La tercera jornada formativa amb Iñaki Bustinduy va ser
totalment pràctica; un discurs de 5 minuts, un discurs preparat, evidentment,
ja se sap que la millor improvisació es la que es prepara, i així un vam fer un
darrera l’altre.
Tema lliure, davant
un faristol i amb tothom mirant-te i prenent notes per fer feedback destacant
els punts forts i els punts de millora i amb el vídeo engegat gravant...tot un
repte...però d’això es tractava.
Posar en pràctica tot el que has aprés sobre com
construir i com presentar un bon discurs és se’ns dubte la part més difícil.
Els nervis ens juguen encara males passades i tot i que la por i el respecte
per l’auditori no s’ha de perdre del tot mai, una mica de banda si que hem d’aprendre
a deixar-la.
La corporalitat i l’emocionalitat
complementen al llenguatge, i aconseguir una amalgama perfectament harmònica és
el que seria perfecte. Ara per ara, a nivell general va sortir una mica de tot;
tonalitats massa lineals, massa mirar els papers, poca gestualitat, no mirar a
l’auditori, massa serietat, poc control del moviment de les cames....etc...
A nivell personal, no
em puc queixar,el feedback va ser prou positiu, tot i que al final els nervis
van fer que volgués acabar més aviat i que anés massa ràpid parlant.
A la vida, com tot,
és qüestió de pràctica. Ara tenim les claus, les bones claus, serà qüestió de
continuar practicant i millorant cada dia un mica, sense córrer, poc a poc i lletra...o
bones paraules...
Deixo algunes fotos d’alguns
companys a l’hora dels seus discursos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada