JAVIER WILHELM TECNIQUES DE MEDIACIÓ I GESTIÓ DE CONFLICTES

Si algú encara tenia algun dubte de que les classes d’aquest màster servien només per la vida política, a la classe de divendres passat amb el Javier Wilhelm, se li van esvair tots els dubtes. Avui en dia saber gestionar bé els conflictes es un handicap per qualsevol del nosaltres en qualsevol situació de la vida quotidiana. Poder tenir la capacitat de saber ser un bon mediador i de saber gestionar els conflictes que ens trobem davant...es tenir molt de guanyat.

SABER ESCOLTAR, es el primer que hem de saber fer i després, negociar. Negociar es part de la vida quotidiana, sempre es té que negociar en tot...fins i tot en política. La negociació és l’acord al que s’arriba entre les diferents parts. Però no oblidem que no sempre es busca l’acord, de vegades negocies per no negociar.

El sentiment de justícia –que no la justícia- és vital en les negociacions i sempre es té en compte el que a un li sembla just per arribar al final de la negociació.  Les persones ens deixem portar per allò que ens sembla més just i de vegades ens deixem portar més per els sentiments que per el raonament.

Un tema molt important es que no podem personalitzar els problemes. De vegades perdem de vista el problema i el focalitzem en la persona i això no es bo. Hem de ser molt durs amb el problema i molt febles amb la persona. Sempre hem de negociar des del cap, des del que sabem fer i no des del que sentim. Si negociem intentant forçar a l’altre no aconseguirem res; hem de negociar amb la seducció...hem de seduir a l’altre.

Pel que fa als negociadors professionals, son gent molt racional i no pas emocionals i aquesta es la gran diferència. Es té molt guanyat amb això.

La mediació no es més que una negociació assistida.

En una negociació, quan la gent vol diners, sempre darrera hi ha altres interessos.

Ningú sent sempre tot el que diu, ni tu ni ningú, per això has de saber ser flexible.

No hem de valorar el que fem, sinó, avaluar el que fem. Avaluar en termes d’eficàcia.

Per fer una bona negociació primer ens hem de presentar i donar confiança a qui tenim davant, donant confiança, generem confiança, per això es bó parlar al principi de coses no directes al problema, per tal de guanyar-nos la seva confiança.

Només pots arribar a parlar del problema coneixent-lo bé, però mai negociant a cegues, sense tenir tota la informació. Has de preguntar molt per aconseguir tota la informació. Qui té poder en la negociació no es qui parla més sinó qui sap escoltar i aprendre més dels altres.

En tota negociació cal tenir una estratègia. Ens hem de preguntar: Perquè l’altre està a la taula?..que necessita l’altre de mi?....és el millor principi.

En canvi, si entres en la tàctica de l’atac i defensa entres en un cicle viciós i no surts i això es un gran problema.

Alterar a l’altre i enfadar-lo no serveix de res, sinó, tot el contrari. El  problema de tirar molt de la corda es que un dia l’altre es pot aprofitar i deixar-la anar i llavors...el que caus ets tu.

Si ningú dona el primer pas és difícil avençar en una negociació, i qui dona el primer pas real és qui guanyarà en la negociació.

Suposar en una negociació no funciona, no es qüestió de fer-se suposicions que no tenen perquè ser certes.

Donar un consell també és perillós, a ningú li agrada que li diguin que ha de fer a casa seva. Quan algú et demana un consell, en la majoria dels casos t’està demanant que et reafirmis en la seva idea.

Una bona estratègia i que de vegades es fa, es anar a la reunió conjunta a perdre el temps per buscar anar a negociar individualment amb cadascú.

Premisses bàsiques de la negociació:

1.       Mai suposar res.

2.       No fer enfadar a l’altre. L’has de seduir.

3.       S’han de negociar interessos, no té sentit parlar del que no podem negociar.

4.       No es poden fer propostes abans de conèixer bé el problema.

5.       Pensa sempre en el dia després. Negocia sempre per avui i per demà.

Per una negociació col·laborativa és important:

·         Ser amable no és la solució.

·         Separa a les persones del problema.

·         La discussió sobre les posicions posa en perill la relació.

·         Comenta les mútues percepcions.

·         Fès que a tots els interessi el resultat donant-li  la possibilitat de participar en el procés.

