Pere Jover i les Competències de les Administracions Públiques

Primer hem de tenir clar com hem de definir bé el nostre estat. Els estats federals  sempre tenen data de naixement . Es un fet que dels Estats Units s’ha traslladat també a Sud-America i alguns indrets de Europa.

Un estat federal clàssic és simètric, amb totes les competències iguals a tot arreu.

Un estat federals ha d’estar format per diferents parts federals que s’anomenen de diferents maneres depenent del lloc cantons, landers... En un estat federal, qualsevol reforma de la constitució no es pot fer sense contar amb els diferents estats que formen la unió, es necessiten com a mínim les tres quartes parts dels estats.

Aquí no tenim les parts d’un estat federal clàssic. El federalisme sorgeix  de la fusió de diferents entitats integrades en un únic estat federal sense perdre la seva autonomia. Es a dir que aquí, realment hem fet el procés invers als estats federals, primer eren tot un i ara hi ha diferents ens o autonomies dintre.

A Espanya, a la Constitució no està definit que haguessin d’haver-hi autonomies. Es adir, es reconeix el dret a l’autonomia però no existeix l’obligació.

Les comunitats autònomes no formen part del poder constituent al nostre país. El poder constituent és l’únic que pot modificar la constitució. En canvi, per exemple, el Rei es un poder constituït perquè es una ordre de la constitució. Les comunitats autònomes també son un poder constituït.

El senat el òrgan de representació dels estats.

No tenim un estat federal però si som un estat amb tendències federalistes, però s’hauria de canviar la constitució per ser un estat federal.

La constitució, no es qüestió de que es canviés cada any però tampoc hauria de ser tan sagrada com per no canviar-se mai. Realment, i sobretot en temes autonòmics, si que potser necessitaria una extensa reforma.

La constitució parla molt poc de l’organització territorial de l’estat.

Les autonomies, no estava previst de que tinguessin assemblea legislativa pròpia. Andalusia va ser la primera però va tenir molt problemes.

Catalunya, el País Basc i Galícia havien aprovat Estatus d'Autonomia durant la Segona República Espanyola, i van rebre autonomia per a la seva gestió interna. No obstant això, altres regions van demanar consideracions similars, la primera va ser Andalusia, que també seria inclosa en el grup de "nacionalitats. La versió final de la constitució reconeixia la dicotomia de les "nacionalitats" i "regions" dintre de la nació espanyola, i garantia el dret a l'autonomia per a totes. A les primeres tres "nacionalitats històriques" i a Andalusia, se'ls va atorgar autonomia per mitjà d'un procés simplificat i gairebé automàtic. La resta de les regions havien de seguir el camí estipulat pels articles 143 i 152 de la constitució, si volien accedir a l'autonomia. Totes les províncies es van conformar en comunitats autònomes entre1979 i 1983 i van aprovar, cadascuna, el seu Estatut d'Autonomia.

El sistema que tenim es simètric dintre de cada comunitat però funciona ben diferent en cadascuna. Els drets històrics porten associades més diferències encara, iaixò molta gent no ho entén. Les competències lingüístiques també són elements d’asimetria, hi ha les que tenen llengua pròpia i les que no. També hi ha drets històrics propis i drets civils propis. I també hi ha un element més d’asimetria que no deriva de la constitució i que es la policia.

De Competències generals a Catalunya tenim només tres; la SS, Hisenda i Justícia.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya. Aquesta llei va ser referendada per la ciutadania el 18 de juny de 2006 i substitueix l'Estatut de Sau, que datava de 1979.

Els Estatuts d’Autonomia son el que s’encarreguen de cobrir les mancances de la Constitució, formant una part important del nostre sistema constitucionals i realment tenen molt de valor. Els Estatuts s’aproven primer per els parlaments regionals i després van a les Corts Generals per aprovar-los com a llei orgànica i allà tenen la opció de poder-lo modificar. Però a Catalunya, Navarra i al País Basc va diferent, es pacta amb l’acord de dos legisladors, el poder espanyol i el poder català en el nostre cas. Unilateralment ni el Parlament Espanyol ni el català no el poden modificar per si sols. Després a Catalunya l’estatut va tornar i és quan es va aprovar per referèndum.

JAVIER WILHELM TECNIQUES DE MEDIACIÓ I GESTIÓ DE CONFLICTES

Si algú encara tenia algun dubte de que les classes d’aquest màster servien només per la vida política, a la classe de divendres passat amb el Javier Wilhelm, se li van esvair tots els dubtes. Avui en dia saber gestionar bé els conflictes es un handicap per qualsevol del nosaltres en qualsevol situació de la vida quotidiana. Poder tenir la capacitat de saber ser un bon mediador i de saber gestionar els conflictes que ens trobem davant...es tenir molt de guanyat.

