinó no tindrà cap validesa. Deia Martí que "hem de parlar del que la gent vol parlar, que no vol dir que sigui el que volen sentir, sinó que hem de dir-li el que realment pensem sigui o no el que volen que els hi diem". En aquest sentit, hem de ser ferms i parlar del que realment volem parlar,sense pors, però sempre amb les eines necessàries per qualsevol moment, amb la seguretat que et donen per poder argumentar amb garanties.

OPINIÓ PUBLICA, OPINIÓ PUBLICADA amb Gabriel Colomé

Realment vaig sortir bastant trasbalsada de la classe amb el Gabi Colomé, i va ser necessària la conversa amb ell i amb l’ Isidre Molas d’uns dies després, per entendre-la millor. Aquest sacsejament a que ens va sotmetre en Gabriel és la realitat que moltes vegades ens trobem. Va posar-nos al límit, va fer-nos dubtar de nosaltres mateixos, dels nostres valors, dels nostres ideals...amb l’únic objectiu de saber reaccionar davant comentaris adversos i davant la qüestionablilitat de les nostres idees o valors i per tant de les nostres opinions i de les nostres accions en un tema concret. La seguretat en tu mateix, en les teves idees i en les teves creences, amb fermesa i rigor, no faran mai trontollar les teves accions i si algú les qüestiona, tindràs arguments suficients per rebatre’l. Amb seguretat i amb lleialtat a tu mateix, sense faltar mai als teus principis per més que et facin dubtar. Això és el més important que vaig aprendre, tot i que pugui ser una cosa que tots sabem lo important que és, però sovint necessitem que ens diguin les coses per donar-li realment la importància necessària. Es a dir, gracies Gabi. Estem a una democràcia mediàtica, la política és cada cop més una batalla mediàtica a tot arreu. Els mitjans tenen moltes armes i les fan servir, i el polític fa servir també, en alguns casos, els mitjans pels seus propis interessos, però quan no tens als mitjans,has d’arribar amb la teva gent i amb un bon missatge. Per cercar la informació que volem, triem un determinat mitjà per informar-nos però hem de saber triar, en funció de la informació que volem rebre. Qualsevol informació que rebem acostuma a estar polititzada i et van colant valors subliminals en les diferents series o pel·lícules. Tot ho hauríem de veure amb una consciencia critica, amb la mateixa que podem veure les noticies, que tenim molt clar el que ens arriba i com volem que ens afecti el que ens arriba. Els republicans llencen constantment publicitats subliminal amb les series de la FOX (series mundialment famoses com “House”, “CSI”, “The good wife”,” Lost”, “Sex and the city”...) sobretot gràcies a gent com Karl Rove que era un gran estratega de Bush. “The west winy” seria la única del partit demòcrata. Inimaginable la influència que ens van fent mig en silenci setmana a setmana, ensenyant-nos com a normals determinades situacions i opinions que poden estar ben lluny dels nostres autèntics valors, però que sense aquesta visió crítica anem assumint i creient com a normals. El gran problema es que actualment fins i tot s’arriba a frivolitzar la política amb programes com "Polònia", on es fa una clara destrucció del sistema polític que va endinsant-se en un jovent que veu la sèrie com a quelcom frívol i divertit i se li ensenya que la política és això. Si no ensenyem a veure i només a mirar, com volem que respectin, valorin i estimin la política en el futur?... Hem de saber mirar-ho tot sempre amb sentit crític per tenir la capacitat de valorar i analitzar al detall. No tot es dolent, però tampoc tot és bo. També cal tenir clar que una opinió publicada no es més important que una opinió pública. Cada cosa al seu lloc però no per això hem de treure importància ni a una cosa ni a l’altre. El missatge polític es transmet per els líders d’opinió principalment i hem de saber argumentar-los i defensar-los amb bons arguments perquè és la nostra primera línea de defensa. La segona línea seran els figurants i hem de saber cuidar-los també molt. Amb tot això ben controlat, la batalla està guanyada, que és l’objectiu que tenim. Com ens deia Gabi Colomé “Hem de tenir clar que és possible guanyar les eleccions per vots, mai els països tornen enrere i en canvi Mas vol fer tornar a Catalunya enrere. Mas és el símbol de 23 anys de pujolisme, i no té res nou que oferir al país. A més és CIU qui té turbulències no pas el PSC i això és una bona senyal...i a partir de setembre les coses canviaran... Guanyes el dia que et voten no abans”. Les enquestes son importants si venen d’una bona font i fan un bon anàlisis. Hem de tenir en compte que la nostra guia ha de ser la matriu de transvasament i un partit podrem dir que està mobilitzat si està per sobre del 70% i això és lo important, això és el que hauríem d’aconseguir, mobilitzar al nostre electorat, i ensenyar-li quelcom molt important, els nostres valors. Els nostres engranatges, que son molts i ben sòlids; llibertat, igualtat, solidaritat, laïcitat, justícia social...uns valors progressistes que mai els hem de perdre, ni un granet, perquè granet a granet fem la nostra platja, una platja de tots i per tots.