·         Has de permetre que les altres persones puguin esplaiar-se.

·         Parla sobre tu mateix no sobre ells.

·         Pots fer servir estratègies manipulatives com dir per exemple “es que no t’estic escoltant” enlloc de “calla”.

·         Mira sempre endavant, mai cap al passat.

·         Sigues concret, però flexible.

·         Parla sempre amb un propòsit.

·         Fès la teva proposta de manera que l’altre pugui decidir.

·         No cedeixis davant la pressió.

·         No preguntis mai, si saps que no t’agradarà la resposta.

·         El que la segueix l’aconsegueix, si canses a l’altre podràs aconseguir moltes coses.

·         Si marxes es per no tornar, els cops de porta serveixen només per una vegada.

·         No confiïs en conèixer a l’altre part, potser millor convida’l a dinar abans.

·         Si t’alaben a la negociació es que volen alguna cosa de tu.

·         Planteja la idea i que els altres la pensin.

·         Mai juguis amb els sentiments dels altres

·         Si vols canviar d’actitud, disfressa-la bé, però que mai se’t vegi que retrocedeixes.

MAAN es la “Millor alternativa al acord negociat”, ens diu que negociar sense una bona alternativa pot fer que ens quedem sense el que teníem prèviament. Has d’identificar molt bé el que tens abans de començar per que no arribis al final de la negociació amb menys del que tenies abans. Es important conèixer sempre el MAAN perquè negociar és un procés costós que busca el benefici de les parts, o de la majoria. Consumeix temps i energia i si la diferència entre el que tens i entre el que pots guanyar no es paga amb el desgast de la negociació, llavors convé més no negociar o sortiràs perdent.

Quadre estratègic

ELS MEUS INTERESSOS                                 ELS SEUS INTERESSOS

LES MEVES ALTERNATIVES                         LES SEVES ALTERNATIVES

OPCIONS A PROPOSAR                               QUE EM PROPOSARAN

 La part de l’esquerra la tens claríssima, la de la dreta es tot el que has d’esbrinar, no suposar.

Podeu ampliar informació a la web del Javier Wilhelm  
http://www.mediacionyconvivencia.es/myc_home_cat.htm  o preguntar-li a ell mateix a la propera classe que ens faci...

PRIMERS ANIVERSARIS COMPANYS MASTER

Sense paraules gairebé...només amb aquestes fotos de mostra, queda gairebé tot dit. Divendres passat vam aprofitar entre el descans de les dues classes per celebrar els aniversaris de tres companys; Martina, David i Pere. Moltes felicitats una vegada més a cadascun d'ells!!! 

Va ser una cosa bastant improvisada, gràcies al facebook vam poder muntar-ho tot i tothom va col·laborar com va poder. Gràcies companys!!!.

 

No van faltar els pastissos ni la beguda, ni els regals, ni les postals de felicitacions...ni un ram de flors que vam sortejar entre els tres i que al final li va tocar al Pere. 

A partir d’ara hem decidit anar celebrant tots els aniversaris dels companys, però una vegada al mes...tampoc es qüestió de estar de festa cada setmana, no?....

  

 

ASSUMPTA ESCARP I COM ORGANITZAR EL LIDERATGE

  El sopar tertúlia de divendres passat va ser prou interessant en temes de lideratge i vam tenir els consells d’una bona mestra. Una bona cuinera, com ella mateix deia, dels afers interns de un bon cap de gabinet que fins i tot va viure la complicació de conviure en una època de “dos alcaldes” a Barcelona durant la sortida de Maragall i l’entrada de Clos. Ara com a Regidora de Seguretat del Ajuntament de Barcelona està al capdavant i no entre fogons com abans, però ens va voler parlar del que més li agrada com a bona cap de gabinet. Pel que fa a la seguretat em vaig quedar amb una frase que em va agradar molt “la seguretat es un mal que vol poc soroll” quan menys parlis generes menys inseguretat.

Per saber com organitzar el lideratge,hem de saber per començar que el lideratge no està centrat en el líder i si en la capacitat de motivar a l’equip. Però el gabinet no ha de destacar mai per sobre del propi líder, acabaria desvirtuant la imatge del líder. El cap de gabinet es la imatge del poder a molts llocs però no hauria de ser-ho, es qui coordina un equip; qui el crea, l’equilibra i l’implica plenament en el projecte. I en aquests cassos s’ha de fugir molt de la prepotència, cal cultura d’equip, que es un tema que potser no arrela massa, però que és de vital importància.

Algú té que manar, i aquest és el referent polític però algú ha de reestructurar tots els imputs per saber-los coordinar bé i transmetre-li al visible cap polític. Es a dir, cal algú amb temps per pensar, per que el cap polític només té temps per actuar.

Per poder tenir un bon equip cal, entre altre coses, lleialtat, però no pots demanar lleialtat per la lleialtat interna sinó per el convenciment polític. El criteri empatia personal també és important tenir-lo dintre l’equip, però cal sobretot lleialtat política i sobretot sinceritat. Has de poder generar sinceritat i confiança dintre del teu equip, sinó l’equip està abocat al fracàs, i si l’equip fracassa, el líder té tots números per fracassar. Si un és capaç d’enfocar bé un equip, es un líder.

Sempre es diu que no pots fabricar un líder, per que s’ha de creure en els valors necessaris i ell mateix s’ho ha de creure. Un punt important d’un líder es saber transmetre amb el cor i posar ànima a les coses i si ens ho creiem bé, ho podrem transmetre bé i tindrem molt de guanyat en el tema lideratge.

Cal no oblidar que en política la gent valora molt més el consens que la crispació i això també s’ha de saber transmetre i ha de ser imprescindible dintre d’un bon equip.

Els ingredients està sobre la taula, només cal que ens sapiguem posar a cuinar...

POLITIQUES MEDIAMBIENTALS AMB XAVIER MATEU

 

Un expert en la matèria com es en Xavier Mateu ens va fer una extensa explicació de les polítiques mediambientals que s’estan fent actualment al nostre país.

Per començar cal tenir clar un objectiu bàsic, mantenir sempre l’equilibri i per això precisament es normal que el medi ambient i la gestió mediambiental tingui patrons diferents a cada zona. No oblidem que podem parlar de medi ambient o d’entorn.

Medi ambient es un terme confús, que es mou en un marc complexa i que es un concepte subjectiu. Es un mou en un marc complexa i a més s’enfronta a postures radicals, interessades i/o proactives. Mentre que les actuacions es concentren a nivell local, global o en plataformes. El pitjor problema que hi ha son les postures dels negacionistes que neguen tots els problemes ambientals.

A peu de carrer, però, també hi ha confusions, molt sovint diem medi ambient quan volem dir paisatge i no es el mateix. Una cosa es l’afecció paisatgista, que ens agradi o no un lloc, es a dir que quedi malament en un paisatge un molí o una línea d’alta tensió, però això no té perquè tenir una afecció mediambiental...no es el mateix i no es pot confondre. De vegades idealitzem un paisatge ambiental idíl·lic que ja no existeix, que fa molt de temps que no existeixen, i per això de vegades es difícil assumir i acceptar aquests canvis. Als parcs naturals i han bones mesures per protegir el medi ambient i el paisatge que es defensen arreu del territori. Però no ens enganyem, mai no ha hagut tanta quantitat de bosc com ara, allò de “planta un arbre” es veu que va funcionar prou bé, però ara ja no cal plantar-ne més, hem de cuidar i arreglar bé tot el que tenim, tenir bona cura del que ja tenim és el millor que ara podem fer.

Tampoc podem oblidar que els recursos son escassos i per això hem de tenir bona cura d’ells. L’aigua per exemple es diu que és un bé escàs, però  jo penso que hi ha prou aigua però que està mal gestionada.

L’entorn es vulnerable i afecta molt a les persones per això hem de cuidar-lo  i no contaminar-lo. Contaminar té un cost, i els beneficis son privats però els costos son públics. Potser s’hauria d’arribar a la internalització dels costos ambientals. Avui en dia la innovació tecnològica aporta molt, però tampoc no ho resol tot.