SABER ESCOLTAR, es el primer que hem de saber fer i després, negociar. Negociar es part de la vida quotidiana, sempre es té que negociar en tot...fins i tot en política. La negociació és l’acord al que s’arriba entre les diferents parts. Però no oblidem que no sempre es busca l’acord, de vegades negocies per no negociar.

El sentiment de justícia –que no la justícia- és vital en les negociacions i sempre es té en compte el que a un li sembla just per arribar al final de la negociació.  Les persones ens deixem portar per allò que ens sembla més just i de vegades ens deixem portar més per els sentiments que per el raonament.

Un tema molt important es que no podem personalitzar els problemes. De vegades perdem de vista el problema i el focalitzem en la persona i això no es bo. Hem de ser molt durs amb el problema i molt febles amb la persona. Sempre hem de negociar des del cap, des del que sabem fer i no des del que sentim. Si negociem intentant forçar a l’altre no aconseguirem res; hem de negociar amb la seducció...hem de seduir a l’altre.

Pel que fa als negociadors professionals, son gent molt racional i no pas emocionals i aquesta es la gran diferència. Es té molt guanyat amb això.

La mediació no es més que una negociació assistida.

En una negociació, quan la gent vol diners, sempre darrera hi ha altres interessos.

Ningú sent sempre tot el que diu, ni tu ni ningú, per això has de saber ser flexible.

No hem de valorar el que fem, sinó, avaluar el que fem. Avaluar en termes d’eficàcia.

Per fer una bona negociació primer ens hem de presentar i donar confiança a qui tenim davant, donant confiança, generem confiança, per això es bó parlar al principi de coses no directes al problema, per tal de guanyar-nos la seva confiança.

Només pots arribar a parlar del problema coneixent-lo bé, però mai negociant a cegues, sense tenir tota la informació. Has de preguntar molt per aconseguir tota la informació. Qui té poder en la negociació no es qui parla més sinó qui sap escoltar i aprendre més dels altres.

En tota negociació cal tenir una estratègia. Ens hem de preguntar: Perquè l’altre està a la taula?..que necessita l’altre de mi?....és el millor principi.

En canvi, si entres en la tàctica de l’atac i defensa entres en un cicle viciós i no surts i això es un gran problema.

Alterar a l’altre i enfadar-lo no serveix de res, sinó, tot el contrari. El  problema de tirar molt de la corda es que un dia l’altre es pot aprofitar i deixar-la anar i llavors...el que caus ets tu.

Si ningú dona el primer pas és difícil avençar en una negociació, i qui dona el primer pas real és qui guanyarà en la negociació.

Suposar en una negociació no funciona, no es qüestió de fer-se suposicions que no tenen perquè ser certes.

Donar un consell també és perillós, a ningú li agrada que li diguin que ha de fer a casa seva. Quan algú et demana un consell, en la majoria dels casos t’està demanant que et reafirmis en la seva idea.

Una bona estratègia i que de vegades es fa, es anar a la reunió conjunta a perdre el temps per buscar anar a negociar individualment amb cadascú.

Premisses bàsiques de la negociació:

1.       Mai suposar res.

2.       No fer enfadar a l’altre. L’has de seduir.

3.       S’han de negociar interessos, no té sentit parlar del que no podem negociar.

4.       No es poden fer propostes abans de conèixer bé el problema.

5.       Pensa sempre en el dia després. Negocia sempre per avui i per demà.

Per una negociació col·laborativa és important:

·         Ser amable no és la solució.

·         Separa a les persones del problema.

·         La discussió sobre les posicions posa en perill la relació.

·         Comenta les mútues percepcions.

·         Fès que a tots els interessi el resultat donant-li  la possibilitat de participar en el procés.

·         Has de permetre que les altres persones puguin esplaiar-se.

·         Parla sobre tu mateix no sobre ells.

·         Pots fer servir estratègies manipulatives com dir per exemple “es que no t’estic escoltant” enlloc de “calla”.

·         Mira sempre endavant, mai cap al passat.

·         Sigues concret, però flexible.

·         Parla sempre amb un propòsit.

·         Fès la teva proposta de manera que l’altre pugui decidir.

·         No cedeixis davant la pressió.

·         No preguntis mai, si saps que no t’agradarà la resposta.

·         El que la segueix l’aconsegueix, si canses a l’altre podràs aconseguir moltes coses.

·         Si marxes es per no tornar, els cops de porta serveixen només per una vegada.

·         No confiïs en conèixer a l’altre part, potser millor convida’l a dinar abans.

·         Si t’alaben a la negociació es que volen alguna cosa de tu.

·         Planteja la idea i que els altres la pensin.

·         Mai juguis amb els sentiments dels altres

·         Si vols canviar d’actitud, disfressa-la bé, però que mai se’t vegi que retrocedeixes.

MAAN es la “Millor alternativa al acord negociat”, ens diu que negociar sense una bona alternativa pot fer que ens quedem sense el que teníem prèviament. Has d’identificar molt bé el que tens abans de començar per que no arribis al final de la negociació amb menys del que tenies abans. Es important conèixer sempre el MAAN perquè negociar és un procés costós que busca el benefici de les parts, o de la majoria. Consumeix temps i energia i si la diferència entre el que tens i entre el que pots guanyar no es paga amb el desgast de la negociació, llavors convé més no negociar o sortiràs perdent.

Quadre estratègic

ELS MEUS INTERESSOS                                 ELS SEUS INTERESSOS

LES MEVES ALTERNATIVES                         LES SEVES ALTERNATIVES

OPCIONS A PROPOSAR                               QUE EM PROPOSARAN

 La part de l’esquerra la tens claríssima, la de la dreta es tot el que has d’esbrinar, no suposar.

Podeu ampliar informació a la web del Javier Wilhelm  
http://www.mediacionyconvivencia.es/myc_home_cat.htm  o preguntar-li a ell mateix a la propera classe que ens faci...

PRIMERS ANIVERSARIS COMPANYS MASTER

Sense paraules gairebé...només amb aquestes fotos de mostra, queda gairebé tot dit. Divendres passat vam aprofitar entre el descans de les dues classes per celebrar els aniversaris de tres companys; Martina, David i Pere. Moltes felicitats una vegada més a cadascun d'ells!!! 

Va ser una cosa bastant improvisada, gràcies al facebook vam poder muntar-ho tot i tothom va col·laborar com va poder. Gràcies companys!!!.

 

No van faltar els pastissos ni la beguda, ni els regals, ni les postals de felicitacions...ni un ram de flors que vam sortejar entre els tres i que al final li va tocar al Pere. 

A partir d’ara hem decidit anar celebrant tots els aniversaris dels companys, però una vegada al mes...tampoc es qüestió de estar de festa cada setmana, no?....

  

 

ASSUMPTA ESCARP I COM ORGANITZAR EL LIDERATGE

  El sopar tertúlia de divendres passat va ser prou interessant en temes de lideratge i vam tenir els consells d’una bona mestra. Una bona cuinera, com ella mateix deia, dels afers interns de un bon cap de gabinet que fins i tot va viure la complicació de conviure en una època de “dos alcaldes” a Barcelona durant la sortida de Maragall i l’entrada de Clos. Ara com a Regidora de Seguretat del Ajuntament de Barcelona està al capdavant i no entre fogons com abans, però ens va voler parlar del que més li agrada com a bona cap de gabinet. Pel que fa a la seguretat em vaig quedar amb una frase que em va agradar molt “la seguretat es un mal que vol poc soroll” quan menys parlis generes menys inseguretat.

Per saber com organitzar el lideratge,hem de saber per començar que el lideratge no està centrat en el líder i si en la capacitat de motivar a l’equip. Però el gabinet no ha de destacar mai per sobre del propi líder, acabaria desvirtuant la imatge del líder. El cap de gabinet es la imatge del poder a molts llocs però no hauria de ser-ho, es qui coordina un equip; qui el crea, l’equilibra i l’implica plenament en el projecte. I en aquests cassos s’ha de fugir molt de la prepotència, cal cultura d’equip, que es un tema que potser no arrela massa, però que és de vital importància.

Algú té que manar, i aquest és el referent polític però algú ha de reestructurar tots els imputs per saber-los coordinar bé i transmetre-li al visible cap polític. Es a dir, cal algú amb temps per pensar, per que el cap polític només té temps per actuar.

Per poder tenir un bon equip cal, entre altre coses, lleialtat, però no pots demanar lleialtat per la lleialtat interna sinó per el convenciment polític. El criteri empatia personal també és important tenir-lo dintre l’equip, però cal sobretot lleialtat política i sobretot sinceritat. Has de poder generar sinceritat i confiança dintre del teu equip, sinó l’equip està abocat al fracàs, i si l’equip fracassa, el líder té tots números per fracassar. Si un és capaç d’enfocar bé un equip, es un líder.

