Posar energies, ganes i il·lusió en tot allò que fem és un sentiment
essencial per estar actius. Això i sentir-se jove és bàsic per poder tirar
endavant qualsevol cosa, i sobretot per fer política, segons ens va explicar Joan
Rangel, l’actual delegat del govern a Catalunya i que ens va recordar la frase
de Mateo Alemán, “La juventud no es un tiempo de la vida, es un estado del
espíritu”.
L’optimisme i les ganes de tirar endavant les coses, ja és una garantia i
com deia Rangel“no ens podem desanimar davant situacions adverses com
ara. Si algú que està al capdavant està desanimat o desorientat, el naufragi
està garantit. Governar la nau és portar-la a port, no al naufragi” I Joan
Rangel té molt clar que “només es podrà liderar amb actitud, aptitud, bon
estat d’ànim, coneixement i treball en xarxa”.
I es que fer política, bona política, tenim ben clar que no es pas tan
fàcil “fer política és dirigir un projecte i ser alhora permeable i proper a
la societat, i tenint molta empatia”. Aquest és cada vegada un punt més
important per gran part dels nostres polítics i Joan Rangel afegia “és molt
important interactuar amb l’entorn per fer que la gent senti la política més
propera, més seva”.
Però per Rangel, de vegades ens limitem a la política del dia a dia, sense
pensar tant en l’objectiu final d’un projecte “de vegades nosaltres estem
massa acostumats només al debat curt i al titular, i oblidem una mica el govern
a llarg termini, es a dir perdent la possibilitat de tenir un bon projecte” i afegint que “hem de saber com
portarem a terme una decisió i la mecanització dels processos per tal de
portar-la a terme” i continuant amb els símils marítims Joan Rangel va
afegir “No podem encendre només els fars curts de la barca, hem d’encendre també els llargs”.
Si ens limitem en el curt plac no donem visió al futur, i això és un gran
problema.
Un altre punt important és també saber respondre en els moments més complicats,
quan el poble vol veure als polítics “hem de tenir la capacitat de resposta
també en les situacions crítiques. I sempre, abans de començar a remar, hem de
tenir clar on estan els nostres valors i només això ens durà a l’èxit” deia
Joan Rangel, destacant també la importància de la transparència “hem de governar amb totes les cartes sobre
la taula i no fer-nos trampa a nosaltres mateixos” perquè sinó els primers
perjudicats serem nosaltres. Els projectes s’han de fer sobretot amb claretat i
transparència per tenir garantit el seu èxit. “Seria interessant aconseguir
eficiència en la gestió. Hem de ser capaços de millorar l’eficiència a la
gestió pública” deia Rangel “eficiència
i eficàcia per fer de la nostra
Administració un model d’eficiència que pugui tenir els suficients diners com
per finançar tots els projectes”.
Amb 31 anys de dilatada experiència en diferents institucions polítiques,
Joan Rangel ens va explicar com al front del govern de cada comunitat hi ha un
delegat que té una sèrie de competències importants. No oblidem que ell és
actualment la tercera autoritat a Catalunya.
Va parlar del tema dels residus nuclears deixant clar que “hem de buscar un moment adequat i un consens adequat sobre el lloc
que reuneixi les condicions més adequades” alhora que també va parlar de
punts també prou importants com “gestionar
bé el flux migratori i les fonts d’energia, dos gran temes que hem de saber
tractar amb claredat”
Ragel va afirma amb orgull que “em proclamo socialista, catalanista i
federalista i això marca l’horitzó de la meva acció política, els meus valors i
els meus projectes” una ideologia
socialista que se’ns dubte compartim.
I em permeto acabar amb una frases que escriu el propi Joan Rangel al seu bloc
i que també ens va explicar aquella nit “La
meva formació acadèmica i la pràctica professional com oficial de la marina
mercant m’inclinen a definir algunes de les condicions per liderar un projecte
polític: saber on anem, fixar bé el rumb, disposar de bona tripulació i una nau
adequada per poder superar amb èxit els temporals que trobem en les nostre
singladures i mirar lluny, tenint la capacitat de veure en l’horitzó allò que
altres no saben veure-hi. Governar vol dir portar el timó de la nau. Una nau en
la que tots hi som embarcats, volen o sense.”