Hem de tenir tres conceptes clars:

1.          Gestió ambiental.

2.          Finançament polítiques ambientals.

3.          Educació ambiental.

Amb una xifra sobre la taula; 1m³ d’aigua costa 2’1 euros/m³ a l’administració i de mitja al ciutadà li surt a 1’7 euros/m³

Hi ha un vectors ambientals que ens serveixen per controlar el medi ambient:

·            Aire

·            Aigua

·            Sòl

  Que son els tres aspectes més mesurables, però també tenim en compte;

·         Residus

·         Medi natural i biodiversitat

·         Energia

Catalunya té competències en medi ambient, però l’estat té les competències bàsiques i no oblidem que la Unió Europea es qui ens marca les directives mediambientals. Les Administracions locals només tenen competències de gestió  en el seu territori. Les normatives no son transposables d’un país a l’altre perquè no oblidem que les costums son molts diferents i condicionen massa en les polítiques mediambientals.

Les estratègies a seguir poder ser diferents:

·         Innacció, no fer res i seguir igual donat que hi ha altres prioritats més importants.

·         Prohibició o autorització expressa d’activitats o productes.

·         Qui contamina paga

·         Eco-eficiència

I per finalitzar, deu consells pràctic sen temes de medi ambient:

1.    Quantificar abans d’actuar. Tot s’ha de quantificar per anar bé.

2.    Objectius realistes i amb poca burocràcia. L’excés de burocràcia paralitza les iniciatives.

3.    No oblidem al client. El client és qui pagarà els costos.

4.    Ser transparent. Sempre s’ha de dir la veritat.

5.    Insertar les iniciatives en el context de l’escala de prioritats dels destinataris.

6.    Crear coalicions positives. El protagonisme solitari no es bo.

7.    Preparar-se pels conflictes.

8.    Mantenir la coherència.

9.    Ser flexible.

10.  Finalment, DECIDIR. Decidir amb convicció i determinació.

POLÍTIQUES SOCIALS AMB CARME FIGUERAS

La Carme Figueras, ben coneixedora del tema ens va explicar la situació actual de tot el que es el món de les polítiques socials. La crisi, que tot ho arreplega i ho trasbalsa es avui en dia la prioritat més gran, i en politiques socials, combatre la crisi es l’eix més important que tenim. Combatre la crisi i saber reaccionar son les grans prioritats que avui en dia no podem perdre de vista.

A la crisi que va patir el país als anys 80, el coixí dels serveis socials era molt més limitat que ara. Actualment hem tingut la sort de poder donar moltes més ajudes gràcies a tenir un bon coixí que ens ha salvat la situació.

Ara tenim un tema molt important sobre la taula com es la Llei de Dependència per la que s’ha fet un bon fons de contingència, s’han incrementat molt els ajuts i cada any s’incrementaran més. Això és bo per que hi ha molta demanda d’aquests ajuts socials. Hem d’aconseguir desenvolupar bé el quart pilar de l’estat del benestar; ja tenim ben consolidats salut, pensions i educació, i ara falta acabar de fer-ho igual de bé amb la Llei de la Dependència. Hem de poder garantir el dret de les persones dependents a ser ateses per l’Estat en les seues necessitats bàsiques.

Zapatero va començar a plantejar aquesta llei en el seu primer debat de la nació, començant a aplicar-se inicialment només amb una ampliació de l’assistència. El model de la Llei de Dependència que es va triar, era similar al dels països nòrdics on s’opta per donar més finançament als serveis.

La finalitat de la llei, que es va aprovar al desembre del 2006, era i és donar a cada persona dependent el tractament adequat, sense excloure a ningú. Es va considerar un dret subjectiu i es va regular per graus de dependència en funció dels majors o menors ajuts que necessitaven per la seva autonomia personal, aprovant-ne un sistema de valoració en funció d’uns paràmetres objectius que mesuren la capacitat d’autonomia.

Tenim tres tipus de dependència:

- Gran dependència (grau III).

- Dependència elevada (grau II)

- Dependència moderada (grau I)

La llei regula prestacions econòmiques directes a les persones dependents o l’ ingrés i assistència en institucions i residències adequades. Es contemplen ajudes econòmiques a favor dels familiars que es facin càrrec de les persones dependents i diverses activitats formatives complementàries.

Podeu consultar http://www.gencat.cat/benestar/persones/dependencia/

L’Estat va entrar a legislar una Llei de Dependència tot i no tenir autonomia en servei social però es va fer un Consell Inter-territorial per tal d’agafar els mateixos barems.

A Catalunya va ser a l’abril del 2007 que es van poder començar a demanar els ajuts. El retard de l’aplicació de la Llei de Dependència es deu principalment a que la demanda va ser molt més gran del que s’esperava, hi havia moltes més necessitats a les cases que no estaven controlades. També es van tenir que formar a tots els equips de valoració i també tenir en compte que a Catalunya s’estava llavors creant una nova llei de Serveis Socials en el primer govern d’en Pasqual Maragall. La Llei de Serveis Socials, al desembre del 2006, va ser la primera llei que va aprovar el President Montilla.

Ara el 60% ho paga l’estat i el 40% ho paga la comunitat autònoma. Al 2015 la Llei hauria d’estar aplicada al 100%. Destacar que actualment ja son més de 90000 les persones que reben serveis o prestacions de dependència i volem acabar la legislatura podent dir que hem pogut complir les dates previstes i s’ha fet un correcte i coherent desplegament d’una llei tan important com es la Llei de la Dependència.

La Carme va parlar també l’Atenció als infants, dels “Dret dels infants i adolescents” que va paral•lel a la Llei d’Educació i que ja està en via d’aprovar-se al Parlament. S’han de poder garantir, com a necessitat prioritària, tots els drets dels nostres infants. Actualment hi han 7000 nens i nenes tutelats per la Generalitat, ja sigui en centres o en famílies (que poden ser extenses o alienes), sempre buscant el dret de l’Infant, que hauria de prevaldre per sobre de tot. L’objectiu ha de ser sempre buscar i poder garantir la seva estabilitat.

CONSTRUCCIÓ DE DISCURSOS AMB JAUME BADIA

La segona classe de divendres ja era a priori una de les meves preferides i com m’esperava, no em va defraudar pas.

En Jaume Badia, que ell mateix es va definir com el “ventríloc de les titelles més grans del país” ha sigut i és un dels assessors de reconeguts polítics del país....el seu dia a dia es la construcció de discursos i d’això ens va venir a parlar...jo m’hauria quedat escoltant-lo i aprenent un munt d’hores més.

Per començar hem de tenir clar que del que es tracta es de dir allò que volem comunicar però de la manera més efectiva possible. Comunicar es més que parlar, es acostar un auditori cap a la nostra posició, és SEDUIR, dominar els estats d’ànim durant un moment....però que necessitem per fer-ho bé?

D’entrada hem de defugir dels tòpics, no podem seduir a l’auditori dient sempre el mateix. Fins i tot els agraïments inicials han de ser puntuals, no podem sempre començar de forma retòrica i si s’ha de fer, ha de ser cortès i que no es vegi forçat.

Un punt clau es saber que si la intervenció es més aviat breu, hi ha prou amb una bona idea ben explicada i ben defensada. Hem de saber expressar-la i desenvolupar-la i defensar-la sobretot amb convicció, no es qüestió de només omplir minuts.

El triangle de l’èxit ens diu que hem de tenir:

1 idea
 
 
Bon olfacte


 
Molt coratge



El triangle al revés; poc coratge, bon olfacte i moltes idees, seria el triangle del fracàs.

Tinguem clara una cosa, no volem impressionar al nostra auditori, sinó comunicar-nos amb ell. Per això hem de fer frases senzilles, que siguin breus i s’entenguin i que no tinguin frases subordinades. I sobretot, no podem oblidar que quan ens plagiem a nosaltres mateixos, sempre empitjorem, per això no hem de fer-ho mai. Per fer sevir una mateixa cosa s’hauria de recrear de nou, reimprimir-la i refer-la.

El fet d’introduir cites tampoc és obligatori, si que ajuden a guanyar credibilitat i nivell intel•lectual i ens pot acostar a tot allò que s’associa al personatge del que estem parlant al discurs però per norma no es poden anar introduint un munt de cites; una cita dona brillantor però moltes carregen.

DIGUEU-ME DE QUÉ VOLEU PARLAR I US DIRÉ COM

El discurs públic es el teatre del discurs escrit que hem preparat, i no podem oblidar mai la naturalitat que s’ha d’ajustar al personatge que l’està llegint. S’ha de crear un discurs amb els ingredients ben proporcionats, les crosses lingüístiques sobren si l’hem estructurat bé. Per això cal revisar-lo bé, al primer text que fem li acostuma a sobrar el 10 ó 15% del total; no podem mai donar a l’auditori la opció de desendollar, no els podem enfarfegar innecessàriament. Tampoc podem tenir tendència a la retòrica, doncs caurem en un debat pla. Si parlem d’una cosa ha de ser clara, però densa i consistent. No podem oblidar que es necessari ficar-se en la pell de qui dirà el discurs, per saber ben bé com ho dirà ell, perquè és ell que haurà d’assumir les conseqüències del que dirà. No li podem fer dir sempre el mateix ni amb les mateixes paraules. Si hi ha només una idea, s’haurà de reescriure mil vegades de mil formes diferents, repetir només ho pot fer el propi personatge que llegirà el discurs si ell es troba còmode explicant la mateixa situació diferents vegades. Li haurem d’imprimir el discurs en formats gran i fent servir la tipografia Verdana, Arial o MS Sans Serif a 18 i a 1.5 d’interlineat. Es pot destacar coses importants en negreta o en requadres . Per fer un canvi de registre al discurs, o canviar de tema hi ha formules com un “senyores i senyors” o “em permetreu que us parli també de...”.

I no oblidem que NO ES DEMÈRIT LLEGIT UNA INTERVENCIÓ.

Tot comunica, no només les paraules i per això el moviment de les mans es bàsic sempre a l’hora de fer un discurs. Hem de saber completar-lo bé amb tota l’expressió del nostre cos i per això és millor tenir la certesa de que el teu text no et deixarà penjat. Has de poder tenir aquesta seguretat per sortir segur a parlar.

Hem de pensar sempre en l’auditori que tindrem davant, tant important és qui ens escoltarà com què els hi volem dir. Cal no oblidar que no els hi podem explicar la seva pròpia història però si demostrar-lis lo important que son per la resta. Es gratuït recitar-lis la seva pàgina web però és completament inefectiu, podem fer alguna referència però no fer un tòpic. Has de connectar amb la seva realitat però amb una visió més ampla, buscar potser alguna cosa que els hi faci referència en el temps.

Un dels defectes més recurrents de molts discursos es estar preparats sense respondre a:

- Que els vull dir?

- Que esperen que digui?

- Que m’agradaria que els diaris de demà diguin de la meva intervenció?

 

Consells:

- Tenir present el mitjà per on es farà el discurs. El format serà diferent si es radio, televisió, taula rodona, brindis, conferència, intervenció pública, entrevista...hi han 15 ambients diferents on es pot fer un intervenció pública i tot això condiciona el format, el to i l’estil.

- Tenir en compte en quin moment serà el discurs. Si fem de teloners tenim el privilegi de que tot el que parlem serà nou, sinó hem de pensar que poder haver dit els nostres predecessors.

- Pensar en quina posició física parlarem; drets, sentats, davant un atril...

- Pensar en el tipus de públic que tindrem davant

- Pensar en quines condiciones ens escoltaran, per exemple sempre es millor abans de menjar que no després.

EL LIDERATGE ES VENDRE, I VENDRE ES PARLAR, LLAVORS SAPIGUEM COM PARLAR.

Hi ha una sèrie de poders que hem de saber utilitzar per saber parlar bé;

- El poder la pausa. Aturar-se allà on s’hauria de començar a parlar. Un segon de silenci pot ser el nostre èxit.

- El poder de l’obertura. Comença sempre trepitjant fort, però sobretot, després no defraudis.

- El poder la presència. Cuida sempre com et mostraràs davant l’auditori.

- El poder del missatge. Parla pla i sempre enfocat cap a l’objectiu.

- El poder de la gravetat, “lo breve si bueno dos veces bueno”.

- El poder de la cita. Posem cites però no abusem d’elles.

- El poder de l’estadística. Va bé posar alguna dada però tampoc es bó abusar.

- El poder de la tecnologia. També es bo poder fer servir alguna presentació però sense abusar gaire tampoc.

- El poder de la paràbola. Es pot explicar alguna cosa amb un exemple simple.

- El poder del gest. Alguns silencis i gestos poder dir tant com algunes paraules.

- El poder de la lectura. Pots llegir però no oblidis mai mirar a l’auditori.

- El poder de la poesia. Procura recitar la teva prosa.

