La primera sessió
que van tenir amb Iñaki Bustinduy va ser estupenda. Aprofundir en temes de
comunicació sempre m’apassiona i sé que és una de les parts claus d’aquest
curs. Es molt important comunicar i comunicar bé, aprofitant tots els recursos
possibles per millorar aquesta comunicació.
La comunicació és
realment una estratègia i sempre s’ha de pensar i preparar prèviament. Mai s’ha
d’improvisar; la millor improvisació és la que es prepara. Sempre has de tenir
alguna cosa preparada o algunes estructures mig construïdes per si et sorgeix
la opció de tenir que parlar.
Planificació: Ens hem de
preguntar
PERQUÈ ? --> Objectiu
A QUI? --> Públic
QUÈ? -->
Contingut
COM? --> Manera
QUAN? --> Temps
ON? --> Entorn
Els objectius de la
nostra comunicació requereixen una bona reflexió de la visió que volem.
Els objectius per poder
ser vàlids han de ser sempre SMART,
es a dir;
S -->
específics
M -->
mesurables
A --> assumibles
R --> que
siguin un repte
T --> que es
puguin temporalitzar
Iñaki ens va recomanar
el llibre “La isla de los 5 faros” de
Ramón Cortés on se’ns parla dels fars en clau de comunicació;
1. Fauáritx; Un únic missatge. Una gran idea. Única. Tots els arguments girant al
seu voltant. Destaca una sàvia inscripció d’un vell monestir; “parla només si
el que has de dir és millor que el silenci”.
2. Artrutx; Missatge que brilli. Que destaqui. Història memorable.
3. Punta Nati; Amb llenguatge compartit per tots els interlocutors. Que connecti.
Pensant en qui ens escolta.
4. Cavalleria; Importa el que la gent capta. Comuniquem el que sentim.
5. Illa de l’aire; La convicció és el que convenç no l’esforç en convèncer. S’ha de
respectar sempre la llibertat de qui
escolta.
El missatge ha de
ser sempre senzill, únic, un gran missatge. Alhora ha de ser també genuí,
memorable. Ha de ser també amb un llenguatge concret (que connecti). Ha de ser
amb empatia (el missatge que val és el que capta la gent). I també ha de ser
sobretot persuasiu (ha d’emocionar en lloc de vendre).
Frases importants
com “Troba primer el missatge i després les paraules vindran soles” i “Tu ets
el missatge”, recordem que les paraules son només el 7% del que comuniquem.
Un tema també
important a la hora de comunicar és respectar sempre el temps que tinguem i
tampoc cal apurar-lo al màxim
“¿El bon
comunicador...neix o es fa?”...gran dilema...hi ha de tot...
Algunes frases; “No soy orador, como lo es Bruto,
sino un hombre sencillo, como todos sabéis”
“Hay dos cosas que conceden al hombre el
prestigio, las dotes para la guerra y las dotes como orador”
“Los puntos se comentarán en el
futuro...confía”
“Fue una medicina horrible pero el paciente
la necesitaba”
“Sigue hambriento. Sigue Alocado”
Les característiques
d’un bon comunicador serien:
·
Autenticitat,
·
Seguretat, credibilitat
·
Emoció, passió, vitalitat,
entusiasme
·
Persuasió, influència
·
Empatia, proximitat
·
Equilibri
·
Humilitat
·
Sinceritat
·
Credibilitat
·
Sensibilitat
·
Honestedat
·
Autoconfiança
·
Carisma
·
Experiència (coneixement)
·
Caràcter
FEEDBACK
A la comunicació és
molt important la retroalimentació, el feedback. És important retro alimentar
al emissor i donar-li un feedback positiu.
El tema del feedback el tenim ben esquematitzat
a la Finestra de Johari:
El feedback es
demana. S’ha de demanar permís o rebre la sol·licitud. Es bo demanar-ho perquè
ens pot ser molt útil, però primer ens hauríem de donar un auto feedback previ
doncs nosaltres mateixos serem molt més
autocrítics.
Cal tenir clar que
el feedback ha de descriure y no avaluar i sempre s’ha de dirigir a la conducta
i no a la persona. A més ha de ser oportú, no es pot colar un feedback en un
moment inoportú. S’han de destacar els punts forts com també els millorables.
Cal utilitzar un llenguatge condicional com “em sembla”, “crec”...
El feedback s’ha d’acceptar
sempre i no s’ha de discutir ni intentar justificar. El feedback hauria de ser
bilateral i democràtic però la realitat és que encara no estem prou preparats.
Lo ideal és començar dient alguna cosa bona, colar després lo dolent i acabar
dient alguna altre cosa també bona.
A la comunicació
s’ha de considerar:
CORPORALITAT (el que es fa) i EMOCIONALITAT (lo que se
sent) à 93%
LLENGUATGE (el que es diu) à 7%
Les paraules son necessàries
però no suficients. Has d’aprofitar la resta d’elements per millorar la teva
comunicació. El llenguatge entra millor si el cos acompanya.
Has d’acompanyar
sempre amb gestos la teva comunicació, gesticular tot el que parles t’ajudarà a
comunicar millor, però el que si hem d’evitar son els tics gestuals i això si
ens perjudicaria.
T’has de creure el
que dius per poder comunicar bé, no pots fer simplement de megàfon perquè la
impostura es nota.
A més si ho tens
preparat està tot més controlat. Sempre s’han de planificar diferents escenaris
possibles i diferents opcions per si has de parlar.
La distancia
psicològica entre l’orador i el públic s’ha de trencar aviat, però no has de
subestimar aquesta distància. Tot i que reduïda, la distància ha d’existir
sempre i si es trenca del tot, l’orador és mort.
La comunicació
efectiva és mirar sempre als ulls perquè així es transmet moltíssim. Si hi ha
molta gent també has de mirar-los als ulls, fent “barridos” amb forma de M o W.
Amb la veu es pot
treballar el ritme, el volum i la entonació i és important adequar-los sempre a
la situació.
El silenci també és
fonamental, fins a 8 segons en silenci es poden aguantar però pot arribar a
resultar incòmode. Realment s’ha de saber utilitzar el silenci, hem de gaudir d’ell
i saber transmetre-ho.
Tampoc cal oblidar
que mai tindràs una segona oportunitat per donar una primera impressió.
La vestimenta cal
tenir en compte que no ha de ser el missatge, és important però no ha de ser la
notícia. Per sort o per desgràcia, la premsa existeix per encarregar-se de fer-lo
notícia si els hi hem posat fàcil i per això hem de ser conseqüents en la
repercussió que pot tenir la nostra vestimenta i el nostre aspecte en general
si està fora de lloc.
Has de facilitar la
comunicació i arribar més als teus interlocutors però sabent que tot el que surt de lo establert és notícia, i això hi ha
gent que ho utilitza per crear un personatge, però un personatge té una vida
limitada i això és fruit de la falta d’autenticitat.
Hem de ser
autèntics, no irreals, ser nosaltres mateixos i saber comunicar aprofitant tots
els recursos possibles i amb tota la credibilitat que podem per tal d’arribar a
tothom o a la majoria de gent possible.
2 comentaris:
Noia, com sempre molt bé. Quina feinada. Gràcies
Ets genial!
Gràcies per la teva feina!
Publica un comentari a l'entrada