Després de tants mesos sembla mentida que ja haguem arribat al final del màster...i al darrer sopar (oficial) va ser el moment dels agraïments i alhora de les queixes, de les inquietuds i dels desitjos... i dels somnis futurs...
Costa fer una valoració i no oblidar-te de res, visualitzar-ho tot i ordenar-ho al cap, rememorant moments i més moments.
Evidentment que hi ha coses que podrien haver anat millor, sempre hi ha coses millorables o evitables inclús, però en línies generals la valoració ha estat per mi molt positiva.
He conegut molta gent, e inclús puc dir amb orgull que he fet alguns bons amics. Hem fet una bona pinya i això s'ha notat en molts moments. És el més important que em porto, vosaltres...companys i companyes.
També bons coneixements, nous aprenentatges sen's dubte i tots ells prou importants. I també molt bones experiències, i de ben diferents... He pogut evolucionar molt en aquests mesos, tots hem evolucionat des d'aquell primer dia. Hem madurat en coneixements i experiències del lideratge polític que és del que es tractava. Ara el tornaria a repetir el màster i no deixaré de recomanar-li a tot aquell que tingui l'oportunitat de fer-lo. És una gran experiència que val la pena aprofitar.
Jo ho he intentat, i crec que ho he aconseguit; he aprofitat al màxim tot el que he viscut aquest curs...ara toca continuar, implementar tots els coneixements i mai deixar d'aprendre de nous, mai s'ha de deixar d'aprendre per poder evolucionar....aquest blog va néixer també arrel d'aquest màster, i continuarà arrel d'ell...gràcies....GRÀCIES A TOTS!!!
Sentir parlar de liderar projectes i de fer plans de millora dins els nostres àmbits més habituals és del tot gratificant. Sentir als companys explicar amb un alt nivell de persuasió, i un alt nivell de control, tot allò en el que han treballat els darrers mesos i saber a més a més que en la seva gran majoria son o seran projectes reals...va ser realment fantàstic.
És impressionant el grau d'aprenentatge que hem assolit, la capacitat de control del temps, de la veu, del mètode globalment i de l'auto coneixement de nosaltres mateixos.
Tenir bons fonaments en lideratge és bàsic per assolir una bona feina, i podem dir, que tots, estem molt més preparats que ara fa un any. Ara caldrà veure com sabem implementar aquests coneixements a la vida real, al dia dia dels nostres afers polítics...ara ja tot depèn de nosaltres.
Protocol, educació social o costum?...son conceptes diferents però complementaris com ens explicava l’Odile Rombouts. Dintre de la nostra societat és important poder mantenir els protocols adequats i per això val la pena un bon assessorament per part dels departaments de protocol. El protocol ens marcarà ordre i respecte per la jerarquia. Hem de saber que complir amb les normes protocol·làries implica tenir bona cura de les relacions humanes fet que crea una corrent de reciprocitat sobre la nostra persona i és molt important.
Una de les millors definicions de protocol la va fer José Antonio de Urbina, amb diferents llibres de protocol ens diu que" El protocol no és més que un seguit de normes i guies que fan que les coses surtin bé, per tal que l’Estat funcioni millor o per fer que les persones es relacionin amb més facilitat. Es tracta de ser amables, educats, cortesos i respectuosos, res més” . De Urbina ens recorda també una frase de Quevedo que resumeix molt bé l’essència del protocol “Te reciben según de presentas, te despiden según de comportas”.
L’educació social per la seva banda diríem que és aquella que s’encarrega de socialitzar a l’individu és el que abans anomenaven “normes d’urbanitat”.
Costum diríem que és una pràctica social enraigada. Els costums tenen una aprovació social bastant generalitzada, però també hi ha les “mals costums” que no tenen aquesta aprovació social. Es pot dir globalment que els costums no es basen en bones maneres ni en formes de cortesia.
Hem de tenir en compte que la cort espanyola era la més estricta i després li seguia l’austrohongaresa i es mantenen moltes coses encara que d’altres s’han anat perdent. Un punt que encara per és exemple es té molt en compte és la llei dels matrimonis trencats que diu que una parella mai s’ha d'asseure junta.
Paràmetres del protocol
El QUÈ, l’acte:
Poden ser públics (general RD 83’, públics o d’Administració Publica) o privats (RD 83’ on els anomena especials, públics o privats, Institucions públiques o privades).
Segons qui els organitza poden ser oficials, privats o mixtes (sector públic i privat conjuntament).
Segons les característiques i objectius poden ser cerimonials o de treball.
EL COM, la presidència i el lloc d’honor:
Presidència; amfitrió i convidats especials.
Amfitrió; qui convoca i organitza.
El lloc de la presidència ha d’estar sempre de cara al públic i que tothom el pugui veure. A un teatre seria a la llotja , a un camp esportiu també a la llotja i a una església a l’altar o al primer banc del bloc de la dreta (entrant per la porta).
És important tenir bona cura de la decoració de la presidència amb una bona megafonia, amb tot el material per la presentació, amb aigua (millor de vidre i sobretot evitar les marques de les ampolles). Si es tracta d’una taula les normes de protocol diuen que caldria recobrir-la amb un faldó de color blau fort o de vermell burdeos.
El lloc d’honor ha d’estar sempre a la dreta de l’amfitrió.
--4—2—1—3—5—
I si son parells es continua buscant la dreta però marcant la centralitat de la taula
--6—4—1—2—3—5—
EL QUI, les precedències
El càrrec sempre preval per sobre de la categoria personal.
La deferència i cortesia estaran sempre per sobre del càrrec.
Segons la RD 2099/1983 els ministeris s’organitzaran sempre per ordre d’antiguitat. I d’igual manera, les comunitats. La primera va sempre Euskadi i després Catalunya i la darrera de les 19 és per exemple Melilla.
A nivell autonòmic les normatives de protocol son el decret 189/1981, el decret 195/2003 i la llei 13/2008. El president sempre presideix i darrera en ordre protocol·lària als actes anirien els expresidents i després el cap de l’oposició.
Pel que fa a autoritats locals primer seria l’alcalde, després els tinents d’alcalde, els portaveus dels grups polítics i els regidors dels diferents grups.
I pel que fa a les banderes, l’ordre seria el mateix que hem comentat a les taules marcant les prioritats buscant la dreta del centre. La bandera d’Espanya ha d’ocupar sempre un lloc destacat i d’honor.
I no podem oblidar el protocol de comportament i ordre a la taula, de vital importància.
Quins nervis quan veus la llum vermella de la teva càmera encesa i has de parlar, o contestar o debatre...qualsevol cosa menys quedar-te parat, paralitzat...sense saber que dir.
En Ramón Miratvillas ens va fer un profitós taller de televisió on ens va donar les claus per poder sortint-se prou bé quan estiguem davant una càmera.
La sintaxi de la televisió és força complexa per si mateixa, i has d'estar atent a moltes coses.
El pitjor enemic que tens és el propi mitjà, un mitjà cruel que moltes vegades t'abandona si no et cuides prou de tu mateix. Cal sortir amb un esperit obert, no ho sabem tot.
Un altre enemic és saber adequar el nostre llenguatge al lloc on estem, parlant normal no fent discursos.
I encara hi ha més enemics com la pròpia desafecció i com la distància que crea de per si la mateixa televisió, però son coses no tan evitables, tot i que sempre es poden intentar mitigar
La violència del mitjà o la domines o et domina. Aquest mitjà empetiteix als limitats, tenen més força els extravertits i els que tenen un excés de verborrea poden quedar com uns intolerants...és a dir, que vigila amb no arribar-hi però també vigila amb no passar-te. A més, els micròfons sempre estan oberts i són un amic però també un enemic.
Quan surts a la televisió som estudiats pels gestos i per les paraules en tot moment, i no només pel contingut del que estiguis dient. Qualsevol relliscada, sigui amb paraules, amb gestos o amb fets, et pot enfonsar en un moment.
Per exemple en els debats, mai no pots dir res a les pauses sobre el propi debat amb la resta de personatges, o pots estar venut, ni després en antena dir quelcom semblant a "com t'he dit abans" perquè evidencies un debat previ que el televident no ha vist.
A la televisió tot passa molt ràpid, els minuts volen i has de saber aprofitar-los. Estar amb un bon estat d'ànim i amb tranquil·litat sempre ajudarà. És molt important la naturalitat i la proximitat i sobretot, fer intervencions de qualitat. AL polític se li demana claredat sempre, però el periodista no pot tampoc interrompre'l constantment. I una cosa que mai ens deixaran passar, i és ben normal, son les mentides.
També cal tenir en compte que dels silencis som culpables sempre, aquí no és com a la ràdio, el silenci et mata.
S'ha de tenir cura amb els entrevistadors que buscan molt sovint només el periodisme líquid, la reacció més primària, el vòmit...i hem de saber evitar-ho. Com també en moltes tertúlies busquen només el com criden que no pas el que diuen realment, i hem de saber no caure en aquestes trampes mai.
Com ens explicava en Ramon Miratvillas, la televisió pot ser molt agraïda, tens molts més recursos per poder treure'n profit si saps aprofitar-los, però també tot el contrari, ella té aquests mateixos recursos per fer-te quedar malament...és a dir, o la controles...o et controla.
Tras dejarnos claro que la retórica son las notas del
pentagrama y la oratoria es la música que suena y que el objetivo es hacer que
esa música sea lo más atractivo posible, Luis Arroyo nos explicó los 10
secretos para lograr la mejor oratoria.
1.EMOCION: El tema
no va sólo de razones, hay que ponerle emoción. En un mitin no vas a convencer,
vas a emocionar. Es tu representación y debe haber incluso siempre un punto de
vanidad. Nos recomienda el libro "King of the
mountain" de Arnold Ludwig
2.ENTONACION: La
oratoria exige entonación. Es fundamental. Es la música del discurso
3.POESIA: El discurso
se parece más a la poesía que a la prosa. Máximo podemos decir 130 palabras por
minuto, sino no será eficaz.
4.LEER PERO QUE NO
SE NOTE: No hay problema con leer el discurso, pero que no se note demasiado.
Casi todos los grandes discursos son leídos pero hemos de saber hacerlo. Parar
de hablar, mirar el papel y seguir luego hablando.
5.CATALOGO DE
GESTOS: Cada uno tenemos nuestros
propios gestos más habituales, pero se han de pulir y lograr incorporar un
mínimo de 5 gestos más a nuestro repertorio. Primero los hemos de pensar pero
luego se incorporarán sin pensar (p.ej. enumerar con los dedos). Siempre se
deben hacer gestos, el gesto siempre ayuda. Un ejemplo de gran orador sería
Bill Clinton según Luis Arroyo.
6.ATUENDO: Debe ser
coherente con tu relato. El atuendo muestra lo que queremos realmente
significar. De disfraces mejor ninguno.
7.AUTOCONTROL: Ante
el boicot o ruido externo, se ha de tener aguante. Se exige calma y
tranquilidad. Nunca puedes estar a la defensiva. Un líder ha de mostrar
siempre solidez, tenacidad y nunca
cualquier muestra de debilidad.
8.LOS APLAUSOS NO
SURGEN: Los aplausos siempre se han de buscar. Has de saber poner cortes en el
discurso para dejar entrar aplausos en medio del discurso.
9.CORTE DE MEDIOS:
Define el corte, el total, el titular…defínelo todo tú, que no lo escojan
ellos. Puedes escoger algún elemento pintoresco; “en resumen…”, “se lo diré en
diez segundo” ó “se lo voy a decir en forma de titulares” como decía Bono.
10.SENSACIONES: Al
final de un discurso, nadie se acuerda realmente de lo que hemos dicho, pero se
le queda grabada la experiencia, las sensaciones que le hemos transmitido. Se
le quedará:
a.La fortaleza; es un líder fuerte
b.La confianza; puedo confiar en él
c.La cercanía; se preocupa de gente como yo
Hay toda una serie de elementos importantes en un discurso
y que vale la pena conocer, como son usar anáforas (repeticiones) muy
importantes para incidir sobre el mensaje, y como es el hecho de contar historias,
contar historias en el discurso y no limitarnos a dar datos. No podemos hacer
un buen discurso sólo con datos.
Las claves de la retórica son;
1.CONTAR RELATOS:
Contemos una historia, una buena historia (p.ej. Granollers se llama María,
como esa niña que me encontré….)
2.EMOCION: La
importancia de emocionar siempre.
3.METAFORAS Y
PARABOLAS: En la política está todo lleno de metáforas y hemos de incluirlas en
nuestros discursos.
4.TRIADAS: El tres
funciona siempre perfecto (p.ej. “sangre, sudor y lágrimas”…)
5.LA ANTÍTESIS:
También funciona bien en los discursos (p.ej. hoy y ayer, esto sí y esto no,
unos y otros, ellos y nosotros…)
6.DATOS, MEJOR NINGUNO:
Debemos dar el mínimo de datos posibles pero si hay que poner algunos deben ser
comprensibles. Se deben poner en la escala de la gente. Más de 30 euros la
gente no entiende, y cosas como el 53% es mejor decir la mitad, y 2.343.553 es
mejor decir algo más de dos millones.
7.CAPTADORES DE
ATENCION: Se debe empezar siempre captando la atención del público. Podemos tal
vez empezar con una anécdota y explicar por ejemplo el propósito de la
intervención. Debes identificarte siempre con la audiencia demostrando que eres
uno de los suyos. Incluso puedes también empezar con un dato sorprendente.
8. ALITERACION: La repetición de un determinado
fonema también es otro recurso muy importante (p.ej. “bueno, bonito y barato ó
puedo prometer y prometo).
9.ANAFORA:
Repetición siempre de un mensaje (p.ej. “tengo un sueño” ó “yes we can”)
10.JUEGOS DE
PALABRAS: Es importante hacer juegos de palabras, los grandes oradores lo hacen
y lo han hecho siempre (p.ej. “no te preguntes lo que tu país puede hacer por ti,
pregúntate lo que tú puedes hacer por tu país de J.F. Kennedy).
En un discurso siempre lo has de pasar bien, has de
disfrutar y tener claro que la gente ha de disfrutar contigo. Eso intentamos hacer los que salimos a hacer alguno de los
grandes discursos de la historia que ha habido…aquí os dejo algunas fotos…
Nos quedamos sobretodo con dos ideas básicas para un discurso:
Tot i no parar d’estudiar i per suposat d’aprendre en aquest màster que estem fent aquest curs, de tant en tant ens permetem uns moments de disbauxa tots plegats, sincerament per tornar a agafar amb més força la part final de la classe que toqui. Però la deformació professional de la gran majoria, fa que sempre, en moments de “recreo”, de celebracions, de viatges o de cafès, acabem tard o d’hora parlant de la nostra amiga la política...qui ens ho hauria de dir...oi?...
El fet de celebrar una vegada al mes els aniversaris d’aquell mes, ja és un fet plenament instaurat i al febrer en teníem quatre; José Antonio Villuendas, Arantxa Calvera, Fatima Ahmet i Jordina Freixenet, però coses de la vida, van fer que finalment fos només el company Villu qui assistís a la celebració...ell va sortir guanyant...
Aquí us deixo algunes fotos.
PD - La resta, per cert, teniu guardat el regalet de rigor...no som tan dolents...
Les tècniques de
coaching són força complicades però és interessant tenir-les clares per poder
implementar en qualsevol moment com sempre ens diu en José Antonio Peral.
L’aprenentatge et
permet fer que lo impossible tingui la opció de ser possible. La base tot és
l’aprenentatge.
La base de la millora
de la comunicació és prendre consciencia de les esquerdes comunicatives.
La funció d’un líder és gestionar les emocions del seu
grup i les seves emocions les ha de gestionar ell mateix. El
líder ha d’aconseguir entusiasme o acatament. L’excel·lència és aconseguir
entusiasme i participació.
I si, per si algú
encara ho dubte...en el fons, en major o menor grau, manipulem...
VÍCTIMES I PROTAGONISTES
La pressa de
responsabilitats, és la clau del coaching. Som responsables de la nostra idea
de responsabilitat. T’has de centrar sempre en allò que vols però a l’hora has
de poder estar a gust amb el que tens però alhora treballar per el teu
objectiu.
Algunes preguntes que
ens podem fer:
·A priori, que és impossible?
·Tot és possible?
·Som lliures?
Tinguem en compte que
la insatisfacció crònica redueix la possibilitat d’aconseguir alguna cosa.
Plantejar-nos un
objectiu pot ser complicat, però podem arribar a aconseguir alguna cosa
quaranta vegades més important del que hauríem aconseguit de no haver-nos
plantejat primer l’objectiu.
Victor Frankl va escriure “El Hombre en Busca de Sentido” (el
podeu descarregar aquí ). Era un psiquiatre
austríac que va escriure la seva obra entre els camps de concentració de Auschwitz i
Dachau i va dir entre d’altres coses quelcom tan important com “Si no está en tus manos cambiar una situación que te produce dolor,
siempre podrás escoger la actitud con la que afrontes ese sufrimiento.” Va escriure la
seva obra des de la realitat dels camps de concentració i gràcies als seus
pensaments va ser l’únic supervivent de la seva família. Realment un home és
lliure perquè ser lliure està a la seva ment i és un mateix qui pot escollir.
Jean Paul Sartre
també va dir moltes coses en aquest sentit “estamos
condenados a ser libres” y “Quien es
auténtico, asume la responsabilidad por ser lo que es y se reconoce libre de
ser lo que ser.”
Stephen R. Covey va dir “Entre el Estímulo y la Respuesta hay un espacio
- en este espacio descansa nuestro poder y nuestra libertad de escoger. En esa respuesta
reside nuestra felicidad y nuestro crecimiento.”
De vegades
confonem Llibertat amb Omnipotència. De vegades, el resultat de l’acció no és
el que havies decidit prèviament.
En tota
situació hi ha una part que depèn de nosaltres i l’altre part no està a les
nostres mans. Claríssimament, hi ha situacions on tenim molta més influència i
a d’altres on tenim molt poca influència. A partir d’això podem analitzar a les
VICTIMES i als PROTAGONISTES, un i altre veuran la pel·lícula de diferent
manera.
VICTIMA PROTAGONISTA
0% SI depèn de
mi 100% SI depèn de mi i tot ho centrarà aquí
100%NO depèn de mi0% NO depèn de mi
i amb això buscarà totes les justificacions
ALLÀ ON ET
CENTRIS, ALLÒ CREIXERÀ. Si et centres més en tot allò que no depèn de tu,
progressivament anirà creixent allò que inicialment s’escapava de les meves
mans. A més si et centres més en lo que realment depèn de tu, podràs fer més
coses encara. T’has de centrar més en la teva actitud i no tan en la dels
altres. Centrant-te en la teva àrea d’influència desenvoluparàs més aquesta àrea.
Sigui el que
sigui el que jo pugui fer, ho faré. Es qüestió de pro activitat i de
reactivitat.
Jonan
Fernández va dir “cuando luchas por algo no tienes que proponerte ese algo, porque ése es un
enfoque de tu aspiración desde la soberbia: te crees un Dios que se ha
propuesto una meta; si no la consigues, te frustras. Lo humilde es lo efectivo:
no debes proponerte un objetivo cuando ese objetivo no depende sólo de ti, que
es casi siempre, porque si no lo logras, te hundes. Sólo debes proponerte crear
las condiciones que lo hagan posible. Y eso sí que sólo depende de ti”.
INTEGRITAT vs EXIT
EXIT = RESULTAT – ESPECTATIVES
L’èxit és l’assoliment
dels objectius desitjats. Ni l’èxit ni el resultat depèn només de nosaltres,
però això pot fer que ens arribem a convertir en victimismes.
INTEGRITAT = CONDUCTA – VALORS
La integritat
són les accions, els pensaments i els sentiments que han de ser coherents amb
els nostres valors.
Lliure en
quan a èxits no ho som, però lliures en quan a integritat no només ho som, sinó
que no podem deixar de ser-ho.
Vivim en una
societat molt irresponsable, sempre carreguem la culpa als altres quan som
nosaltres els únics responsables de les nostres accions.
PARÀMETRES BÀSICS DEL COACHING
Quan et
marques un objectiu, el que realment vols és satisfer una necessitat que tens.
No hi ha fracassos,
hi ha aprenentatges. Amb els fracassos ens anem apropant cada vegada més al
èxit.
Recordem que
com ja vam dir ÈXIT =
FRACASSOS + UN
Preguntes
importants per fer-nos davant una situació concreta
·Que vols aconseguir d’això?
·Que és el millor que passarà quan ho
aconsegueixis?
·Com et sentiràs al aconseguir-ho?
·Quina emoció sents?
·Aquesta emoció és adient per a fer què? i
Quina emoció et convé?
·Que vaig a fer per a passar de A a B (l’emoció
més adient)?
