ELS COLORS DEL CONGRÉS DEL PSOE

Després del #38CongresoPSOE d'aquest cap de setmana, el cap encara em dona voltes i no acabo de veure-ho tot clar...però si més no, ja no es tan fosc.

Sempre he pensat que no es pot pintar res bo quan estàs enfadat perquè el resultat no seria positiu i segur seria massa explosiu i en definitiva poc atractiu. Hauria pintat roig de sang amb negres i foscos massa intensos....i massa surrealista i simbolista. I a mi m'agrada més L'Impressionisme, ple de llum...ple de vida...i amb els colors del Romanticisme...amb ànima i sentiment...

I la política també m'agrada així, amb ànima i sentiment...posant el cor en cada pinzellada, posant el cor en cada paraula. Creia en l'aposta dels meus, creia en que altre realitat era possible...creia en que la Carme Chacón significava quelcom més que la "Carmen"...però al final no ha pogut ser. Era dona, era socialista i era catalana i per aquests tres motius em dol...per contra ha guanyat la sobrietat, l'experiència...un bon polític amb un alt grau de coneixement i que és prou intel·ligent per saber fer justament el que cal fer. Es a dir, que el meu ego ferit, es queda amb això...en que tenim al capdavant de la Secretaria General a un gran polític...i això és el més important. Però ningú em treu del cap que serà un polític de transició fins a que siguem capaços de posar a l'autèntic líder al capdavant.

Mentrestant, des de casa, si es cert que el panorama va ser inicialment negre, egoistament negre, però ara toca passar full. Toca tornar a créixer sols, a fer via, bona via... Ara em queda potser l'única opció de pintar un desert com diu en Joan Ferran amb ocres brillants, grocs intensos i marrons lluminosos...o millor una marina, amb la millor vista des del Cap de Creus o des de qualsevol punt de la nostra meravellosa costa... Blaus de mar, aturquesats, amb el reflex del cel nítid i amb la fermesa d'un sol rogenc, escalfant la vida...i amb una nau. Una gran nau navegant ferma cap el nostre port. Sabent navegar amb la seguretat de qui somia amb el port que l'espera, amb la seguretat del que té un lloc on arribar...