Sempre es diu que no pots fabricar un líder, per que s’ha de creure en els valors necessaris i ell mateix s’ho ha de creure. Un punt important d’un líder es saber transmetre amb el cor i posar ànima a les coses i si ens ho creiem bé, ho podrem transmetre bé i tindrem molt de guanyat en el tema lideratge.

Cal no oblidar que en política la gent valora molt més el consens que la crispació i això també s’ha de saber transmetre i ha de ser imprescindible dintre d’un bon equip.

Els ingredients està sobre la taula, només cal que ens sapiguem posar a cuinar...

POLITIQUES MEDIAMBIENTALS AMB XAVIER MATEU

 

Un expert en la matèria com es en Xavier Mateu ens va fer una extensa explicació de les polítiques mediambientals que s’estan fent actualment al nostre país.

Per començar cal tenir clar un objectiu bàsic, mantenir sempre l’equilibri i per això precisament es normal que el medi ambient i la gestió mediambiental tingui patrons diferents a cada zona. No oblidem que podem parlar de medi ambient o d’entorn.

Medi ambient es un terme confús, que es mou en un marc complexa i que es un concepte subjectiu. Es un mou en un marc complexa i a més s’enfronta a postures radicals, interessades i/o proactives. Mentre que les actuacions es concentren a nivell local, global o en plataformes. El pitjor problema que hi ha son les postures dels negacionistes que neguen tots els problemes ambientals.

A peu de carrer, però, també hi ha confusions, molt sovint diem medi ambient quan volem dir paisatge i no es el mateix. Una cosa es l’afecció paisatgista, que ens agradi o no un lloc, es a dir que quedi malament en un paisatge un molí o una línea d’alta tensió, però això no té perquè tenir una afecció mediambiental...no es el mateix i no es pot confondre. De vegades idealitzem un paisatge ambiental idíl·lic que ja no existeix, que fa molt de temps que no existeixen, i per això de vegades es difícil assumir i acceptar aquests canvis. Als parcs naturals i han bones mesures per protegir el medi ambient i el paisatge que es defensen arreu del territori. Però no ens enganyem, mai no ha hagut tanta quantitat de bosc com ara, allò de “planta un arbre” es veu que va funcionar prou bé, però ara ja no cal plantar-ne més, hem de cuidar i arreglar bé tot el que tenim, tenir bona cura del que ja tenim és el millor que ara podem fer.

Tampoc podem oblidar que els recursos son escassos i per això hem de tenir bona cura d’ells. L’aigua per exemple es diu que és un bé escàs, però  jo penso que hi ha prou aigua però que està mal gestionada.

L’entorn es vulnerable i afecta molt a les persones per això hem de cuidar-lo  i no contaminar-lo. Contaminar té un cost, i els beneficis son privats però els costos son públics. Potser s’hauria d’arribar a la internalització dels costos ambientals. Avui en dia la innovació tecnològica aporta molt, però tampoc no ho resol tot.

Hem de tenir tres conceptes clars:

1.          Gestió ambiental.

2.          Finançament polítiques ambientals.

3.          Educació ambiental.

Amb una xifra sobre la taula; 1m³ d’aigua costa 2’1 euros/m³ a l’administració i de mitja al ciutadà li surt a 1’7 euros/m³

Hi ha un vectors ambientals que ens serveixen per controlar el medi ambient:

·            Aire

·            Aigua

·            Sòl

  Que son els tres aspectes més mesurables, però també tenim en compte;

·         Residus

·         Medi natural i biodiversitat

·         Energia

Catalunya té competències en medi ambient, però l’estat té les competències bàsiques i no oblidem que la Unió Europea es qui ens marca les directives mediambientals. Les Administracions locals només tenen competències de gestió  en el seu territori. Les normatives no son transposables d’un país a l’altre perquè no oblidem que les costums son molts diferents i condicionen massa en les polítiques mediambientals.

Les estratègies a seguir poder ser diferents:

·         Innacció, no fer res i seguir igual donat que hi ha altres prioritats més importants.

·         Prohibició o autorització expressa d’activitats o productes.

