A10 2010 HOLA 2011

Marxa el 2010 i ja tenim a la porta el 2011.

Deixem enrere moltes coses, bones i dolentes. Però ens esperen moltes més, i hem de tenir l'esperança de fer-les totes bones.

Tots sabem que continuarem lluitant perquè ho siguin i per això us envio els meus millors desitjos per seguir, per seguir avençant, per seguir lluitant, per seguir estimant, per seguir treballant, per seguir sent sempre vosaltres mateixos, per no defallir mai, per seguir sempre estant...per seguir seguint....i sobretot gràcies per seguir...

2011 petons per a tots i totes...perquè no us vull perdre mai!!!

Diguem que parlem d'un país vermell

Diguem que parlem d’un país que era vermell, d’un vermell rogenc, autèntic...d’un país aparentment sa, però que estava ferit de mort, per molt que es volgués vendre encara la utopia que tot funcionava perfectament.

Diguem que aquest país es va hipotecar massa amb qui realment no devia, dubtant dels seus orígens i les seves bases...i va fer lligams que no li convenien i que li van anar dessagnant a poc a poc....

Diguem que no es pot créixer a qualsevol preu i que si ho fas ho acabes pagant.

Diguem que els que van creure, eren els primers que aquell dia 28, sabien que ho pagarien car, eren els primers que ho sabien però que per diferents motius, van esperar a la sentència definitiva...potser desesperant en l’esperança...però ja estava ferit de mort...i quan es va confirmar...ja estava mort...

I ara diguem que ho seguim fent malament...i que sembla que encara no ens hem equivocat prou.

Ara toca aixecar-nos, amb orgull, agafant el malat i trobant-li la veritable malaltia. Però dins de casa, resguardat, que la llum i els comentaris dels veïns li fan més mal que bé....ara no toca passejar-lo, no toca debatre al carrer, encara no....Estudiem-lo, curem-lo, revifem-lo per treure’l al carrer més fort que mai, indestructible....amb unes bases fermes que no es dobleguin mai pels interessos d’alguns...

Fem-lo fort i serà fort, fem-lo sa i serà sa...fem-lo nostre i serà més de tots que mai.

On estem?...on anem?...

Porto donant voltes a aquest post des d’ahir al vespre...i ja m’he desfet d’alguns escrits, no volia escriure des de la ràbia d’ahir, perquè tot i esperar la fallida socialista, sempre fa mal...i avui no ha deixat encara de fer-lo... Volia escriure amb coherència i reflexionar molt bé sobre les meves paraules. Ser reactiu no porta a res, al contrari.

Abans de tot, vull manifestar tot el meu respecte a la veu dels ciutadans que han parlat amb claredat i per això hem de reconèixer sense embuts la gran victòria de Convergència i Unió, i felicitant a Artur Mas i a tots els convergents per la seva victòria històrica. Han tingut 1.198.010 vots (38,47 %) del total de 3.135.764 catalans que van votar diumenge. S’han quedat a només sis escons de la majoria absoluta i podran governar amb tranquil·litat, aquesta és la primera gran realitat.

La segona és la davallada del Partit dels Socialistes de Catalunya. El PSC va obtenir diumenge 570.361 vots (18,32 %) perdent 9 escons i 225.000 vots respecte de 2006, un dels pitjors resultats que mai hem tingut. Ara ens cal responsabilitat política, cal assumir on estem, i on anem, amb dignitat, com sempre hem fet, perquè el problema no és caure, el problema és no aixecar-se...i nosaltres ja hem començat a aixecar-nos des d’avui.

Ningú podrà negar que al llarg d’aquests anys de govern d’esquerres a Catalunya, ha estat una gran millora de l’Estat del Benestar i s’han aconseguit millores en tots els grans àmbits, i això és molt positiu. Ha estat una obra de govern important, que s’ha anat explicant extensament, però no per això podem pretendre que això sigui el nostre únic puntal.

Els motius de la derrota poden ser molts, i tots tenim clar que la crisi sempre passa factura però també passa factura deixar de banda la nostra identitat, els nostres principis, el nostre projecte socialdemòcrata. Navegar sense rumb clar i fins i tot perdent el nord de vegades.

Cal que tinguem clar que volem i cap on anem. Cal reafirmar-nos més que mai en els valors del socialisme, del federalisme i del catalanisme. Cal corregir errades, cal buscar raons i cal tenir les idees clares, sense por, renunciant a coses i a persones per arribar a una visió més oberta i coherent amb nosaltres mateixos.

Estimo Catalunya i estimo el PSC, i no dubto, com no ho fet mai, que la meva gent sabrà retornar a la seva identitat, costi el que costi. Sabrem fer-ho amb la responsabilitat de la feina ben feta, sempre, com fins ara, com sempre, amb el cor ben vermell.

PSC = GARANTIA DE PROGRÉS

Falten poques hores per encetar la campanya electoral per les Eleccions al Parlament de Catalunya del 28N, la campanya més important de la història de Catalunya on el PSC és l’autèntica Garantia de Progrés .

Catalunya es juga continuar avançant o retornar amb la dreta al retrocés del país, a unes polítiques ambigües, sense idees clares com els socialistes.

Nosaltres tenim un programa, extens i concís que podeu fins i tot descarregar-vos a la vostra mida, el meu programa, segons les vostres inquietuds o necessitats.

President Montilla , apostant per les noves tecnologies i per l’eficàcia de les eines 2.0, ha presentat aquesta mateixa tarda via twitter cinc compromisos claus del programa socialista;

1. "No pactaré amb el PP, en cap circumstància. Ni un pas enrere en politiques socials" #28N #garantiadeprogres

2. "Defensaré l'Estatut, tot l'Estatut i res més que l'Estatut. No volem falses dreceres" #28N #garantiadeprogres

3. "No convocaré, promouré o toleraré un referèndum il·legal i inconstitucional sobre la independència" #28N #garantiadeprogres

4. "Lideraré la lluita contra la crisi amb les reformes que calguin per a garantir la recuperació econòmica"#28N #garantiadeprogres

5. "Faré un Govern socialista, d'esquerres, progressista i catalanista. GARANTIA DE PROGRÉS" #28N #garantiadeprogres

Encetem 15 dies de campanya, amb el cor i amb les idees clares. Perquè els temps canvien i estem disposats a seguir canviant el país amb una autèntica Garantia de Progrés.

Endavant socialistes!!!

SOM GENT NORMAL...

D’esquerra a dreta i de dreta a esquerra de la foto, tots i totes som normals, igual de normals que tu, igual que l’altre o que el de més enllà...i gairebé igual que ell, igual que el nostre president Montilla que en aquesta nova campanya de les joventuts es presenta com "L'increïble home normal", un superheroi que treballa per resoldre els problemes del seu entorn (Presentació campanya JSC L'increïble home normal ).

Els socialistes som gent normal i això és el que ningú hauria d’oblidar.

No espereu herois fantàstics amb poders paranormals.

Herois que trauran sota les pedres solucions miraculoses pels problemes del dia a dia.

Herois que d’una tacada ho arreglaran tot, per poder viure en un món de pel·lícula...

Els miracles no existeixen...existeix l’esforç, el treball constant, la feina d’equip, la bona feina...amb la que la gent normal pot molt sovint arribar a fer coses increïbles...arribar a fer història i no passar a l’historia com diu el nostre president Montilla, treballant de valent com mai, més que mai, com ell encomana a tot el seu equip. Emocionant-nos i creient en nosaltres mateixos, en la gent normal...en la gent increïblement normal...

De normal a normal fent coses increïbles...

(A la foto d'esquerra a dreta Carles Maggi , Enrique Vanacloy , Montse Arnan ,president Montilla , Amanda Ramos , Carmen Sánchez Carazo , Enric Llorens , Montserrat Capdevila i Roberto Abril )

VOLEM LÍDERS AUTÈNTICS

Sentir parlar aquests dies que la Belén Esteban, amb el tot respecte que com a persona es mereix, obtindria representació parlamentaria en cas de presentar-se a les eleccions, ha estat un fet que no podem deixar si més no d’analitzar. S’ha convertit en un autèntic fenomen social que continua trasbalsant els pilars de la nostra societat, i no és d'estranyar. La gent necessita miralls que li transmetin una imatge que els hi sembli propera i per això em quedo amb una qualitat que penso que hauríem d’aplicar-nos tots; l’autenticitat.

Deia Jean Paul Sartre "Quien es auténtico, asume la responsabilidad por ser lo que es y se reconoce libre de ser lo que desea ser" .

Deia Jorge Bucay “Sólo si me siento valioso por ser como soy, puedo aceptarme, puedo ser auténtico, puedo ser verdadero”.

Estem en una societat on cada vegada costa més ser realment autèntic, però no per això ha deixat mai de ser un dels grans valors que hauríem de tenir totes les persones. Ser autèntic és ser fidel a tu mateix però el millor de tot és no amagar aquesta autenticitat, saber transmetre el que realment som en tot moment, sense pors, sense disfresses, perquè és la millor tarja de presentació que podem oferir.

No podem tenir líders que busquin seduir al poble sense oferir autenticitat, no podem oferir líders falsos, que enganyin ja d’entrada amb la seva pròpia imatge. El poble vol gent autèntica, real, amb la que pugui identificar-se, que li pugui oferir confiança...que sigui un líder autèntic. Aquesta serà se’ns dubte la millor opció.

Ara i sempre toca treballar per l’autenticitat, guanyarà el nostre poble i guanyarem nosaltres mateixos...i no cal tampoc que ens anem a buscar a la Belén Esteban...

Només queden 73 dies...

Queden 73 dies i molta feina encara per fer, sense presses però sense pauses. 73 dies per prendre decisions molts importants per tots, sent conseqüents i coherents, i sempre mirant més enllà.

Queden 73 dies perquè els que no es troben el cor en el que estan fent, se’l busquin o millor es dediquin a altres coses. 73 dies per tenir clar que el teu sentiment polític va de la mà de les teves idees, el cor i el cap enganxats, amalgamats i bategant plegats.

Queden 73 dies per canviar-se les “chaquetes”, per deixar de jugar, o per continuar jugant més encara. Queden només 73 dies perquè decideixis el que vols; per quedar-te o per marxar, o fins i tot per venir per primera vegada.

Només queden 73 dies per seguir demostrant-te a tu mateix, que segueixes sent fidel als teus sentiments, amb el cor...sempre amb el cor... ...perquè sense cor no som res... i per no ser res, més val no ser-hi.

CONTINUEM TREBALLANT

Quan comença setembre sembla que tot torna a la rutina, anava a dir que tot torna a la normalitat però on està i on deixa d’estar la normalitat?, del que es tracta és de reprendre el ritme d’abans de les vacances.

Comença setembre i comencen les cues als semàfors de la ciutat, comença la gent a treballar (la gran majoria de la gent), els nens comencen a entrenar als diferents esports, les mares a comprar les darreres coses abans de començar l’escola....i ja el dia que comença l’escola sembla que acaba de tornar tot definitivament al ritme normal. Tot i tothom queda perfectament ubicat a les seves rutines...fantàstic..o no...

És llavors quan comencen els nervis, les presses, les corre cuites que sembla que la desconnexió estival s’havia emportat...però han tornat...per tornar a ser un dels hàbits més habituals de la nostra rutina.A la política passa una mica el mateix, però no tant, es continua treballant igual que tot l’any però a un ritme molt més distés. Tot i no fer una parada radical d’estiu ja es diu també que comença al setembre el nou curs polític. I a molts els hi entren les presses, els nervis...molts comencen a tenir pressa per rebre la notícia de la convocatòria d’eleccions autonòmiques, però el nostre president, que com deia Enric Sopena a un article seu aquesta setmana “no dona puntada sense fil” i ha demostrat que no té pressa i que no és ell precisament qui ha de córrer. Cal no desaprofitar el temps i reinvertir en esforços per acabar d’explicar la feina feta i el gran canvi que està tenint Catalunya (campanya el canvi real del PSC) i seguir treballant com no s’ha deixat mai de fer (President Montilla). Innovant amb webs de participació com Sociates, amb aplicacions com President Montilla per Ihone i estant present a les principals xarxes socials (Facebook, YouTube, Twitter, Flickr ...).

En definitiva, no hi ha pressa per seguir treballant, qui vulgui córrer que corri, nosaltres reprenem la rutina amb la naturalitat d’aquell que no ha deixat cap dia de treballar i que ho seguirà fent dia a dia, passi el que passi.

"Apuntes sobre Cataluña y España"

L'han anomenat com un dels millor articles que s'han escrit, aquest "Apuntes sobre Cataluña y España" de Carme Chacón i Felipe González a "El País" després de la sentència de l'Estatut i de la Manifestació del 10 de juliol.

Ara, després de la prohibició de les curses de braus, crec que toca recordar-ho a tots aquells que insisteixen en què això ha estat un debat identitari. Ja vaig comentar al meu darrer post que no m'agradava que això signifiqués donar ales a uns i altres per insistir en el debat identitari. Aquesta no és pas la Catalunya en la que vivim, és només la que volen escenificar de cara enfora.

A l'escrit, Carme Chacón i Felipe González deixen ben clara la convivència de la diversitat d'identitats que hi ha a Catalunya i com una no és pas excloent de l'altre, sinó perfectament compatibles. El gran problema el magnifica i l'alimenta una dreta que li obsessiona el bon saber fer del poble català que el fa tirar endavant en una diversitat que sempre ha portat el seny i el diàleg com a bandera, fora de friccions puntuals, per molt que vulguin dir el contrari. Però sempre els crits se senten més que la calma per desgràcia.

No em sento menys catalana que ningú per no voler tallar definitivament amb Espanya, els meus sentiments de pertinença i els de la gran majoria de catalans, no es poden posar en dubte per un grapat de gent del PP que son els primers interessats en fer mal al poble català i en buscar aquestes diferències continues. Fa molts anys que som una mostra de convivència i ho seguirem estant.

Només cal viure a Catalunya per conèixer de primera mà el sentiment d'aquest poble, d'un poble segur i orgullós de si mateix i que sap que és part important d'aquesta "nació de nacions" que ha d'anar encaminada cap a una Espanya federalista, el millor projecte comú que entre tots podem aconseguir. Visca Catalunya!!!