25 d’abril 2010

Política Territorial i Obres Publiques amb Quim Nadal

El Conseller de Política territorial i Obres publiques Quim Nadal ens va explicar al detall el funcionament de les dues secretaries.
Dins de la política territorial sembla que hi ha dos països diferents, dos móns apart i ben diferenciats; el país dels arquitectes i el dels enginyers, és a dir, el planificat i el somiat, tot i que el Conseller insisteix en que volen aconseguir una bona unitat entre els dos. “S’ha d’aconseguir integrar tot en una mateixa línea de pensament, i només junts, el territori i la gent, podrem arribar a bon port” segons Quim Nadal, que afegia que “no es pot pensar en un país dibuixat amb espais d’exclusió, hem de fer una escala de valors, sinó estem perduts”.

Actualment estan aprovats els 7 grans plans territorials parcials;
  • Alt Pirineu i Aran
  • Area Metropolitana de Barcelona
  • Camp de Tarragona
  • Ponent (Terres de Lleida)
  • Comarques centrals
  • Comarques gironines
  • Terres de l’Ebre
Aquest plans són els instruments que serviran per a definir els objectius d'equilibri d'una part del territori de Catalunya i seran el marc orientador de les accions que s'hi emprendran. Tenen un àmbit que és, com a mínim, d'extensió comarcal però que pot agrupar les unitats comarcals establertes en la divisió territorial de Catalunya però, en cap cas, no les pot dividir.
A nivell organitzatiu trobem; a dalt de tot el Pla territorial general de Catalunya, tenint per sota els 7 Plans territorials parcials (que hem anomenat), més avall els Plans directors territorials, per sota els Plans directors urbanístics i més avall els Plans d’ordenació urbanística municipal (POUMS).
Alguns Plans directors urbanístics son per definir un marc supramunicipals o comarcal en alguns casos. També hi ha plans directors urbanístics a nivell temàtic com el del “sistema costaner” o el de la “química i el turisme al camp de Tarragona”, un tipus de plans que busquen definir els usos i els aprofitaments de zones concretes.
La organització urbanística territorial amb tots aquests diferents plans, és possible gracies a una bona política planificadora, on tot encaixat i ben integrat ens ajuda a tenir una optima visió lògica del territori.
I pel que fa a infraestructures, cal tenir clar que aquestes han de ser sempre un mitjà, no un fi. A més del Pacte Nacional per les Infraestructures i han tres grans plans; Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, Pla de ports i el Pla d’infraestructures de transports. Tots aquests plans defineixen les línies a seguir per una bona integració i coordinació a tot Catalunya dels seus diferents àmbits.
Al Pacte Nacional d’Infraestructures, l’objectiu passa per garantir la mobilitat com a un dret, buscant fer una oferta de transport públic que doni opcions a tothom. I pel que fa al transport de mercaderies, l’objectiu és intentar passar del 4% que tenim ara i arribar fins a un 20% aproximadament.
Aquest pacte inclou també temes d’aigua, energia i regadiu, realment és un pacte transversal de cinc departaments diferents de la Generalitat. Importants son també els temes de millora ferroviària, tant a nivell d’usuaris com a nivell de mercaderies que interessa molt augmentar. A nivell ferroviari els objectius passen sobretot per garantir el dret a la mobilitat, incrementar el nombre d’usuaris, reduint la factura energètica (passant de l’ús de la carretera al tren), estendre les rodalies a Tarragona, Girona i Lleida, completar la xarxa d’alta velocitat i millorar la mobilitat pel que fa a les mercaderies.
Una organització complexa que ens ha de garantir una bona estructura per obtenir una bona visió global de país, però sense oblidar les necessitats individuals i col·lectives dels diferents usuaris del territori...tot un teixit difícil de coordinar.