·         Qui contamina paga

·         Eco-eficiència

I per finalitzar, deu consells pràctic sen temes de medi ambient:

1.    Quantificar abans d’actuar. Tot s’ha de quantificar per anar bé.

2.    Objectius realistes i amb poca burocràcia. L’excés de burocràcia paralitza les iniciatives.

3.    No oblidem al client. El client és qui pagarà els costos.

4.    Ser transparent. Sempre s’ha de dir la veritat.

5.    Insertar les iniciatives en el context de l’escala de prioritats dels destinataris.

6.    Crear coalicions positives. El protagonisme solitari no es bo.

7.    Preparar-se pels conflictes.

8.    Mantenir la coherència.

9.    Ser flexible.

10.  Finalment, DECIDIR. Decidir amb convicció i determinació.

POLÍTIQUES SOCIALS AMB CARME FIGUERAS

La Carme Figueras, ben coneixedora del tema ens va explicar la situació actual de tot el que es el món de les polítiques socials. La crisi, que tot ho arreplega i ho trasbalsa es avui en dia la prioritat més gran, i en politiques socials, combatre la crisi es l’eix més important que tenim. Combatre la crisi i saber reaccionar son les grans prioritats que avui en dia no podem perdre de vista.

A la crisi que va patir el país als anys 80, el coixí dels serveis socials era molt més limitat que ara. Actualment hem tingut la sort de poder donar moltes més ajudes gràcies a tenir un bon coixí que ens ha salvat la situació.

Ara tenim un tema molt important sobre la taula com es la Llei de Dependència per la que s’ha fet un bon fons de contingència, s’han incrementat molt els ajuts i cada any s’incrementaran més. Això és bo per que hi ha molta demanda d’aquests ajuts socials. Hem d’aconseguir desenvolupar bé el quart pilar de l’estat del benestar; ja tenim ben consolidats salut, pensions i educació, i ara falta acabar de fer-ho igual de bé amb la Llei de la Dependència. Hem de poder garantir el dret de les persones dependents a ser ateses per l’Estat en les seues necessitats bàsiques.

Zapatero va començar a plantejar aquesta llei en el seu primer debat de la nació, començant a aplicar-se inicialment només amb una ampliació de l’assistència. El model de la Llei de Dependència que es va triar, era similar al dels països nòrdics on s’opta per donar més finançament als serveis.

La finalitat de la llei, que es va aprovar al desembre del 2006, era i és donar a cada persona dependent el tractament adequat, sense excloure a ningú. Es va considerar un dret subjectiu i es va regular per graus de dependència en funció dels majors o menors ajuts que necessitaven per la seva autonomia personal, aprovant-ne un sistema de valoració en funció d’uns paràmetres objectius que mesuren la capacitat d’autonomia.

Tenim tres tipus de dependència:

- Gran dependència (grau III).

- Dependència elevada (grau II)

- Dependència moderada (grau I)

La llei regula prestacions econòmiques directes a les persones dependents o l’ ingrés i assistència en institucions i residències adequades. Es contemplen ajudes econòmiques a favor dels familiars que es facin càrrec de les persones dependents i diverses activitats formatives complementàries.

Podeu consultar http://www.gencat.cat/benestar/persones/dependencia/

L’Estat va entrar a legislar una Llei de Dependència tot i no tenir autonomia en servei social però es va fer un Consell Inter-territorial per tal d’agafar els mateixos barems.

A Catalunya va ser a l’abril del 2007 que es van poder començar a demanar els ajuts. El retard de l’aplicació de la Llei de Dependència es deu principalment a que la demanda va ser molt més gran del que s’esperava, hi havia moltes més necessitats a les cases que no estaven controlades. També es van tenir que formar a tots els equips de valoració i també tenir en compte que a Catalunya s’estava llavors creant una nova llei de Serveis Socials en el primer govern d’en Pasqual Maragall. La Llei de Serveis Socials, al desembre del 2006, va ser la primera llei que va aprovar el President Montilla.

Ara el 60% ho paga l’estat i el 40% ho paga la comunitat autònoma. Al 2015 la Llei hauria d’estar aplicada al 100%. Destacar que actualment ja son més de 90000 les persones que reben serveis o prestacions de dependència i volem acabar la legislatura podent dir que hem pogut complir les dates previstes i s’ha fet un correcte i coherent desplegament d’una llei tan important com es la Llei de la Dependència.

La Carme va parlar també l’Atenció als infants, dels “Dret dels infants i adolescents” que va paral•lel a la Llei d’Educació i que ja està en via d’aprovar-se al Parlament. S’han de poder garantir, com a necessitat prioritària, tots els drets dels nostres infants. Actualment hi han 7000 nens i nenes tutelats per la Generalitat, ja sigui en centres o en famílies (que poden ser extenses o alienes), sempre buscant el dret de l’Infant, que hauria de prevaldre per sobre de tot. L’objectiu ha de ser sempre buscar i poder garantir la seva estabilitat.