27 de setembre 2010

VOLEM LÍDERS AUTÈNTICS

Sentir parlar aquests dies que la Belén Esteban, amb el tot respecte que com a persona es mereix, obtindria representació parlamentaria en cas de presentar-se a les eleccions, ha estat un fet que no podem deixar si més no d’analitzar. S’ha convertit en un autèntic fenomen social que continua trasbalsant els pilars de la nostra societat, i no és d'estranyar. La gent necessita miralls que li transmetin una imatge que els hi sembli propera i per això em quedo amb una qualitat que penso que hauríem d’aplicar-nos tots; l’autenticitat.
Deia Jean Paul Sartre "Quien es auténtico, asume la responsabilidad por ser lo que es y se reconoce libre de ser lo que desea ser" .
Deia Jorge Bucay “Sólo si me siento valioso por ser como soy, puedo aceptarme, puedo ser auténtico, puedo ser verdadero”.
Estem en una societat on cada vegada costa més ser realment autèntic, però no per això ha deixat mai de ser un dels grans valors que hauríem de tenir totes les persones. Ser autèntic és ser fidel a tu mateix però el millor de tot és no amagar aquesta autenticitat, saber transmetre el que realment som en tot moment, sense pors, sense disfresses, perquè és la millor tarja de presentació que podem oferir.
No podem tenir líders que busquin seduir al poble sense oferir autenticitat, no podem oferir líders falsos, que enganyin ja d’entrada amb la seva pròpia imatge. El poble vol gent autèntica, real, amb la que pugui identificar-se, que li pugui oferir confiança...que sigui un líder autèntic. Aquesta serà se’ns dubte la millor opció.
Ara i sempre toca treballar per l’autenticitat, guanyarà el nostre poble i guanyarem nosaltres mateixos...i no cal tampoc que ens anem a buscar a la Belén Esteban...

2 comentaris:

Enric Llorens ha dit...

Les persones no només valoren les realitzacions del polítics, també valoren el seu cor, els seus sentiments.

En general ens agrada identificar-nos amb els polítics que "senten" d'una manera similar a la nostra.

Els polítics sense deixar al calaix la rigorositat en el plantejaments no poden oblidar-se dels sentiments. Sense sentiments no som res.

Amanda Ramos Gallego ha dit...

Tens raó Enric, com sempre dic, al cap mai li pot faltar el cor...rigorositat de plantejaments sense oblidar els sentiments i així segur que ens anirà bé...
Gràcies per comentar, les teves aportacions sempre son bones :-)