21 d’abril 2010

XAVIER GUITART I LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS

Xavier Guitart va començar la seva xerrada amb una important afirmació “per fer política has de saber formar i dirigir equips, tot sol no es pot fer res” i es que la feina en equip, amb un bon equip té una garantía assegurada. Després es necessiten, però, moltes més coses “com saber establir prioritats i com a cosa fonamental, ser capaç de fer un pla estratègic per cada cosa per tal de poder definir amb claredat que és prioritari i que és accessori”.

I com a cosa primordial, per qualsevol tasca de direcció d’equips és“saber gestionar persones, tenint molt clar que no podem entendre mai a les persones com a recursos” greu error de molts dirigents.

Segons Guitart, estar preparat pel canvi, per qualsevol mínim canvi, ens pot ajudar moltíssim perquè com ens explicava “tot és accessori, l’únic permanent és el canvi” puntualitzant que “res no es per tota la vida, tot canvia doncs les persones són les primeres que canvien, i amb això es genera un circuit de canvi continu”.

A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, actualment hi ha 2800 treballadors i amb 375 milions d’euros i s’estan gestionant 7 canals de televisió i 4 de radio ,a més de les respectives difusions directament a la xarxa. Com deia Xavier Guitart “és avui en dia l’únic sector creixent que no es deslocalitza i que encara té futur”.

La necessitat de complir amb la qualitat del servei és un punt cabdal per la Corporació segons ens explicava Guitart “hem de mantenir la voluntat que sempre ha de tenir un servei públic. S’ha d’aconseguir que la televisió pública aporti riquesa intel·lectual i sense treure vida al sector privat s’ha de garantir sempre el servei públic.”

Segons ens argumentava, son ells qui han de portar la bandera “hem de saber ser el motor en el sector i tenim encara una gran feina a fer”. Actualment es té un bon índex d’audiència a les televisions catalanes amb un ventall ampli i variat de programació que no inclou grans programes del cor ni realities i per això “té molt de mèrit quedar per sobre d’altres televisions sense oferir aquest tipus de programes” en canvi si tenen clar el que volen segons afirmava Guitart “es procura tendir a buscar sempre la màxima imparcialitat dels professionals”.

Els hi queda molt camí per fer encara, però els principis generals de tota la seva programació queden ben clars a la seva web:

  • El respecte als principis que informen la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i als drets i llibertats que reconeixen i garanteixen.

  • Objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions.

  • Respecte a la llibertat d'expressió.
  • Respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social.
  • Promoció de la llengua i la cultura catalanes.
  • Respecte i atenció especial a la joventut i a la infància.
  • Respecte als principis d'igualtat i de no discriminació per raó de naixement, raça, sexe o qualsevol circumstància personal o social.

Segons Guitart, el futur immediat està ben clar pel que fa a les televisions “anem cap a la televisió interactiva i hem de poder liderar el canvi amb continguts públics”.

Em quedo sobretot amb que “hem de donar un servei públic amb la màxima audiència i amb el mínim cost i per aconseguir-ho necessitem bons equips de persones i saber dirigir-los bé”...chapeau per les idees ben clares...