L’ideal és
fer preguntes obertes. No oblidem que la base de la influència és la empatia.
Si no escoltem demostrem que no ens interessa. Escoltar legitima a l’altre com
a interlocutor. Tenir la voluntat d’escoltar és tenir molt camí guanyat. Estar
en silenci també és important. I una altre pregunta també important és dir-li “Exactament
que vols dir amb això?” gran pregunta que farà que ens tingui que tornar a
explicar el problema.
Entre els dos
interessos sempre hi ha una posició d’interacció i des de la que podrem
aconseguir solucions.
La millor
manera de crear empatia és la comunicació no verbal. Estar atent amb la comunicació
no verbal de l’altre no ha d’aturar el diàleg interior.
“Yo no veo el hombre que es, sino el que podría llegar a ser“com deia Jean
Paul Sartre, cadascú és ell i les seves circumstàncies i afegia “Incluso el pasado puede modificarse, los historiadores no paran de
demostrarlo”
Michel E. de
Montaigne va escriure “Encuentro tanta diferencia entre
yo y yomismo como entre yo y los demás”.
DEFINICIÓ DE COACHING
El coaching
és l’art de cobrir la distància que separa un estat actual del nostre estat
desitjat, i és fer-ho de la manera més fàcil, elegant i agradable possible”
Estat Actual
-----------------------> Estat
Desitjat
Pla d’Acció
Per millorar
sempre cal pensar en que podem fer per sortir de la situació actual, i sempre
és important tenir al cap l’estat desitjat al que volem arribar.
I que tenir
en compte que molt sovint “cuando abrimos la boca nos quedamos
en pelotas”.
Per tenir una
major eficiència, la base del coaching és fer un bon pla d’acció. Un pla d’acció
ha de ser quantificat i específic i no
pot ser només una declaració d’intencions amb lo que no podem fer servir
mitjans ambigus.
El coaching
és un procés dialèctic on el coach ajuda al coachee a que el coachee s’ajudi
doncs tu estàs només de facilitador. Li has de donar més i millor informació
del que està fent i dels diferents camins que pot agafar, però ho ha d’esbrinar
ell sol, ell ha de trobar la seva pròpia solució. No podem qüestionar-lo ni desautoritzar-lo,
sinó informar-li de lo millor per ell.
Que
tinc? Que
vull?
Com aconseguir-ho?
Estructura del procés; Mètode GROW
1.Exploració general. Explicació del procés
2.Primera aproximació a GOALS. Definició
genèrica de l’estat desitjat.
3.Exploració de la realitat. Exploració de l’estat
actual.
4.Definició específica, positiva i mesurable
dels GOALS.
5.Llista de possibles opcions de l’acció.
Accions que ens portin elegant i fàcilment de l’estat actual a l’estat desitjat.
6.Pla d’acció. Què, quan, on qui, will
(voluntad)...Es la selecció de les opcions més poderoses i adequades.
7.Recapitulació general. Correccions al pla d’acció
Tancament de l’ampliació de aliança de coaching.
Eixos Transversals; Mètode CAR
C –> Consciència,
auto coneixement d’allò que es considera possible i impossible.
A –> Auto creença, la
part emocional, valor i confiança per poder aconseguir-ho.
R –> Responsabilitat,
voluntat i perseverança per aconseguir-ho.
“Sinó et consideres
part del problema tampoc no ho seràs de la solució”. “Independentment de que jo
no hagi calat for al bosc, sinó surto corrent seré jo el que em cremaré”....a
la vida i davant qualsevol situació sempre tenim una galleda d’aigua i una de
benzina.
No es el mateix...
RESPONSABILITAT
≠ CULPA Per exemple, un nen de 2 anys no té la culpa de no caminar, però en
canvi si és l’únic responsable de no fer-ho.
FACILITAR LA
REFLEXIÓ ≠ ACONSELLAR
ESCOLTAR ≠ PARLAR
INDAGAR ≠ PROPOSAR
SOLUCIÓ ≠ PROBLEMA
PRESENT ≠ PASAT
FUTUR ≠ PRESENT
AUTOCONEIXEMENT
≠ CONEIXEMENT INDUÏT La primera funció del cervell és donar sentit a tot, i el
que no ens quadri, directament ens provoca rebuig.