- El poder de la frase. Tenir una frase potent es molt important.

- El poder de la pregunta. Ajuda a formular algun interrogant però no oblidis tenir sempre la resposta.

- El poder de la veu activa i la veu passiva. Es important saber intercalar-les.

- El poder del interruptor. Tallar quan has de tallar i dir alguna cosa semblant a “això es el que volia dir” i anar-te al començament i “si he aconseguit això ja em dono per satisfet” o quelcom semblant.

No podem oblidar que partim del principi de que el sector polític està molt desprestigiat. La veracitat es molt important en un discurs. Has de poder seduir al teu auditori sent veraç, sent autèntic. Si estàs convençut convens, sigues sempre autèntic com si estiguessis parlant directament només a una persona. Si aconsegueixes això tindràs molt guanyat, seduiràs...i seduint guanyaràs.

POLITIQUES PÚBLIQUES DE JUSTICIA AMB LIDIA SANTOS

Per començar, va explicar molt bé la Lidia Santos, tots hem de tenir clara una cosa; justícia es la igualtat de tothom davant la llei.

La justícia es també un servei públic que ha de tenir els mateixos requeriments de  qualitat que qualsevol servei públic, però el que s’inverteix en justícia suposa només un 1% del PIB espanyol. I si es cert que es van incrementant els recursos, però tampoc no llueixen i a més hi ha dèficits històrics que pesen molt encara. El gran problema es que la justícia no llueix per molt que es faci. Tenim un model una mica obsolet, basat en un model que es va implantar a finals del segle XIX i que no ha tingut canvis substancials. S’hauria de modernitzar l’administració de justícia per que sigui eficient, eficaç i sobretot, treballi sempre al servei del ciutadà. El pitjor problema es que és un dels serveis menys valorats pels ciutadans i per contra, sempre es va incrementant la seva demanda de servei.

Tampoc cal oblidar que els jutges son un poder de l’estat, cadascun d’ells es un poder de l’estat. I un jutge sempre ha de dominar totalment la llei.

 La Comunitat que més inverteix en justícia es Canàries i després Catalunya.

Catalunya té competència en l’administració de justícia però està més limitada al no poder per exemple seleccionar el seu personal i això la deixa més lligada. Amb números a la mà; al 2001 a justícia a Catalunya es destinaven 54 euros/habitant (Catalunya posava 41 i 13 l’estat espanyol), i al 2008 se’n destinaven 86 euros/habitant (Catalunya posava 71 i l’estat  espanyol 15).

Però quins canvis necessitem?

Es necessita poder assolir el complert desplegament de l’estatut ,que vol adaptar millot el títol de justícia, més federalitzador. També caldria que el Tribunal Superior de Justícia pogués acabar tots els seus plecs i que al Suprem només es vagi per unificació de doctrines. Segur que des de la proximitat moltes situacions es podrien resoldre millor.  També caldria canviar la forma d’accés a la carrera judicial que es potser massa dura, i a més a Catalunya hi ha molt poca tradició de voler ser jutges. Per això caldria també modernitzar els processos organitzatius i de gestió. També es important fomentar la justícia de proximitat, una justícia de pau urbana que neix de la demanda de les pròpies ciutats i que no les soluciona la justícia normal. S’ha d’actuar amb flexibilitat per buscar la reconciliació i restauració de la convivència i per això els implicats han de ser corresponsables de la solució.

L’advocat és també un important operador jurídic. Ara hi ha una demanda enorme de justícia gratuïta,  s’estan gastant 8 euros per persona, es a dir el 11.6% de la despesa total. Aquest dret a la justícia gratuïta es últimament insostenible per que es difícil saber qui té dret i qui no.

No oblidem tampoc el torn d’ofici, que garanteix el dret a ser defensat, tot i que s’ha de dignificar molt el torn d’ofici que està massa devaluat. I aquest és un punt que tampoc podem oblidar.

Un altre tema també preocupant es el fet que els acords de mediació es compleixen en un 90% només, per que no son uns acords executius, tot i que es podrien fer complir per incompliment de contracte.

I un darrer plantejament que va  sorgir...perquè no es dona una factura del que ens hauria costat un servei judicial com es fa en sanitat? ...potser això ajudaria a prendre més consciencia de la despesa que suposa...no estaria malament...