El Federalisme segons Miquel Iceta

El problema que ja tenim de bon principi es que potser no expliquem ben bé la paraula federalisme. Federalisme diu la enciclopèdia que és “el corrent del pensament polític que concep la construcció d'un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats. Per Miquel Iceta Federalisme és un pacte de llibertat amb la idea sempre de la fraternitat. Federalisme es:

1.       Una filosofia política que es llibertària.

2.       Uns governs multi nivell.

3.       Es una tècnica per pactar i unir.

Miquel ens va explicar el seu primer contacte amb el federalisme. Va ser al Speakers' Corner, la cantonada nord-est de Hyde Park a Londres on qualsevol pot parlar i dir la seva, allà va sentir parlar per primera vegada del Federalisme.

L’escut d’Espanya és la millor metàfora federal que tenim al tenir ben identificades diferents parts de diferents llocs d’Espanya.

Nosaltres, com bé ratifica Miquel Iceta, juguem a la lliga de la unió, no pas de la separació, no tenim por al que es diferent de nosaltres, al contrari, busquem apropar-nos al diferent per fer plegats el futur. Ser diferents no ens fa ser superiors

Dir que Catalunya és una nació no ens fa nacionalistes. Els federalistes creiem que és possible que dos o més nacions puguin conviure en un mateix estat i per això els socialistes defensem una relació federal entre Catalunya i Espanya perquè no creiem que siguin realitats separables. Catalunya és una nació i Espanya és una nació de nacions on no s’han de donar les discussions d’identitats.

Les nacions estan marcades per fenòmens evolutius; neixen, creixen i es moren. I les nacions no son pas homogènies. S’han d’aconseguir fer ciutadans autogovernables per fer un govern més just. A un estat poden unir-se diverses nacions i hem de trencar els perjudicis preestablerts. Tenim un estat que hauria de ser igual per a tots i hauria de poder protegir-nos a tots per igual. 

La llengua catalana, per exemple hauria de ser un estímul, un factor d’integració, però per molts és tot el contrari. El problema es no treure-li tot el potencial possible.  No hem d’imposar la nostra llengua sobre ningú però si s’ha d’exigir un reconeixement. Si arribés un dia en que la llengua catalana desapareixes, per mi – va assegurar Miquel Iceta- “seria un autèntic fracàs”.

El catalanisme per Miquel Iceta és un sentiment cívic, compartit...que ha definit la voluntat d’autogovern, amb institucions pròpies, lleis pròpies i govern propi amb competències importants.

Inevitablement va sortir el tema de la independència de Catalunya. Iceta ho té clar; no és el nostre ideal, i no per por, sinó perquè el nostre ideal és la fraternitat, la unió entre els pobles. Aquests referèndums, apuntava Iceta són el camí més ràpid cap a la demagògia xenòfoba, i no és bo agafar els hàbits dels referèndums. No es poden prendre decisions sobre temes on la opinió es massa fluctuant.

I pel que fa al tema de l’Estatut, el fet es que molta gent, no té clar que la Constitució ja reconeix que abans existien pobles amb una llengua i una història pròpia. La Constitució diu que hi ha diverses llengües a Espanya i en canvi avui ens neguen moltes coses que ja havien estat possibles fa molts anys. Es important el fet que a pocs llocs del món hi ha dos llengües que convisquin tan bé com aquí. El govern espanyol és bo en el sentit de permetre competències d’acord a les diferents necessitats, però no tenim una estructura federal i això s’hauria de reformar. Però ara no ens interessa tampoc una reforma de la constitució o aniríem enrere. Nosaltres, els socialistes defensem per via estatutària, desenvolupar el nostre autogovern amb un Estatut constitucional. Un Estatut constitucional com va entendre el Parlament al votar-lo, com van entendre les Corts Generals al aprovar-lo com a Llei orgànica i així ho van entendre també els ciutadans de Catalunya al votar-ho en referèndum. És realment la primera vegada en la història de la democràcia que una llei confirmada pel poble és recorreguda pel Tribunal Constitucional.

I un apunt més del nostre Viceprimer secretari i portaveu, passi el que passi amb la sentència del Estatut, hi haurà vida i haurà PSC.