18 d’abril 2010

ÈTICA I POLÍTICA amb Joan Manuel del Pozo

Tothom hauria d’aprendre a tractar les coses més obliquament, no podem rebutjar-les d’entrada, i això és el que molta gent fa amb la política.
Ètica i Política son dos conceptes molt importants però en aquestes tres paraules el més important és la “i” perquè tan Ètica com Política han d’anar perfectament relacionades. La democràcia porta lligada una exigència ètica que fa que el més important siguin els valor ètics que l’aguanten.
Política és l’art pràctica d’organitzar una convivència social i per això ètica i política han de retrobar-se forçosament. Si es degrada el vincle ètic, el sistema democràtic no funciona, i aquí comencen els problemes.
Ètica i Política son dos parts d’un mateix procés. Abans hi havia molta unitat entre les dues paraules. Ja a l’antiga Grècia es deia que “idiota” del grec idiōtēs, es referia a aquells ciutadans lliures que no articulaven la seva vida individual amb la vida col·lectiva, es a dir, era un ciutadà privat en si mateix i que no es preocupava dels temes públics de la seva ciutat. S’havia de “ciutadanejar”, exercir de ciutadà i no s’entenia la vida individual separada de la vida pública, i fins i tot s’afirmava que “No puc ser individualment feliç si col·lectivament no ho sóc”, però ara en canvi estem en una posició bastant oposada.
Ja deia Aristòtil que l'home és un animal polític ("zoon politikon") però realment volia dir un animal social ó civíc que es mou dins una comunitat, que és el que seria l'estat natural de l'home.
El filòsof, José Luis López Aranguren parlava de quatre formes clàssiques arrel de la modernitat ètica i política:
  • El realisme polític ens diu que no s’han de prendre decisions si ets massa moral. Però la política ha de ser útil i exigeix tirar pel dret, es a dir, la política ha de ser tan funcional que passi per sobre de la moral sempre que ho necessiti.
  • L’anarquisme radical només té un valor teòric, però seria suposar que es pot viure sense política.
  • L’ètica i la política viuen en un problema permanent però poden trobar-se vies de solució amb una ètica intencional que tingui una voluntat ètica ferma. En canvi qui no és polític si pot desplegar un programa ètic pur.
  • L’ètica de la responsabilitat, si s’ha de trencar que sigui el menys possible.
Hem de ser pragmàtics però no pragmatistes en el sentit de dir que la pragmàtica ho justifica tot. I un tema també molt important és la llibertat de cadascun; la llibertat és tan o més important que la vida i sense llibertat no cal viure. A més, som lliures perquè som morals i som morals perquè som lliures, i quanta més educació tens més llibertat tens, perquè tens més capacitat per escollir. Ets lliure per escollir però tens la teva pròpia responsabilitat per tal d’escollir bé.
Un apartat molt important de la classe de Joan Manuel del Pozo va anar sobre la corrupció. La definició de corrupció ens diu que “és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona, i si ens referim a algú en concret seria induir-lo a actuar il·legalment d’una o altre forma.”
Darrerament hi ha una important crisi de la democràcia i s’hauria de recuperar aquest vincle ètic per generar confiança. No oblidem que la democràcia es lesiona quan funciona el mandat imperatiu.
És important saber quan és exigible la dimissió d’un càrrec, i ho seria en un clar cas de una errada de supervisió, es a dir, de haver vigilat poc i per això haver deixat passar un cas de corrupció.
Pel fet de tenir una responsabilitat política no tens perquè tenir sempre la culpa de tot el que passi, el que si has de fer és ajudar a restablir l’ ètica. Dimitir, si fos necessari, augmentaria el vincle ètic amb la societat. I sabent això podem afirmar que la corrupció optima, seria la corrupció des del vincle.
Un polític pot tenir una sèrie d’immoralitats, però sobretot el que ha de tenir son bones pràctiques ètiques per tal de fer una política correcte i sobretot per no enganyar.
I en aquest sentit, és un fet que l’esquerra té molta més sensibilitat democràtica que la dreta, i per això els de l’esquerra dimiteixen molt més davant una mateixa situació de culpa. La necessitat de la democràcia és molt més alta a l’esquerra, és un valor afegit dels partits d’esquerra.
Cal tenir ben clar que el polític exerceix una extraordinària exemplaritat a la societat. Si estàs a l’aparador públic et miren i t’analitzen i això fa que tinguis una sobre exigència ètica, més que d’altres persones. Podem dir que el polític té menys dret a la seva vida privada pel fet de que la seva vida privada és més pública. Per tot això ha de saber ser tolerant i no sectari. Ha d’excloure de les seves actuacions la violència i inclús la violència verbal. Ha de saber argumentar el que fa i el que vol fer, per aconseguir quelcom més que tan sols tenir vots. S’ha de fomentar un sentiment de fraternitat, perquè oposadament ja saben que les dictadures son socialismes estèrils. I per això un bon polític ha de fomentar també l’aplicació dels drets humans.
D’altre banda, nomenar un càrrec de confiança, no necessariament ha de ser faltar a la seva ètica. La política et permet nomenar persones de confiança, però si estaries faltant a la teva ètica, quan l’únic mèrit d’aquella persona fos ser un conegut i no fos una persona idònia per assumir aquest càrrec.
S’han de perseguir els abusos, siguin com siguin, però als abusos i no al grup que els fa. Ja es diu que una secta és una religió que no ha triomfat i una religió és una secta que ha triomfat.
Es diu que l’ètica aplicada als negocis, fa que el negoci millori, i per tant, l’ètica aplicada a la política és rendible i a més obtens un efecte col·lateral com diu la filosofa Adela Cortina.
Ethos en grec es la personalitat, el tarannà, el caràcter o estil democràtic i això és el que ens cal recuperar. Hem de saber transmetre una actitud de ple respecte a qualsevol persona, fer que qualsevol persona se senti sempre plenament atesa en la seva dignitat com a individu. La dignitat de cada individu és sagrada i s’ha de sentir estimat pel polític per tal de poder tenir un retorn immediat. Hem de tenir molt clar que si dones distància reps distància, si dones respecte reps respecte i si dones amor reps amor...és a dir, si et fas estimar...és més fàcil que et puguin estimar.
Però per complementar això, hem de formar al ciutadà en la seva autonomia, en la responsabilitat i el respecte, i això afavoreix a tot el sistema, fent-lo més qualitatiu.
En definitiva, hem de prendre’ns seriosament la democràcia; respectar les seves regles i respectar i posar en valor la responsabilitat real i l’autèntic orgull de ser càrrec electe. Ningú pot ser plenament feliç sense la felicitat dels del seu voltant. Ja es diu que la caritat ben entesa comença per un mateix i l’egoisme ben entès comença pels altres, però en definitiva tot és començar i no ens podem desanimar doncs el començar, ja és la meitat de tot.
I altre cosa important que cal no oblidar és que el cinisme et fa exageradament negatiu, et fa trist i ens arriba a condicionar. Si no vols arribar a ser un mal polític, no et permetis ser un cínic perquè això envelleix l’ànima.
Realment la democràcia és fràgil i es pot arribar a degenerar, i per això tenim el deure moral amb la societat, de mantenir-la.
I per acabar, una de les millors definicions de democràcia ens diu que la democràcia és l’imperi de la llei i això és el que hem d’aconseguir entre tots.

09 d’abril 2010

EL FUTUR DE LES POLITIQUES DE JOVENTUT OLIVIÉ BAYÓN

El futur de les polítiques de joventut. 50 idees per millorar la vida dels i les joves és el llibre que es va presentar el 25 de febrer coordinat per Olivié Bayón i que ha contat amb la participació de diferents autors que des dels seus àmbits més propers han analitzat les polítiques de joventut no només amb el repte del futur sinó amb la realitat del present.

Com va dir Xavier Soto, el que va ser el diputat al Congrés més jove de la història d’Espanya “Debajo de cada cazadora de cuero hay una piel sensible y late un corazón que sufre” i així ho recull molt bé Olivié i la resta de col·laboradors al llibre. Xavier Soto va voler cridar l’atenció als polítics per fer veure la gran importància de les polítiques de joventut. Ara sembla que s’ha arribar a una major conscienciació del que han de ser les polítiques de joventut però encara queda molta feina per fer. Al llibre es deixen clares unes bones bases, unes bones eines de treball per marcar l’agenda política.

Amb un acurat pròleg de Bibiana Aído, Ministra d’Igualtat que assegura que el seu ministeri busca també la igualtat d’oportunitats entre la gent jove i que acaba afirmant que “Aportaciones como las expresadas en este libro nos ayudarán no sólo a comprender mejor a nuestra juventud sino a iniciar políticas concretas”, son bons auguris pel present i el futur que tots esperem per les polítiques de joventut.

Al llibre es detallen diferents punts de vista on es plantegen possibles solucions a polítiques públiques enfocades als joves en àmbits tan diferents com habitatge, ocupació, formació, comunicació amb els joves (generació Einstein), salut, joventut i gènere, participació....amb l’objectiu de buscar una realitat col·lectiva el més encertada possible, que té en tot moment present la gran diversitat que marca la realitat del dia a dia.

Inicialment, per establir un marc sociològic concret, es fa una proposta de classificació dels joves de Barcelona a l’entorn metropolità sent interessant la diferenciació entre dos grans grups que anomenen classe creativa i classe bohèmia, dins de la nova classe mitjana. I es parla després del futur de les polítiques de joventut, amb pinzellades del passat, anàlisis del present i una clara línia de futur que hem d’assolir.

El llibre està sintetitzat al final amb 50 propostes específiques i directes, on es deixa clar quines son les claus per millorar la vida dels joves i les joves.

Un interessant anàlisis molt ben treballat al llarg del llibre i que s’ha de convertir en una eina més de treball per aconseguir donar bones respostes a les necessitats específiques dels nostres joves. Una eina útil com volien els autors.

04 d’abril 2010

COM GENERAR MATERIAL A LA XARXA

Per poder crear xarxa una de les principals coses que hem de saber fer és generar materials lo suficientment atractius com per poder atreure seguidors. Una bona difusió del missatge és bàsic a la xarxa, i si ho fem de forma correcta i atractiva podem aconseguir que tornin a visitar-nos i que ens segueixin que és del que realment es tracta.

El material generat pot tenir ben diferents formats; imatges, vídeos, música....i hem de poder tenir la capacitat de poder crear les noticies i les informacions que volem compartir en qualsevol format possible por aprofitar tot el ventall disponible a les diferents opcions.

Pel que fa a imatges:

  • Podem crear-les amb el GIMP o el PICNIK . Penseu que és millor gravar-les en .PNG en lloc de .JPG per guanyar qualitat.
  • Podem compartir-les i avaluar-les amb el FLICKR

Pel que fa a música, hi ha molta varietat de programes i s’ha de vigilar molt el tema de permisos a les descarregues, però per exemple tenim:

  • GOEAR per buscar-les i les podem descarregar posant la URL a DOWINT

Pel que fa a descarrega de vídeos:

Es ideal poder crear la nostra pròpia transició de diapositives, el nostre propi vídeo per poder acompanyar o emfatitzar una noticia. Ho podem fer amb el MOVIE MARKER on de forma fàcil podrem fer un vídeo incorporant fotos, música, vídeos i afegint diferents efectes especials que haurem de guardar com a fitxer moviemarker i alhora com a arxiu de pel·lícula.

Un cop generat el material, només ens resta compartir-lo a la xarxa per qualsevol dels programes que fem servir; blog, facebook, twitter...o qualsevol altre.

Sergio Gutiérrez, Primer Secretari de les JSE

Sergio Gutiérrez, primer secretari de les JSE, va estructurar el seu discurs en quatre gran trets, quatre grans trets que defineixen les grans preocupacions que estan al cap de tots els nostres joves i realment, no només dels joves; Territorialitat i immigració, Igualtat de gènere, Nova Europa i nou món i la Desocupació juvenil.

  1. Territorialitat i immigració. Hem de saber acceptar i gaudir de la diferència d’una Espanya plural. Es molt important el respecte a l’ immigració i a les seves cultures, i caldria fer servir l’educació com a vehicle d’integració (accés a centres concertats). Seria interessant fer campanyes per promoure, des dels mitjans de comunicació, el respecte i l’ integració.
  2. Igualtat de gènere. Hi ha un punt tan simple com important; a igual treball, igual salari. Un aspecte important també en aquest punt és garantir el dret a l’ interrupció voluntària de l’embaràs, però alhora hem de saber treballar per a reduir l’índex actual d’avortaments. I un punt clau és continuar treballant per reconduir i/o eliminar l’augment de violència de gènere detectada en el menors de 30 anys.
  3. Nova Europa i nou món. Preocupacions globals i beneficioses per a tots, com es la lluita contra el canvi climàtic i la lluita per la desaparició de la pobresa. No hem d’oblidar que altres generacions van destruir el mur de Berlín, i ara “a nosaltres ens toca destruir un altre mur , el mur de les indiferències”.
  4. Desocupació juvenil. La principal preocupació ha de ser acabar amb l’atur juvenil i amb l’ocupació precària que tenen molts d’ells. No podem deixar que siguin “la generació perduda”. Han de tenir la formació imprescindible, atès que el percentatge d’atur és molt superior entre la joventut sense estudis. Es destacable el fet de que tant sols les CC AA socialistes han signat acords específics per a fomentar l’ocupació juvenil.

Segons va explicar molt bé Sergio Gutiérrez, els joves d’avui en dia, han de poder definir amb molta claredat tres punts vitals;

  • Els nous reptes generacionals.
  • El saber fixar horitzons.
  • El saber marcar les pròpies línies vermelles.