18 de desembre 2009

Tècniques teatrals aplicades a la comunicació política (I)



Va ser tota una experiència la viscuda dissabte al Institut del teatre...ja contem les hores per la propera sessió amb el Pepelu...

Vam aprendre o vam intentar a aprendre la respiració diafragmàtica. Aprendre la importància de poder controlar  l’art de badallar (com m’encanta practicar-la!!!). Saber caminar i plantar-nos un segon abans de parlar, mirant al nostre auditori recolzant el cos cap endavant. Saber aixecar el cap a la posició justa, ni molt ni poc. Saber entonar les nostres converses, fent les pauses necessàries i sabent ser nosaltres mateixos en tot moment. Vam aprendre com arribar a controlar les nostres emocions arribant fins al límit i controlant els nostres cops de veu.


Vam saber que una llàgrima és or i moltes són inservibles. Vam saber que hem de ser com els llampecs i els trons en una tempesta; primer se’ns ha de veure com els llampecs i després fer-nos sentir com els trons. I d’aquí vam saber la importància de com ens hem de fer veure, de com de bona ha de ser la primera imatge que hem de donar. Hem de tenir la seguretat de poder controlar el nostre cos i la nostra veu, de poder tenir una seguretat que hem de transmetre en tot moment. Hem de perdre la por a nosaltres mateixos, a les nostres debilitats i fer-les fortes i creure’ns-ho . L’altre dia vam començar a aprendre.


Vam córrer, vam badallar, vam jugar, vam cridar, vam parlar i vam continuar aprenent...i lo que ens queda...


PD- Més fotos al facebook, però...quan acabi la segona sessió.

1 comentari:

Antonio Manrique ha dit...

Sembla que et va agradar i fins i tot t'ha tornat una mica poetissa...però tens rao va estar força bé