Antoni Plasència ens va definir d’entrada el que podem entendre com a sistema sanitari, que seria el conjunt d’accions públiques dirigides a la salut de la població.
La mitjana d’acceptació del sistema sanitari de salut català és de 7/8 sobre 10, és a dir que podríem dir que la cosa no està pas tan malament. I sobretot són molt valorats els professionals, és a dir metges/metgesses i infermeres/infermers.
El sistema sanitari, com tot, s’ha d’anar ajustant contínuament a les necessitats de la població, i fets com l’esperança de vida, que actualment a Catalunya és de 81,4 anys, ha obligat a marcar una prioritat de salut sobre les persones grans que abans no es donava fins a edats tan avençades.Els objectius dels seveis de salut pública és mantindre i millorar la salut de la població, i aminorar les desigualtats a nivell de salut, i també minimitzar els riscos que hi han a nivell de salut a tots els nivells.
Podem dir que en general, la descentralització ha millorat l’eficiència del sistema i això és un punt molt important. Catalunya va assumir les competències de salut al 1981. Anys després, la llei de reforma estructural del sistema de salut, promoguda pel ministre Ernest Lluch al 1986, va ser molt important de cara a l’esmentada descentralització. Les CC AA es coordinen al Consejo interterritorial i és aquest Consell qui garanteix la cobertura universal, és a dir, l’accés lliure i gratuït per tota la ciutadania.
Cada administració té unes funcions:
- Estat. Fixa les grans línies d’actuació, les lleis, el finançament, etc.
- CCAA. Gestió concreta, legislació bàsica, finançament addicional, etc.
- El sistema sanitari català te previstos grans passos; Al 2010 el pla de Salut, al 2015 el mapa sanitari. A més de fer plans directors i preparar una llei de salut pública.
Però hem de ser realistes i afirmar que al sistema li costa ser sostenible. Ha arribat un punt que s’haurien d’estudiar altres formes a banda de les cotitzacions a la seguretat social, com és potser el copagament....Però sobretot seria important aprendre a fer-ne un bon ús, una bona política d’usos responsables de tot el sistema que ajudarien al benefici comú i individual dels ciutadans així com al millor manteniment d’un bon servei que és del que realment es tracta. La responsabilitat, com en tot, comença per un mateix.
El sistema de salut no ha d’esdevenir una mena de supermercat on l’usuari tria qualsevol cosa li calgui o no, han de ser els professionals qui han de determinar les necessitats reals. Tinguem clar que la irresponsabilitat perjudica directament al mateix sistema i alhora a tots i cadascun de nosaltres.
"El apoyo de la población a la salud pública és elevado...una vez entiende en que consiste" H.Taylor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada