ANÀLISIS DE DEBATS I DISCURSOS AMB ANTONI GUTIERREZ-RUBÍ

Diria mentida si no afirmés que les primeres paraules de l’Antoni Gutiérrez-Rubí a la classe de dissabte ens van sorprendre molt a tots, no veníem preparats a la classe, tot el contrari que ell. L’Antoni es venia a vendre, ell i els seus coneixements i vaja si ho va fer. Ens va deixar a tots bocabadats, amb ganes d’haver continuat la classe tot el dia i encara li quedarien coses per explicar-nos i a nosaltres per aprendre.

La comunicació no verbal va ser un del seus eixos, i els que hem  coneixen ja saben que es un tema que m’apassiona, i des que em vaig començar a ficar i a llegir llibres, no ha deixat d’agradar-me cada vegada més.

Parlar, saber parlar bé, es tot un art i tot un art que no només podem centrar en les paraules, es tot el conjunt del que expressem amb el nostre cos i per això hem de tenir molta cura del que diem i de com ho diem... “Jo sóc les meves paraules” i les meves paraules seran la meva identitat per això hem de pensar molt bé les paraules que dibuixin el nostre perfil.

Cada instant, com bé deia l’Antoni es una oportunitat per establir una relació, per això cal ser ben curosos amb les nostres paraules i les nostres actuacions. Les paraules canvien el món, però t’ho has de creure. Diga’m com parles i et diré qui ets.

D’entrada  hem de saber dir el que estem pensant i no dir mai res que no pensem, es nota molt si es diu alguna cosa que realment no pensem.

                                                                              PENSAR

    Diu el que pensa?                                           Pensa el que fa?

              PARLAR                                                                  FER

                                                      Fa el que diu?

Qualsevol punt feble en aquest triangle, que ha d'estar perfectament coordinat farà que estiguem morts. La nostra reputació cauria per terra. Sempre hem de dir el que pensem, pensar el que fem i fer el que diem.

                                               PARLAR

                                               LLEGIR

                                               ESCRIURE

Però no ens podem només fiar de les nostres paraules orals i per això hem d’escriure-les abans.  I està inter-relacionat, parlar, llegir i escriure, hem de fer les tres coses. Si no ets capaç d’argumentar les teves idees per escrit tampoc podràs fer-ho parlant. La claredat en la escriptura reflexa la claredat en el pensament. Pensa el que vulguis dir i has de saber dir-ho de la forma més simple que et sigui possible. Però mai improvisis, la millor improvisació es la que hem preparat. Preparar-te no es garantia de victòria però no preparar-te si es garantia de derrota. 

El cos té el seu propi llenguatge i fins hi tot comunica més que les paraules, es el 65% de la comunicació. El to de la veu i els matisos de les paraules poden enganyar però el cos no, per això hem de controlar molt bé els nostres gestos. I la nostra cara es molt important i sobretot el nostre somriure. 

Menteix millor qui somriu perquè el nostre cervell associa el somriure a la veritat. El que riu es el jefe en política i agafa el protagonisme a les fotografies. Qui controla la foto, controla el poder. Som l’únic ésser viu del planeta que somriu, i això es tot un luxe que hem d’aprofitar.  Obama ha aprés molt bé aquesta lliçó i la practica en tot moment.

El teu lideratge té una clau molt important en la seducció, s’ha de saber seduir i tenim dos grans armes per seduir; somriure i mirar al ulls.

Els tristos no convencen. No son capaços d’alliberar emocions. Les persones alegres arrosseguen i lideren bé als equips. Als tristos se’ls hi consola però no se’ls hi segueix. Els tristos poden arribar a guanyar però no poden transformar la realitat. Sense passió no hi ha política transformadora que es el que realment ens interessa. Si vius el que dius, es notarà, ho notaran i et demostraran que ho noten, que es el més important.

El nostra cap donar molt de valor a la informació estètica que rep, una simetria coherent ens aportarà sempre més credibilitat.  Simetria, bellesa, pulcritud, salut...ens influiran més positivament. La gent acostuma a escollir a les persones per la seva cara, pel seu aspecte, no es superficialitat, es neuropolítica. Es a dir, hem de cuidar molt la nostra imatge, es la nostra carta de presentació i ho hem de tenir molt clar

Demostrar que vivim les nostres idees al parlar també es molt important, això las farà memorables i això farà que les recordin. Hem de demostrar la nostra passió en tot el que diem per augmentar la nostra credibilitat.

També ens van donar claus importants de com preparar-se bé per un debat...però m’hauré de deixar alguna carta a la màniga, no?...