Les tècniques de
coaching són força complicades però és interessant tenir-les clares per poder
implementar en qualsevol moment com sempre ens diu en José Antonio Peral.
L’aprenentatge et
permet fer que lo impossible tingui la opció de ser possible. La base tot és
l’aprenentatge.
La base de la millora
de la comunicació és prendre consciencia de les esquerdes comunicatives.
La funció d’un líder és gestionar les emocions del seu
grup i les seves emocions les ha de gestionar ell mateix. El
líder ha d’aconseguir entusiasme o acatament. L’excel·lència és aconseguir
entusiasme i participació.
I si, per si algú
encara ho dubte...en el fons, en major o menor grau, manipulem...
VÍCTIMES I PROTAGONISTES
La pressa de
responsabilitats, és la clau del coaching. Som responsables de la nostra idea
de responsabilitat. T’has de centrar sempre en allò que vols però a l’hora has
de poder estar a gust amb el que tens però alhora treballar per el teu
objectiu.
Algunes preguntes que
ens podem fer:
·A priori, que és impossible?
·Tot és possible?
·Som lliures?
Tinguem en compte que
la insatisfacció crònica redueix la possibilitat d’aconseguir alguna cosa.
Plantejar-nos un
objectiu pot ser complicat, però podem arribar a aconseguir alguna cosa
quaranta vegades més important del que hauríem aconseguit de no haver-nos
plantejat primer l’objectiu.
Victor Frankl va escriure “El Hombre en Busca de Sentido” (el
podeu descarregar aquí ). Era un psiquiatre
austríac que va escriure la seva obra entre els camps de concentració de Auschwitz i
Dachau i va dir entre d’altres coses quelcom tan important com “Si no está en tus manos cambiar una situación que te produce dolor,
siempre podrás escoger la actitud con la que afrontes ese sufrimiento.” Va escriure la
seva obra des de la realitat dels camps de concentració i gràcies als seus
pensaments va ser l’únic supervivent de la seva família. Realment un home és
lliure perquè ser lliure està a la seva ment i és un mateix qui pot escollir.
Jean Paul Sartre
també va dir moltes coses en aquest sentit “estamos
condenados a ser libres” y “Quien es
auténtico, asume la responsabilidad por ser lo que es y se reconoce libre de
ser lo que ser.”
Stephen R. Covey va dir “Entre el Estímulo y la Respuesta hay un espacio
- en este espacio descansa nuestro poder y nuestra libertad de escoger. En esa respuesta
reside nuestra felicidad y nuestro crecimiento.”
De vegades
confonem Llibertat amb Omnipotència. De vegades, el resultat de l’acció no és
el que havies decidit prèviament.
En tota
situació hi ha una part que depèn de nosaltres i l’altre part no està a les
nostres mans. Claríssimament, hi ha situacions on tenim molta més influència i
a d’altres on tenim molt poca influència. A partir d’això podem analitzar a les
VICTIMES i als PROTAGONISTES, un i altre veuran la pel·lícula de diferent
manera.
VICTIMA PROTAGONISTA
0% SI depèn de
mi 100% SI depèn de mi i tot ho centrarà aquí
100%NO depèn de mi0% NO depèn de mi
i amb això buscarà totes les justificacions
ALLÀ ON ET
CENTRIS, ALLÒ CREIXERÀ. Si et centres més en tot allò que no depèn de tu,
progressivament anirà creixent allò que inicialment s’escapava de les meves
mans. A més si et centres més en lo que realment depèn de tu, podràs fer més
coses encara. T’has de centrar més en la teva actitud i no tan en la dels
altres. Centrant-te en la teva àrea d’influència desenvoluparàs més aquesta àrea.
Sigui el que
sigui el que jo pugui fer, ho faré. Es qüestió de pro activitat i de
reactivitat.
Jonan
Fernández va dir “cuando luchas por algo no tienes que proponerte ese algo, porque ése es un
enfoque de tu aspiración desde la soberbia: te crees un Dios que se ha
propuesto una meta; si no la consigues, te frustras. Lo humilde es lo efectivo:
no debes proponerte un objetivo cuando ese objetivo no depende sólo de ti, que
es casi siempre, porque si no lo logras, te hundes. Sólo debes proponerte crear
las condiciones que lo hagan posible. Y eso sí que sólo depende de ti”.
INTEGRITAT vs EXIT
EXIT = RESULTAT – ESPECTATIVES
L’èxit és l’assoliment
dels objectius desitjats. Ni l’èxit ni el resultat depèn només de nosaltres,
però això pot fer que ens arribem a convertir en victimismes.
INTEGRITAT = CONDUCTA – VALORS
La integritat
són les accions, els pensaments i els sentiments que han de ser coherents amb
els nostres valors.
Lliure en
quan a èxits no ho som, però lliures en quan a integritat no només ho som, sinó
que no podem deixar de ser-ho.
Vivim en una
societat molt irresponsable, sempre carreguem la culpa als altres quan som
nosaltres els únics responsables de les nostres accions.
PARÀMETRES BÀSICS DEL COACHING
Quan et
marques un objectiu, el que realment vols és satisfer una necessitat que tens.
No hi ha fracassos,
hi ha aprenentatges. Amb els fracassos ens anem apropant cada vegada més al
èxit.
Recordem que
com ja vam dir ÈXIT =
FRACASSOS + UN
Preguntes
importants per fer-nos davant una situació concreta
·Que vols aconseguir d’això?
·Que és el millor que passarà quan ho
aconsegueixis?
·Com et sentiràs al aconseguir-ho?
·Quina emoció sents?
·Aquesta emoció és adient per a fer què? i
Quina emoció et convé?
·Que vaig a fer per a passar de A a B (l’emoció
més adient)?
L’ideal és
fer preguntes obertes. No oblidem que la base de la influència és la empatia.
Si no escoltem demostrem que no ens interessa. Escoltar legitima a l’altre com
a interlocutor. Tenir la voluntat d’escoltar és tenir molt camí guanyat. Estar
en silenci també és important. I una altre pregunta també important és dir-li “Exactament
que vols dir amb això?” gran pregunta que farà que ens tingui que tornar a
explicar el problema.
Entre els dos
interessos sempre hi ha una posició d’interacció i des de la que podrem
aconseguir solucions.
La millor
manera de crear empatia és la comunicació no verbal. Estar atent amb la comunicació
no verbal de l’altre no ha d’aturar el diàleg interior.
“Yo no veo el hombre que es, sino el que podría llegar a ser“com deia Jean
Paul Sartre, cadascú és ell i les seves circumstàncies i afegia “Incluso el pasado puede modificarse, los historiadores no paran de
demostrarlo”
Michel E. de
Montaigne va escriure “Encuentro tanta diferencia entre
yo y yomismo como entre yo y los demás”.
DEFINICIÓ DE COACHING
El coaching
és l’art de cobrir la distància que separa un estat actual del nostre estat
desitjat, i és fer-ho de la manera més fàcil, elegant i agradable possible”
Estat Actual
-----------------------> Estat
Desitjat
Pla d’Acció
Per millorar
sempre cal pensar en que podem fer per sortir de la situació actual, i sempre
és important tenir al cap l’estat desitjat al que volem arribar.
I que tenir
en compte que molt sovint “cuando abrimos la boca nos quedamos
en pelotas”.
Per tenir una
major eficiència, la base del coaching és fer un bon pla d’acció. Un pla d’acció
ha de ser quantificat i específic i no
pot ser només una declaració d’intencions amb lo que no podem fer servir
mitjans ambigus.
El coaching
és un procés dialèctic on el coach ajuda al coachee a que el coachee s’ajudi
doncs tu estàs només de facilitador. Li has de donar més i millor informació
del que està fent i dels diferents camins que pot agafar, però ho ha d’esbrinar
ell sol, ell ha de trobar la seva pròpia solució. No podem qüestionar-lo ni desautoritzar-lo,
sinó informar-li de lo millor per ell.
Que
tinc? Que
vull?
Com aconseguir-ho?
Estructura del procés; Mètode GROW
1.Exploració general. Explicació del procés
2.Primera aproximació a GOALS. Definició
genèrica de l’estat desitjat.
3.Exploració de la realitat. Exploració de l’estat
actual.
4.Definició específica, positiva i mesurable
dels GOALS.
5.Llista de possibles opcions de l’acció.
Accions que ens portin elegant i fàcilment de l’estat actual a l’estat desitjat.
6.Pla d’acció. Què, quan, on qui, will
(voluntad)...Es la selecció de les opcions més poderoses i adequades.
7.Recapitulació general. Correccions al pla d’acció
Tancament de l’ampliació de aliança de coaching.
Eixos Transversals; Mètode CAR
C –> Consciència,
auto coneixement d’allò que es considera possible i impossible.
A –> Auto creença, la
part emocional, valor i confiança per poder aconseguir-ho.
R –> Responsabilitat,
voluntat i perseverança per aconseguir-ho.
“Sinó et consideres
part del problema tampoc no ho seràs de la solució”. “Independentment de que jo
no hagi calat for al bosc, sinó surto corrent seré jo el que em cremaré”....a
la vida i davant qualsevol situació sempre tenim una galleda d’aigua i una de
benzina.
No es el mateix...
RESPONSABILITAT
≠ CULPA Per exemple, un nen de 2 anys no té la culpa de no caminar, però en
canvi si és l’únic responsable de no fer-ho.
FACILITAR LA
REFLEXIÓ ≠ ACONSELLAR
ESCOLTAR ≠ PARLAR
INDAGAR ≠ PROPOSAR
SOLUCIÓ ≠ PROBLEMA
PRESENT ≠ PASAT
FUTUR ≠ PRESENT
AUTOCONEIXEMENT
≠ CONEIXEMENT INDUÏT La primera funció del cervell és donar sentit a tot, i el
que no ens quadri, directament ens provoca rebuig.
Els dos dies de
visita a Madrid van ser plenament productius. Grans practiques
polítiques.
Sortida ben puntual a
les 7:30 amb AVE ha l’estació de Sants i a Madrid a l’hora de l’esmorzar. Només
arribar ja vam començar la visita turística camí de l’hotel per deixar les maletes,
i després vam continuar. L’Ester ens va fer un magnífic recorregut tan
cultural, com gastronòmic.
A nivell
institucional la primera visita va ser al Centre Cultural Blanquerna al carrer Alcalá junt al “Circulo de Bellas Artes”,
un lloc de trobada per tots els regidors i diputats catalans,a més d’un centre
de difusió de la cultura catalana i on es fan diàriament cursos de català.
Més cap al vespre vam tenir una interessant trobada al vespre amb 14 dels 25
regidors del PSC a Madrid amb Francesc
Vallès i Teresa Cunillera com amfitrions,
però també entre d’altres amb el company
i amic Roman Ruiz Primer Secretari
de la meva Federació del Vallès Oriental.
Després, al sopar vam
poder compartir una agradable vetllada amb Dani
Fernández i amb Eduardo Madina,
que ens va donar una classe magistral. Em quedo amb frases com “se vive mejor sin naciones. Yo vivo sin ninguna en mi
cabeza y así aprendes a tener la mente abierta para aceptarlas toda”.
Per Eduardo Madina encara “queda mucha
libertad por conseguir y por eso hemos seguir trabajando”. Y
pel que fa la crisi la aposta ha de ser clara i concreta “apostar por un cambio en el sistema productivo, buscando
valor añadido sobretodo en innovación y en diferentes sectores que puedan
incidir en la economía del país”. Nit profitosa sens dubte. Fins i tot amb unes copes per viure la “movida madrileña”
i aviat a dormir...que el dia havia estat llarg.
Al dia següent la visita al Congrés
va ser el primer que vam fer desprès d’un bon esmorzar. Van poder assistir a la
sessió de control sentint parlar entre d’altres al Ministre Celestino Corbacho.
Més tard van poder visitar
el Congrés per dintre. Només una paraula, impressionant!. Fins i tot el
President del Congrés José Bono ens va saludar, va atendre les nostres
preguntes i es va fer una fotografia amb nosaltres (que encara ens han de fer
arribar). Va ser una gran experiència; vam poder veure un Bono molt proper,
molt assequible i amb les idees ben clares.
Després vam anar a
visitar el Senat, i també puc dir el mateix, impressionant de veritat. Sobretot
la biblioteca que em va encantar.
En definitiva, va ser
una gran experiència, una més de les que ens ha brindat el Màster LGP. Vam
aprendre de primera mà el funcionament de les dos grans Càmeres de l’Estat i vam
compartir bones experiències entre tots i això és el més important.
Algú va dir l’altre
dia, “quan acabem el curs us trobaré a
faltar”, i jo m’adhereixo, jo també us trobaré a faltar....és a dir, que de
moment, aprofitem al màxim...a més, encara ens falta la visita al Parlament
Andalús!.
Blogger o wordpress??? ...gran dilema i sobretot per mi que estic començant gairebé, però segur que hi han gustos per tot.
Per
començar la majoria ens quedem amb blogger però a l’hora de poder fer
un blog amb més qualitat, més bona imatge i amb molts més recursos
haurem d’anar a wordpress amb un munt de plantilles predefinides per
tots els gustos.
A
l’hora de crear un blog hem de tenir molt clar perquè el volem i a
partir d’aquí buscar les eines necessàries per aconseguir els nostres
objectius.
Dintre
del món polític ens interessarà prioritàriament un bon posicionament
del blog, Fer que el nostre blog aparegui en els buscadors i amb les
paraules sobre les que ens interessa que ens identifiquin. Per això cal
trobar paraules claus potents com “PSC, Política, Montilla,
Catalunya....ó PSOE, Zapatero...ó Ciberactivisme, xarxa.....ó totes...”
A
partir d’aquí hem de ser pro actius a la xarxa, crear opinió, debat
arrel de les nostres entrades, fer-nos actius col·laboradors de la
política a la xarxa, creure en la importància de les noves tecnologies,
en definitiva en la política 2.0.
Un
punt també important és poder enllaçar-les tant a twitter com a
facebook per tal de triplicar la seva difusió a la xarxa. Tot el que
fem perquè el nostre missatge arribi al major numero de gent possible,
estarà ben fet.
Imposa d’entrada, tot i que no sigui pas la primera vegada que el veus...es normal, i més sent la primera vegada que soparàs amb ell...quins nervis teníem tots...mirades, corre cuites i tot ben preparat en una sala pleníssima. Al final tot va sortir perfecte, com era d’esperar, i va resultar una vetllada fantàstica la que vam tenir amb el MH President de la Generalitat José Montilla. Vam comprovar que era una persona com nosaltres, que es va emocionar amb alguna pregunta, que ens va emocionar amb les seves paraules, que va treure el millor de si i que sap que nosaltres li van agrair de tot cor. Va venir a explicar-nos l’acció de govern, però alhora va atendre totes i cadascuna de las nostres preguntes, i fins i tot va tenir temps per una intensa sessió de fotos de grup amb professors i alumnes després del sopar.
La sinceritat, seriositat i saber fer ens el va definir el President José Montilla a la perfecció quan ens va donar tres punts claus per un bon lideratge:
1. Dir sempre la veritat; pots fins i tot perdre les eleccions però mai perdis els teus principis. 2. Treballa i practica amb l’exemple. Trasllada idees clares per suscitar el suport social. 3. Fes-te amb un bon equip i a ser possible amb gent més intel•ligent que tu, fugint sempre de la mediocritat.
Bon fil per posar a l’agulla i per no perdre-ho mai de vista. Idees cabdals per fer una bona gestió, per fer un bon lideratge que és del que realment es tracta.
Per José Montilla, globalment, l’anàlisi de l’acció de govern “ha estat plenament satisfactori” aclarint que “hem fet un gran esforç en dotar al país de polítiques socials, però també un esforç sense precedent pel que fa a recerca i investigació” sent una feina constant i estructurada “al 2008 ja vam aprovar les primeres mesures anticrisi i hem anat avançant i desplegant més mesures cada vegada”.
L’Estatut i l’autogovern també van tenir cabuda en la seva exposició “en temes d’autogovern hem d’aconseguir encara més enfortiment i estem esperant la sentència de l’Estatut que encara no arriba” però reafirmant que “no tenim pressa perquè arribi, sinó que el que volem es que arribi bé, a més no oblidem que el fet de no tenir encara la sentència, no vol dir pas que no estigui vigent”.
La situació actual de crisis arreu del país ho dificulta tot, però des del govern en son ben conscients “ara la conjuntura es complicada i és més que mai quan necessitem a gent seriosa” rigor i serietat per tirar endavant perquè “les pitjors previsions s’han anat complint; creixement de l’atur, increment del dèficit públic...i davant de tot això hi han tot un seguit de mesures que s’han de tirar endavant i que moltes d’elles no depenen només de nosaltres. Hi ha reformes necessàries que a mig i a llarg termini s’han de fer encara que no agradin” afegint que “hem de saber combinar l’apel•lació a la raó amb els sentiments i el cor, per poder defensar aquestes reformes de forma pactada i consensuada. Però el consens no vol dir aparcar les coses i no fer-les, com molts es pensen.”
En èpoques de bonança tot és positiu i molt menys complicat, però en èpoques difícils és tot el contrari “fer política socialista quan tot va bé, és molt fàcil” va apuntar el President José Montilla “però hi ha d’altres moments que hem hagut d’anar a contracorrent, com ara, tot i que nosaltres tenim molt clar on anem. El que no farem és recórrer al populisme per dir-li a la gent el que vol sentir” assegurant quelcom molt important “nosaltres hem de dir sempre la veritat a la gent. Amb treball i amb esforç ens en sortirem. Els socialistes hem de seguir amb el nostre projecte malgrat la crisi per a més de poder recuperar l’economia del país, poder recuperar la confiança de la gent”.
I pel que fa als propers compromisos electorals el President va apuntar que “afrontarem la campanya en un marc complicat, però nosaltres anirem amb un projecte clar. Un projecte des de l’apel•lació al servei, però també al cor”. I sobre els possibles pactes pel govern de la Generalitat, el President José Montilla, té les idees ben clares “Convergència seria capaç de pactar amb qualsevol per arribar al poder, però nosaltres tenim clar que amb el PP no pactaríem de cap de les maneres, i amb ERC tampoc pactaríem a qualsevol preu”
Les prioritats del polítics socialistes son ben diferents de les dels altres com bé apuntava José Montilla “nosaltres tenim prioritats i valors que no té la dreta. Nosaltres som més seriosos i la resta potser són més aventurers. Hi ha polítics que els hi agrada crear problemes i d’altres que els hi agrada solucionar-los. Jo sóc del segon grup i no tinc por als problemes” afegint que “per mi, el partit i els polítics han d’estar més al carrer amb la relació diària del dia a dia amb la gent”.
De forma planera fins i tot ens va assegurar que no l’importa pas sortir al Polònia tot i no seguir el programa de forma habitual, però assegurant que “hi ha molta gent que no surt i que li agradaria sortir encara que no ho diguin” .
Ens va parlar també del seu pas per les diferents Administracions, i com totes li han aportat coses importants, tot ajuda realment. Li vam fer recordar també la seva arribada a Sant Joan Despí, sobre l’any 1971 i es va emocionar...ell va arribar com qualsevol dels nostres pares a una Catalunya que el va acollir i que el ajudar a créixer, una Catalunya que l’ha vist evolucionar fins a convertir-se en el President de la Generalitat...”no somiava pas aquell dia que arribaria on estic ara” va afirmar “realment un no es pot obsessionar mai en voler arribar a un lloc...les coses passen perquè estàs just en un lloc determinat i en un moment concret”...aquella nit, sopant amb el MH President José Montilla tots estàvem allà on volíem estar...i va ser fantàstic ser-hi. Gràcies President!!!.
