Taller de televisió amb Ramon Miratvillas

Càmera i acció....i ja ets a dins....

Quins nervis quan veus la llum vermella de la teva càmera encesa i has de parlar, o contestar o debatre...qualsevol cosa menys quedar-te parat, paralitzat...sense saber que dir.

En Ramón Miratvillas ens va fer un profitós taller de televisió on ens va donar les claus per poder sortint-se prou bé quan estiguem davant una càmera.

La sintaxi de la televisió és força complexa per si mateixa, i has d'estar atent a moltes coses.

El pitjor enemic que tens és el propi mitjà, un mitjà cruel que moltes vegades t'abandona si no et cuides prou de tu mateix. Cal sortir amb un esperit obert, no ho sabem tot.

Un altre enemic és saber adequar el nostre llenguatge al lloc on estem, parlant normal no fent discursos.

I encara hi ha més enemics com la pròpia desafecció i com la distància que crea de per si la mateixa televisió, però son coses no tan evitables, tot i que sempre es poden intentar mitigar

La violència del mitjà o la domines o et domina. Aquest mitjà empetiteix als limitats, tenen més força els extravertits i els que tenen un excés de verborrea poden quedar com uns intolerants...és a dir, que vigila amb no arribar-hi però també vigila amb no passar-te. A més, els micròfons sempre estan oberts i són un amic però també un enemic.

Quan surts a la televisió som estudiats pels gestos i per les paraules en tot moment, i no només pel contingut del que estiguis dient. Qualsevol relliscada, sigui amb paraules, amb gestos o amb fets, et pot enfonsar en un moment.

Per exemple en els debats, mai no pots dir res a les pauses sobre el propi debat amb la resta de personatges, o pots estar venut, ni després en antena dir quelcom semblant a "com t'he dit abans" perquè evidencies un debat previ que el televident no ha vist.

A la televisió tot passa molt ràpid, els minuts volen i has de saber aprofitar-los. Estar amb un bon estat d'ànim i amb tranquil·litat sempre ajudarà. És molt important la naturalitat i la proximitat i sobretot, fer intervencions de qualitat. AL polític se li demana claredat sempre, però el periodista no pot tampoc interrompre'l constantment. I una cosa que mai ens deixaran passar, i és ben normal, son les mentides.

També cal tenir en compte que dels silencis som culpables sempre, aquí no és com a la ràdio, el silenci et mata.

S'ha de tenir cura amb els entrevistadors que buscan molt sovint només el periodisme líquid, la reacció més primària, el vòmit...i hem de saber evitar-ho. Com també en moltes tertúlies busquen només el com criden que no pas el que diuen realment, i hem de saber no caure en aquestes trampes mai.

Com ens explicava en Ramon Miratvillas, la televisió pot ser molt agraïda, tens molts més recursos per poder treure'n profit si saps aprofitar-los, però també tot el contrari, ella té aquests mateixos recursos per fer-te quedar malament...és a dir, o la controles...o et controla.

XAVIER GUITART I LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS

Xavier Guitart va començar la seva xerrada amb una important afirmació “per fer política has de saber formar i dirigir equips, tot sol no es pot fer res” i es que la feina en equip, amb un bon equip té una garantía assegurada. Després es necessiten, però, moltes més coses “com saber establir prioritats i com a cosa fonamental, ser capaç de fer un pla estratègic per cada cosa per tal de poder definir amb claredat que és prioritari i que és accessori”.

I com a cosa primordial, per qualsevol tasca de direcció d’equips és“saber gestionar persones, tenint molt clar que no podem entendre mai a les persones com a recursos” greu error de molts dirigents.

Segons Guitart, estar preparat pel canvi, per qualsevol mínim canvi, ens pot ajudar moltíssim perquè com ens explicava “tot és accessori, l’únic permanent és el canvi” puntualitzant que “res no es per tota la vida, tot canvia doncs les persones són les primeres que canvien, i amb això es genera un circuit de canvi continu”.

A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, actualment hi ha 2800 treballadors i amb 375 milions d’euros i s’estan gestionant 7 canals de televisió i 4 de radio ,a més de les respectives difusions directament a la xarxa. Com deia Xavier Guitart “és avui en dia l’únic sector creixent que no es deslocalitza i que encara té futur”.

La necessitat de complir amb la qualitat del servei és un punt cabdal per la Corporació segons ens explicava Guitart “hem de mantenir la voluntat que sempre ha de tenir un servei públic. S’ha d’aconseguir que la televisió pública aporti riquesa intel·lectual i sense treure vida al sector privat s’ha de garantir sempre el servei públic.”

Segons ens argumentava, son ells qui han de portar la bandera “hem de saber ser el motor en el sector i tenim encara una gran feina a fer”. Actualment es té un bon índex d’audiència a les televisions catalanes amb un ventall ampli i variat de programació que no inclou grans programes del cor ni realities i per això “té molt de mèrit quedar per sobre d’altres televisions sense oferir aquest tipus de programes” en canvi si tenen clar el que volen segons afirmava Guitart “es procura tendir a buscar sempre la màxima imparcialitat dels professionals”.

Els hi queda molt camí per fer encara, però els principis generals de tota la seva programació queden ben clars a la seva web:

• El respecte als principis que informen la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i als drets i llibertats que reconeixen i garanteixen.

• Objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions.

• Respecte a la llibertat d'expressió.
• Respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social.
• Promoció de la llengua i la cultura catalanes.
• Respecte i atenció especial a la joventut i a la infància.
• Respecte als principis d'igualtat i de no discriminació per raó de naixement, raça, sexe o qualsevol circumstància personal o social.

Segons Guitart, el futur immediat està ben clar pel que fa a les televisions “anem cap a la televisió interactiva i hem de poder liderar el canvi amb continguts públics”.

Em quedo sobretot amb que “hem de donar un servei públic amb la màxima audiència i amb el mínim cost i per aconseguir-ho necessitem bons equips de persones i saber dirigir-los bé”...chapeau per les idees ben clares...